Category: 2016

Dos terços dels catalans participarien en un RUI i el Sí guanyaria àmpliament

independènciaUn sondeig que ha publicat aquest dissabte al vespre “El Periódico” conclou que un 49,6% dels catalans estan a favor que se celebri un referèndum unilateral d’independència (RUI) fins i tot si es fa sense permís de l’Estat. Amb tot, el 48,8% rebutja aquest escenari, un percentatge en què conviuen tant els que desitgen que es posin les urnes però només si el govern espanyol està d’acord com els que s’oposen que pugui votar-se la independència de Catalunya. El 35% dels sondejats defensen el dret a decidir, però el supediten a un pacte amb l’executiu de Mariano Rajoy. En canvi, el 13,8% s’hi oposen de totes totes. Com era previsible, la unilateralitat atrau els votants de la CUP (92,6), ERC (92,2%) i el PDECat (75,4%). Però dos de cada deu afins al Partit Demòcrata Europeu Català només donaria suport a la consulta si l’Estat l’autoritza.

L’electorat d’En Comú Podem també simpatitza força amb el RUI: un 60% dels seus voltants l’avalen, tot i que un terç el condiciona al vistiplau estatal. En canvi, el 41,7% d’electors del PP desobeirien el seu partit i recolzarien que Catalunya votés sobre la independència en una consulta pactada i el 52% dels votants de Ciutadans tampoc farien cas de les consignes de la seva formació. Per la seva banda, els simpatitzants del PSC aposten en un 72% pel dret a decidir dins de la llei.

Si finalment es convoqués un RUI, dos terços de la ciutadania asseguren que estarien disposats a participar-hi. El 52,8% ho assegura i un 11,5% ho veu probable. En canvi, el 26,4% asseguren que no anirien a votar i un 6,3% diuen que probablement tampoc ho farien.

Crida l’atenció que el 17% dels entrevistats que es declaren no independentistes estiguin a favor que el Govern convoqui el referèndum sense permís de l’Estat, i que el 22% manifestin la seva voluntat d’acudir a les urnes en aquest cas.

Pel que fa al resultat de l’eventual votació, el ‘sí’ a la secessió compta amb un coixí de 8,6 punts sobre el ‘no’, però segueix sense arribar al 50% dels vots. La independència s’imposaria amb el 48,9%, mentre que els detractors es quedarien en el 40,3%. Entre els que asseguren que anirien a votar en el referèndum, el suport a l’Estat català supera el 80%, mentre que els partidaris del no són majoria entre els que no estan segurs de participar-hi o se situen en aquests moments en l’abstenció.

Espanya comença a sentir la pressió europea pels atacs al procés català

Forcadell TSJCPer primera vegada des de diferents països europeus al mateix temps s’ha expressat la preocupació per la manca de democràcia que suposa la imputació de Forcadell i altres càrrecs electes catalans.

Un grup de quinze diputats suïssos han demanat aquest divendres al govern federal que expressi la seva “preocupació” a Espanya pel procés judicial contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Segons els diputats, dels sis partits federals suïssos, la persecució judicial “interpel·la un país com Suïssa, habituat a l’ús de la democràcia directa”. La causa contra Forcadell també ha aixecat les crítiques de l’exministre d’Exteriors i eurodiputat liberal eslovè Ivo Vajgl, que ha advertit en un escrit a Facebook que és “preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola”. Un altre eurodiputat eslovè, el verd Igor Soltes, ha piulat que el procés és “escandalós”.

En una pregunta parlamentària, els diputats suïssos demanen al consell federal si “està disposat a expressar la seva preocupació al govern espanyol arran de l’obertura d’un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l’escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés democràtic i pacífic”. La interpel·lació està signada per tres diputats del Partit Socialista Suís, un del Partit dels Verds, un del Partit dels Verds Liberals, dos del Partit Liberal Radical, tres del Partit Democratacristià i cinc de la Unió Democràtica de Centre.

