Category: Agost

Impressionant entrevista al Major Trapero que desmunta totes les mentides sobre l’actuació dels Mossos

Josep LLluís Trapero. Major Mossos

En una entrevista realitzada avui al programa, El Matí de Catalunya Ràdio, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tallat de soca rel la campanya mediàtica d’alguns mitjans espanyols que qüestionaven el treball de la policia catalana, ha desmuntat moltes de les mentides que s’han dit, i ha deixat en evidència els mitjans que no contrasten informacions.

A la pregunta de que si el fet que l’Audiència Nacional havia investigat l’imam de Ripoll en l’operació Xacal havia arribat als Mossos, Trapero ha sigut contundent, mai. El cos de Mossos no tenia cap informació de les escoltes telefòniques de la policia ni de de cap investigació on aquesta persona sortís relacionada, ha explicat el Major, i ha afegit que igual que de seguida va sortir la gestió de la policia belga i hem hagut de donar explicacions, els que van gestionar aquella informació són els que han de donar explicacions

El cap dels Mossos ha lamentat que malgrat que la policia catalana és la policia central de Catalunya, que és el cos que té les patrulles al carrer i rep les denúncies, encara regeix la llei 2/86 que regula el  model policial espanyol que té 30 anys, i que la informació arriba a Madrid a una finestreta que controla la Policia nacional, i que la policia catalana no surt ben parada d’aquest repartiment d’informació, que no flueix cap el cos dels Mossos. Té sentit que un cos que ja no és el de referència a Catalunya gestioni i es guardi aquesta informació s’ha preguntat Trapero, i ell mateix ha respost, no té sentit, ha sentenciat.

En relació a l’imam de Ripoll, Trapero ha explicat que en sabíem ben poc, per no dir que pràcticament res, només el nom de pila. Tot i així el major dels Mossos també ha volgut recordar que no vol dir que si haguéssim tingut la informació hauríem pogut evitar necessàriament l’atemptat.

També ha lamentat  que no es qüestioni en relació a les informacions que diuen que la jutgessa sospitava que la primera explosió d’Alcanar era una qüestió d’àmbit terrorista, i que les sospites no van aparèixer fins la segona explosió, on van trobar peròxid. Trapero ha dit que la policia fa el que el jutge li diu, i que si la jutgessa tenia sospites seria normal que hagués iniciat la investigació, cosa que no va fer.

En relació al fet que la Guàrdia Civil havia ofert els seus Tedax o havia demanat intervenir, el Major ha dit que “això no és cert i ha passat a ser portada de diaris”, i que el cos català ha de donar explicacions de portades de mitjans que no es qüestionen res de les seves fonts. També ha dit que no feia cap falta perquè els Mossos ja tenen els seus propis Tedax, i que tampoc no deixarà que es digui que els Tedax de la Guàrdia Civil són millors que els dels Mossos.

En relació a la suposada alerta de la CIA sobre un atemptat, ha explicat que si ja tenen problemes d’informació a nivell de l’estat, encara menys reben informació de la CIA que és un servei d’intel·ligència que no es relaciona amb cossos policials. Això és mentida ha dit.

En relació a que la policia belga va alertar als Mossos ha dit que és una mentida més i irresponsabilitat. Quin sentit té difondre la identitat d’un sergent dels Mossos dedicat a l’àmbit d’informació, i ha demanat als mitjans que facin una valoració de la seva actuació.

La policia belga no va alertar de res, un col·lega d’una policia local d’un poble de Bèlgica, va preguntar a un agent, si tenia informació sobre aquesta persona. I sembla que l’ajuntament d’aquest poble belga estava intentant contractar aquella persona, i com que no havia facilitat el certificat de penals, perquè tenia antecedents, ens ho demanava. Mai ens van alertar de res, ha sentenciat Trapero.

I que fa el sergent?, diu el cap dels Mossos, mira les bases pròpies i li respon. Nosaltres era la informació que teníem, tampoc sabem si es van adreçar a la Policia Nacional i van respondre, no ho sé. Si s’haguessin adreçat de forma oficial a Madrid i des d’allà ens haguessin consultat, tornariem a respondre igual, ha conclòs el cap de la policia catalana.

Trapero també ha dit que s’està traslladant la idea que aquella mesquita era el lloc on es va originar (l’atemptat), i que això no és cert, si aquesta persona hagués estat entrenador de futbol no criminalitzaríem a tot l’equip, ha dit. Aquella no era ni és una comunitat problemàtica, però ha recordat que les investigacions (i per tant la responsabilitat) corresponen als tres cossos policials, no només als Mossos.

JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica

llei transitorietat jurídica

ACN. JxSí i la CUP presenten aquest dilluns la llei de transitorietat jurídica, la norma que preveu el traspàs de la legalitat espanyola a la catalana. Així ho han avançat diversos mitjans de comunicació i ho ha confirmat l’ACN. S’havia de donar a conèixer a finals de juliol però es va ajornar la seva presentació per discrepàncies sobre el calendari d’aprovació. ERC i la CUP ha defensat que el Parlament l’aprovi abans del referèndum de l’1 d’octubre i que només entri en vigor en cas de victòria del “sí”.

