Category: 2016

La CUP fa el primer pas perquè tots els ajuntaments obrin el 6-D

assemblea càrrecs electes CUPEl Els ajuntaments governats per la CUP obriran el dia 6 de desembre i els càrrecs electes del partit treballaran. Així s’ha  acordat durant la cinquena Assemblea de càrrecs electes de la CUP  celebrada aquest dissabte a Sant Celoni (Vallès Oriental).

“Els ajuntaments de la CUP obriran el 6 de desembre i els nostres regidors treballaran tots el 6 de desembre perquè la Constitució espanyola que se celebra el 6 de desembre és una presó de pobles i és un mur pels drets socials de la gent del nostre país”,ha dit la regidora de la CUP a Sant Cugat del Vallès, Núria Gispert.

La CUP té 20 alcaldes i forma part del govern dúns altres deu municipis, amb un total de 365 regidors arreu de Catalunya. La CUP considera que Enric Millo no hi té res a dir i dóna per fet que els ajuntaments d’ERC i del PDECat també se sumaran a la crida de l’AMI i obriran les portes.

The New European: “El tracte que rep Catalunya ja s’assembla molt a la intimidació”

The New Europeab“Is Catalonia the mirror image of Brexit Britain”? Aquest és el títol de l’article que es va publicar el dia 18 de novembre a The New European, un diari setmanal pro-europeu britànic que va començar a publicar-se el juliol de 2016.

L’article recorda que l’europeisme sempre ha estat una característica clau del moviment independentista català, que Barcelona ​​és un dels centres més frescos de la cultura europea. I que Catalunya vol ser europea – però no espanyola.

Però que això no vol dir que no hi hagi similituds entre Brexit i el moviment separatista català: els sentiments d’identitat, sobirania, o que un govern burocràtic allunyat estigui gastant imprudentment els seus diners són característiques comunes als dos moviments.

L’article diu que Catalunya està sent tractat com el típic nen pertorbador que hi ha al fons de l’aula, i que el tracte que rep s’assembla ja molt a la intimidació (bullyng).

Posa com exemple que  presidenta del Parlament, Carme Forcadell,  ja està sent investigada per la supervisió de l’aprovació del procés d’independència. Regularment els jutges i tribunals, incitats per Madrid actuen contra Catalunya i les polítiques catalanes, i això només estan servint per alimentar el problema.

Tim Parfitt, l’autor de l’article, afirma que a Espanya en aquest moment hi ha una mena de paràlisi política, en part gràcies a la “politització de la justícia“. En poques paraules, es diu,  la política però ha desaparegut de la política espanyola. Els tribunals han estat anul·lant resolucions en matèria d’igualtat de gènere en el lloc de treball català, o fent complir el tancament de les instal·lacions catalanes durant el dia nacional d’Espanya, o declarant inconstitucional la prohibició de la tauromàquia, que molts catalans perceben com una tradició imposada, i com una imatge d’Espanya i el nacionalisme espanyol

Els 7,5 milions de catalans formen una sisena part de la població espanyola i són responsables d’una cinquena part de la producció econòmica d’Espanya, però no estan rebent l’atenció o respecte que es mereixen. No estan sent escoltats, i ara només poden recórrer a la comunitat internacional i a la UE.

Serà difícil per a una Europa democràtica, evitar que els catalans votin sobre la independència simplement en el nom de les fronteres creades pel matrimoni dels reis catòlics o la victòria en la guerra de successió espanyola o en el nom d’una constitució.

La mateixa UE que havia estat ‘lligant els nusos’ per mantenir a Gran Bretanya, de moment s’està mantenint al marge de la disputa, però podrà i voldrà expulsar una economia dinàmica que representa el 2% del PIB europeu, una regió econòmicament poderosa en el cor de la cultura d’Europa, tradicions, i la llar de l’ important centre comercial de Barcelona?. Segurament Brussel·les estarà desesperada per aferrar-se a tot això? Jo crec que sí conclou l’article.

Catalunya Sí que es Pot, la darrera trinxera de l’espanyolisme a Catalunya

RabellFoto: Europa Press

Les paraules de Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, abans de començar la manifestació que va tenir lloc aquest dissabte a Barcelona per demanar uns pressupostos més socials, mostren que la seva formació és el darrer reducte de l’unionisme a Catalunya.

Rabell va voler deslligar la lluita pels drets socials, de la lluita per l’independència quan va dir: “Difícilment es poden fer passos per l’autodeterminació de Catalunya quan milers de famílies són expulsades de la vida democràtica per fer front a les necessitats de la vida quotidiana”.