“És preocupant i perjudicial per la reputació de la democràcia espanyola que la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, sigui portada als tribunals per utilitzar la seva autoritat i permetre un debat democràtic al parlament escollit pel poble de Catalunya”, ha assegurat, per la seva banda, l’eurodiputat eslovè Ivo Vajgl, que va ser ministre d’Exteriors del govern d’Anton Rop el 2014. “Tota Espanya i Catalunya estan en un debat molt seriós sobre el seu futur que s’hauria de fer utilitzant les normes universals i la llengua de la democràcia”, ha remarcat.

El suport per Forcadell també ha arribat de la mà de l’eurodiputat conservador britànic Ian Duncan, que ha assegurat a Twitter que el procés judicial és “un desenvolupament problemàtic”. “Sigui quina sigui la teva opinió sobre el tema, organitzar un debat al parlament mai pot ser un crim”, ha dit Duncan, que va votar ‘no’ al referèndum escocès d’independència i ha utilitzat el hastag #Time2Talk, que es tradueix en català com “És l’hora de parlar”.(ACN)

 

EL TC amenaça Puigdemont i la cimera del 23-D.

Puigdemont

La CUP demana garanties al govern que els Mossos no impediran el referèndum.

El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès cautelarment la resolució de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP al debat de política general per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Ara el TC torna a donar un termini de 20 dies tant a Forcadell com a la resta de membres de la mesa perquè presentin un informe explicant les actuacions parlamentàries que van dur a terme per a l’aprovació de la resolució.

El TC també ha acordat també, tal com havia demanat l’advocat de l’estat, notificar personalment la resolució a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, a la resta de membres de la Mesa, al secretari general del Parlament i al president i membres del govern de la Generalitat, i els amenaça amb eventuals responsabilitats, inclosa la penal, si no compleixen “el seu deure d’impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada”. Ara el TC ja pot fer ús de les noves atribucions que li permet la reforma de la Llei del propi TC per inhabilitar càrrecs que incompleixin les seves sentències.

La resolució de CSQP

De fet el govern espanyol només va demanar d’anul•lar de la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP, però no la de JxSí i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) que no tenia data. Ara el govern sembla que té intenció d’aferrar-se a aquesta resolució si la Moncloa demana també la impugnació de la partida de 5.8 milions dels pressupostos pel referèndum. De moment ja ha anunciat que participarà a la cimera pel referèndum prevista pel 23 de desembre malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) de la resolució de JxSí i la CUP aprovada al Debat de Política General.

La CUP demana garanties al govern

Per altra part la portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ha demanat al Govern que tingui un “compromís explícit” per a la celebració del referèndum i que aclareixi si els Mossos també actuaran d’ofici demanant que es compleixin les decisions del Tribunal Constitucional (TC) o garantirà que es pugui celebrar. “Necessitem que els Mossos puguin garantir aquest referèndum i que no es posin de la mà del codi penal, del TC, de l’estat espanyol i de la no democràcia”, ha manifestat en declaracions als al Parlament després de que s’hagi conegut la resolució del TC.

Cimera pel referèndum el 23-D

PuigdemontEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, està convocant els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir el 23 de desembre per teixir un consens polític i social al voltant del’organització del referèndum. Segons han explicat fonts de la Presidència a l’ACN, la cimera es farà al Parlament just després que els pressupostos superin el debat a la totalitat. El president posa data a la trobada després de constatar que les insistents crides al diàleg del govern espanyol no s’han materialitzat.

 Aquestes mateixes fonts insisteixen que es manté la voluntat de pactar un referèndum però que, alhora, comencen els preparatius per poder-lo celebrar encara que no s’acordi amb l’Estat. La cimera del referèndum és un compromís aprovat amb la CUP en el debat de política general del Parlament. La cambra catalana també va aprovar una altra resolució, amb els vots a favor de CSQP, que aposta per intentar un referèndum pactat amb l’Estat

Puigdemont convoca partits, entitats i organitzacions socioeconòmiques integrants al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per abordar la preparació del referèndum previst per la tardor de l’any que ve. El president de la Generalitat i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, presidiran la trobada que es farà al Parlament just després que el Parlament doni llum verda a la tramitació dels comptes en el ple que comença el 21 de desembre.

