Category: 2014

L’Ajuntament de Molins de Rei ja paga els seus impostos estatals a l’Agència Tributària Catalana

molins de reiJordi Romeu Nicolau. Regidor del grup Esquerres x Molins de Rei ( ERC-EMNR-AM)

Després de dos anys, l’Ajuntament de Molins de Rei ja ha pagat, per primer cop, el primer dels impostos estatals a l’Agència Tributària de Catalunya. Es tracta de l’IRPF del mes d’abril. L’IRPF és l’impost estatal que paguen tots i cadascun dels treballadors municipals i els càrrecs electes remunerats sobre els seus ingressos. És un impost que l’Ajuntament reté en cadascuna de les nòmines i, que, posteriorment ingressava a l’Agència Tributària espanyola per compte dels seus treballadors. El segon impost estatal és l’IVA que depèn , en cada liquidació, de si el saldo és a pagar o a retornar, en funció de la situació concreta d’aquell trimestre, com els passa, també, a les empreses. Ingressar aquests impostos a l’Àgència Tributària de Catalunya és un acte de sobirania fiscal.

No ha estat fàcil aconseguir   que el govern sociovergent fes el pas de pagar l’IRPF a l’Agència Tributària de Catalunya. Ha calgut molta feina d’Esquerres x Molins de Rei i el suport majoritari del Ple a les nostres propostes. La primera del març de 2012, de suport al moviment “Diem Prou” en favor de la insubmissió fiscal a l’estat espanyol. La segona de març de 2013, és a dir un any després de la primera i per tant d’ara fa un any, en la línia de les recomanacions de l’Associació  de Municipis per la Independència d’exercir la sobirania fiscal i de suport a l’Agència Tributària de Catalunya.

L’ immobilisme del govern municipal per l’ incompliment dels acords de Ple, però, va requerir de noves preguntes el passat mes de desembre, de converses amb el propi alcalde i de la celebració d’un acte específic sobre el tema, a Cal Dit, el passat 20 de gener, amb la presència de l’Andreu Francisco, Alcalde d’Alella (un dels municipis pioners en el pagaments de tributs a l’Agència Tributària de Catalunya) i de la Carme Teixidó, Presidenta de l’entitat “Ara o Mai” i coordinadora de la Plataforma “Catalunya Diu Prou”.

I finalment hem assolit l’objectiu. No sense dificultats per la pròpia actitud del govern municipal i la seva evident disparitat de criteris sobre el tema. Però des d’Esquerres x Molins de Rei estem molt contents. D’aquesta manera l’Ajuntament de Molins de Rei, una vegada més, actua en interès del país, dels seu present i, molt especialment, del seu futur. Ara li toca al Govern de la Generalitat impulsar i consolidar, definitivament, l’Agència Tributària de Catalunya per tal que els nostres impostos es quedin aquí. Treballem per la vila i  pel país i per dotar-nos de les estructures d’Estat necessàries per quan assolim la independència.

L’Independentisme a la Primera Guerra Mundial. El Cas dels Voluntaris Catalans. Per reflexionar

bandera

Josep Maria Bellmunt

Introducció

Aquest any es compliran cent anys de l’inici de la Gran Guerra ( també coneguda com la Primera Guerra Mundial), un conflicte que va marcar la fi de la supremacia del vell continent i d’una forma de vida que havia durat segles, i va assenyalar la irrupció dels Estats Units com a primera potència mundial, militar i econòmica.

Milers d’homes i dones van perdre la vida defensant uns estats i uns imperis arnats i despòtics, que marcaven el domini d’una aristocràcia secular lligada al sistema agrari, i a una forma de vida, que no sabia ni podia resistir, l’empenta de la tecnologia moderna ni els canvis socials que això comportava.

voluntaris  legió d'honor

Voluntaris Catalans amb la Creu d’Honor

Un decadent estat espanyol, sense cap pes a Europa, i que feia poc havia sofert la derrota de Cuba i Filipines, perdent les seves darreres colònies d’Ultramar, se’n va mantenir al marge, però a Catalunya uns centenars de voluntaris, que provenien del majoritàriament del catalanisme, favorable als aliats (França, la Gran Bretanya, Els Estats Units..), es van apuntar a la lluita en aquest bàndol. En el fons de tot plegat sembla que hi havia la voluntat de demostrar el compromís amb els països que lluitaven contra els grans imperis, posicionar-se contra la monarquia espanyola, i esperar que els  aliats, una vegada guanyada la guerra reconeguessin  el dret d’autodeterminació de Catalunya. Una  idea que ara pot semblar innocent, però que llavors semblava possible, atès que moltes nacions van aconseguir la seva llibertat amb la derrota dels Imperis Austro-Hongarès i Turc.

