(ACN) La Comissió Europea reclama una “reacció clara” dels governants per “contrarestar la retòrica i la propaganda” dels grups radicals. Després de l’homenatge a la División Azul de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i en resposta a preguntes de l’ACN, el portaveu d’Interior de l’executiu comunitari, Michele Cercone, ha recordat que els estats membres han d’utilitzar “totes les eines possibles” per combatre els ultres. “Cal garantir que els missatges que els radicals envien són filtrats i comparats amb la realitat, amb fets i dades”, defensa Cercone, que evita censurar directament el cas específic de Llanos de Luna.

“Necessitem que els líders europeus parlin i s’oposin a aquests fenòmens amb totes les eines i les possibilitats que tenen a la seva disposició”, ha explicat Cercone en referència a la creixent aparició de grups de tendència feixista a Europa, o a la celebració de manifestacions d’extrema dreta com les dels nostàlgics del franquisme. El portaveu ha demanat “lideratge polític” i que els governants parlin “amb la veu alta” contra els extremistes.

Cercone ha explicat que la Unió Europea reconeix “la llibertat d’expressió” i la resta de drets fonamentals, com el de la protecció de les minories, però que “correspon als estats garantir que es respecten”. Remarcant que la Comissió no pot interferir en un afer intern com el de Llanos de Luna, des de Brussel·les es limiten a defensar els seus missatges generals sobre el respecte democràtic i la lluita contra els radicals.

El portaveu d’Interior admet que “no hi ha una solució fàcil” i que Europa “preocupa” el creixement dels moviments extremistes. “Des del final de la Segona Guerra Mundial que no vèiem tants grups extremistes, xenòfobs, partits populistes, que algunes vegades fins i tot tenen presència als parlaments nacionals”, ha destacat Cercone. Segons ell, la UE té un repte però la prohibició dels radicals “no és la manera apropiada” no és la manera de combatre’l. “El més important és tenir un lideratge polític per contrarestar el seu missatge”, ha reiterat.

Precisament els eurodiputats catalans van enviar aquest dimecres una pregunta parlamentària a la Comissió Europea sobre el cas de Llanos de Luna. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (del BNG, en representació d’ERC) van denunciar la participació de la delegada del govern espanyol en un homenatge a la Divisón Azul perquè consideren que “contradiu els principis de la Unió Europea” i calen “mesures per depurar responsabilitats”. El portaveu Michele Cercone ha evitat valorar la possible resposta a la carta perquè, segons ha dit, no coneix “els detalls” del cas.

Ahir es va obrir a l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona el primer punt informatiu a Catalunya per assessorar sobre com fer el pagament dels impostos directament a l’Agència Tributària Catalana. Aquest és el resultat d’un acord entre la Les Voltes i Catalunya Diu Prou amb el suport de l’ANC de Girona.

El propietari de la llibreria Les Voltes, Joan Matamala, va destacar que aquest es l’inici per establir les bases de la futura hisenda pròpia i fer-ho a poc a poc, sense errors ni estridències, i que pagar a través de la finestreta de la Generalitat, encara que de moment els impostos s’enviïn a Madrid, té un alt contingut polític. Això ha de ser l’embrió va sentenciar.

Matamala va explicar que des de la llibreria es donarà tota la informació facilitada per Catalunya Diu Prou, i també es donarà accés a assessors fiscals per poder complimentar el procés, i va recordar que els procediments no es poden variar i que s’ha de ser molt curós i no ens podem permetre cap error, perquè faríem un flac favor a aquesta iniciativa.

Quim Tella, representant de Catalunya Diu Prou va recordar que des de la seva plataforma ja venen pagant els impostos a Catalunya des de fa mes d’un any, i que és una acció absolutament legal que aprofita el conveni de finestra única, que permet utilitzar l’Agència Tributària Catalana per realitzar-hi el pagament dels impostos, i que s’està donant la clau de la caixa al govern de la Generalitat perquè algun dia pugui fer amb els nostres impostos el que consideri millor per Catalunya.

Més tard es va realitzar un acte informatiu a la sala Irla, amb la presència dels membres de Catalunya Diu Prou, Daniel Laspra i Josep M. Bellmunt, i del fiscalista Jordi Capelleres, que també va comptar amb la intervenció del propietari de Les Voltes, Joan Matamala, i de Pere Pugés membre del secretariat de l’ANC.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a la localitat sud-tirolesa de Meran una trobada internacional d’entitats socials de diferents nacions sense estat amb el lema “Iatz! Mehr Freiheit und Unabhängigkeit“ (Ara! Més llibertat i la independència)

Catalunya hi ha estat present amb una delegació que coordina Anna Arqué de l’entitat Welcome, que ha estat acompanyada per una representació d’Ara o Mai encapçalada per Carme Teixidó, i també pels Castellers de Terrassa. Hi havia també representants dels moviments socials d’Escòcia, Flandes, Euskal Herria, Veneto i del Tirol del Sud que han estat els amfitrions.

L’objectiu és aconseguir que les diferents entitats dels països que volen la seva independència, generin sinèrgies i estratègies comunes per enfortir les seves reivindicacions de llibertat nacional.

Després de la trobada d’ahir, avui durant tot el dia, amb una organització perfecte i amb una participació massiva de la població local, s’ha n succeït parlaments i actes festius, amb diferents parades dels representants del sis països esmentats, situades en un dels principals carrers de la ciutat sud-tirolesa, i amb manifestacions culturals de les diferents nacions. També hi havia parades d’altres nacions com Giulia, Trieste, Tibet, Baviera o Còrsega.

La trobada ha estat coordinada per la International Commission of European Centers (ICEC), que ara just fa un mes va iniciar una recollida de signatures amb el lema: “1 milió de signatures per l’Autodeterminació”, amb la que es pretén que les Institucions Europees declarin formal i explícitament el reconeixement, que ja fan implícitament, al Dret Universal d’Autodeterminació. De moment ja se n’han recollit més de 100.000.