Category: Articles

Els contractes de les autopistes. Si el govern vol demà s`acaben. El que no expliquen

Peatges autopistes06 maig 2012

Josep Maria Bellmunt

Militant d’Ara o Mai.

La concessió de la gestió de les autopistes catalanes a empreses privades, i conseqüentment el pagament de peatges, presenta unes particularitats que fins ara no han sortit a la llum en els grans mitjans de comunicació, i que mostren que les empreses concessionàries, més que realitzar una activitat comercial, que com qualsevol altre també hauria de tenir un risc de pèrdues, tenen gairebé una assegurança de benefici sense límit.

Aquests dies s`han anat publicant xifres en relació als beneficis de les concessionàries, però la informació en relació a les condicions dels contractes, la renegociació i els motius de l`allargament del període de concessió dels peatges a l`estat espanyol és escassa i difícil d`obtenir, i cal recórrer a estudis molt tècnics i en alguns casos a la legislació espanyola, per aconseguir-la.

Des d`Ara o Mai, seguint la línia d`informació rigorosa que ja vam encetar en relació al negoci de les autopistes amb l`estudi jurídic sobre el #novullpagar, us oferim aquest article per poder entendre els mecanismes que utilitzen l`administració de l`estat i les concessionàries per seguir mantenint el control dels peatges.

Aquests són alguns dels temes més importants que ni el govern ni les empreses que gestionen les autopistes han donat a conèixer.

1/ Els contractes de les concessions.

Situació.

La diferència en relació a d`altres contractes d`infraestructures a llarg termini en d`altres països món, com el Regne Unit o Portugal, és que la concessió del contracte de peatges a l`estat espanyol es realitza sobre la base del procediment obert. Es a dir els contractes de concessió es basen en models de contractes estandarditzats, i no de contractes fets en funció de les variables de cada zona.

És a dir aquests contractes de concessió reflecteixen la incapacitat o la no voluntat dels interessats, per estudiar prèviament les condicions que determinaran el resultat del negoci de concessió d`acord amb la durada del contracte (*1).

Resultat.

El negoci acostuma a ser molt atractiu per a les concessionàries, perquè gairebé no hi ha risc, i si la seguretat del benefici. (*2).

 

2/Les condicions dels contractes.

Situació.

Els nivells màxims del preu del peatge s`estableixen a l`inici de la concessió, i es poden actualitzar cada any, d`acord amb la inflació. No obstant això, a partir de l`any 2000, es va establir un mecanisme que permet que els augments del preu del peatge siguin més elevats encara, si el trànsit ha estat inferior al previst quan es va signar el contracte (*3)

Aquest mecanisme compensatori no té en compte i menysté les recomanacions del Banc Mundial (1997) (*4), que demana que l`assignació de riscos en els contractes de concessió han de tenir en compte la capacitat per aconseguir el millor resultat, i gestionar amb el menor cost.

Es per això que els riscos de mercat s`assignen a una concessionària privada.

També ho diu clarament la “Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas, en el seu article 224.1 quan diu: “Las obras públicas objeto de concesión serán financiadas, total o parcialmente, por el concesionario que, en todo caso, asumirá el riesgo en función de la inversión realizada”.

Resultat.

La concessionària treballa en una situació avantatgista, si el trànsit disminueix s`augmenta el peatge. El risc de la gestió per a la empresa torna a disminuir moltíssim.

 

3/ La durada de les concessions i la renegociació dels contractes.

Situació.

Algunes contractes com el del tram Tarragona-Valencia, o el de València-Alacant han estat renegociats fins a nou vegades cadascun. El termini de la concessió, que es va fixar inicialment per 27 anys per ambdós trams, posteriorment s`ha allargat fins a 47 i 48 anys, respectivament.

El tram Barcelona Tarragona s`ha renegociat fins en 7 ocasions, des que es va atorgar.la primera concessió entre el període 1967-1975. El mateix passa entre el tram Barcelona- La Junquera que s`ha renegociat en 9 ocasions.

