Category: Març

L’ex-àrbitre internacional italià, Cesari, posa en evidència “la caverna”

Moviola 2A vegades el bombardeig informatiu de determinats mitjans espanyols de l’anomenada caverna poden crear confusió a dins l’estat, però a Europa les coses es veuen molt diferents.

L’ex àrbitre internacional italià, Graziano Cesari, ha ridiculitzat a tots aquests mitjans que intenten menystenir la històrica victòria del FC Barcelona davant el PSG, al·legant favors arbitrals. Cesari ha analitzat a la televisió italiana les jugades dels dos penals i ha estat contundent: “el primer penal xiulat a favor del Barça és clar, i el segon sobre Suárez encara ho és més. No hi ha cap dubte, assegura Cesari.

Cesari explica com en el primer penal  el jugador que cau a terra evita la progressió de Neymar cap a porteria quan el fa caure amb el cos, un penal claríssim, i encara més en el segon. No ens hem de fixar en Suárez que va a controlar la pilota diu, sinó en com el jugador del PSG colpeja amb el genoll el jugador del Barça i el fa caure.

De fet ’estat espanyol és l’únic lloc del món on es vol fer creure que el col·legiat, Deniz Aytekin, va ajudar als blaugranes a remuntar a l’eliminatòria, mentre que la resta del mon lloa la victòria barcelonista.

La composició del Consell de Garanties Estatutàries. Cartes marcades. Unionisme i autonomisme en estat pur

consell garantiesEl Consell de Garanties Estatutàries ha elaborat un dictamen en el que expressa que la disposició addicional número 31 del pressupost de la Generalitat, que porta per títol: “Mesures en matèria d’organització i gestió del procés referendari”, és contraria a l’Estatut i a la Constitució, en el més pur estil de les disposicions sorgides del Tribunal Constitucional i altres instàncies afins al govern espanyol. La petició s’ha fet a partir d’una demanada del grups unionistes de la cambra catalana ( PP, PSOE i Ciudadanos) que intenten impedir, com sigui, que els catalans decideixin lliurament el seu futur en un referèndum.

Les resolucions del Consell de Garanties Estatuàries no tenen caràcter vinculant, precisament perquè així ho va decidir el mateix Tribunal Constitucional al tombar l’Estatut del 2010, que si que els feia vinculants. També cal afegir que, de fet, la disposició addicional 31à no forma part pròpiament del pressupost, sinó que és un informe addicional que acompanya les partides pels processos electorals.

Deixant de banda aquestes consideracions legals, potser caldria començar per una part a no jugar amb contrincants que tenen les fitxes de la partida marcades, i a desmuntar òrgans que estan farcits d’unionistes i que han estat majoritàriament designats des de més pur i ranci unionisme fa anys, com és el cas d’aquest Consell, possiblement preveient situacions com l’actual.

La composició actual del Consell de Garanties Estatutàries.

El Consell està format per 8 juristes .

El president  és Joan Egea Fernández, va ser proposat el 2009 per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) com el seu candidat al Consell de Garanties Estatutàries, que llavors havia de de substituir el Consell Consultiu.

El vicepresident és, Pere Jover Presa, que havia estat membre de la Comissió Executiva del PSC-PSOE i del Comitè Federal del PSOE de 1978 1 1982. Diputat per la província de Barcelona al Congrés espanyol ininterrompudament des del 1979 al 2000. Membre del Consell des del 2009, abans ho era del Consell Consultiu.

Sis consellers.

Eliseo Aja Hernández, un dels ideòlegs de l’ideari autonomista del PSC. Els socialistes catalans el van intentar col·locar al TC però el PSOE no els va fer cas. Implicat en la fundació Foro Babel, entitat on confluïen també elements de l’extrema dreta, per intentar desmuntar la llei de normalització de política lingüística i la immersió a l’escola publica. Forma part del Consell de Garanties Estatutàries des del 2009.

Marc Carrillo, proposat al Consell per ICV-EUiA. Ja es va posicionar amb un vot particular contra la llei de consultes, en que s’emparava inicialment la consulta del 9-N, advertint que la norma permetia camuflar el que en realitat era un referèndum i alertava d’un conflicte de protecció de dades. Membre del Consell des del 2009.

