Category: 2013

Descomptes per socis i adherits d’Ara o Mai al concert Catalunya vol viure en Llibertat a Girona

catalunya vol viure en llibertat

Els socis i adherits d’Ara o Mai podeu obtenir un 33% de descompte en el preu de l’entrada per la tercera edició del Festival Catalunya vol viure en Llibertat i Dignitat, que es celebrarà dema dissabte, dia 3 d’agost, al Parc de La Devesa a Girona.

Per aconseguir-ho cal anar a la web del concert, i a l’apartat comprar entrades hi ha l’opció de seleccionar una de les entitats col·laborades al Festival. S’ha de clicar el logo d’Ara o Mai i introduir el codi 5aom a la casella corresponent i obtindreu el descompte.

Ara o Mai i la plataforma Catalunya Diu Prou també disposarem d’una parada on informarem sobre sobirania fiscal, i on podreu comprar material independentista. Us recordem que si heu de comprar material i ho feu a les parades de qualsevol de les entitats, col·laboreu amb la nostra feina.

Aquest any El Punt Avui ha decidit repetir el festival que l’any passat ja va aplegar 15.000, amb un marcat to reivindicatiu, però també lúdic. A partir de les 17:00 h estan previstes les actuacions entre d’altres de: La Porta dels Somnis, Le Croupier, Pere Tàpies, Quim Vila, Glaucs, Lax’n’Busto, Deskarats, així com l’arribada del rei Albà.
Trobareu tota la informació del Festival clicant aquí.

Roda de premsa i presentació “Impostos d’una Catalunya independent”

 

Conferència a càrrec de les doctores Núria Bosch i Marta Espasa de la Universitat de Barcelona, acompanyades per Josep Maria Bellmunt d’Ara o Mai, i Daniel Laspra, secretari del CADCI

Consulteu aquí la presentació de power point.

Espanya té 143 anys i ha tingut només 4 reis. El que no explicaran els llibres del Sr.Wert

espanya 143 anysInteressant cerca bibliogràfica de Marcel Mañé: Espanya va ser des de temps dels romans la denominació geogràfica dels territoris de la península ibèrica, malgrat això, el primer Rei que es va autoanomenar  “Rey de España” va ser l’italià Amadeo I el 1870.Tots els anteriors  s’ anomenaven a si mateixos reis de Castella més una llarga llista de territoris que anaven guanyant o perdent.

Fins al rei Fernando VII, les numeracions són les de Castella. La reina Isabel II s’apropià de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne de les Espanyes era l’únic regne continuador del regne de Castella. El rei Alfonso XII i el rei Alfonso XIII s’apropiaren de la numeració del regne de Castella, pretenent que el regne d’Espanya era l’únic regne continuador del regne de Castella.

No hi ha cap dubte de que la mentalitat política actual no ha canviat i segueix essent castellana. En un Estat de nova constitució, segons els entesos en el tema, l’hipotètic futur Rei Felipe s’ hauria d’ anomenar  Felipe I de España i no Felipe VI, o sigui el sisè Rei Felipe de Castella i tristament successor de Felipe V.

En el seu estudi Mañé conclou que s’anomenen reis (o reines) de Castella fins a 14 monarques ( des d’Isabel la Catòlica fins a Fernado Vll). Ells mateixos trien el seus propis títols lliurament en documents oficials que mostra.

S’anomena rei de les Espanyes i de les Índies només José I ( el germà de Napoleó). S’anomena reina de les Espanyes Isabel II.

I finalment només  4 s’anomenen reis d’Espanya (Amadeo I, Alfonso XII, Alfonso XIII i Juan Carlos I)

Espanya com entitat política només té 143 anys ( molt menys que els Estats Units de Nord-America o la majoria de països sud-americans com Argentina, Xile, Perú…)

Sobirania fiscal. L’opinió dels experts

logo catdiuprou 2

Jordi Capelleras

Advocat Fiscalista

Tot i que les comunitats autònomes són responsables de més d’una tercera part de les despeses públiques, els tributs que recapten –el principal, l’impost sobre transmissions– són residuals. La major part del pressupost procedeix de tributs gestionats per l’Estat. Per exemple, en el període 2004-2011, la recaptació dels impostos cedits a la Generalitat de Catalunya no arriba mai al 13% del pressupost, amb tendència fortament decreixent (6% al 2011). En aquest context, parlar de control del dèficit és un eufemisme, ja que el govern autonòmic té molt poc marge d’actuació en el cantó dels ingressos i, per tant, el que es pretén és, simplement, la reducció de la despesa que es decideix des de Catalunya, amb objectius polítics i no pas econòmics.

Que els perjudicats per aquesta actuació –els ciutadans de Catalunya– deixin de pagar els impostos promovent campanyes com el tancament de caixes de 1899, pot ser comprensible i fins i tot legítim, però les conseqüències que cal preveure són francament adverses: tot i que el doctor Robert té carrers i places dedicats a la seva memòria a la majoria dels municipis de Catalunya, alguns dels protagonistes van arribar a ser detinguts.

