Category: abril

El reportatge a The Times sobre el president Puigdemont destaca el seu lideratge i la solidesa del moviment independentista

L’estranyesa de la vida de Carles Puigdemont és evident quan arribo al nostre lloc de trobada, un pis còmode i anònim a Berlín. Quatre mentors silenciosos: Dos guàrdies policials i dos simpatitzants, tots de Catalunya, em fan entrar a una habitació.

Aquestes són les seves “persones”.  Puigdemont manté que el segueix el servei secret espanyol. Encara se sent trasbalsat de quan va descobrir un dispositiu de rastreig adaptat al Renault Espace en el que havia viatjat i afirma que els mitjans espanyols estan infestats amb espies governamentals. Puigdemont ara es comunica a través de missatges encriptats. Així comença el reportatge que The Times dedica al president de la Generalitat amb el títol de “la lluita per la independència de Catalunya segueix endavant”

El diari angles recorda la solidesa del moviment independentista català i la importància del lideratge de Carles Puigdemont, a qui descriuen com “l’enemic número u d’Espanya” en aquests moments.

En el reportatge, que signa la periodista Sally Williams, el president català explica que no esperaven una reacció repressiva tan forta” per part del govern de Rajoy. ”

Esperàvem que amb  40 anys de democràcia i el fet se ser membres de la Unió Europea hi hauria una nova generació, però estàvem equivocats”, ha sentenciat.

El president opina que després del que ha passat, “mai hauria hagut diàleg amb l’Estat Espanyol” i ha admès que va cometre un error al suspendre la declaració d’independència esperant ofertes de diàleg polític.

Puigdemont afirma que mai ha pensat a entregar-se a la Justícia espanyola, perquè “es convertiria en un ostatge sense llibertat d’expressió ni moviment”.

Explica que el  seu objectiu i de la resta d’exiliats és utilitzar la seva llibertat per defensar la situació catalana i denunciar l’autoritarisme espanyol”.

En el tema personal reconeix la dificultat que suposa estar allunyat de la seva dona i de la Magalí i la Maria, les seves filles de 8 i 10 anys. “No puc fer petons a les filles, no els puc explicar contes , no es possible acostumar-se -se a aquesta situació. Quan hi parlo per FaceTime  les veig espantades, ho puc veure als seus ulls”, detalla al rotatiu anglès-

Diu que es realista i que no té plans de futur. En el pitjor dels casos seré extradit a Espanya, el que significarà dècades de presó. Si no és així, passaré molts anys a l’exili”, però sigui com sigui pensa seguir fent política.

Unió de Pagesos denuncia que el bisbat de Vic s’ha apropiat presumptament d’esglésies que pertanyen a masies Una llei franquista, ja derogada, permetia aquesta pràctica

 

Església de Sant Pere de Vallhonesta (Bages)

Unió de Pagesos ha denunciat que el Bisbat de Vic ha immatriculat en el Registre de la Propietat ermites i esglésies, inscrivint-les al seu nom, i que pertanyen a masies i cases pairals de la comarca del Bages, entre altres, sense advertir els afectats.

El sindicat català també denuncia la manca de col·laboració per part de la majoria dels Registres de la Propietat, ja que són molt restrictius a l’hora de facilitar informació global sobre les immatriculacions de l’Església, situació que causa indefensió a la pagesia perjudicada. Per Unió de Pagesos aquestes actuacions poden suposar presumptament un espoli de bens privats.

La immatriculació registral és el procediment pel qual tots aquells béns immobles que no es troben en el Registre de la Propietat, i que per tant a efectes públics no tinguin propietari conegut, poden ser registrats per primera vegada, atorgant als seus propietaris la possibilitat de provar en qualsevol moment que són seus.

En el redactat de l’article 206.1 del decret del 8 de febrer de 1946, en plena dictadura franquista, que aprovà una nova Llei Hipotecària es pot llegir: L’Estat, la Província, el Municipi i les corporacions de dret públic o serveis organitzats que formen part de l’estructura política d’aquell i les de l’Església Catòlica, quan no tinguin títol escrit de domini, podran inscriure el dels béns immobles que els pertanyin mitjançant l’oportuna certificació lliurada pel funcionari a càrrec del qual estigui l’administració dels mateixos, en la qual s’expressarà el títol d’adquisició o la manera en què van ser adquirits.

El Tribunal Constitucional, en una sentència de 16 de novembre de 1993, va declarar anticonstitucional aquesta pràctica, però durant el govern del PP, que presidia José María Aznar es va modificar el 1998 el Reglament Hipotecari, el que va facilitar juntament amb el decret franquista encara vigent llavors, del 1946, que l’Església Catòlica immatricules una ingent quantitat de temples, ermites, però també cases, muralles, finques, cementiris i d’altres bens que van passar a ser de la seva propietat.