Jaume Vernet i Llobet, vinculat als governs socialistes de Maragall i Montilla com a membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya entre el 2004 i el 2009. Malgrat haver estat proposat per ERC al Consell, no va tenir cap problema l’any 2010, en redactar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries contrari a la Iniciativa Popular (IP) pel referèndum d’independència, impulsada per la Coordinadora Nacional per la Consulta, dictamen que va servir d’excusa a CiU i IC per poder exigir tornar a votar la IP a la Mesa del Parlament i tombar-la. Una nova proposat d’Iniciativa Legislativa Popular per convocar un Consulta Popular, a sobre la Independència, a proposta de Solidaritat, també va ser rebutjada, aquest cop també amb els vots d’ERC.

Carles Jaume i Fernández, ha estat subdelegat del Govern a Girona, vinculat al Partit Popular. Membre del Consell des del 2013.

Francesc de Paula Caminal i Badia, un dels fundadors de CDC, posteriorment vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU. Amb forts vincles a Madrid ha estat  delegat a Madrid durant els darrers anys del govern Pujol (2002 i 2003). Designat membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 2013.

Àlex Bas Vilafranca(1970), el conseller més jove, en el seu moment un dels homes de confiança de Mas. Va ser director del gabinet jurídic del Departament d’Interior i posteriorment assessor jurídic del grup parlamentari. Va entrar al Consell el 2013.

Tres catalans guanyen el premi Pritzker, el Nobel d’Arquitectura

RipollEspai Públic Teatre la Lira a Ripoll.

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són els tres arquitectes catalans guanyadors de la 39a edició del Premi Pritzker, dotat amb una subvenció de 100.000 dòlars i un guardó, que rebran en una cerimònia a la Casa d’Hostes de Tòquio el proper 20 de maig.

Aranda, Pigem i Vilalta va fundar RCR Arquitectes en l’any 1988 a Olot. Aquesta és la primera vegada que tres arquitectes han estat guardonats amb el premi Pritzker. Els tres han estudiat a l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

RCR“Aranda, Pigem i Vilalta han tingut un impacte en la disciplina molt més enllà de la seva àrea immediata”, va dir el jurat de Pritzker, que va ser presidit per l’arquitecte australià Glenn Murcutt.

“Els seus treballs van des dels espais públics i privats als llocs culturals i institucions educatives, i la seva capacitat per relacionar-se intensament amb el medi ambient específic per a cada lloc, és un testimoni del seu procés i la integritat de profunditat.”

El grup ha completat recentment un crematori de formigó i acer tintat a Holsbeek, Bèlgica, i van col·laborar en una entrada al Volcà de les Preses a prop del seu Olot natal.

Entre els seus treballs més destacats hi ha la pista d’atletisme Tossols-Basil a Olot (2000), la biblioteca Joan Oliver a Barcelona (2007), els cellers Bell-Lloc a Palamós (2007), el seu propi estudi a Olot, l’Espai Barberí (2008), el Musée Soulages a Rodez, França (2014), o l’Espai Públic Teatre La Lira de Ripoll i el Centre per a la tercera edat i Jardins Càndida Pérez, a Barcelona.

Han demostrat que la unió d’un material pot prestar l’increïble força i simplicitat a un edifici”, va dir Murcutt.

“La col·laboració d’aquests tres arquitectes produeix l’arquitectura inflexible d’un nivell poètic, que representa el treball atemporal que reflecteix un gran respecte pel passat, alhora que projecta la claredat que és el present i el futur.”

“Quan iniciem un projecte, estem molt interessats en visitar el lloc”, diu Carme Pigem. “Estem acostumats a” llegir “el lloc com si ens parles amb el seu propi alfabet – un alfabet que s’estableix entre el lloc i nosaltres.”. “També és molt important estudiar el que farem allà. No ens agrada començar amb una tipologia o suposicions”, ha afegit.

És aquest enfocament particular de l’especificitat lloc el que els ha fet va guanyar el Premi Pritzker d’Arquitectura d’aquest any.

 

 

 

Els grans inversors mostren preocupació pel deute espanyol i pel risc que la UE perdi un estat

EurozonaSegons una enquesta del  grup de recerca Sentix, amb seu a Frankfurt, un de cada quatre inversors espera que la zona euro perdi un estat membre en els propers 12 mesos.

