Category: Notícies

Ponència de l’alcalde de Gallifa a l’AMI que va fer aprovar la sobirania fiscal

Jordi FornàsJordi Fornas, batlle de Gallifa

Hola a tothom,

L’ objectiu que ens reuneix aquí i de l’ assemblea que ens agrupa es la independència. Per tant, som aquí per avançar cap a la plena sobirania i la consecució d’un Estat propi.

Fins ara, la nostra finalitat era la de promoure la celebració d’un referèndum d’autodeterminació des dels ajuntaments.

Això, potser semblava un fita prou ajustada als nostres objectius fa uns mesos, quan vem posar en marxa l’ AMI, però el temps passa de pressa i la situació política ha canviat substancialment.

A dia d’avui el nou Parlament de Catalunya ja es planteja fer un referèndum i te importants impediments per tirar endavant, tants que sembla poc probable que ho pugui arribar a fer.

El Govern de l’Estat també s’ha començat a moure per bloquejar qualsevol iniciativa i farà tots els possibles per fer encallar tot el procés.

És previsible que bloquegin el Parlament i l`autonomia catalana sencera. També estan actuant contra les declaracions de sobirania que prop de 200 ajuntaments ja han fet. Fins i tot s’entretenen mirant si tenim penjada la bandera espanyola al lloc “preferente y de honor” de les nostres Cases de la Vila.

 

No ens podem quedar mirant el que passa, hem de passar a l’acció. Si algú s’havia imaginat que això era qüestió d’anar deixant passar el temps i que ja arribaria el moment de poder fer una consulta democràtica, penso que anava molt errat.

Hem de prendre la iniciativa i donar una empenta al procés, i cal fer-ho ara, ja no podem esperar més. No hi ha temps per perdre, la situació en que es troba el país i els nostres compatriotes ens demana respostes urgents. No podem continuar impassibles mentre els nostres joves han de marxar a treballar a fora, les nostres empreses tanquen les portes, la nostra gent continua perdent la feina i la “vivenda”, els nostres avis segueixen en la misèria i cada cop tenim més pobresa.

 

Per si això us sembla poc, ja sabeu els que vàreu assistir a la darrera assemblea de l’ACM, on vam aprovar per unanimitat una moció en contra, que l’Estat pretén eliminar la majoria dels ajuntaments, per tal de desmantellar tot el nostre sistema democràtic.

Mentrestant, s’entretenen mirant de carregar-se el nostre sistema educatiu i fins i tot pretenen tornar-nos a imposar les curses de braus. Pel que fa a les infraestructures que ens calen… no hi ha pressa. Sembla mentida, però només tenen pressa per destruir-nos.

No dic que serà fàcil, però per això ens vam presentar a les eleccions i ens van escollir. Per resoldre això i el que pugui venir. Ens hem de fer dignes de la confiança que els electors han dipositat en nosaltres i actuar en conseqüència.

 

El poble de Catalunya es va manifestar prou clarament el darrer 11 de setembre i us recordo que va ser l’ANC i l’AMI els qui vam encapçalar aquella diada històrica. Per tant, ara ens toca donar sentit a la confiança que els ciutadans han dipositat en nosaltres com a càrrecs electes i a nosaltres mateixos com a integrants i impulsors d’aquesta organització política.

L’Estat espanyol es troba en hores molt baixes, la seva economia està en bancarrota. Ara, ja els tocava ser contribuents a la UE i en canvi han hagut de demanar continuar subsidiats. Com sabeu, això ho presenten com un èxit de la seva política exterior, “parar la ma” és el seu esport preferit. L’altre esport que practiquen és el de “ficar la ma”: A la nostra butxaca, a la dels europeus i a la dels seus propis ciutadans.

 

Amb tot això i els escàndols de corrupció que afecten el “Gobierno” i tota la seva classe política, el seu desprestigi és immens tant a dins com a fora, el món sencer mira incrèdul cap a Espanya i es pregunta com és possible tanta i tant generalitzada corrupció.

També saben que el poble català vol la independència i potser es pregunten com és que els polítics catalans no fem res per sortir d’aquest Estat corrupte. Que estem esperant? Si triguem gaire pensaran que és perquè som com ells i ja ens està bé de viure en mig de tota aquesta disbauxa. Permetrem que això passi?

Davant d’aquest panorama no ens podem quedar esperant a veure que passa, hem d’actuar. L’imperi s’enfonsa i cal donar-li l’empenta final, amb fermesa democràtica, no ens podem permetre dubtar.

