Category: 2014

Mès enllà del que ja s’ha dit. L’acte de Podemos a Barcelona en 20 frases. Munició independentista?

PabloMès enllà dels tòpics, i de tot el que s’ha dit per les xarxes. aquestes són algunes de les observacions, i afirmacions dels ponents, que s’ha fet avui a l’acte de Podemos, i que més ens han cridat l’atenció.

Públic heterogeni al pavelló de la Vall d’Hebró, de totes les edat, amb moltes persones de 50 a 70 anys. Iglesias es veu eufòric, saluda a Joan Tardà des de lluny

Gemma Galdón fa la presentació de l’acte, parla en català: Benvinguts a Barcelona al primer acte de Podem/ Podemos, els crits del públic són en espanyol: “Si se puede”.

A continuació parla Gemma Ubasart, que té un càrrec amb un nom curiós Secretària de Plurinacionalitat. Discurs no massa llarg, oratòria discreta, algun dubte, imatge juvenil, en general ha deixat clar el que volia dir, fa també el seu discurs en català. Aquestes són algunes de les coses que hadit

TardàFa al·lusions directes a Zapatero: Ens va fallar.

No al canvi que ens va prometre Zapatero al 2004 i que es va estimbar contra la troika, i no al canvi d’Artur Mas que només ha servit per legitimar retallades i pèrdues de drets socials.

Estem aquí per canviar la política l’espanyola i la catalana. Alguns han posat en dubte que Podem sigui un partit català. No acceptaren lliçons d’aquells que s’han enriquit amb el 3% o amb el saqueig del Palau i tenen les seus embargades.

Ens demanen que ens definim sobre el futur de Catalunya, i ho farem. Podem no som ni unionistes ni independentistes, som demòcrates. Estem compromesos amb el dret a decidir però no el limitarem a l’àmbit català, quin ha de ser el seu model de creixement i benestar i la forma d’estat en que volem viure.

Aquells que tant parlen de plebiscitàries, l’únic plebiscit que trobaran serà fer-los fora.

Afirma que es presentaran a les municipals i autonòmiques.

Finalitza en bilingüe si es pot/ si se puede

 

Pablo Iglesias

El discurs d’Iglesias a un públic entregat, podria haver llegit missa. Se li noten més “taules”, però molt millor per la televisió, un conjunt de frases fetes, sense desenvolupar gens cap tema, declaracions d’intencions. En general molt decebedor des d’un punt de vista polític o tècnic.

Comença amb unes paraules en català: “Comença el canvi bon dia Barcelona”, i explica que quan pensa en Barcelona recorda a Vázquez Montalbán i al seu personatge, el detectiu Carvalho. Aquestes són algunes de les seves frases.

A mi no em veureu donar-me una abraçada ni amb Rajoy ni amb Mas (la ja famosa al·lusió a David Fernández i a la CUP, que ja ha rebut una irònica resposta del mateix Fernandez des de twitter: “una abraçada sincera i sencera, @Pablo_Iglesias_)

Dret a decidir. Per suposat, però el dret a decidir es sobre totes les coses, que és la democratització de l’economia, que no es persegueixi als que no poden pagar i si als evasors fiscals, i per poder decidir sobre totes les coses fa falta un procés constituent

Vull que Catalunya se’n vagi. No, no vull, però sé que la casta espanyola ha insultat als catalans i no ha entès que és un país de països. Alguns volen aixecar murs nosaltres preferim fer ponts

La pàtria no és la bandera que portes al canell.

Sobirania vol dir que no es canvien articles de la Constitució quan truca Merkel-

Explica de nou el conte de ”ratonlandia”.

Acaba l’acte amb l’Estaca amb Iglesias i tota la seva gent, joves, agafats movent-se al ritme de la cançó, mentre se senten crits de “Ole mi niño”, o “Pablo te queremos un montón“. Cares de molta il·lusió, i Iglesias que és dóna un bany de multituds, exercint d’autèntic líder.

PP i PSOE i IU demanen el retorn dels papers de Salamanca, sí, però a Salamanca

PAPERSHa començat una ofensiva per de demanar que es retornin els papers de Salamanca, però a Salamanca.

Sí, no és cap acudit, darrera d’un manifest promogut per l’Associació Salvar l’Arxiu de Salamanca, s’hi ha aplegat representants de diferents partits polítics, entre ells PP i PSOE i IU, amb la pretensió que la Generalitat de Catalunya “retorni els centenars de milers de documents” que segons ell manté indegudament en el seu poder.

El president de l’Associació Salvar l’Arxiu de Salamanca, Policarpo Sánchez ha dit que el Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH), “no és de dretes, ni d’esquerres, ni de centre,  ni de cap comunitat autònoma, sinó de titularitat estatal “.

El manifest s’enviarà a registre a la Subdelegació del Govern de Salamanca per a ser tramès al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per a que ordeni de tornar la documentació que de forma il·legal “està en poder d’aquest Executiu.