El nombre d’inversors que tenen aquesta opinió s’ha incrementat, segons un sondeig difós aquest mes de febrer, amb el risc de contagi que ara és vist com a més gran que en el moment àlgid de la crisi del deute, els anys 2012/13.

Sentix afirma que el seu índex mensual de “ruptura de l’euro”, basat en una enquesta a prop de 1.000 inversors institucionals i minoristes, es va elevar a 25,2 per cent al febrer des de 21,3 per cent del gener. Això significa un de cada quatre inversors

“Després de dos anys d’absència, la crisi de l’euro està tornant a al centre d’atenció” explica l’investigador del grup,  Manfred Huebner. No obstant això, aquesta vegada és diferent. A Grècia, el principal estat que es creu que por sortir de l’euro, s’hi uneixen França i Itàlia.

El subíndex per a Grècia va mostrar que aproximadament un de cada cinc inversors espera que els hel·lens surtin de la moneda única, mentre que el risc d’Itàlia de sortir de la zona éstà al voltant d’un 14 per cent.

El subíndex de França es va elevar a 8,4 per cent, el nivell més alt fins ara a l’enquesta de Sentix, que s’atribueix a la incertesa per predir amb precisió els resultats electorals, que podrien portar a una sorpresa amb la victòria de Le Pen, que els analistes no prediuen, tal com va passar amb la victòria de Trump i el Brexit

El subíndex de risc de l’estat espanyol  per sortir de l’Eurozona és per ara baix, però els gestors de fons tenen opinions contradictòries sobre el futur econòmic espanyol, perquè encara que ha tingut un creixement anual del 3,2%el 2016, gairebé el doble de la mitjana de l’Eurozona  (1,7%), es pronostica que l’impuls es frenarà aquest 2017.

Thomas Brown, codirector del fons, Miton European Opportunities, creu que el pes real d’Espanya és molt més baix del  que es suposa per les xifres, perquè encara que creixement del PIB espanyol ha estat superior a la resta de la zona euro, la major part d’aquest ha anat a parar a la targeta de crèdit. Espanya continua executant un dèficit pressupostari molt per sobre del que s’ha acordat amb Brussel·les,  que és la raó per la que el deute del PIB no ha caigut .

“Amb una molt elevada desocupació juvenil i amb persones joves que emigren en gran nombre i el gran temor per Espanya és que si això segueix així, aviat no hi haurà ningú per pagar el deute, afirma Brown, que rebla que hi ha molt millors llocs Europa que els bancs i les empreses de serveis públics que conformen la major part del mercat espanyol.

Amb tot això cal considerar que la possible d’independència de Catalunya deixaria Espanya sense el 20 % del seu PIB, i el que és pitjor, sense massa possibilitats de pagar el deute. Una situació alhora que pot anar en contra del procés, però també una eina molt poderosa per Catalunya per negociar a Europa, per exemple el referèndum.

No ens deixem atemorir per qui ens vol com a poble dependent

GEPNota de Premsa del Grup d’Estudis d’Opinió

Demanem al poble de Catalunya que no es deixi atemorir per qui ens vol com a poble dependent d’Espanya.

“Unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària”

“Adhesió a les accions del Govern per la consecució de la convocatòria del referèndum”

El debat parlamentari sobre el referèndum d’autodeterminació a Catalunya, tal com recomanen els experts de les Nacions Unides, s’ha vist novament interromput per   accions judicials de l’Estat per desobediència i prevaricació contra la Mesa del Parlament.

El Grup d’Estudis Polítics (GEP) mostra la seva indignació i preocupació per aquesta escalada conflictiva promoguda per l’Estat espanyol contra càrrecs d’institucions democràtiques catalanes.

GEP es manifesta per reforçar la unitat política de les forces catalanes en la defensa de l’activitat parlamentària i l’objectiu del lliure desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya dins d’Europa.

GEP fa una crida a la ciutadania per mantenir la via democràtica i pacífica i l’adhesió a les accions del Govern de Catalunya per la consecució de la convocatòria de la celebració del referèndum per la independència.

GEP demana al poble de Catalunya que mantingui l’objectiu comú amb fermesa i sense deixar-se dividir ni atemorir per qui ens vol com a poble dependent de l’Estat espanyol.