Però el que no va dir Rabell és que això succeeix en l’estat espanyol, i que és el govern espanyol el que pren totes les grans decisions que afecten els ciutadans d’aquest estat, i per tant és el responsable final de les situacions que ell denuncia.

Sorprenentment en aquesta manifestació contra el govern català, també s’hi va afegir el PSC, soci del PSOE, que va donar suport a que el PP segueixi al front del govern espanyol amb les seves polítiques de retalls socials i d’espoli continuat del ciutadans de Catalunya, així com els sindicats espanyols, UGT i CCOO, que han abonat amb la seva passivitat les polítiques socials del govern de Rajoy.

I mentre a la resta de l’estat es preparen mobilitzacions contra les companyies elèctriques o de de gas, aquí l’esquerra espanyolista carrega contra el dret d’autodeterminació del poble català, perquè aquest sembla ser el seu veritable objectiu.

Els ajuntaments catalans podrien obrir de forma massiva el dia de la Constitució

badalonaL’ajuntament de Badalona (foto) i una quarentena més de municipis ja van obrir el passat 12 d’octubre.

La proposta per obrir els ajuntaments catalans el 6 de desembre, Dia de la Constitució, que ja va es va considerar en una reunió de l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), està ara en fase de converses entre els partits independentistes, que volen portar el pes de l’acció.

Així, PDECat, ERC i CUP ja haurien arribat a un principi d’acord per tirar endavant la proposta des dels ajuntaments en què són majoria, cosa que garantiria que la immensa majoria de consistoris obrissin el dia de la Constitució. Per no comprometre els funcionaris i estan estudiant la manera legal de fer-ho.

Ara s’està parlant amb les diferents confluències  dels “comuns” que hi ha als ajuntaments  per a que també se sumin a la convocatòria, i molt en concret de si Barcelona en Comú s’afegeix a l’acció, pel ressò que tindria. De moment Xavier Domènech, cap de llista i portaveu de En Comú Podem al Congrés ja ha dit que no ho veuen malament.

Per la seva part a la CUP també són partidaris que el 6 de desembre el Parlament obri les portes.

 

EUA: Calexit no és Catexit. Catalunya sí que té arguments per separar-se

CaliforniaLa recent victòria de Donald Trump ha donat ales als partidaris de la secessió de California dels EUA, el Calexit, un moviment de moment força menor.

Però a “Opinio Juris”, un fòrum de discussió sobre el dret i les relacions internacionals, han publicat un article signat per Chris Borgen, professor de dret a la “St. John’s University”, en el que analitza el fenomen independentista californià des del punt de vista jurídic, i es pregunta: Si la majoria dels californians diuen “sí a Califòrnia,” tenen dret a convertir-se en el seu propi país segons el dret intern o el dret internacional?.

La millor analogia, que troba per comparar és Catalunya. Un país que qualifica de relativament ric, amb una gran economia d’exportació, i l’eix de les indústries creatives de l’estat espanyol, i és diu que Catalunya, fins i tot es veu com determinades zones de Califòrnia (o viceversa), i que una queixa comuna d’ambdues comunitats és que la riquesa generada es redistribueix a regions que són econòmicament més febles.

Seguint amb la comparació amb Catalunya afirma que mentre que els catalans tenen un argument creïble en el fet que són un poble diferent amb el seu propi idioma i cultura i un patrimoni com a nació important en la història europea, aquest no és el cas dels Calexiters, que estan sobretot molestos per la recent elecció del nou president i els  agradaria disposar de més ingressos fiscals.

Tot això sona bastant exòtic pels calexiters, diu l’articulista que torna a referir-se a Catalunya. Parleu amb els catalans sobre això, diu, han reunit centenars de milers de persones als carrers en protestes diaris durant anys i anys, però, tot i així el Tribunal Constitucional d’Espanya es nega a autoritzar un referèndum.

Per Borgen la secessió pot no ser un dret però tampoc ha de ser necessariament il·legal, segons el dret internacional. Els actes secessionistes solen ser il·legal sota les lleis nacionals existents, però en conjunt, sigui o no una secessió, es comença com una lluita política interna, emmarcada pel sistema legal del país preexistent i, de vegades implicant  el dret internacional a causa de la intervenció d’altres països.

En qualsevol cas, afirma Borgen, des del naixement de les Nacions Unides, diplomàtics i juristes han posat èmfasi que el dret a la lliure determinació no proporciona un remei de la secessió fora del context de la descolonització.

Fora del context de la descolonització, el dret d’autodeterminació de les comunitats que es troben dins dels estats ja existents s’entén com un dret a la lliure determinació “interna”, l’exercici de la política, cultural, lingüística, i altres drets en l’estat existent. No obstant això, afirma que la separació no és en si mateixa il·legal segons el dret.