Category: 2013

L’enterrament de Macià a The New York Times: “Un milió de catalans al funeral de Francesc Macià”

1.000.000 attend Macia's FuneralFrancesc  Macià i la qüestió catalana no eren gens desconeguts per la opinió pública nord-americana, i molt menys per New York Times, que ja havia dedicat desenes d’articles i notícies a la figura de Francesc Macià i a la lluita independentista catalana. Per això no és d’estranyar que la mort de Macià fos tractada àmpliament pel diari, i de fet es dediquessin diferents articles posteriorment a analitzar la situació catalana després de la mort de l’Avi.

Això és que publicava New York Times de l’enterrament de Macià.

Més d’un milió de catalans han retut un silenciós homenatge al “General Macià” ( no l’anomenen coronel), que amb el seu lideratge va aconseguir retornar a Catalunya alguns dels privilegis propis que fa dos segles els hi havia arrabassat la monarquia borbònica.

New York Times explica com el seguici del funeral, després d’abandonar el Palau Gòtic de la Generalitat, va arribar al cementiri de Montjuic, des d’on expliquen que s’albira tot Barcelona, que estava il·luminat per fogueres que havien estat enceses per una gran multitud que esperava allà des de primeres hores del matí, per protegir-se del fred, que recorden es poc habitual en aquesta part de la Mediterrània.

Es diu que van disparar-se quinze salves des del castell de Montjuic passades les cinc, quan el taüt va ser baixat al fons d’una senzilla tomba de pedra.

També recull les declaracions del president espanyol, Alcala Zamora, que va lloar Macià, encara que recorden que les aspiracions del coronel eren aconseguir un estat independent, i que això portava al conflicte amb Madrid.

Pel rotatiu nord-americà  l’enterrament va ser l’espectacle més impressionant que mai s’hagi vist a Barcelona, i escriu que al fèretre embolcallat amb la bandera catalana el seguien més de 120 vehicles plens de corones, i que era tanta la gent que volia veure el seguici que no només els carrers estaven plens a vessar, sinó que també les teulades  s’utilitzaven com a llocs per veure passar el fèretre de Macià.

Es fa esment que els fanals  estaven encesos i coberts amb crepè per donar encara més solemnitat a l’acte, i que un nombrós contingent de tropes, en uniforme de gala, es trobaven a la processó, i també alineats als carres, mentre els avions volaven per sobre de la processó, i fa esment que va estar a punt de succeir un greu accident, quan el motor d’un dels avions va fallar, però que pilot va poder  maniobrar l’aparell a través del port, i finalment va caure a l’aigua, evitant de fer-ho sobre la multitud, i que els ocupants van poder escapar amb ferides lleus

Segueix dient  que Joan Casanovas, el President interí, va fer una breu oració fúnebre al costat de la tomba, i que es va referir al “General Macià” com a líder en l’hora de la rebel·lió, guia en el moment dels conflictes, i l’estadista que va saber  reconstruir Catalunya en el dia del triomf.

Del president espanyol, Niceto Alcalà Zamora, es diu que  va caminar tres hores en el seguici fúnebre, abandonant-lo a l’Arc del Triomf, on el cos va ser traslladat de la curenya a un cotxe fúnebre, i es fa l’observació que els funcionaris de la Generalitat van retirar ostentosament de la carrossa fúnebre, una creu que l’havia engalanat.

 

Un vídeo impressionant a The Telegraph sobre la crua realitat de l’Espanya de Rajoy. #MarcaEspanya

Un document impressionant que explica la crua realitat de l’Espanya de Rajoy, Rubalcalba, Aznar, Zapatero, els bancs, i companyia. Per reflexionar ara que estem en dies de festes nadalenques.

El diari britànic The Telegraph va publicar fa 5 dies un vídeo de set minuts, que relata la difícil situació dels aturats a l’estat espanyol . En el  vídeo s’explica la situació de tres famílies d’un un barri dels afores de Madrid, amb tots els seus integrants sense feina. Expressen la seva perspectiva de romandre llarg temps sense feina, la seva por a quedar-se  sense casa i sobretot  pel futur dels seus fills, alhora que l’absoluta manca de confiança en els polítics i en la mateixa Unió Europea.

