Category: Articles

La lamentable desaparició de la Fira d’Entitats de la Diada del 2016

Fira d'Entitats 2Des de fa 15 anys les associacions de tot tipus que treballem per la independència ens apleguem cada 11 de setembre al Passeig Lluís Companys de Barcelona per celebrar la Fira d’Entitats, però per aquesta Diada de 2016 hem de lamentar comunicar que ni nosaltres hi podrem anar com a entitat ni vosaltres com a visitants.

Com a associació que hi ve participant des de fa anys hem rebut un curt comunicat dels organitzadors de la Fira, i val a dir que grans companys, “la Gent de la Terra”.

Comunicat de Gent de la Terra:

“Ens dol comunicar-vos que degut a la decisió de l’ANC d’ocupar, per l’acte Central de la Diada, l’espai en el qual hem desenvolupat tots plegats durant els últims anys la Mostra d’Entitats, enguany ens veiem obligats a suspendre-la, ja que per raons d’organització i seguretat no podem compartir l’espai. Això ens dol especialment pel fet que ens ha arribat aquesta informació el dijous de la setmana passada ―21 de juliol―, i després d’estudiar, sense resultat positiu, alguna ​localització ​alternativa propera al nostre lloc habitual, ens hem vist obligats a prendre ​la decisió de suspendre la Mostra.

Tot i aquest desagradable fet, us animem a participar en els actes de la Diada amb l’ànim de continuar caminant cap a la llibertat del nostre Poble” (fi del comunicat)

Lamentem que una de les riqueses més grans del món independentista i també de la societat catalana, com és el seu teixit associatiu es vegi, al nostre entendre, reduït a escorrialles i maltractat, prenent-li un del pocs moments de contacte entre totes les entitats, i també entre molta gent de l’independentisme, persones que arriben de diferents parts dels Països Catalans, que es troben una vegada a l’any, aquell company de lluita al que fas una abraçada i feia anys que no veies, aquella persona que t’havia contactat, però que no coneixies personalment, etc. Era un punt de trobada indiscutible des del punt de vista humà i també per compartir experiències i a vegades per iniciar projectes.

Fa uns anys aquesta decisió hagués ofegat econòmicament  la majoria d’associacions, perquè moltes d’elles finançaven una part important de les seves activitats amb els ingressos del que venien a les seves parades. Aquest aspecte avui dia ja no afecta a gairebé ningú, des que s’han instaurat els 11 de setembre amb “uniforme oficial”, i la venda de “marxandatge indepe” ha deixat de ser una font d’ingressos per les entitats, i ja fa anys que aquestes es mantenen amb les quotes dels socis i aportacions dels membres de la  junta.

Però a banda d’aquesta qüestió totes continuem fent feina, amb més o menys intensitat, difusió i visibilitat, moltes d’elles poc conegudes a nivell del gran públic, però que de ser-ho despertarien de ben segur la vostra admiració, perquè la feina constant i diversa de moltes entitats pel país és la força del moviment, i aquest any no serà visible, qui sap el proper.

I per això ens preguntem: Per què s’ha perdut el respecte a les entitats que porten treballant per la independència des de fa anys?, Per què s’infravalora el valor importantíssim per a la nostra història i a la nostra lluita de totes i cadascuna d’elles?

Qui es creu en el dret de menystenir-les i esborrar-les de la Diada, de la nostra Diada, de la Diada de tots ?

Mostrem amb aquest escrit el nostre rebuig a la decisió presa, que no als organitzadors de la Fira, i sobretot el nostre rebuig al que volem anomenar destrucció del teixit associatiu independentista plural i lliure.

En la diversitat es troba la força de la nostra societat i no respectar això no ens sembla la millor manera de sumar. Per tant demanem, a qui calgui, que reconsideri de respectar l’espai que han ocupat totes les entitats els darrers 15 anys i que també aquest anys la Fira es celebri com sempre.

Junta Directiva d’Ara o Mai

 

Dia dels treballadors. Els autònoms, “espècie” desprotegida

AutònomsCarme Teixidó

Avui celebrem i celebro el dia internacional dels treballadors, personalment els dies internacionals de qualsevol cosa em semblen una parafernalia, que utilitzem a la societat moderna, per justificar la injustícia. El fet que el conjunt de la societat i els seus mandataris no actuïn en front de les desigualtats, les necessitats o els greuges de forma activa i assertiva, queda sorprenentment cobert amb un dia internacional.

Aquesta diada va dedicada als treballadors assalariats, podríem omplir pàgines sobre aquest tema, però avui vull aprofitar per reivindicar un col·lectiu, que tot i no ser assalariat, val a dir que sovint el seu salari no arriba al mínim interprofessional, vull emmarcar i en majúscules dins del grup “treballadors”.

Parlo dels treballadors autònoms, són aquells que estan malmirats per la resta de treballadors per què els consideren empresaris, són els qui la patronal no vol a la seva taula per què els consideren sense nivell, són els que tampoc volen seure a les taules de la patronal, perquè s’autoconsideren treballadors, i sí, són aquells que no es posen mai malalts.