Segons els signants el material traslladat no s’ajusta al que estableix l’anomenada Llei de Restitució, i s’exigeix a la Generalitat de Catalunya que faci devolució de tota la documentació indegudament rebuda des de l’any 2006, també d’aquells documents que no han estat restituïts als seus legítims propietaris.

Escoltant en una ràdio progre espanyola com qualifiquen de miserables als funcionaris catalans…

Escoltar com en els suposats mitjans progres madrilenys donen veu a personatges del franquisme, i  es carrega durament contra Catalunya, potser no és cap novetat, però cal advertir com es barreja tot, la corrupció i l’independentisme, i ara també es permet insultar als funcionaris catalans, fent  un còctel de tot és el mateix, i cal acabar amb tot a l’hora. Un bon avís per aquells que confien en que l’anomenada nova progressia republicana espanyola reconegui els drets dels catalans.

Que el catedràtic d’Economia a l’escola d’Enginyers i Mines de Madrid, Roberto Centeno, columnista de mitjans com el Confidencial, i també d’ultres com Alerta Digital carregui contra Catalunya no és novetat,  però si com embolica la troca per confondre a l’opinió pública.

Centeno va ser entrevistat per ràdio 3W, suposadament una ràdio denúncia, i en un dels seus programes estrella: Espia en el congreso, que tenen força seguiment en un sector important de la progressia espanyola republicana, i de la que se’n fan eco molts diaris

reiEl programa comença amb Centeno explicant com el rei cobrava comissions pel petroli, i que cap a l’any 1979 quan era delegat de Campsa, i després de l’arribada al poder de Khomeiny a l’Iran, hi havia dèficit de subministraments de petroli, i com ell va aconseguir, gràcies a la relació amb Fernando Schwartz, llavors ambaixador a Aràbia Saudita, un carregament de 150.000 tones a peu de mercat.

Però quan va tornar a l’estat, el llavors ministre d’Hisenda Paco (es refereix a Fernández Ordoñez), li va dir que li havia buscat la ruina, perquè l’única persona que podia fer negocis a Arabia Saudita i els emirats era Manolo Prado i Colón de Carvajal, “valido del rey”, i que entre comprar directament o amb la comissió, hi havia entre 1 i 2 dolars per barril. Un petroler portava 1.400.000-1.600.000 barrils, amb un benefici d’uns 2 milions de dòlars.

Unes comissions “del copón con ruedas”( paraules textuals), què jo tenia que pagar amb els diners de tots els espanyols i perquè naturalment això anava després al preu de la benzina, segons Centeno.

Fins aquí un denúncia que entenem s’hauria d’haver fet  en aquell moment, o inclús ara, si no ha prescrit, però després el to del programa canvia. Centeno treu ferro a l’assumpte, perquè tot el sistema espanyol està muntat per ser corrupte, i que els casos que ara surten només són la punta de iceberg, i que el tema del rei és la xocolata del lloro.

També afirma que jutges prevaricadors estan cometent injustícies empresonant la Pantoja, o al “senyor Barcenas”, o el tonto del Matas, i llavors comencen els atacs contra Catalunya. Primer contra Mas, que diu que ja hi hauria d’estar per delicte d’alta traïció, però que explica que tenen motius econòmics per posar-lo a la presó i també tota la cúpula de Ciu.

Diu que Rajoy ha permès el procés secessionista, començant al febrer del 2012,quan Catalunya estava en fallida i va impedir que Montoro intervingués Catalunya i altres comunitats, i des de llavors li ha donat 35.000 milions a Catalunya per finançar la independència, i perquè puguin pagar als funcionaris que són els que cremen les nostres banderes, insulten als espanyols i ens discriminen. A aquests miserables funcionaris catalans que paguem amb els nostres diners per a que facin això, i l’entrevistador li contesta: “que barbaridad, escuchando a Roberto Centeno  a uno se le ponen los pelos como escarpias, sabiamos que estaban en bancarrota però no que Montoro había intentado atajar eso… ( Ho podeu escoltar cap al minut 2 i 34 segons  de l’àudio). 

Google News deixa en ridícul Espanya. El cas català a la xarxa

Google NewsJosep Maria Bellmunt

La nova reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual que va impulsar l’Associació d’Editorsde Diaris Espanyols (AEDE), amb la “valuosa” col·laboració del ministre Wert ( aquest home espatlla tot el que toca), i que va propiciar l’anomenada “taxa Google”, que preveu un dret de compensació econòmica als editors de notícies per part dels agregadors que indexin els seus continguts, ha provocat que la matinada d’aquest dimarts, Google News Espanya hagi tancat el seu servei, i les publicacions de l’estat espanyol deixaran d’estar incloses en el cercador.

D’aquesta forma l’estat espanyol torna a liderar un desastre, al convertir-se en el primer què tanca aquest servei. El fet que la taxa sigui irrenunciable impedeix cap futura negociació entre cada editor i Google per separat, si no es cancel·la prèviament la llei. I és que a partir d’ara no només es clausura el servei estatal, sinó que s’eliminen els mitjans de comunicació espanyols(El País, El Mundo…) de la indexació de Google News en tots els altres països on hi hagi l’agregador de notícies.

