Category: Juliol

Els punts febles de l’estratègia espanyola contra Catalunya que ningú ha explicat

Jutjats Barcelona

En un article publicat ahir al digital el Confidencial, el periodista José Antonio Zarzalejos, ex director de l’ABC i proper al PP, explica com el govern espanyol ha menystingut alguns aspectes de la seva estratègia global contra Catalunya que poden ser claus l’1-O.

Zarzalejos diu que la gran jugada de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaria, contra Catalunya donant poders executius al TC se li ha girat en contra, perquè malgrat que el tribunal va declarar constitucional la reforma al novembre de 2016, no hi va haver unanimitat sinó divisió dels magistrats (set a favor i cinc en contra), i que ara resulta que cap d’ells vol fer ús d’aquestes facultats, entre d’altres motius perquè hi ha hagut instàncies internacionals que van criticar aquesta reforma, com el Consell d’Europa, a través de la Convenció de Venècia, i això fa enrere els magistrats. I ara resulta que el TC no farà la feina que el govern esperava que fes per ell, i a més no els queda temps per a posar en marxa les previsions de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

Transferència Justícia a GeneralitatPerò hi ha un altre punt que inquieta molt més Zarzalejos, el control de la justícia per part de la Generalitat

L’ex director del’ABC recorda que el 1990 es va transferir a la Generalitat els mitjans materials i personals de l’Administració de Justícia. Els diferents Reials Decrets de transferència, encomanaven, entre d’altres, a la Generalitat d’informatitzar l’oficina judicial, i ara la justícia espanyola a Catalunya depèn de la Conselleria de Justícia, actualment amb el Carles Mundó, al capdavant. Zarzalejos apunta aquí que Mundó ja va intentar una sospitosa inspecció dels jutjats evitada pel TSJC i el Consell General de Poder Judicial. I encara més, el sistema informàtic de tribunals i jutjats de Catalunya, segons ell, no és compatible amb altres, el que impediria tramitar qualsevol requeriment .

I segueix dient  Zarzalejos: Qui et diu a tu que el dia 1 d’octubre no “cau” el sistema informàtic de tots els tribunals i jutjats de Catalunya i es produeix una apagada de l’administració de justícia allà?

Zarzalejos recorda L’annex del Reial Decret 966/1990 de 20 de juliol diu que la dependència funcional dels funcionaris judicials és del jutge, però l’orgànica és de Justícia de la Generalitat (que és qui els paga el sou).

Està el Govern espanyol informat d’aquests assumptes? Ho està, es contesta Zarzalejos, perquè hi ha alarma de la pròpia magistratura i d‘assessors governamentals que estan estudiant tots els escenaris, però cap d’ells és bo conclou.

Un alt comandament dels Mossos apunta a que el cos policial català garantirà l’1-0

Mossos

En una entrevista realitzada ahir a la cadena SER Tarragona, David Boneta, un comissari dels Mossos d’Esquadra va afirmar que el cos policial català seguirà les ordres polítiques del Govern de la Generalitat, i va deixar entreveure sense matisos que garantirà que es pugui celebrar el referèndum de l’1 d’octubre.

Boneta és el cap de la regió policial del Camp de Tarragona des del mes de maig quan es van produir diversos canvis a la cúpula de comandament dels Mossos.

Boneta deixa ben clar que policia està sota les ordres del Govern de la Generalitat i prou. En l’àudio Boneta diu: “Els Mossos d’Esquadra ens devem al Govern de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya. Nosaltres tenim un conseller, un director general … Ells són els que donen les directrius polítiques”.

 

Puigdemont a Le Figaro: Ignoraré al TC si em suspèn de les meves funcions

Reportage Le Figaro CatalunyaEl diari francès, Le Figaro dedica un extens reportatge al procés independentista català. Le Figaro és el diari més antic de l’estat francès i la seva línia és conservadora.

L’article, signat per Mathieu de Taillac, titula: “Catalogne : entre Berga et Lérida s’expriment tous les tourments des futurs électeurs” (entre Berga i Lleida tots els turments dels futurs votants) i subtitula: “Tot i les queixes de Madrid, els independentistes catalans estan decidits a organitzar un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre i per declarar la independència si guanyen”.

L’article,a doble pàgina, fa un recull de les dates més significatives que han portat al creixement del moviment independentista, des de la sentencia de l’estatut del 2010, al 9-N del 2014 o a la victòria de Junts pel Sí el 27-S del 2010, i acaba significativament amb el 1-O del 2017.

El diari explica la diferència entre Berga i Lleida. A la capital del Berguedà diu que només hi oneja l’estelada, i recull les declaracions de l’alcaldessa, Montse Venturós, que afirma que aquesta és una decisió del ple de l’ajuntament i que “l’estat espanyol no ens ha de dir que hem de fer”, i per això l’1-0 el govern català trobarà a Berga totes les facilitats per fer la votació, espais municipals i funcionaris municipals, en contrast amb Lleida on onegen tres banderes (la municipal, la catalana i l’espanyola) i on l’alcalde socialista, Àngel Ros, s’oposa a la votació apel·lant a la legalitat espanyola.