L`article 263.3 de Ley 13/2003, de 23 de mayo (*5) diu: Las concesiones de construcción y explotación de obras públicas se otorgarán por el plazo que se acuerde en el pliego de cláusulas administrativas particulares, que no podrá exceder de 40 años.

Excepcionalment es podrien allargar fins els 60 “para restablecer el equilibrio económico del contrato o para satisfacer los derechos de los acreedores” ( article 263.4)

Resultat:

La majoria de renegociacions acaben amb preus de peatges més elevats o en l`allargament del període de concessió, en alguns casos ja se superen els 40 anys màxims establerts, sense que s’al·leguin motius excepcionals.

 

4/ L`opacitat de les causes de les renegociacions dels contractes.

Situació.

Encara que les renegociacions dels contractes s`han publicat al BOE, sovint no s`especifiquen els motius de la renegociació.

En el cas del tram Barcelona-La Junquera,de les 9 ocasions en que s`ha renegociat, només en dues s`ha especificat el motiu, en d`altres 7 el motiu és desconegut.

El mateix passa entre Barcelona i Tarragona, només en dues de les 7 renegociacions s`ha donat un motiu.

Resultat.

En més de la meitat dels casos no es coneix el motiu que obliga a renegociar al govern.

Els governs no donen publicitat als processos de renegociació, ni donen explicacions dels motius

L`estat espanyol no disposa d`un mecanisme regulador per defensar els interessos dels usuaris ni dels contribuents en els contractes de concessió que va signant.

 

5/ El rescat dels peatges.

 Situació.

El rescat dels peatges es presenta des de l’administració com un tema molt complex, però no ho sembla tant si ens atenim a la mateixa legislació de l`estat espanyol.

La mateixa “Ley de 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas” deixa clar, que els peatges es poden rescatar quan es vulgui, i com s`ha de fer.

El seu article 264.5 diu:

g) El rescate de la explotación de la obra pública por el órgano de contratación.

Se entenderá por rescate la declaración unilateral del órgano contratante, discrecionalmente adoptada, por la que da por terminada la concesión, no obstante la buena gestión de su titular.

h) La supresión de la explotación de la obra pública por razones de interés público.

i)La imposibilidad de la explotación de la obra pública como consecuencia de acuerdos adoptados por la Administración concedente con posterioridad al contrato.

Però és que l`article 266.1 diu: En los supuestos de resolución, el órgano de contratación abonará al concesionario el importe de las inversiones realizadas por razón de la expropiación de terrenos, ejecución de obras deconstrucción y adquisición de bienes que sean necesarios para la explotación de la concesión. Al efecto, se tendrá en cuenta su grado de amortización en función del tiempo que restara para el término de la concesión y lo establecido en el plan económico-financiero.

Vulnerant de la pròpia legislació i els contractes,  en alguns casos es va fer impossible el rescat de les concessions, al no utilitzar els beneficis per finançar obra nova, sinó que aquests s’han utilitzat per ampliar el capital inicial, blindant així la possibilitat de rescat al situar la xifra a pagar en uns límits molt elevats.

Resultat.

L`estat podria rescatar els peatges, i entenem que el preu a pagar a la concessionària estaria en gran part marcat per l`amortització que s`hagi fet de l`obra.

Conclusions. 

Tot plegat dóna a entendre que els contractes i les renegociacions es fan a la mida de les empreses concessionàries, i que no es té ni tan sols en compte la pròpia legislació de l’estat espanyol.

Ara és el moment de començar a demanar que l’administració espanyola i sobretot la de la Generalitat expliquin els motius que fa que en moltes ocasions ignorin i no apliquin allò que ells mateixos han legislat, i el que és pitjor, que justifiquin perquè van en contra dels interessos col·lectius dels ciutadans de Catalunya, per afavorir empreses privades.

