Bloomberg: La política econòmica del president del BCE, Mario Draghi, afavoreix la independència de Catalunya

draBloomberg,  la poderosa multinacional de mitjans de comunicació nord-americana, publica avui un interessant article en el que ja fa els números de com quedarà la situació econòmica després de la independència de Catalunya, i de com la promesa del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per comprar bons dels governs de l’euro-regió està permetent el moviment independentista de Catalunya avançar sense enfrontar-se a la resistència per part dels inversors, i de que el seu compromís també està permetent als polítics eludir la disciplina de mercat que d’una altra manera podria perjudicar les seves aspiracions.

Per Bloomberg la independència catalana costaria a Espanya el 10 per cent dels seus ingressos fiscals, i desencadenaria una disputa sobre com repartir 836 € mil milions del deute sobirà ( 1,1 bilions de dòlars ) de deute.

Aquestes “Paraules màgiques de Draghi estan suavitzant l’impacte del conflicte català ” afirma Antonio Roldán, un analista amb seu a Londres, que pertany a Euràsia Group, una empresa que assessora els inversors en bons de risc polític. “Si la situació a Catalunya es desembolica i l’amenaça d’una ruptura no pactada es fa evident, el BCE no intervindrà, de forma que la correcció podria ser encara més agressiva, afirma Roldán.

L’article explica que la consulta prevista a Catalunya ha suposat també un debat sobre la divisió del deute, i si el nou Estat independent tindria accés a un préstec en última instància, i a romandre a la Unió Europea sense haver de tornar a sol·licitar l’ingrés.

I diu que si la independència deixa fora de la UE a 7,6 milions de catalans, es tallaria la relació entre els prestadors amb seu a Barcelona, ​​com CaixaBank SA del finançament del Banc Central, segons  va dir l’any passat el governador del Banc d’Espanya , Luis María Linde.

Es recorda que les famílies i les empreses de Catalunya van pagar 7.000 milions d’euros a l’estat espanyol en els tres primers mesos de l’any, la segona major contribució després de Madrid, i que la independència de Catalunya també planteja preguntes sobre els préstecs de rescat finançats amb deute del govern central, uns 316.000 milions d’euros, d’acord amb la informació del govern català.