També es parla de l’efecte a la Catalunya Nord, d’on diu que el debat sobre el referèndum no és generalitzat.

Però el més rellevant és una entrevista amb el president català Carles Puigdemont. En la primera pregunta el president recorda que en cas de victòria del sí, 48 hores després de la proclamació dels resultats, que es pot allargar a una setmana o deu dies, “explicarem que Catalunya ha pres la decisió de convertir-se en un estat independent” i que s’obre un període de transició cap a la independència plena, cap a la transformació en un estat sobirà. I que aquesta transició comportarà unes eleccions constituents i la redacció d’una constitució, i que Catalunya no emergirà com estat independent fins que aquest procés no hagi finalitzat

En d’altres preguntes Puigdemont recorda que Catalunya té el dret a l’autodeterminació segons el dret internacional. Puigdemont explica que encara que el Constitucional suspengui el referèndum, seguiran endavant, perquè el seu compromís és amb el poble de Catalunya. Al preguntar-li que passarà quan la llei espanyola el suspengui de les seves funcions, Puigdemomt ho deixa clar: No acceptaré aquesta decisió, només el Parlament català em pot suspendre de les meves funcions. Cap suspensió evitarà que el poble català pugui votar.

Professor de Cambridge preveu una forta reacció del món anglosaxó si Espanya actua amb duresa per impedir el referèndum

http://www.elpunt.catEl professor d’Estudis Catalans a la Universitat de Cambridge, Dominic Keown, ha afirmat avui que intentar impedir el referèndum d’independència de l’1 d’octubre és “una barbaritat”, durant un esmorzar organitzat pel CIDOB amb el regidor i cap d’ERC a Barcelona, Alfred Bosh.

El professor ha afirmat que a la  Gran Bretanya hi ha “molta perplexitat” però també “preocupació” per l’actitud del govern espanyol i les diferències entre Westminster i Madrid a l’hora de fer front a la qüestió d’un referèndum d’autodeterminació.

La mateixa persecució de la compra d’urnes resulta “ridícula” a ulls dels anglosaxons, que tenen “molt interioritzat” el dret a l’autodeterminació arran de les experiències al Quebec o Escòcia.

Keown ha explicat que al Regne Unit es coneix bastant bé el procés català i ha advertit que qualsevol reacció “dura” per part de l’Estat provocaria una “forta reacció” al món anglosaxó. En declaracions a l’ACN, l’expert també ha dit que si no hi ha una oferta “molt significativa” per part de Madrid no veu cap indicador que indiqui que no se celebrarà el referèndum de l’1 d’octubre. A més, ha subratllat la preocupació que genera “la manca d’iniciativa” del govern espanyol cap a la qüestió catalana, que veu “molt greu”.

Keown ha remarcat la creixent atenció als mitjans anglosaxons cap a la situació a Catalunya i el referèndum, i ha indicat que la situació del Brexit i Gibraltar també ajuden a situar la qüestió catalana sobre la taula de la política britànica. L’expert ha remarcat que el grup parlamentari a Westminster sobre Catalunya “no és oficial però té una influència important” i permetrà “convidar parlamentaris i viatjar a d’altres països per informar-se de què farà Catalunya” amb el referèndum. Segons ell, la recent visita de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la Cambra dels Comuns va deixar “un impacte molt important”.

Durant la conferència, Keown ha subratllat que el tarannà anglosaxó, tant a la Gran Bretanya com als EUA, és el de resoldre situacions difícils trobant “solucions”. Segons l’expert de la Universitat de Cambridge, en aquests països tenen la idea de la autodeterminació “per la pròpia experiència” molt assumida. “La política és l’art de fer el possible”, ha dit, remarcant que cal sempre tenir en compte “el que vol la gent”, un dels lemes que preval, ha remarcat, en la política anglosaxona.

El fet que el Regne d’Anglaterra tingui un altre front obert amb Espanya arran del Brexit, el de Gibraltar, alimenta, segons Keown, una posició contrària a Madrid entre la classe més conservadora anglesa. “De moment hi ha dos triangles oberts amb Espanya i Gran Bretanya en les quals Catalunya està involucrada: el triangle Escòcia, Espanya, Catalunya i el de Gibraltar, Espanya i Catalunya”, ha explicat.

MIllo diu ara que Rajoy podria forçar eleccions a Catalunya

MilloACN. El delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, veu possible convocar unes eleccions forçoses per “recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”. Millo ha obert una nova possibilitat que, per ell, no és desitjable però sí possible. “Espero que no es produeixi. Jo desitjo que no, però no podem descartar res que es pugui fer”, ha explicat, per després afegir que “legalment és possible perquè hi ha mecanismes per recuperar l’ordre i el funcionament de la llei i la democràcia”.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, Millo ha assegurat que veu l’Executiu de Puigdemont “fanàtic i radicalitzat” i ha dit: “Ens hem de defensar del Govern”, i que per tant, “l’Estat té prou recursos per impedir el referèndum”. La potestat de convocar noves eleccions al Parlament correspon única i exclusivament al president de la Generalitat.