 

És hora d’obrir un segon front que empenyi el procés amb força!

Com?: Declarant tots els pobles i ciutats de Catalunya “Territori Català Lliure i Sobirà” emprant la fórmula dels que ja ho han fet.

Això no pot ser una declaració d’ intencions, ha d’anar acompanyada de la “Sobirania Fiscal”, que consisteix en ingressar els nostres impostos a l’Agència Tributària Catalana. (Aquest és el camí que s’ha obert amb la feina feta i l’assessorament de la plataforma Catalunya Diu Prou, i que s’ha demostrat que és possible.)

Així, l’endemà de declarar la independència, ja podrem disposar de bona part dels nostres recursos.

Cal fer-ho de la manera més immediata i massiva possible, convocant Plens extraordinaris per tal de deixar sense capacitat de resposta l’Estat i engrescar els municipis que encara no s’han adherit a la nostra associació, a fer-ho i a seguir-nos.

No cal témer res, la Sobirania Fiscal és una acte completament legal, tal com hem demostrat els que ja fa temps que l’exercim, sense que haguem rebut cap requeriment de cap institució estatal.

 

Pel que fa a les declaracions de “Territori Lliure” si bé és cert que és un pas més compromès, també ho és que és totalment democràtic i a dia d’avui no hi ha jurisprudència al respecte.

Si que hi ha hagut requeriments i amenaces de la “Delegación del Gobierno” contra alguns dels que s’hi han declarat, però la cosa va per llarg i el millor que podem fer per donar-los suport és fer el mateix de manera massiva.

Senyors, aquesta és una organització independentista, per tant no ens podem deixar atemorir per cap estructura de l’Estat que ens amenaci. Si volem la independència de la nació, hem de fer passes fermes i decidides i demostrar coratge i determinació. No hi ha lloc per a la por, cal avançar o estem perduts, els espanyols no miraran prim per fer miques les nostres parcel·les de poder democràtic, tal com ja ens anuncien que pensen fer.

D’altra banda, actuant amb fermesa i decisió, podem comptar amb el suport dels nostres compatriotes i organitzacions civils que esperen que algú, amb plena legitimitat democràtica, prengui la iniciativa en el procés d’alliberament nacional.

Tindrem tot el suport de l’altra gran plataforma que hi ha ara al país, l’ANC que, té una capacitat de mobilització i convocatòria prou gran i ens ajudarà a fer la pressió ciutadana necessària sobre els ajuntaments indecisos, i aconseguir el més aviat possible la majoria política i social que ens cal, per tal d’assolir l’objectiu.

Un cop la tinguem, ens dirigirem als nostres diputats, al President de la Generalitat i el seu Govern i al mateix Ple del Parlament de Catalunya, per tal de que ens acompanyin en la Declaració Conjunta i Unilateral d’ Independència, que ens posarà al mapa del món. Això, serà definitiu!

 

Per si algú en té algun dubte heu de saber que:

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en sentència del 22 de juliol del 2010 va concloure:

– Que no existeix en el Dret Internacional cap norma que prohibeix-hi les Declaracions Unilaterals d’Independència.

– Que en cas de contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval la segona.

– Que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica, quan sigui necessari, la legalitat que sigui vigent.

 

L’any vinent, farà 300 anys de la derrota de l’onze de setembre que ens ha dut a aquesta situació.

Cal recordar que, ara fa 300 anys, el 1713, es va signar el Tractat d’Utrecht, pel qual es posava fi a la Guerra de Successió.

En aquest tractat es reconeixien els drets de Felip V de Borbó sobre la Corona de les Espanyes. Aquest, es comprometia pel mateix document, a respectar els drets i les constitucions dels catalans. No va trigar ni 15 dies a incomplir-lo, posant setge a Barcelona.

Llavors, es van reunir els Braços del Consell i van decidir continuar la guerra, sabent el que s’hi jugaven. Això ens pot semblar que va ser una temeritat i que ja sabien que no tindrien cap possibilitat de victòria. No era així. Tot i el bombardeig que va caure sobre la capital, aquesta continuava resistint, mentre els exèrcits que actuaven al territori, castigaven els exèrcits castellans.

La situació es va fer insostenible per a Felip V i va haver de demanar auxili al seu avi, Lluís XIV de Borbó, que li va enviar un exèrcit amb el Duc de Berwick. Va ser així que va aconseguir entrar a Barcelona i guanyar la guerra.

Si us explico aquesta història és per mostrar-vos els paral·lelismes que existeixen amb el moment actual.