Els treballadors autònoms, són això, treballadors, amb les obligacions de les empreses i els patiments dels assalariats, amb una gran diferència entre uns i altres, paguen molt per poder tenir dret a treballar i no tenen cap dels drets dels treballadors.

Per complicar encara més la situació, s’ha posat de moda que les empreses “contractin” autònoms per fer una feina que hauria de fer un assalariat, i així estalvien costos. Els autònoms dependents, no són considerats un treballador davant la llei, això és tradueix en què si l’empresa no els paga les factures, no poden reclamar l’import de la mateixa, com un sou, que és la realitat d’aquest impagament.

Aquest col·lectiu que va en augment, resta totalment desprotegit mentre la mirada de la societat cobreix l’expedient amb un 1 de Maig, molt digne, creat per tapar consciències.

La Societat Catalana de Lliure Opinió denúncia l’actuació de la fiscalia al jutjat en el cas de la xiulada

socallLa Fiscalia de l’Audiència Nacional contradiu reiteradament la doctrina del Tribunal Europeu d’Estrasburg sobre la llibertat d’expressió.

Pau Miserachs: “Volen espantar el sobiranisme català davant una nova Final de Copa de Rei amb xiulada a l’himne”.

La comunicació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional en què dóna per fet que el Jutjat central número 4 investigarà i enjudiciarà la denúncia de Manos Limpias pels xiulets a l’himne d’Espanya, durant la final de la Copa del Rei a l’estadi del FC Barcelona “desoeix i contradiu la doctrina sobre la llibertat d’expressió recollida a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, atès que aquesta llibertat figura en els textos jurídics més elevats de la major part dels països democràtics, com també d’Espanya, on el Conveni Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals de 1950 i la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 formen part del nostre dret intern per disposició expressa del text constitucional de 1978 relatiu als tractats ratificats per Espanya”.

Així s’expressa l’associació Societat Catalana de Lliure Opinió en un escrit presentat ahir al Jutjat d’Instrucció número 2 de Barcelona en el marc de les diligències prèvies 2644/2015.M obertes per aquesta instancia judicial arran d’una denúncia de Manos Limpias contra diverses entitats sobiranistes després de la xiulada massiva a l’himne d’Espanya en presència del rei Felip VI durant la Final de Copa de futbol celebrada a l’estadi del FC Barcelona el 30 de maig de 2015.

 

Petició d’empara davant l’actuació de la fiscalia

“Els de la Fiscalia -denuncia Pau Miserachs, president de l’entitat- han fet un comunicat a través de l’agència EFE en què donen per fet que existeix el delicte d’injúries a la Corona i d’ultratge als símbols constitucionals sense haver fet cap instrucció. Això ho utilitzen per espantar el sobiranisme català, perquè els ve a sobre una altra final de Copa amb el Barça on podrien repetir-se els xiulets a l’himne. És indignant, i per això hem decidit denunciar aquest fet al jutjat de Barcelona que instrueix el cas per demanar empara davant aquesta actuació de la fiscalia”.

L’escrit enumera diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg -Cas Castells contra Espanya (23 d’abril de 1992) i cas Otegui-Mondragón contra Espanya (15 de març de 2011)- on consideren “que la llibertat d’expressió ha de prevaler, excepte quan els articles o les declaracions constitueixin una clara incitació a l’escalada de la violència”, situació que no es dona en aquest cas.

“És d’observar -continua l’escrit- que la xiulada de protesta no es pot assimilar a llenguatge provocatiu ni semànticament”. És més, el document entrat al jutjat recorda que el Tribunal europeu considera no admissible el paper que els tribunals espanyols atorguen al Monarca com a símbol de la unitat de l’Estat perquè “no essent el Rei immune a la crítica en l’exercici de les seves funcions o en la consideració de representat de l’Estat, la crítica d’una institució constitucional no està exclosa de la llibertat d’expressió”.

Aquest escrit complementa un altre presentat divendres passat en què Societat Catalana de Lliure Opinió demanava l’empara judicial davant la utilització per part de la fiscalia de l’Audiència Nacional de procediments judicials amb finalitats polítiques. “Cap jutge -al·legava l’escrit de l’advocat Pau Miserachs- està obligat a admetre com a certes les pretensions del Ministeri Fiscal i menys quan aquest s’aparta de les seves funcions establertes a l’Estatut regulat per la llei 50/81”.

 

Requeriments a la Casa Reial i al FC Barcelona

Entre altres diligències de comprovació sol·licitades al jutjat figura un requeriment a la Casa Reial perquè informi de si el Rei va ordenar formalitzar accions contra les xiulades i si es va mostrar ofesa per aquest fet. Igualment demana que el FC Barcelona expressi si en algun moment el cap d’Estat va formular alguna manifestació de desgrat o de sentir-se ofès, tant a la llotja com a l’avantllotja, o si el Rei va guardar silenci i va assumir amb estoïcisme la xiulada tot sabent que no era el primer cop que es produïa aquest fet tant en un camp de futbol com en altres llocs en presència de representats de la Corona”.

