Author's posts

A propòsit de l’aeroport Josep Tarradellas: Les opinions del poeta Joan Oliver sobre l’antic president

Ara que hem conegut que el govern de Pedro Sánchez ha decidit batejar, de forma unilateral, l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, en el que sembla una clara referència a tornar als consensos del regim del 78, la situació de renúncia que ens ha portat fins a l’atzucac actual, sembla bo recordar quina opinió tenia respecte a Tarradellas el prestigiós poeta sabadellenc Joan Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1970, que escrivia amb el pseudònim de Pere Quart.

Recordem que el poeta va mantenir fins a la seva mort el 1984 una posició de denuncia de la legitimitat del postfranquisme. En unes notes manuscrites datades al voltant del 1978 que es troben al seu fons personal dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell hi podem llegir: “Estem embrancats en un canvi polític sense ruptura. Restaurem edificis ruïnosos en lloc d’acabar d’enderrocar-los. Edifiquem damunt la sorra, sense fonaments”.

Aquesta actitud insubornable el va portar a renunciar la Creu de Sant Jordi que se li va concedir l’any 1982, per desacord amb la política cultural de la Generalitat, la mateixa actitud que el va portar a criticar el poeta Josep Vicenç Foix per haver acceptat el “Premio Nacional de Poesía”, o a l’escriptor Josep Pla pel seu col·laboracionisme amb el règim de Franco.

Tampoc Jordi Pujol va escapar a la seva critica perquè opinava que la Generalitat restaurada per Tarradelllas i després ja amb el govern de Pujol era institució reaccionària. Va deixar constància d’això en el seu poema “Cobles tragi-còmiques del president i del desconsol de Catalunya” una contundent crítica de la política del president Jordi Pujol.

Ja en un article-entrevista a la Revista l’Hora de Catalunya a Joan Oliver, de Josep M. Huertas, aquest li pregunta a l’autor de Corrandes de l’exili en relació al fet que per una entrevista en que Oliver parlava de Tarradellas, en pla més crític i cru, el periodista Vicenç Gràcia havia deixat de fer entrevistés cada setmana, El Periódico», perquè aquest diari el va censurar —“El segundo en ventas, el primero en crítica objetiva», diu la publicitat”— perquè hi havia crítiques al President de la Generalitat.

Oliver li respon: A aquest país li manca sentit de l’humor, i és que la vanitat és un dels motors del món i ja se sap… Irònic? Si, jo crec que la ironia és com un preservatiu de la pedanteria, i dels dogmatismes i si hi ha una cosa que no suporto són els pedants….., una clara referència a Tarradellas (Entrevista de Josep M. Huertas al poeta a la revista L’Hora de Catalunya, 2 de desembre de 1979: “Les memòries, encallades com sempre. Joan Oliver, una veu del poble”.)

Les critiques més dures a Tarradellas van quedar reflectides en el llibre de Xavier Borràs “Tal com raja” ,publicat el 1987 per l’editorial El Llamp, un recull de converses amb el poeta vallesà.

Aquestes són algunes de les frases de Joan Oliver respecte a Tarradellas

“Que no tingui por que no li rebaixaran la pensió, no li rebaixaran la pensió! Per això va venir aquí, per tenir una pensió de magnat i li va haver de donar la Diputació perquè amb el Pujol van renyir. Ja saps que no se’n volia anar de la Casa dels Canonges?, i el nano, el petit li va dir; tu fora d’aquí, que ara aquí jo sóc l’amo, tu fuig, fuig d’aquí, eh? De manera que és un desvergonyit que no ha fet res per Catalunya, mai!, només mal, només ha fet mal per Catalunya”

“Jo el conec com si l’hagués parit. Ha fet tants negocis!, tots han anat malament. Un home que no sap portar els seus negocis amb els diners que va robar, com vol governar un país? Si no sap governar els seus negocis, si quan va venir aquí estava a punt,  que el treien, que el treien, bé, que el desnonaven i el processaven per impagament i tot això, i ara aquest senyor ens vol donar lliçons.

A Madrid el consideren com un estadista i aquí hi ha gent que el considera com estadista, i el poble va quedar impressionat -i és natural-, acostumat que vingués el Franco amb aquella veu de mariconet “Españoles todos, catalanes”, i aleshores vingués un home català amb un accent de Cervelló, que digués: Sóc aquí! Ja sóc aquí! Bé, això els va fer un efecte fabulós, van dir; aquest home és el salvador!, però què va fer aquest home?

En lloc d’entrar a Catalunya després de les eleccions, les primeres eleccions del canvi, havia d’entrar sense passaport, com va fer en Macià i la policia l’haguera agafat i l’hagueren tornat a la frontera i llavors agafar-lo, però no, ell va voler un passaport, el van haver d’anar a buscar amb un avió especial. Van anar a Madrid de bracet l’Ortínez i del Sentís, li van pagar vint-i-vuit milions de pessetes dels sous, dels sous endarrerits, o sigui arreglar la seva situació, després ja va ser feliç.