El moviment a favor de la insubmissió fiscal endegat a Catalunya per plataformes com Catalunya Diu Prou té un caire molt diferent al tancament de caixes. No es tracta de deixar de pagar els impostos, sinó de pagar-los a qui –a parer de l’insubmís– ho necessita, en aquest cas la Generalitat de Catalunya. És legal aquesta opció?

Si se segueixen els procediments que l’esmentada plataforma recomana, la resposta és contundent: es tracta d’una acció perfectament legal, que no pot comportar per part de l’Estat ni l’exigència del deute tributari ingressat a la Generalitat de Catalunya, ni la imposició de sancions. El procediment es basa en la figura de la consignació, que ja es preveia a la llei general tributària de 1963. Aquest procediment permet l’ingrés del deute tributari als organismes públics amb servei de caixa, amb els efectes alliberadors del pagament. D’altra banda, el procediment es completa emplenant l’imprès i un escrit explicatiu, que permeten que l’obligació d’informació –que forma part, igual que el pagament, de les obligacions tributàries– quedi acomplert.

En realitat, l’expressió insubmissió fiscal és imprecisa –els mateixos membres de la plataforma no parlen d’insubmissió, sinó d’exercici de la sobirania fiscal–, perquè qui la practica compleix la llei escrupolosament, per molt que faci servir un procediment atípic.

Es podria al·legar que la finalitat de la figura de la consignació no era donar ocasió a una reivindicació política, i que l’insubmís força la seva utilització. Aquest argument, a banda de ser insuficient per predicar la il·legalitat de la conducta, oblidaria que hi ha una llei orgànica teòricament en vigor (la llei 6/2006) que preveu la gestió dels tributs recaptats a Catalunya per part de l’Agència Tributària de Catalunya, amb la finalitat de facilitar el compliment de les obligacions tributàries. En l’ordenament jurídic espanyol hi ha moltes normes que no es compleixen i, el que és més greu, que el seu incompliment no implica cap conseqüència per a ningú, i aquest n’és un cas evident. La llei orgànica 6/2006 és l’Estatut de Catalunya, i encara que ningú no sembli cridat a complir el seu article 204.3, el cert és que la conducta de l’insubmís, ingressant el seu deute a la Generalitat de Catalunya, no pot considerar-se contrària a l’esperit de l’ordenament jurídic que ja havia previst aquesta actuació.

Passant de la teoria a la pràctica, els primers a practicar la insubmissió fiscal, ara fa més d’un any, temien que la màquina burocràtica de l’Agència Tributària, amb procediments tributaris fortament automatitzats, pogués implicar conseqüències adverses sense necessitat d’una actuació voluntària per part dels seus responsables. Passat un any, es pot afirmar que aquest temor era infundat perquè, pel que s’ha sabut, cap insubmís no ha estat notificat.

A més, el delegat de l’Agència Estatal a Barcelona, preguntat sobre la qüestió –les seves declaracions poden trobar-se fàcilment a la xarxa–, en cap moment no va manifestar que l’actuació fos il·legal, i es va limitar a afirmar que l’acció endegada era inútil perquè la Generalitat de Catalunya acabava transferint els fons obtinguts a l’Estat.

Font: El Punt Avui

La Coronela a l’Hospitalet

 

coronela 3

Nota de premsa de La Coronela

El proper 19 de Juny, a les 20:00 h. la Coronela de Barcelona assistirà a la commemoració del 300 aniversari del Conveni de l’Hospitalet, que deixava a la nostra Nació en mans del Duc d’Anjou, el qual va ocupar el nostre país i va anorrear totes les nostres llibertats, constitucions, prerrogatives etc, i que va sotmetre a Catalunya a l’estat d’ocupació que encara avui en dia patim.

Com bé sabeu, l’Ajuntament de l’Hospitalet, esta governat pel PSC, i aquest ajuntament, s’ha posicionat en contra que el nostre poble pugui decidir lliurement el seu destí, amb l’afegit que també farà campanya pel No.

Es per això que la Coronela demana la col·laboració de tothom , per intentar combregar el màxim de patriotes possibles per aquesta data i lloc, amb Estelades i creus de Sant Jordi perquè vegin que l’Hospitalet també pertany a Catalunya.

Ens agradaria moltíssim que es veies la determinació del poble de Catalunya, en un territori governat per persones hostils al nostre procés d’alliberament nacional, i que la Coronela de Barcelona està totalment recolzant, el procés de llibertat de la nostre Nació.

Que primer quedi la noticia i després la crida !!!

 

El Conveni  signat a l’Hospitalet de Llobregat  el 22 juny 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Starhemberg, cap de l’exèrcit de l’arxiduc Carles d’Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit de Felip V, acordava finalitzar les hostilitats de la Guerra de Successió. L’acord estipulava l’evacuació de les tropes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa, així com el lliurament de Barcelona, o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia.

Les autoritats austriacistes de Barcelona ocultaren els acords d’evacuació del Principat (conveni de l’Hospitalet) coneguts aviat per la població catalana, i que feren que la junta general de braços de Catalunya decidís seguir la resistència a Felip V, mentre s’intentava, per la via diplomàtica, la intervenció de l’emperador i de la reina d’Anglaterra en la defensa de les constitucions catalanes. Però la Gran Bretanya deixà d’interessar-se pel problema i l’emperador acabà signant també la pau a Rastatt.