Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.