Category: abril

L’ANC demana de reformar el reglament del Parlament per investir Puigdemont

En una entrevista a Europa Press, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que confia que la presidència de Quim Torra sigui provisional, i que una vegada constituït el govern s’impulsi ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti tornar a investir a distància el president Carles Puigdemont.

La comissió del reglament no es pot activar si abans no es forma govern, així que Paluzie ha recordat que com aviat n’hi haurà l’independentisme haurà d’actuar en conseqüència. ‘Seria coherent amb el que ens han dit: que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional i que era un govern provisional’.

“Com a ANC pensem que el que haurien de fer després de la constitució del govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal”, ha defensat la presidenta de l’Assemblea.

La reforma de Llei de la Presidència per investir Puigdemont a distància està suspesa pel Tribunal Constitucional. Paluzie es mostra convençuda que el que dirà el tribunal és que, per a investidures a distància, no es necessita una llei, sinó modificar el reglament, i donarà llum verda. ‘No és anti-estaturi fer una investidura telemàtica; són mètodes d’elecció, de participació i de decisió propis d’una societat que evoluciona, i el reglament ha d’adaptar-se’, conclou la líder de l’entitat independentista.

Paluzie entén que Puigdemont renunciés a ser investit, malgrat que l’ANC l’hi va demanar fins i tot en persona que no ho fes, i admet que la investidura de Torra no era la preferència de l’entitat: ‘És evident que no és el que volíem. Nosaltres hem defensat sempre la restitució del govern legítim.’

L’ANC preveu que el nou govern no podrà fer “grans polítiques” perquè d’una manera o una altra seguirà tutelat per l’estat. Per això demana que es doni molta força al Consell de la República. Així, proposa que algunes de les competències de la Generalitat, com les d’Afers Exteriors, es desenvolupin des d’aquest Consell, ja que vaticina que l’estat espanyol vetarà que el govern reobri delegacions a l’exterior o reactivi el Diplocat.

Em semblaria molt bé que el conseller d’Exteriors fos algú que estigués a l’exili. Donaria força al govern de la República allà i permetria que el govern d’aquí no fos una cosa merament autonomista. És una idea que poso sobre de la taula” ha explicat.

Paluzie preveu una legislatura amb un ‘xantatge permanent’ de l’estat espanyol cap al nou govern de Torra: per la via judicial a través dels presos polítics, i per la via política a través de la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya.

La presidenta de l’ANC avala que Torra hagi ofert diàleg al govern espanyol, però no té gaire confiança en què es produeixi. Considera que ja s’ha vist, a través del tribunal Suprem, que no hi ha voluntat de l’estat d’encarar una solució negociada.

Paluzie considera “vox populi” que els partits sobiranistes vulguin anar de nou a eleccions aviat, però espera que no sigui perquè no es posen d’acord en provar de nou la investidura de Puigdemont.

La Fiscalia belga rebutja l’extradició dels consellers Comín, Puig i Serret

El conseller Comin, en roda de premsa improvisada, ha enviat un missatge al tribunal suprem i ha dit que ja “n’hi ha prou d’abusar del codi penal i del sistema d’euroordres de manera irregular i per intentar resoldre judicialment un problema polític. Comin ha dit que el prestigi de la justicia espanyola està caient en picat a Europa, i que ara s’ha demostrat que ells no han fet cap delicte.

La fiscalia belga ha demanat aquest dimecres a la Cambra del Consell -o tribunal de primera instància- a Brussel·les que es rebutgi la petició de lliurament a Espanya dels exconsellers fugits Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

A la vista ajornada que se celebra aquest dimecres a Bèlgica sobre l’euroordre de detenció emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els exconsellers, el ministeri públic ha adoptat aquesta postura després d’apreciar errors d’embalum i defectes de forma en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol.

Després de rebre l’euroordre de Llarena, el fiscal belga va advertir del primer error. En la documentació enviada contra Comín, Puig i Serret no figura cap ordre de detenció nacional, per al territori espanyol. La directiva del Consell Europeu que regula la Euroordre estableix que, si la justícia d’un país vol reclamar a un ciutadà, ha d’haver emès abans en el seu propi territori sentència inculpatòria o ordre de detenció.