Una vegada més Espanya tria el tret al peu, i com en el cas de Catalunya en lloc d’afavorir a la mà que li dóna de menjar, la destrueix. Que és sinó Google?, una font voluntària gratuïta i constant de visites( cal recordar que no estan obligats a ser-hi). I que ha fet Google davant les exigències espanyoles. Res més que respondre: Si he de pagar per donar-te un servei que a tu també t’afavoreix, em retiro.

I ja han arribat els plors, ahir l’AEDE ( que al febrer va qualificar la llei com “la més important que ha donat un Govern d’Espanya per a la protecció de la premsa”) esperava una resposta de les autoritats espanyoles i comunitàries de la competència a una “sol·licitud per protegir de manera eficaç els drets dels ciutadans i de les empreses”, i reconeixia que donada la posició dominant de Google al mercat europeu, el tancament tindria un impacte negatiu en els ciutadans i les empreses espanyoles”. Si l’estat espanyol no tenia prou força per enfrontar-se amb Google hauria d’haver negociat a nivell europeu potser. Ja s’ho faran….

 

 I el català?

I això portarà a molts a pensar: I el mitjans catalans, també queda anul·lats? Maleït Wert. Tranquils, no, en absolut, no ens afecta, i sabeu el per què?

El motiu és que Google News només indexa mitjans de comunicació escrits en espanyol. Els escrits en català no poden desaparèixer, perquè senzillament ja no hi eren. Llavors lamentablement és com si no existíssim.

Tot això ens ha de portar a reflexionar. Com pot ser que en ple segle XXI i essent un dels idiomes més presents a la xarxa, malgrat el nombre de parlants relativament reduït, ens estem quedant fora de tot, sense moltes aplicacions en català, sense estar indexats, sense.…, i la nostra forta i real  incidència a la xarxa queda diluïda, i el món digital en català és inexistent a l’exterior.

Podem anomenar-ho discriminació, però segurament el problema real és diu manca de poder de decisió i voluntat política real, senzillament no som un estat, i cap altra estat poderós vetlla per nosaltres.

Aquesta sí que és també una eina d’estat, perquè si t’ignoren, no existeixes, i en el món actual, no podem permetre’ns aquest peatge.

I malauradament els nostres successius governs catalans, com en molts d’altres temes ( Hisenda, referèndum) no han fet res, o molt poc. No s’ha treballat, amb temps, estratègia,  insistència, ni amb incentius. I al final la societat civil sense mitjans , ha hagut de fer el que ha pogut, amb campanyes pel Twitter o el Linkedln en català, mentre les administracions s’ho miraven.

O ens posem les piles o quedarem fora definitivament i costarà retrobar el camí.

 

Els veïns d’un edifici de Sant Cugat volen que es retiri una estelada d’un balcó

EsteladesAquest divendres, a través d’un article de Victor Alexandre al digital cugat.cat, llegíem amb estupefacció que una veïna de Sant Cugat, Montserrat Margarit, havia rebut una notificació per escrit de la resta de veïns de la seva escala, on li demanaven que retirés l’estelada que tenia penjada al seu balcó, i que es limités a penjar-la  en “esdeveniments especials o dates assenyalades”

L’escrit explica que l’escala té catorze veïns, però només nou van assistir a la reunió de la qual va sorgir la notificació. També s’explica que la Montserrat es mantindrà ferma, no retirarà la bandera, i no s’autolimitarà la llibertat d’expressió a casa seva.

No és la primera vegada que això passa, i a Ara o Mai ja ens n’hem fet ressò i hem denunciat alguns casos a Girona o a Mallorca, deixant de banda la persecució obsessiva a l’estelada als recintes esportius de l’estat espanyol amb detencions, sancions i agressions als aficionats pel sol fet de portar-la, gairebé sempre des de la policia espanyola. En el millor dels casos només la requisaven.

I ara resulta que els veïns del número 4 de la plaça Augusta, de Sant Cugat ( ple centre del municipi) es permeten enviar aquest escrit, com si no passes res.

Que passaria si s’enviés un escrit similar per posar una bandera espanyola? La resposta és senzilla, sortiria en portada de tots les diaris espanyols, i a les noticies dels principals canals en horari prime time, com una mostra de l’opressió que es viu a Catalunya contra els símbols espanyols, i contra els que no son independentistes, un clima irrespirable, propi de règims dictatorials, amb entrevista a la protagonista, i intervencions dels partits polítics,…que tots coneixem perquè ja ho hem escoltat.

Però resulta que ara aquests senyors, veïns de la Montserrat, han volgut coartar la seva llibertat, quan a Catalunya hi ha centenar de milers d’estelades penjades als balcons, i la repercussió és escassa, inclús a Catalunya. I el tema no és banal, sinó que és el mateix mecanisme mental que a voltes ens impedeix avançar com a país.

Expressar finalment que donem  tot el suport a la Montserrat en el que calgui.