La convocatòria de la cimera s’emmarca en el full de ruta de “referèndum o referèndum” marcat pel president de la Generalitat i en compliment de les resolucions aprovades al debat de política general de l’octubre. El Parlament va aprovar aleshores dues resolucions sobre el referèndum: JxSí i CSQP van acordar una resolució que aposta per un referèndum pactat i JxSí i la CUP en van aprovar una altra que estableix fer el referèndum encara que no hi hagi acord amb l’Estat i preveu, entre d’altres, celebrar una cimera per preparar-lo.

L’última reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir es va celebrar el 7 de novembre del 2014, a les portes de la consulta del 9-N, per abordar com es tirava endavant després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la consulta. En aquesta reunió hi van assistir representants de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA, així com entitats nascudes al voltant del socialisme.

La prestigiosa revista Nature lloa la ciència marca Catalunya. Un reconeixement que marca Espanya no pot aconseguir.

Funding CataloniaAmb el títol “Mantenir-se ferm en la tempesta“, la prestigiosa revista científica, Nature, publica un article signat per Anna Petherick, on explica com la ciència catalana ha crescut exponencialment amb investigadors d’elit de arreu del món, i bastint estructures d’alt nivell tecnològic. Des de l’any  2000 al 2008, afirma Nature, hi va haver augments sorprenents en el finançament públic de la investigació a Catalunya, al voltant del 10%, i es pregunta com malgrat la crisi ha pogut mantenir les seves línies d’investigació en bona forma, mentre l’estat espanyol aplicava dràstiques retallades,  entre elles, un 39% al pressupost en recerca en només cinc anys.

Tot això, assegura l’article, ha portat Catalunya al capdavant de les principals classificacions internacionals de recerca, així com també un augment del rànquing d’universitats i instituts d’investigació, i exposa, mitjançant gràfics com Catalunya se situa en  la quarta posició europea per nombre d’habitants i finançament rebut, per davant d’Israel, Suïssa per exemple.

Com a mostra es recorda que entre el 2007 i el 2015, Catalunya ha obtingut més de 180 beques de finançament per a recerca dels fons Europeus, molt més que les altres 16 comunitats autònomes juntes de l’estat espanyol, tot un èxit si es compara amb la mida de la seva població.

bioscience organisations CataloniaUnes  734 empreses i 89 organitzacions de recerca catalanes estan treballant en recerca a nivell internacional i, el 7% del PIB català prové de les seves empreses científiques, sobretot de les de biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia mèdica.

La revista també lloa com, en adonar-se Catalunya de les retallades en el pressupost d’investigació que anava a fer el govern espanyol, els  250 professors d’elit de Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), van iniciar estratègies per dirigir els seus esforços per aconseguir els seus fons de finançament de la Comissió Europea i dels Estats Units.

Tot això, explica Nature, no només va evitar que la investigació catalana, s’estanqués, sinó que la va fer  va créixer malgrat la crisi, alhora que augmentava  el prestigi internacional d’ICREA, amb  molts investigadors d’arreu del món pugnant per venir a treballar a la institució catalana.

La següent etapa de la recerca a Catalunya seria el  desenvolupament per part del govern de polítiques per fomentar encara més associacions públic-privades per a la investigació, però ara que els problemes econòmics de e la crisi financera estan minvant a un extrem, l’estat espanyol es troba en una situació d’inestabilitat política, el que fa difícil als investigadors per planificar projectes amb antelació

L’article recull les paraules de Josep Maria Martorell,  Director General de Recerca de la Generalitat, que afirma encara que el que passa en termes polítics és important, el més important és que tenim un estat que es sensible a la investigació “i això pot ocórrer dins o fora d’Espanya “.

Per finalitzar l’article recull com Arcadi Navarro, secretari per a les universitats i la investigació en el govern català, explica que acaba d’arribar una delegació de Polònia: “Ens demanen quin és el nostre secret”.