Li van comprar un pis de vint o trenta milions, eh?, i te una oficina de premsa i de tant en tant crida els periodistes que vagin a escoltar el seu missatge, eh? comprens? “.

Finalment cal recordar que Tarradellas va ser nomenat marquès, un nou títol nobiliari espanyol creat pel rei Joan Carles I, el 24 de juliol de 1986, i que actualment ostenta el fill de Josep Tarradellas.

Barri a barri fem de Barcelona la capital dels valors de la generositat i el compromís

Albert Forcades (Sants-Montjuïc ). Candidat per Barcelona  de Primàries  Catalunya

Sovint parlem de solidaritat deixant a banda els valors que l’han de complementar a nivell individual, empresarial i d’administracions. Aquests valors es visualitzen amb el que fem cada dia, en el compromís amb els altres, amb la generositat que ens pot convertir en facilitadors de recursos  donant suport a les persones per a planificar els seus plans de futur, en definitiva ajudar, emparar i col·laborar.

 La Solidaritat ens dignifica i afortunadament, hi ha persones que viuen la solidaritat com un fet intrínsec a les seves vides treballant des de tots els àmbits per millorar la qualitat de vida dels més necessitats, la Solidaritat implica compromís, constància i reconeixement de l’altre, “un és si l’altre pot ser”.

La solidaritat és una actitud compromesa i decidida davant de les necessitats d’altres persones.

La Solidaritat no és caritat. Com diu la Sara Moreno, “és important diferenciar la solidaritat de la caritat, la solidaritat busca la causa del problema per trobar una solució col·lectiva, la caritat ofereix una ajuda immediata però corre el rics d’emmascarar l’origen del problema”.

La solidaritat també és treballar per cobrir les necessitats bàsiques, com ho fan els menjadors socials, el voluntariat, etcètera, però sense perdre de vista els plans de futur que cada persona s’ha de marcar a la vida, Barcelona ha d’ajudar d’una manera compartida i reciproca que aquestes persones puguin aconseguir una qualitat de vida digna amb drets i obligacions, des de els valors de la generositat i el compromís.

Barcelona, com a capital de la República de Catalunya,  ha de convertir-se en el referent dels valors de la solidaritat i la generositat envers les persones.

Nota de redacció. Recordeu que us podeu inscriure per votar a Primàries Catalunya i també  els podeu seguir al seu compte de Twitter.

 

La importància del vot. Els escons són nostres o com exigir complir el mandat democràtic

Ara fa unes setmanes un col·lectiu independent integrat per persones de diferents àmbits, sociòlegs, juristes, professors, estudiants i d’altres va endegar la campanya: “Feu efectiu el meu vot-70 escons per la independència”.

La campanya consisteix en presentar al registre de la Generalitat una reclamació exigint als nostres representants que facin efectius els vots del primer d’octubre, ratificats a les eleccions del 21 de desembre.

El tret de sortida de la campanya va ser el passat dia 12 d’octubre quan un primer grup de persones van presentar les primeres instàncies al mateix Palau de la Generalitat, però també es pot presentar en tots els Ajuntaments de Catalunya i en qualsevol oficina de la Generalitat.

No es tracta d’una acció simbòlica, sinó d’una acció real amb contingut jurídic i que estan obligats a respondre. Massa sovint ens estem acostumant a que mercadegin amb els nostres vots i que no compleixin la part més essencial del seu programa electoral. En d’altres països els electors disposen de mecanismes més directes per fiscalitzar i reclamar que els elegits compleixin allò que han promès en campanya, però aquí tot massa sovint tot passa a ser paper mullat el dia posterior a les eleccions.

Es tracta de que totes les persones que han votat per una república catalana independent agafin consciència de la importància que té el seu vot, i exigeixin que les persones escollides que respectin la seva voluntat, perquè han de complir un mandat democràtic, en aquest cas implementar els resultats de l’1 d’Octubre ratificats en les eleccions del 21-D.

Trobareu les instruccions i un document per descarregar a la pagina victoria.cat encara que cada persona pot redactar  si ho vol el seu propi text.

Podeu utilitzar els hashtags  #70escons O #FeuEfectiuElMeuVot

Adhesió d’Ara o Mai al comunicat del CCN sobre la proposta de referèndum pactat

Des d’Ara o Mai ens adherim al comunicat que ha emès el Cercle Català de Negocis en relació al referèndum pactat.

Aquest és el text:

La celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat entre Catalunya i Espanya, avalat per organismes internacionals i sota l’empara del Dret Internacional, és una proposta constructiva que, en principi, caldria valorar positivament. Tanmateix, volem recordar a les parts la seva obligació de complir els principis estructurals del Dret Internacional. I això implica haver d’assumir el referèndum d’autodeterminació de «bona fe» (art. 2.b de la Carta de les Nacions Unides) i no només pel que fa a les formes, procediment i recompte de vots, sinó pel que fa a l’aplicació efectiva del seu resultat.