Uns noi de 37 anys, d’ofici soldador, explica que cobra 420 euros però nomes d’hipoteca ja en paga 905, mentre mira  a Rajoy entre aplaudiments per la tele dient: “Alguna cosa ja camina en la bona direcció, el pessimisme està en retirada,” i alhora es poden veure imatges de persones  dormint al carrer o buscant menjar a les escombraries.

També es  pot veure com fan  una acampada en un petit turó participant d’un moviment local de protesta, absolutament pacífic, i com la policia desmunta unes petites banderes i pancartes de protesta que hi havia deixat i on es pot llegir: “Ni caridad ni loteria, necesitamos solidaridad y un trabajo digno”. El vídeo acaba amb una advertència d’un del protagonistes cap al govern: “Que se piensen mucho lo que estan haciendo porqué se les puede echar encima”

“No Job Land ” ( ” Una terra sense feina ” ) va ser ideat i creat per tres joves periodistes freelance de  Madrid.

Petita guia de l’informe del CATN sobre la Hisenda Pròpia: Mites, estratègies i realitats

Imagen-de-una-oficina-de-la-Ag_54304746048_53389389549_600_396Josep M. Bellmunt

Que pretén el document del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre la Hisenda Pròpia?

Amb data 20 de desembre el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va presentar 4 informes, entre ells, un que és sens dubte el més important, i que porta per títol “l’Administració Tributària de Catalunya”, l’estructura clau perquè el nou estat català independent pugui esdevenir viable, i que té per objectiu principal aconseguir que el nou estat català sigui capaç de gestionar tots els impostos que paguen els contribuents catalans.

El document no és només una declaració d’intencions, i encara que no pretén determinar totes les actuacions que cal implementar, sí que vol esbossar  l’estructura que ha de tenir la futura Hisenda Catalana (Institucions i organismes necessaris, conceptes de funcionament per aplicar a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), eines jurídiques i informàtiques necessàries),  alhora que també planteja escenaris de futur en diferents situacions que puguin esdevenir en funció de l’evolució política i social del procés sobiranista.

Quant recaptaria el nou estat català?

Es calcula que el nou estat català recaptaria entre 70.000 i 100.000 milions d’euros anuals, en funció de si el grau de pressió fiscal aplicada es manté com l’actual, o s’augmenta a un nivell similar a la dels països escandinaus.

I com obtindrem les dades?

Un del problemes més importants que té avui en dia plantejat la Generalitat per poder tirar endavant la Hisenda Pròpia és la manca de dades dels contribuents (persones físiques i empreses).

Per això es precisa crear un cens de contribuents i una base de dades que permeti una gestió eficient, i per això és indispensable la creació del Departament d’ Informàtica Tributària (DIT), que comptarà amb un dels supercomputadors més potents de l’estat.

Quins recursos humans precisem i qui cost tindrà tot plegat?

L’informe preveu  un pressupost de la Hisenda Catalana d’entre 400 i 750 milions d’euros ( cal recordar que la Hisenda Espanyola disposa d’un pressupost d’uns 1.300 milions d’euros i d’uns 23.000 treballadors)

El CATN demana el desenvolupament orgànic i funcional de l’Agència Tributària amb recursos humans suficients per dirigir el desplegament institucional de l’Administració, i també fer percebre als catalans que disposa de mitjans suficients i degudament preparats per a fer front als comportaments insolidaris, i disposar professionals experts en la lluita contra el frau.

Comptant amb el personal de les Diputacions i el de la Generalitat ara estaríem parlant d’unes 5.000 persones, i se’n precisarien entre 7.000 i 8.000, entre elles uns 500 mossos per controlar delictes fiscals. L’informe també recomana sorprenentment de seguir col·laborant amb els registradors de la propietat, encara que són agents estatals actualment, i alguns ja han mostrat poc suport al procés, i també es preveu començar a treballar amb les cambres de comerç.

I que passarà si no hi ha pacte amb l’estat espanyol?

El CATN ja ha plantejat dos escenaris possibles, un es que hi hagi acord amb Espanya sobre el traspàs de la gestió dels tributs a Catalunya, i l’altre, que sembla el més probable, que no n’hi hagi.