En canvi, en els últims mesos, el PDeCAT ha mantingut que la llei s’hauria d’aprovar després del referèndum. El passat 4 de juliol, els grups parlamentaris independentistes van donar a conèixer el contingut de la llei del referèndum, la norma que ha de garantir la cobertura legal de l’1-O.

Junqueras: La presència de banderes en la manifestació és “compatible” amb els valors de la marxa

Junqueras

E.P:. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha considerat que la presència de banderes en la manifestació d’aquest dissabte a Barcelona és “compatible” amb els valors que vol transmetre la marxa. “El que es faci amb l’esperit de construir un món una mica millor és benvingut”, ha assegurat en una entrevista de RAC1, en la qual ha indicat que el missatge de la manifestació es pot expressar des de diferents ideologies i religions. Sobre la presència del Rei Felipe VI en la manifestació, ha valorat positivament que assisteixi “sempre que ho faci amb la millor intenció i la millor voluntat possible”.

 

“Que tothom aporti el millor que tingui l’hora de transmetre aquests valors”, ha afegit el també conseller d’Economia. Junqueras no ha entrat a valorar l’adquisició de 6.000 urnes per part de la Generalitat —que va anunciar el president català, Carles Puigdemont, en una entrevista del ‘Financial Estafis’— i ha indicat que el Govern farà “tot el que correspongui” perquè els catalans puguin votar i decidir el seu futur. “És segur que el poble de Catalunya vol votar, que estima la democràcia, que estima el dret a decidir amb el seu vot el seu futur”, ha argumentat, abans de reivindicar que el Govern estarà del costat dels quals ajuden, ha dit, a la democràcia i no d’els qui la impedeixen.

Puigdemont: “Ja tenim més de 6.000 urnes”

Puigdemont votant

ACN. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest divendres al rotatiu britànic ‘Financial Times’ que el Govern ja té les urnes pel referèndum de l’1 d’octubre. “Ja tenim més de 6.000 urnes. No veig com l’Estat pot aturar-ho”, ha afirmat Puigdemont en una entrevista amb el diari. Puigdemont també ha indicat al ‘Financial Times’ que encara que el tanquessin a la presó el referèndum es farà. “No vull anar a la presó però no hi ha res que em puguin fer a mi, que faci aturar aquest referèndum”, ha advertit. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Puigdemont ha confirmat a l’FT que l’1-O es farà perquè “retornar a la normalitat és derrotar els terroristes”.

 

El govern espanyol juga amb la seguretat dels ciutadans

El president de la Generalitat també ha lamentat que el govern espanyol “jugui a la política” amb la seguretat dels catalans. “Desafortunadament, el govern espanyol té altres prioritats”, assegura Puigdemont al rotatiu, fent referència al veto de l’executiu de Mariano Rajoy a la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra i a l’accés directe del cos a les bases de dades de l’Europol. “La policia catalana, tot i que no té totes les eines que necessita i està mal finançada, ha gestionat la crisi excepcionalment bé”, diu el president de la Generalitat sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils.

 

ABC explica que l’imam de Ripoll havia tingut el telèfon punxat per la Policia espanyola

ofrenes atemptat Barcelona 2

Segons informa avui el diari ABC, l’imam de Ripoll, Abdelbaki és Satty, que va organitzar la cèl·lula yihadista responsable dels atemptats de Barcelona i Cambrils, havia estat seguit per la policia espanyola, fins al punt que l’any 2005, agents de la “Policia Nacional” van demanar autorització al jutge Fernando Grande-Marlaska, que avui dia presideix la Sala Penal de l’Audiència Nacional, per intervenir el seu telèfon, per suposats vincles amb la xarxa d’Al-Qaida, Ansar al Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de la massacre de l’11-M.

Aquestes sospites es van derivar de les indagacions obertes arran dels atemptats comesos a la Casa d’Espanya a Casablanca el maig del 2003.

Sempre segons el diari de Madrid, Grande-Marlaska afegia que És Satty podia actuar com a intermediari a l’hora de donar suport logístic per a les xarxes terroristes i se’l considerava  un important peó de l’àrea logística dels esmentats grups terroristes pels seus vincles amb ciutadans àrabs en l’àmbit de la delinqüència comuna que es dedicaven a la falsificació de documentació.

Aquesta causa, anomenada operació Camaleó, va ser incoada pel jutge Baltasar Garzón el 14 de febrer de 2005. Abdelbaki és Satty s’acabaria integrant posteriorment en una  cèl·lula presumptament terrorista a Vilanova i la Geltrú, que tenia com a líder el gerent d’una mesquita de Vilanova, anomenat Mrabet.

Finalment  Garzón no van poder processar Abdelbaki és Satty, però sí altres 22 imputats, entre ells Mrabet, dels que nou van ser jutjats, però finalment tots van quedar en llibertat perquè el 2011 el Suprem va anul·lar la causa per irregularitats.