 

Bibliografia:

*1: Sirtaine,S. et al, How profitable are private
infrastructure cocessions in Latin America?
Empirical evidencel and regulatoryr implications. Quarterly Review of Economics and
Finance, 45, p p. 3 8 0 – 4 0 2

*2: María de los Angeles Baeza and José Manuel Vasallo
Prívate concession contracts for toll roads in Spain: analysis and recommendations

*3:Bel, G. and Fagueda, X. (2005), Is a mixed funding
model for the highway networkrk sustainable over
time? In Ragzi, G. and Rothengatter, W. (Eds),
Procurement and Financing ofMotorways in Europe
(Elsevier, A m s t e r d a m ).

*4: World Bank (1997), Global Development Finance
(Washington, D.C.).

*5“Ley 13/2003, de 23 de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas.

Real Decreto Legislativo 2/2000 sobre de 16 de junio sobre contratos de las Administraciones Públicas

Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d’Autopistes. Cambra de Comerç de Barcelona-El sistema de peajes en Cataluña, análisis y evaluación de estrategias. 2008.

 

Propostes de futur després de la manifestació independentista #9Juliol 2011

Manifestació per laArran de les conseqüències de la manifestació del 9 de Juliol publiquem les aportacions d’un dels seus promotors, en Josep Maria Bellmunt d’Ara o Mai. Les 4 línies d’actuació que apunta van més enllà de tàctiques electorals o partidistes i són molt interessants; en especial el quart:

 

Quines conclusions en podem treure?

1/ Una manifestació per la independència no només no interessa sinó que incomoda (fa por potser?), als poders fàctics establerts, polítics, econòmics, culturals i mitjans de comunicació, que ara estan per entretenir-nos durant els propers quatre anys amb hipotètics pactes fiscals, o pla b o com li vulguem dir, però no ara, sinó fins d`aquí 4 anys, de moment el missatge es quedem-nos quiets.

2/ No interessa que la gent es mobilitzi, en general, però sobretot per aquest tema, i menys que es mobilitzi amb seny i ordre i amb arguments i solucions clares ( quantitat d`euros que marxen cada any, situació de retallades com a conseqüència d`això i una resposta, la independència), se`ls veu massa el llautó i no tenen resposta.

3 /Com que el moviment per l`alliberament de Catalunya és ja massa important, numèricament i socialment, s`intenta que quedi en mans d`agents pretesament independentistes, que serveixen al poder autonomista establert, i que el poden manipular a discreció, afavorint la seva fragmentació actual, i presentant-lo con una cosa de quatre arrauxats sense cap poder d`organització, i que necessita sempre de les grans institucions, controlades per ells, si vol fer alguna cosa amb cara i ulls. Cal anar amb compte amb tot això, i amb els nous o vells gurus que poden sorgir.

4/ Finalment els poders, l`estatus quo establert actual, intenta barrejar-se amb l`independentisme, amb declaracions d`amor i de comprensió cap al moviment, fent veure que en forma part, però quan se li demana ajut i implicació, no només no dóna cap suport, sinó que lluita activament per destruir i reprimir qualsevol iniciativa.

 

Manifestació 9j Ara o mai

Que pot fer lindependentisme per sortir d`aquest atzucac? Cal actuar en quatre fronts:

El primer es la unitat de les forces polítiques independentistes actuals, sense excepcions. Sense poder polític no podem seguir endavant, es imprescindible. Cal afavorir doncs la gran coalició, que no només sumarà els vots sinó que n`atraurà de nous.

El segon es mantenir el poder de mobilització continuada. Hem d`estar presents continuadament al carrer, amb accions de més o menys envergadura, però on tothom s`hi senti representat i evitant la fatiga. Tota mobilització ha de ser un èxit que augmenti l’autoestima del moviment.

El tercer es que cal implicar-se i denunciar de forma conjunta totes aquelles situacions d`injustícia social. El moviment independentista ha de servir per ajudar a les persones, s`ha de percebre com útil. Es senzill actualment, moltes de les situacions de greuge social que es viuen al nostre país son conseqüència de l`espoli espanyol. El moviment independentista ha de ser-hi present i unit en la denúncia i el suport als afectats, i deixant al descobert el poder autonòmic que ho permet i no fa res per impedir-ho, i en altres ocasions ho realitza directament per iniciativa pròpia o per ordres del govern espanyol.