El fiscal va demanar explicacions a Llarena: “Quina és la reclamació en què se sustenta?”. El magistrat espanyol, segons un informe de la fiscalia belga, va contestar que era el seu ordre de processament.

Contra els exconsellers que van marxar d’Espanya, així com contra Puigdemont, hi ha ordre de detenció local, vigent en territori espanyol, però emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

En la seva resposta, a la casella de data, Llarena va escriure en la seva resposta: “21/11/18”, una data que encara pertany al futur. El fiscal belga entén en el seu informe: “Ha de ser una errada”. Llarena va dictar el seu acte de processament el 21 de març de 2018.

La defensa dels exconsellers fugits a Bèlgica ha fet valer davant la justícia belga un precedent recollit en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ratifica la necessitat d’una ordre prèvia de detenció local per poder fer efectiva una ordre de detenció europea.

Es tracta del cas d’un camioner romanès, Niculaie Aurel Bob-Dogi, detingut al seu país i reclamat per la justícia hongaresa. Romania va denegar la seva extradició el 2015 i el TJUE li va donar la raó l’1 de juny del 2016.

El 27 de novembre de 2013, circulant a més velocitat de la permesa, Bob-Dogi va atropellar amb el seu camió i va ferir greument un motorista en una carretera d’Hongria. Els tribunals d’aquell país van emetre una euroordre de detenció, que va ser executada per la policia romanesa a Cluj el 2 d’abril de 2015. Però el Tribunal Superior de Cluj es va negar a lliurar-pel defecte de forma que no hi hagués una ordre de detenció prèvia a Hongria.

Els tribunals hongaresos van recórrer al TJUE, que va fallar: “Quan una ordre de detenció europea (…) no esmenta l’existència d’una ordre de detenció nacional, l’autoritat judicial d’execució no pot donar-li curs si (…) aquesta autoritat comprova que l’ordre de detenció europea no és vàlida per haver estat emesa sense que es huiera dictat efectivament una ordre de detenció nacional diferent de l’ordre de detenció europea “.

 

Quim Torra escollit 131è president de la Generalitat

Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) ja és el 131è president de la Generalitat. Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, sumats a l’abstenció de la CUP, li han permès ser escollit en la segona votació del debat d’investidura. Torra enfila ara la formació d’un Govern que haurà de revertir els efectes del 155, posar les bases del procés constituent, lluitar per la llibertat dels presos polítics i mantenir viva la flama de la legitimitat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, que seguirà jugant un rol clau des de l’exili. La presa de possessió del nou president es farà a partir de dimecres.

Al llarg de les properes hores, Torra es reunirà amb les cúpules de les formacions que integraran el Govern -JxCat, el PDECat i ERC- per tal d’escollir els consellers que s’asseuran a la taula del consell executiu. Els perfils ja han estat avaluats, i una de les novetats és el probable nomenament de dirigents empresonats o a l’exili com ara Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Lluís Puig (Cultura), almenys de manera temporal fins que siguin suspesos. Els noms forts del nou Govern seran Elsa Artadi -de JxCat, primer a Governació o Empresa, possiblement després a Presidència i probable portaveu- i Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia i, per tant, peça clau d’ERC dins de l’executiu.

La feina d’aquest executiu, definida per Torra, té grans eixos defensar la República -proclamada però no desplegada- de manera “inclusiva” i plantejar un pols al Tribunal Constitucional (TC) les lleis suspeses en l’anterior legislatura i el discurs de la segona sessió del debat d’investidura, el ja president ha instat l’independentisme a fer autocrítica dels fets d’octubre i ha demanat disculpes pel contingut dels tuits i els articles que l’oposició hagi pogut considerar ofensius. El contingut d’aquests textos ha aparegut amb força en les intervencions d’Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, i de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

“La República catalana només pot girar a l’entorn de les persones. Llibertat i cultura: aquí és cap on hem d’anar”, ha recalcat el president investit, que ha recordat -de nou- la legitimitat de Carles Puigdemont, l’excepcionalitat de la legislatura -que l’oposició preveu curta- i la voluntat d’encetar el procés constituent en un context polític i judicial molt complex. “Hem d’anar de la recuperació de les institucions a la recuperació de la democràcia, amb l’elaboració d’una constitució”, ha apuntat el candidat, que ha esmentat l’Espai Lliure d’Europa, el Consell de la República i l’Assemblea de Càrrecs Electes com a pilars polítics de la nova legislatura.