Absolutament espontani?

Però potser no tot és tant senzill. L’escriptor nord-català, Joan Daniel Bezsonoff , va publicar l’any 2004, una novel·la sobre els voluntaris catalans: “La Guerra dels cornuts”, però que sembla inspirar-se en part en fets reals, quan explica que el tinent rossellonès, Alexandre Pagès, va treballar conjuntament amb el Consolat General de França a Barcelona, amb una missió secreta i molt concreta: Crear a Catalunya la sensació de que els aliats estaven a favor del catalanisme, i així reclutar nacionalistes catalans per a la Legió Estrangera, amb la promesa de la recompensa d’una Catalunya independent, un cop conclosa la guerra.

Podríem establir, a molt petita escala, un paral·lelisme amb les promeses dels anglesos als àrabs per lluitar contra els turcs, també a la Gran Guerra (Lawrence d’Aràbia)

La xifra.

El nombre de voluntaris catalans que van anar a lluitar a la Gran Guerra no es coneix del cert, encara que s’ha arribat a parlat de  fins a 10.000 voluntaris, aquest sembla un nombre molt elevat, alguns estudiosos francesos el situen en un nombre força inferior, que sembla més d’acord amb la realitat. En realitat una part important d’aquests voluntaris catalans ja residien a França, on havien emigrat per raons econòmiques, i es van allistar per raons també econòmiques o d’integració social.

Al febrer 1916, es va formar “El Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans”, on confluiren tot tipus de sectors nacionalistes, sobretot d’Unió Catalanista, i de la que llavors era l’entitat independentista més present a la societat, catalana, el  CADCI ( Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria), possiblement per intentar aprofitar políticament la presència de catalans en el conflicte, i formar un Comitè Nacional Català.

medallaEl Comitè de Germanor, va crear la famosa medalla dels voluntaris, que va ser enviada al “Régiment de Marche de la Légion Etrangère (RMLE)”, on estaven ubicats els catalans. Val a dir que el 1er regiment de la legió estrangera va ser l’única unitat francesa amb una medalla commemorativa estrangera no oficial, la dels catalans, encara que aquests no constituïen una unitat separada dins del seu regiment.

cat-02També al 1916 es va entregar als voluntaris la senyera on es pot llegir “Catalunya honorà els voluntaris catalans que lluiten per la llibertat” i l’acrònim del seu regiment RMLE, i que anava coronada amb una estelada fora de la bandera, com es pot veure a la foto, i que actualment es troba exposada al Musée de l’Armée a Paris.

Com passa habitualment a totes les guerres, els estrangers van anar a les batalles més dures, i van ser carn de canó de primera línia, i així els catalans van lluitar a Verdum, el Somme, Champagne, Flandes, i també als Balcans (Sèrbia, segons es va publicar al diari de la Unió Catalanista de 1916), als Dardanels o a Bulgària, entre molts d’altres escenaris.

Internacionalització de la  participació catalana

diplomaLa Revista La Trinxera, iniciada per Camil Campanyà, un voluntari català membre de la Unió Catalanista, mort a França al 1916 ( el seu cos fou embolcallat amb una estelada), i que va neixer amb el propòsit d’informar sobre la situació dels combatents catalans al front, publicà al desembre de 1918, ja acabada la guerra, un escrit explicant que els voluntaris catalans enviarien una carta al President dels Estats Units d’Amèrica, Thomas Woodrow Wilson, demanant el suport dels EUA a l’autogovern de Catalunya. No és té coneixement exacte de cap resposta oficial, però algunes publicacions especulen que els EUA haurien contestat que era un afer intern espanyol i que en cas de conflicte armat podrien rebre suport.

Conclusions

claraDe tot plegat en queda el record del seu valor i lluita per Catalunya en terres estrangeres, una escultura de Josep Clarà, al Parc de la Ciutadella, inaugurat al juliol del 1936,amb una placa on es pot llegir “Als voluntaris catalans que van morir a França i a tot el món per la llibertat”, i alguns paral·lelismes i reflexions sobre els moments actuals, la manipulació de les causes nacionals pels grans estats, i com  enfocar així l’acció exterior per aconseguir la nostra llibertat com a poble.