Aquesta entitat recorda que la imputació d’haver participat en els referits fets es basa únicament en un informe de la Guardia Civil sobre “separatistes intransigents” per al Consejo Superior de Deportes i remès a la Fiscalia General de l’Estat.

Un 57,2% dels catalans estan totalment o bastant a favor de la independència

CEO febrer 2016

Segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicada avui divendres un 57,2% dels catalans afirmen estar “totalment a favor o bastant a favor de la independència, mentre que un 32% dels ciutadans estan bastant o totalment en contra.

A la pregunta: “Pensant sobre la independència de Catalunya, vostè està totalment a favor, bastant a favor, bastant en contra o totalment en contra?, els que estan totalment a favor representen un 33,1% dels enquestats i els bastant a favor un 24,1%. Els totalment contraris són un 21,9% i els que estan bastant en contra són el 10,1%. Un 6,6% no ho sap i un 4,4% no contesta.

El sondatge s’ha realitzat amb 1050 enquestes telefòniques, distribuïdes proporcionalment en funció de la població de les diferents demarcacions:  783 a Barcelona,98  Girona 98, 60 a Lleida i 109 a Tarragona. L’enquesta es va realitzar entre el 20 d’octubre i el 5 de novembre de 2015.

Destaca que un 75,4% està molt o bastant interessat en relació al debat sobre la independència de Catalunya, i un 79,4% diu estar molt o bastant informat sobre el debat al voltant de la independència.

L’aventura del Posidó

PosidóManuel Saez.

Un article enviat per Iniciativa Animalista

Al 1970 es va estrenar la pel·lícula Aeroport, el film culpable d’una sèrie de pel·lícules sobre desastres diversos. Un gran èxit mediàtic.

Poc després, al 1972, es va facturar, pot ser, la millor de totes les del seu gènere, el títol d’aquest article.

L’aventura del Posidó està signada per un dels grans directors de cinema de tots els temps, Ronald Neame. Tan bo com poc conegut. I conté un repartiment estel·lar. Encapçalat per un notable i atractiu Gene Hackman, fent d’un pràctic retor anomenat Scott. La resta de protagonistes són excel·lents, amb Ernest Bornigne, una Shelley Winters ja gran, i dues dones captivadores: Stella Stevens i Carol Lynley. També secundaris de ressò com Red Buttons o l’incombustible Roddy McDowall. I una molt jove Pamela Sue Martin (de la sèrie Dallas).

El còctel és total, i el producte rodó. Neame sap dibuixar a la perfecció una angoixant atmosfera, plena de riscos, incidents, il·lusió i esperança. Perquè la pel·lícula conta el naufragi d’un creuer de luxe anomenat Posidó, membrant el mític Andrea Dòria. De fet algunes seqüències estan filmades a un altre dels mítics creuers civils, el Queen Mary, ja utilitzat com a museu.

Fa poc mesos vaig tornar a visionar la cinta. Espectacular. Gairebé dues hores que es passen volant. I tota la història em va portar cap un altre lloc…

El Posidó es veu envoltat per un maremot mortífer. Tal que el fa donar la volta i queda del revés. A la nit de cap d’any. A partir d’aquí queda submergit dins de l’oceà, amb la sola esperança d’una eixida a popa, l’únic lloc del buc per on es poden salvar els passatgers i les passatgeres.

I és aquí on comença aquest article, perquè és aquí on comença aquest món horrible, asfixiant, sense pietat, tancat, revoltat, i fabricat en certa forma per l’ésser humà.

L’aventura del Posidó dibuixa amb claredat el món on viuen dia darrere dia tots els animals sotmesos per l’humà. Una presó amb una única sortida, anar cap a popa i trobar la salvació. Però, aquest camí es perillós i llarg, molt més llarg de dues hores (o una). On trobarem morts i fracassos. En el cas dels animals, més de 500 milions cada dia.

Tanmateix, hi ha una esperança, el reverend Scott. O el que és el mateix, els milers de persones que, també, dia darrere dia, lluitem per portar aquest ramat de milions de vides sense futur, cap a popa, cap a la salvació, lluitant contra un món hostil i sense pietat. Que no comprèn.

Molta gent em pregunta dia sí i dia també, per què lluitem pels animals, ¿per què? Ho pregunten perquè no entenen el patiment a què estan sotmesos, no entenen el món terrible on viuen. Així que si veieren aquesta pel·lícula, pot ser que sí que entendrien un poc aquesta situació, plena d’horror, de foc (explosions dins del creuer), d’aigua, angoixa, ofegament, tristesa i cuita. També de tortura i mort. Tot i que amb una esperança, la d’un destí digne al final del trajecte. Segurament a desenes d’anys de distància. Fora del Posidó.