Es tractava d’un decret que permetia per un procediment ràpid econòmic i senzill que l’Església pugues posar al seu nom finques en el Registre de la Propietat, un decret propi d‘un estat confessional, i que no va ser extingit fins l’any 2015.

Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 4 de novembre de 2014 a partir d’un cas similar que afectava el monestir de “Santa Cruz de Ribas”, a la província de Palència, va condemnar l’Estat espanyol, i també va recriminar a la  legislació espanyola i els tribunals que és permetessin aplicar aquesta llei, i va obligar l’estat a abonar una indemnització de 615.600 euros.

Abans, l’any 2005 una sentència del Tribunal Suprem havia establert que la propietat del citat monestir corresponia a la Diòcesi de Palència, tot i trobar-se dins d’una finca agropecuària particular.

A partir d’aquesta sentència es va realitzat una modificació de la Llei Hipotecària, amb data 24 de juny de 2015, que donava per acabat aquest privilegi de l’Església Catòlica.

El sindicat fa ara una crida a tots els propietaris de masies i cases pairals que tinguin aquest tipus d’edificacions en les seves terres, així com a ajuntaments i altres administracions, per tal que en comprovin la titularitat, i ofereix assessorament a les persones afectades valorant-ne la legalitat i les possibilitats de revertir-les.

Per la seva part el bisbat de Vic defensa que les edificacions religioses de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) i Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix), que de moment són les que Unió de Pagesos ha detectat, són propietat de l’església i que el procediment per inscriure-les al Registre de la Propietat va ser “supervisat per experts i amb la documentació pertinent”.

Molt possiblement tràmits realitzats abans de la modificació de la Llei hipotecària del 2015 i de la sentència del Tribunal Europeu, emparats amb la legislació franquista i la modificació de la Llei Hipotecària feta pel PP.

Quan per portar una cinta groga s’executava als catalans

barret llaç groc

Imatge: Viquipèdia

La vergonyosa requisa de qualsevol peça de roba de color groc (des de samarretes a bufandes) que la policia espanyola i els responsables de seguretat, van fer als seguidors del Barça durant la final de Copa jugada el passat dissabte a l’estadi de l’Atlètic de Madrid i guanyada per l’equip blaugrana al Sevilla, no és un més que un altre capítol en l’intent de reprimir qualsevol símbol que recordi i denunciï la pèrdua  de llibertats, i que ens retreu al període més fosc dels començament del segle divuit.

Felip V ja va prohibir els llaços grocs als catalans. El groc era el color dels Àustries, enemics dels Borbons, juntament amb el negre. També era el color del príncep Jordi de Darmstadt que havia sigut lloctinent de Catalunya, abans de ser destituït, i que després va ser governador de Gibraltar, a part de que el groc era un símbol molt lligat als anglesos, potencials aliats dels austríacs i dels catalans, en forma de cintes grogues que usava l’Exèrcit del Parlament anglès durant la guerra civil d’aquest país.

El maig de 1705, el virrei borbònic  Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, alertava a Felip V de l’exhibició de cintes grogues per part de la població de Barcelona i d’altres pobles de Catalunya la festivitat de Sant Jordi, i ja prohibia el color groc.  La simpatia dels catalans per la causa austriacista era clara i la revolta contra Felip V era propera.

Així argumentava el virrei la prohibició segons es pot llegir al manuscrit “Recopilación de lo acaecido en la guerra de Sucesion” que es troba a la Biblioteca de Catalunya: “esparcían sus máximas en corrillos y contínuas tertulias desbaratando la pasión, que les hacía vivir ya no bien hallados, al parecer, en la quieta libertad que poseían, porque ya sólo atendían a su aduladora idea de que podían vivir con más anchuras. En esta situación publicaban su parcialidad adornándose con el color amarillo …/… y creando discordias entre las familias alineándose unos a un Príncipe y otros a otro.»

El 28 de maig del 1705, va ser Felip V, el que va fer publicar un ban anunciant la prohibició del color groc sota pena de mort.

Els historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà, experts en la Guerra de Successió, citen el mercader i polític català, Salvador Feliu de la Penya, que relata que la primera execució va tenir lloc tres dies després de publicat el ban. “El día 31, se aorcò un paysano por llevar un listòn amarillo en el sombrero.”

Sembla ser que el 19 de juny es van executar altres dos veïns de Molins de Rei: “Mandò Velasco ahorcar a dos Moços de Molins de Rey por hallarles fuera de la ciudad, y llevar cintas amarillas” i no només això sinó que després va fer passar a dos nois, possiblement parents seus per sota la forca per escarni i exemple. “y a dos muchacos mandò passar bajo la horca”. Va fer passar s, era una mesura despietada i difícil d‘imaginar en un cap assenyat.”.