El Consell aposta per col·laborar amb la societat civil i guanyar-se la confiança dels contribuents, perquè això diu que els simplificaria moltíssim la construcció de l’estructura administrativa de la Hisenda Pròpia. De fet dedica tot un de l’informe (l’apartat 3 del capítol IV) per analitzar les estratègies que  el Govern de la Generalitat ha d’adoptar davant  la campanya de sobirania fiscal encetada per Catalunya Diu Prou, i insta al govern català a accelerar l’aparell logístic i facilitar els tràmits, per a la liquidació i pagament dels impostos de titularitat estatal a l’ATC, que permeti gestionar un important volum de pagaments, deixant entendre clarament  que ho veu com la via més bona actualment per a començar a bastir el nou aparell tributari català.

La premsa internacional veu la no emissió del discurs del rei a TV3 com a part de la lluita independentista

TV3A partir de la notícia de la prestigiosa agència de notícies britànica Reuters, la important agència de notícies digital nord-americana Global Post, o diaris com l’anglès The Guardian i d’altres comencen a fer-se ressò del fet que el “tradicional” discurs de Nadal del rei espanyol no serà transmès per la televisió pública de Catalunya avui, per primera vegada des de la restauració de la monarquia, perquè el treballadors de l’emissora han convocat una vaga de durant la mitja hora exacta que dura el discurs del rei, per protestar per les retallades i l’externalització de part de la producció, però opina  que en realitat  forma part del xoc independentista de Catalunya amb el govern central a Madrid, i de l’enfrontament entre la comunitat que produeix una cinquena part de la riquesa de l’estat espanyol, i que vol fer un referèndum d’independència, i el govern espanyol que ja ha dit que ho impedirà, en contrast amb el govern del Regne Unit que ha pactat una consulta per Escòcia.

I diu que encara que és poc probable que el monarca espanyol  opini directament sobre el tema de la independència catalana en el seu discurs, sí que és probable que faci una crida als espanyols per treballar units per sortir d’una profunda crisi econòmica de cinc anys, que ha deixat a un de cada quatre treballadors sense feina.

S’explica que TV3, és el canal insígnia de l’emissora, i que la televisió pública catalana ha sobreviscut,  però que València ja van tancar la seva emissora , i que les retallades de costos també han afectat la cadena pública estatal RTVE.

Oriol Rosell, un campió que no aniria mai a la selecció espanyola i que anima als esportistes que pensen com ell a fer el mateix

Futbol-UriRosell-CampOriol Rosell, jugador del  Sporting  Kansas City, actual campió de la Major League Soccer (MLS), la lliga nord-americana de futbol, ha afirmat, en una entrevista concedida a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que si fos cridat per jugar amb la selecció espanyola té molt clara la resposta, i seria que no. Per Rosell  primer són els seus ideals, i si li diguessin d’anar-hi i digués que sí, ell seria el primer desil·lusionat. Em trencaria el cor a mi mateix, afegeix.

Rosell explica que seria fantàstic representar Catalunya en partits oficials. I també opina que tindríem els millors jugadors, perquè “si  mires a les seleccions espanyoles, de tots els esports, i et fixes en els que són catalans, som majoria”.

En relació a la participació d’altres esportistes catalans a les seleccions espanyoles, opina que “el que passa és que molts tenen por d’expressar-se lliurement i pensen que perden oportunitats per fer-ho públic  o potser em diran de tot”.

Però Rosell també anima a tots els que pensen com ell a que siguin ells mateixos, i no se n’amaguin, perquè si ho diuen amb respecte i sense fer mal a ningú, el que estan fent és expressar-se lliurement, i avui dia en que ja tenim el dret de decidir, cal expressar-se lliurement sense que ningú ens persegueixi per les nostres creences.

També explica que el fet de celebrar amb una estelada el títol de Lliga nord-americana era per  expressar el que sent, alhora que per demostrar als Estats Units, que és una gran potència, que hi ha gent  a l’estat espanyol que pensa diferent i que volen un canvi, i que ara que l’han cridat per la Selecció Catalana, li faran reportatges a la premsa americana, i tot tindrà més transcendència. També creu que el procés ja es conegut, perquè gent d’allà, propera a ell, segueixen les notícies d’aquí i l’informen del que passa a Catalunya, i diu que això el fa molt feliç.