Junts per Catalunya proposa formalment investir Puigdemont. Resum de la roda de premsa de Berlín

Aquest és un resum de la roda de premsa del portaveu de JuntsXCat,  Eduard Pujol, després  de la reunió feta pels diputats del seu grup amb el president Puigdemont a Berlín.

Pujol ha començat comentant que s’havia aconseguit una reforma important de la llei, i que això obria un escenari que faran servir en la mesura que ens sigui possible.

Ha deixat clar que no volen noves eleccions, que per ells no n’hi haurà, que esperaven que tothom estigui a l’alçada, i que tenien un compromís amb fer Govern i el mantenen

Ha dit que JxCat ocupa la centralitat de la política catalana i estan satisfets d’haver protegit la dignitat, la democràcia i la llibertat, i que ara es plantegen aprofitar el nou terreny de joc que els dona la reforma de la llei de Presidència.

Per això ha afirmat que els agradaria poder investir el president el 14 de maig. Amb aquesta investidura de Puigdemont entenen que s’obrirà un nou període que convidarà l’Estat a rectificar.

També han proposat d’obrir des del govern una comissió d’investigació del 155 per corregir els problemes que ha generat. Aquest  comissionat seria per superar el 155, que ha fet que fins ara s’hagi estat sense control parlamentari, que és bàsic en una democràcia

Pujol ha afirmat que al darrera de la voluntat de fer República hi ha una idea transformadora

Ha alertat que intentaran fer la investidura perquè fins ara la justícia espanyola ha propiciat situacions que ens han prohibit 4 investidures. Amb la nova llei que entrarà en vigor i es podrà fer servir proposen investir Puigdemont, i que entenen que Torrent proposarà una data d’investidura després d’haver parlat amb els grups.

Ha deixat clar que són la llista del president i que el seu lideratge és indiscutible, que mai es discutiria la força política del president i que tots els diputats estan d’acord en aprofitar la nova reforma política”.

Ha dit que avui no han posat més noms damunt la taula, i que si hi ha una oportunitat de fer una investidura abans del 14, es farà.

Un partit alemany ofereix a Carles Puigdemont ser el seu cap de llista a les eleccions europees

L’agència alemanya de notícies, DPA, publica que el Partit Alemany de Centre (DZP) ha ofert al president Carles Puigdemont ser el seu cap de llista per a les eleccions europees del  maig de 2019.

El Deutsche Zentrumspartei (DZP), també conegut per Zentrum, és considerat el partit més antic d’Alemanya, va ser fundat l’any 1870, i actualment no disposa de representació parlamentària.

Es tracta d’un partit d’arrel catòlica que actualment ocupa una posició marginal a l’espectre polític alemany, i que està sobre tot present als estats de Renania del Nord-Westfàlia i Saxònia Anhalt. El seu president és Gerhard Woitzik, vicealcalde de Dormagen, a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia.

La noticia prové d’un tuït del periodista Andreu Jerez, que inclús publica una llista amb el nom del partit encapçalada per Puigdemont: “Increíble historia que publico hoy con @dpa_noticias: el pequeño Partido Alemán de Centro (DZP) ofrece a @KRLS ser su cabeza de lista para las elecciones europeas de mayo de 2019. Esta es la foto de la lista que presentaría el DZP si #Puigdemont acepta el ofrecimiento”.

El secretari general de Zentrum, Christian Otte, ha explicat a l’agència alemanya que van prendre aquesta decisió el passat dilluns en una executiva del partit.

Puigdemont pot presentar la seva candidatura al Parlament Europeu, perquè la llei electoral estableix que un ciutadà de la UE pot fer-ho en un altre estat membre sempre i quan hi tingui la residència”, diu el comunicat de premsa del DZP en què anuncia seva decisió. Si sortís elegit Puigdemont tindria impunitat parlamentària.