El 27 d’agost, quan la flota aliada ja assetjava Barcelona, Velasco informa al ministre de Secretaría del Despacho de Guerra y Hacienda José de Grimaldo que li han portat dos presoners, sembla ser que dos miquelets, que també van ser executats per portar llaços grocs “… de estos el uno hera de Barzelona y el otro de Vique, y haviendomelos trahido a las onze de la mañana, a las seis de la tarde ya estaban ahorcados, y colgados al pescuezo sus sombreros con las zintas amarillas…”.

Finalment el 9 d’octubre la resistència interior i les tropes aliades van obligar a les tropes borbòniques a capitular. Al barri de la Ribera la revolta va ser especialment intensa intentant evitar que el virrei fugis i s’emportés els presoners acusats de conspiració. Una vegada la ciutat en mans dels aliats comandats per Peterborough,  i gràcies també a la intervenció del Consell de Cent, Velasco i altres alts càrrecs borbònics van aconseguir salvar la vida.

El 22 d’octubre entrà a Barcelona l’arxiduc Carles, i el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i és proclamat rei amb el nom de Carles III.

Reportatge al Washington Post sobre els CDR als que defineix com associacions de veïns

CDR Washington Post

Amb el títol de “Amb els líders de Catalunya a la presó, Espanya colpeja a les bases, “ el Washington Post dedica un reportatge als CDR, que defineix com associacions de veïns que han assumit un paper clau en el moviment d’independència de Catalunya, després que el seus líders hagin estat empresonats  o hagin fugit del país.

Des de la repressió d’un referèndum no autoritzat sobre la independència a l’octubre, centenars d’autoproclamats Comitès per a la Defensa de la República porten a terme una campanya d’interrupció econòmica, bloqueig de carreteres i autopistes i captures temporals de peatges en desafiament del govern espanyol, , explica el rotatiu nord-americà.

El reportatge explica que els  CDR, creats inicialment amb l’objectiu de salvaguardar els centres de votació on es va celebrar el referèndum d’independència de l’1-O, inclouen persones de totes les edats i àmbits de la vida, amb una xarxa de més de 300, logotips únics i pàgines de perfil separades a les plataformes de xarxes socials, sense tarifes, ni trucades, cap líder oficial, cap seu i que l’assistència a les reunions setmanals és opcional.

Tot i que els activistes diuen que no són violents, Espanya veu les seves activitats d’una manera diferent, diu el reportatge.  El Washington recull que el govern espanyol considera accions com el sabotatge contra l’estat, i que el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha qualificat els CDR com “cèl·lules organitzades que poden causar danys, pertorbacions i trencar la normalitat”.                                “Si no molestem l’economia, ningú us escoltarà”, diu al diari una dona del CDR de 55 anys de l’Eixample barceloní, que es va a negar a donar el seu nom perquè temia ser arrestada.

El reportatge afirma que experts de seguretat diuen que aquestes activitats no s’haurien d’equiparar mai amb el terrorisme, i recull l’opinió de Sonia Andolz, investigadora política de conflictes i seguretat internacionals de la Universitat de Barcelona que afirma que perquè es consideri terrorisme es precisa tenir “una organització política que vulgui causar terror a la població civil”, com el cas d’ETA o els jihadistes islàmics.

Explica el cas de Tamara Carrasco que fou detinguda a partir d’un àudio publicat al diari El País en què parla vagament de plans per paralitzar el port de Barcelona, interrompre les línies de comunicació i bloquejar les vies del tren,  en un context de vaga general i sense violència, també recull la detenció de sis homes que es van creure que eren membres de les CDR, sota les normes d’emergència imposades , i que van ser alliberats després d’un interrogatori  i acusats de delictes de desordres públics per la seva participació en protestes a l’exterior del Parlament català al gener.

 

Retiren llaços grocs i anul·len un concurs de sardanes a Perpinyà

Llaços gocs a Perpinyà

Jean-Marc Pujol (UMP), alcalde de Perpinyà, ha fet retirar aquest matí els llaços grocs que membres del Comitè de Solidaritat Catalana havien penjat a la capital nord-catalana durant la nit per reclamar la llibertat dels presos polítics del Principat.

També s’ha fet públic avui, través d’un comunicat, que es posposa un concurs de sardanes que havia de tenir lloc el 15 d’abril a Perpinyà. El comunicat de l’organització diu que els motiu “són els esdeveniments que s’estan produint a la Catalunya Sud”, i es demana disculpes a les persones i colles que havien planejat participar en aquesta reunió anual. L’organització afegeix que “basant-nos en aquesta situació i els elements que se’ns han fet conèixer, vam decidir cancel·lar el nostre esdeveniment en la data prevista originalment”.

Mas i Pujol alcalde PerpinyàFebrer 2012: Pujol rebut per Artur Mas a la Generalitat de Catalunya

Pujol va guanyar les darreres eleccions amb la coalició “Perpinyà per a tothom”, que reuneix quatre partits polítics: la UMP, la UDI, la CNIP i el partit catalanista Unitat Catalana, succeint l’anterior alcalde Jean Paul Alduy l’abril del 2014.