A més, volem recordar que la «bona fe» no emana d’una simple declaració d’intencions, sinó que és el resultat contrastable de tota l’acció dels aparells de l’Estat i de la Generalitat. Mentre hi hagi processos judicials oberts, presos polítics, autoritats exiliades, pressions a empreses, amenaces i repressió social, no es pot dir que de l’acció de l’Estat espanyol emani bona fe. Finalment, la bona fe ha de regir la relació entre els governs català i espanyol, sí; però també la relació d’aquests amb la ciutadania. No s’hi val «anar de farol».

Des del CCN considerem que la proposta de referèndum pactat en els termes i condicions que s’estan plantejant actualment no respon a una necessitat objectiva de fer efectiva la República, sinó a criteris d’estratègia política i a la calculada conveniència d’ambdós governs.

En primer lloc, la celebració d’un referèndum pactat permetria netejar la imatge internacional d’Espanya i equiparar la qualitat democràtica de l’Estat espanyol amb els estàndards democràtics internacionals més avançats del món (Canadà, Regne Unit, Dinamarca…), encara que es mantingui la repressió dels polítics i activistes sobiranistes. Amb això, el sobiranisme perdria un de les pocs avantatges estratègics obtinguts durant el procés sobiranista.

En segon lloc, constatem l’incomprensible i preocupant gir copernicà d’una part de la classe política catalana i d’alguns partits i entitats sobiranistes. Això ens fa témer la voluntat d’alguns sectors sobiranistes d’instrumentalitzar el referèndum d’autodeterminació amb la finalitat d’intentar oferir-nos la possibilitat de «perdre dignament», tal com els va passar als sobiranistes quebequesos i escocesos. Aquest escenari impediria fer efectiva la independència. Ens faria tornar a la casella de sortida i obligaria a iniciar per enèsima vegada negociacions per a un nou encaix de Catalunya a Espanya, impossible dins del marc constitucional actual. Finalment, tant el sobiranisme com el futur polític del nostre país continuaria en mans d’aquells que varen renunciar a defensar la República, sotmetent-se a l’autoritat de la justícia espanyola després d’haver suspès la declaració d’independència.

Des del Cercle Català de Negocis insistim en la unilateralitat i la mobilització social no violenta com a única via per fer efectiva la independència de Catalunya; molt especialment mentre l’Estat espanyol mantingui l’actual context d’involució democràtica. Valorem com a probable una sentència no absolutòria en el judici dels presos polítics, una ampliació de la causa a altres polítics i activistes catalans, així com la continuïtat de la repressió política i social. Considerem que qualsevol d’aquests escenaris legitima al govern de la Generalitat a deixar en llibertat els presos polítics, aixecar la suspensió de la DUI, fer efectiva la República i defensar-la des de les institucions del nostre govern. I l’instem a què així ho faci.

En Josep, el carnisser d’Alella que va impedir que Rivera i Arrimadas retiressin un llaç grog

En Josep regenta un negoci familiar a Alella juntament amb la seva esposa des de fa molts anys, concretament una carnisseria al mercat coneguda per la seva qualitat.

Ara fa 2 dies una foto seva  posant les mans en una tanca per evitant que els líders de Ciudadanos, Albert Rivera i Inés Arrimadas, retiressin un llaç groc s’ha fet viral.

Hem parlat amb ell a la seva parada del mercat d’Alella i ens ha explicat com va succeir tot.

En Josep, una persona afable, ens ha comentat que es trobava a la seva parada quan va sentir cridòria a fora, va sortir i va veure com a l’altra banda del carrer principal d’Alella s’hi passejaven Rivera i Arrimadas retirant llaços grocs, acompanyats d’algunes persones, de les que va destacar que no va identificar ningú que fos del poble, tots eren forasters, fet que li va provocar molta indignació. Mentre, un altre grup, aquest més nombrós, els hi recriminava des de l’altra cantó de la carretera la seva acció.

En Josep  de forma espontània va desplaçar-se fins on estaven els llaços grocs, que els activistes del poble fa temps que han col·locat a la tanca que separa la vorera de la carretera,  i va posar les mans sobre dos d’aquests llaços.

En un primer moment se li va acostar una dona de la comitiva de Rivera i li va demanar de retirar el llaç però ell s’hi va negar. Posteriorment va ser Arrimadas la que es va acostar dient “me permite” i ell li va contestar que no, i després es va acostar en Rivera que li va voler  retirar la mà de la tanca, però  ell li va contestar “ aquest llaç no es toca perquè l’he posat jo, finalment Rivera va desistir i va marxar.

En Josep també ens comenta que hi havia dos tipus de llaços grocs a la tanca, els que havia posat la gent poble que estaven lligats amb nus doble, i que només es podien retirar amb el cúter que portaven els acompanyants de  Rivera, però també uns altres amb un nus simple que segons veïns del pobles haurien col·locat prèviament altres persones afins a Ciudadanos, de forma que Rivera i Arrimadas els poguessin treure sense cap esforç.

La seva acció li ha valgut una felicitació generalitzada, i encara que no és usuari habitual de xarxes socials, avui una coneguda li ha obert un compte de twitter, @carnisseralella

Us animem també a fer-li seguiment, com ja han començat a fer molts usuaris de la xarxa.