Finalment s`ha de potenciar que el moviment sigui obert a tothom, que tothom hi pugui dir la seva i senti que es escoltat, cal fugir de direccions massa col•legiades que no tenen en compte la base, i que actuen des d`un despatx i de forma teòrica.

El moviment ha de ser fresc, participatiu i àgil per moure`s ràpid en qualsevol direcció que calgui.

Des d’Ara o Mai seguirem treballant de ferm en aquesta direcció, potenciant el treball de forma conjunta per unir els esforços cap a un sol objectiu: La independència.

No ens deixem enganyar. L’independentisme és la 3a força en vots i regidors

Josep Maria Bellmunt
Ara o Mai

Des que s`han conegut els resultats de les eleccions s`ha anat repetint que el fenomen independentista és mes sociològic que real, que quan anem a les urnes no es reflecteix el pes mediàtic que se li dóna o que té a les xarxes socials, i es presenta com un fracàs de les candidatures independentistes, i es conclou que es molt virtual però poc real.
Però si mirem fredament els números podem concloure que en realitat i malgrat tots els entrebancs i divisions no es així. Es sol utilitzar sovint per argumentar aquests comentaris sobre el poc pes dels independentistes els resultats d`ERC, però si fem un recompte de vots de les formacions que es declaren independentistes, el resultats situen l`opció independentista com a tercera força en nombre de vots i regidors.
Fixem-nos en els resultats.

ERC———————-271.349 vots————–1384 regidors
CUPs———————-62.314 vots—————-101 regidors
SI—————————31.905 vots—————–48 regidors
End. Cerdanya———–1.733 vots—————– 23 regidors
Sumem Tàrrega————868 vots——————3 regidors
Unitat per Castellnou——-89 vots——————1 regidor
UC-Rcat, Cubelles———898 vots——————4 regidors
A-.RCat, Viladecavalls—–244 vots——————1 regidor
Endavant Rosselló———197vots——————-2 regidors
RCat Tremp——————175 vots——————1 regidor

Total *——————–369.772 vots————–1568 regidors

*Hem posat alguns exemples d`Endavant Cerdanya, Sumem per Tàrrega, Units per Castellnou del Bages, Cubelles, Tremp, Rosselló i Viladecavalls com a candidatures independentistes, però hi han altres pobles on també es presentaven candidatures similars, alguns han tret regidors, d`altres no, però també afegirien més vots independentistes als que aquí hem sumat, i en alguns casos regidors que augmentarien la xifra dels que aquí comptem, i que podrien ser decisius en alguns casos a molts ajuntaments.

Cal recordar que malgrat tot ERC en solitari segueix sent de molt la tercera força en regidors aconseguits ( 1384 al Principat, i 1399 al conjunt de l`estat ) L`independentisme doncs és en realitat la tercera força política per nombre de vots també.

El PP ens el presenten com el gran guanyador, com la tercera força política a Catalunya amb 363.462 vots i 473 regidors.

Bildu també és la gran guanyadora d`aquestes eleccions amb 276.134 vots i 953 regidors.

En percentatge de vot ERC ha aconseguit el 8.98%, la CUP el 2.16% i SI un 1.11%, aquí caldria afegir-hi les agrupacions i coalicions electorals locals que van amb altres noms diferents als dels gran partits, per exemple Endavant Cerdanya, un 0,06% del total, i molts d`altres.
En conjunt més d`un 12.70% dels vots. El PP ha aconseguit el 12.67 % del total de vot.

EXEMPLES IMPORTANTS.

La ciutat de Lleida on ERC ha obtingut un 4,2% dels vots, i la CUP un 3,3%, cap dels dos ha entrat al consistori. Entre els dos quasi un 7,5% de vots, haurien obtingut 2-3 regidors.

A Tarragona ciutat ERC 4,0%, la CUP 2,3%, SI un 1.76. Els tres també sense representació. Si haguessin sumat haurien obtingut de 2 a 3 regidors, i serien decisius en la elecció del nou alcalde, que ara està en mans del PP.

