Category: Desembre

A propòsit de l’aeroport Josep Tarradellas: Les opinions del poeta Joan Oliver sobre l’antic president

Ara que hem conegut que el govern de Pedro Sánchez ha decidit batejar, de forma unilateral, l’aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas, en el que sembla una clara referència a tornar als consensos del regim del 78, la situació de renúncia que ens ha portat fins a l’atzucac actual, sembla bo recordar quina opinió tenia respecte a Tarradellas el prestigiós poeta sabadellenc Joan Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1970, que escrivia amb el pseudònim de Pere Quart.

Recordem que el poeta va mantenir fins a la seva mort el 1984 una posició de denuncia de la legitimitat del postfranquisme. En unes notes manuscrites datades al voltant del 1978 que es troben al seu fons personal dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell hi podem llegir: “Estem embrancats en un canvi polític sense ruptura. Restaurem edificis ruïnosos en lloc d’acabar d’enderrocar-los. Edifiquem damunt la sorra, sense fonaments”.

Aquesta actitud insubornable el va portar a renunciar la Creu de Sant Jordi que se li va concedir l’any 1982, per desacord amb la política cultural de la Generalitat, la mateixa actitud que el va portar a criticar el poeta Josep Vicenç Foix per haver acceptat el “Premio Nacional de Poesía”, o a l’escriptor Josep Pla pel seu col·laboracionisme amb el règim de Franco.

Tampoc Jordi Pujol va escapar a la seva critica perquè opinava que la Generalitat restaurada per Tarradelllas i després ja amb el govern de Pujol era institució reaccionària. Va deixar constància d’això en el seu poema “Cobles tragi-còmiques del president i del desconsol de Catalunya” una contundent crítica de la política del president Jordi Pujol.

Ja en un article-entrevista a la Revista l’Hora de Catalunya a Joan Oliver, de Josep M. Huertas, aquest li pregunta a l’autor de Corrandes de l’exili en relació al fet que per una entrevista en que Oliver parlava de Tarradellas, en pla més crític i cru, el periodista Vicenç Gràcia havia deixat de fer entrevistés cada setmana, El Periódico», perquè aquest diari el va censurar —“El segundo en ventas, el primero en crítica objetiva», diu la publicitat”— perquè hi havia crítiques al President de la Generalitat.

Oliver li respon: A aquest país li manca sentit de l’humor, i és que la vanitat és un dels motors del món i ja se sap… Irònic? Si, jo crec que la ironia és com un preservatiu de la pedanteria, i dels dogmatismes i si hi ha una cosa que no suporto són els pedants….., una clara referència a Tarradellas (Entrevista de Josep M. Huertas al poeta a la revista L’Hora de Catalunya, 2 de desembre de 1979: “Les memòries, encallades com sempre. Joan Oliver, una veu del poble”.)

Les critiques més dures a Tarradellas van quedar reflectides en el llibre de Xavier Borràs “Tal com raja” ,publicat el 1987 per l’editorial El Llamp, un recull de converses amb el poeta vallesà.

Aquestes són algunes de les frases de Joan Oliver respecte a Tarradellas

“Que no tingui por que no li rebaixaran la pensió, no li rebaixaran la pensió! Per això va venir aquí, per tenir una pensió de magnat i li va haver de donar la Diputació perquè amb el Pujol van renyir. Ja saps que no se’n volia anar de la Casa dels Canonges?, i el nano, el petit li va dir; tu fora d’aquí, que ara aquí jo sóc l’amo, tu fuig, fuig d’aquí, eh? De manera que és un desvergonyit que no ha fet res per Catalunya, mai!, només mal, només ha fet mal per Catalunya”

“Jo el conec com si l’hagués parit. Ha fet tants negocis!, tots han anat malament. Un home que no sap portar els seus negocis amb els diners que va robar, com vol governar un país? Si no sap governar els seus negocis, si quan va venir aquí estava a punt,  que el treien, que el treien, bé, que el desnonaven i el processaven per impagament i tot això, i ara aquest senyor ens vol donar lliçons.

A Madrid el consideren com un estadista i aquí hi ha gent que el considera com estadista, i el poble va quedar impressionat -i és natural-, acostumat que vingués el Franco amb aquella veu de mariconet “Españoles todos, catalanes”, i aleshores vingués un home català amb un accent de Cervelló, que digués: Sóc aquí! Ja sóc aquí! Bé, això els va fer un efecte fabulós, van dir; aquest home és el salvador!, però què va fer aquest home?

En lloc d’entrar a Catalunya després de les eleccions, les primeres eleccions del canvi, havia d’entrar sense passaport, com va fer en Macià i la policia l’haguera agafat i l’hagueren tornat a la frontera i llavors agafar-lo, però no, ell va voler un passaport, el van haver d’anar a buscar amb un avió especial. Van anar a Madrid de bracet l’Ortínez i del Sentís, li van pagar vint-i-vuit milions de pessetes dels sous, dels sous endarrerits, o sigui arreglar la seva situació, després ja va ser feliç.

Li van comprar un pis de vint o trenta milions, eh?, i te una oficina de premsa i de tant en tant crida els periodistes que vagin a escoltar el seu missatge, eh? comprens? “.

Finalment cal recordar que Tarradellas va ser nomenat marquès, un nou títol nobiliari espanyol creat pel rei Joan Carles I, el 24 de juliol de 1986, i que actualment ostenta el fill de Josep Tarradellas.