A Barcelona ciutat, també es podrien haver guanyat regidors, la CUP ha obtingut 11.805 vots i SI 6.802, afegits als 33.953 d`Unitat per Barcelona sumarien 52.600, un 8,67% dels vots prop d` ICV ( 10.4%), 4 regidors i això hauria reduït la representació del PP.

Girona capital: Un gran èxit de la CUP que ha aconseguit 2.981 i un 9.28% dels vots i 3 regidors, però és que ERC-AM ha aconseguit 1.604 i un 5% de vots i cap regidor, i SI 786 vots i un 2,45% i cap regidor
Sumats 5.371 vots i un 16.73% dels vots, serien de llarg la tercera forca municipal, que ara es el PP amb 3 regidors i només 3.749 vots.

Sabadell. ERC-Rcat 2.378 vots i un 3,18% la CUP 2.288 vots i un 3,06%, SI 622 vots i un 0,85%.
Resultat cap regidor. Junts de 2 a 3 regidors.

Terrassa. ERC- Rcat. 3.619 vots i un 4,45%, SI 976 vots i un 1.37%, la CUP 868 vots i un 1,23%. Cap regidor.Junts 2-3 regidors.

Badalona. ERC- Rcat- Accent 2.976 vots i un 3,70%, la CUP 1.465 vots i un 1,82%. SI 762 vots i un 0,95%. Cap regidor, junts un 5.6%, de 1 a 2 regidors i potser evitar que el PP fos el guanyador.

Berga. La CUP amb el 15.50% de vots ha obtingut 3 regidors. ERC-AMP amb el 6.53% dels vots cap regidor. SI amb el 3.63% de vots cap regidor. Junts 25.68% dels vots, de 5 a 7 regidors i segona força municipal guanyant al PSC (4 regidors i un 17% de vots).

Sant Cugat del Vallès. La CUP ha aconseguit el 7.76% dels vots i 2 regidors. ERC-RCat- AM amb el 4.88% dels vots i SI amb el 1,54% no han aconseguit representació. Tots tres junts sumen un 14.18% dels vots, serien la segona força municipal amb 5 regidors. El PP amb un 12.44% i 4 regidors serà ara la segona força.

Mataró. La CUP-PA un regidor amb 2.498 vots i un 5.59% dels vots .ERC-RCat-Junts 1.768 vots, un 3.95% dels vots i cap regidor. SI 428 vots i un 0.96% i cap regidor. Junts 4.724 vots un 10.51% del total, serien la tercera força amb 3-4 regidors. Ara la 3a. forca serà PxC amb menys vots – 4.684 – i menys percentatge, 10.48%, ha aconseguit 3 regidors.

Molins de Rei. La CUP 1.797 vots un 17, 52% dels vots i 4 regidors. ERC-ERMR-AM, 800 vots 7.80% dels vots i 2 regidors, SI 277 vots i un 2,70% de vot, cap regidor. Junts 2.867 vots I un 28.02% del total, serien la primera força municipal, amb 6-7 regidors, que ara es CiU amb 2.358 vots, un 22,98 % de vots i 5 regidors.

Manresa. Esquerra-AM 3.089 vots, 11,56% del vot i 3 regidors. La CUP-PA 1.981vots, 7,41% del vot i 2 regidors. SI 544 vots, 2,04% del vot i cap regidor. Junts 5.614 vots un 21.01% del total, segona força política amb 6-8 regidors. La primera és CiU amb 9.356 vots, un 35% i 11 regidors

Això es va repetint a moltes altres ciutats i pobles.

La força de l`independentisme es molt més gran en la realitat, amb el nombre de votants i amb la representació que obté, del que ens estan dient, però es que potencialment, si el projecte que es presenta és sòlid i atractiu, podria arribar a ser la segona força del país a dia d`avui. Pensem en Bildu, que té molts menys vots que en conjunt nosaltres.

Si creus que el millor seria una candidatura unitària signa aquí, som més de 7000 però ens hi faltes tu.