La declaració de dret a la sobirania que ha fet el nostre Parlament, és comparable a la dels nostres avantpassats de fa 300 anys i suposa una declaració de guerra.

Es tracta d’una guerra que ja estava en marxa des de feia temps per part de l’Estat, tal com va passar fa tres segles.

Aquesta guerra però no es fa de la manera tradicional, amb exèrcits armats, sinó amb representants elegits pel poble.

Les nostres armes son els actes de sobirania, les mobilitzacions populars, els nostres drets col·lectius i les lleis internacionals.

Les dels espanyols, l’espoli i l’ofec econòmic, la Constitució, el tracte discriminatori en tots els terrenys, el boicot als nostres productes, els intents de deslocalitzar les nostres empreses.

I no son armes que pensin usar a partir d’ara, ja fa temps que ens estan laminant i és ben clar ens volen dur a la ruïna, i ara el més aviat possible. Per tant, nosaltres també hem d’actuar amb celeritat.

 

Aquesta vegada les ajudes exteriors no seran determinants, només un arma mediàtica més. Per guanyar només hem de fer un pas, el pas de proclamar la independència per majoria democràtica.

No cal comptar gaire amb els Estats europeus abans de proclamar la independència, però un cop fet, la majoria d’ells ens reconeixeran, perquè els tractats internacionals ens emparen.

Els darrers tres segles, la humanitat en general i Europa en particular han avançat notablement en el camí dels drets col·lectius i hi ha nombrosos precedents arreu del món.

Curiosament, en lloc del Tractat d’ Utrecht, ara tenim la Declaració de La Haia que casualitats de la història, també és a Holanda.

Per tant, el que es va perdre a Utrecht, es guanyarà a La Haia.

Ara ens falta mirar d’estar a l’alçada dels nostres avantpassats. Ells, varen demostrar un coratge i un amor per la pàtria sense límits i van lluitar fins al final i fins a les últimes conseqüències.

Nosaltres mai els podrem igualar, però, si ens fem mínimament dignes del seu exemple, ens en sortirem.

Al 1714 la guerra la van guanyar els castellans, ara la guanyarem els catalans!

Aquesta moció que us demano que aproveu ha de ser el punt de referència de l’ AMI a partir d’ara. Aprovant-la, demostrarem que creiem en el procés d’independència i estem disposats a liderar-lo.

L’èxit dependrà en gran part de la rapidesa amb la que actuem.

Això, incentivarà els més indecisos a l’hora de seguir-nos, motivarà les organitzacions socials i farà créixer el suport popular.

 

Potser alguns representeu partits que no tenen una actitud prou clara i decidida en el procés i que no us donaran suport, o fins i tot us pressionaran perquè no feu el pas. Haureu de mostrar el coratge al que feia referència abans i anteposar les necessitats i els anhels del poble català, als dels partits on militeu.

Ha arribat el moment de demostrar que els catalans si que podem actuar de manera unitària, deixant de banda qualsevol diferència, i si algú és capaç d’aconseguir-ho som nosaltres, els representants del món municipal.

Cal recordar que la darrera República Catalana que es va proclamar va venir d’unes eleccions municipals.

Va ser la primavera del 31 i ara s’acosta la primavera del 13, els números estan invertits i la situació política a Europa també, llavors els règims totalitaris eren els que dominaven el continent, ara ho fa la democràcia.

 

Ha arribat l’hora de la veritat!

Per Catalunya!

Tots units cap a la victòria final!

Visca Catalunya Lliure!

 

Vilanova i La Geltrú, 15 de febrer del 2013

 

Text aprovat de la moció de Jordi Fornas:

 

1.- Que tots els municipis que hi estan adherits es declarin Territori de Catalunya Lliure i Sobirà, per decisió majoritària dels seus Plens municipals i amb la màxima urgència.

 

2.- Que tots els municipis que hi estan adherits comencin a exercir tot seguit, la Sobirania Fiscal per la qual passin a ingressar els impostos dels seus treballadors (IRPF) i IVA a l’Agència Tributària Catalana, en lloc de fer-ho a l’ Agència espanyola. Això, ho podran fer per designació del Ple o per voluntat dels seus Batlles i equips de Govern.

Les subvencions de la Generalitat 2010. A qui, quant i per què

sub_genAquestes són algunes de les subvencions que ha publicat el DOGC i que la Generalitat de Catalunya ha atorgat l`any 2010, i que s`han pagat el darrer any i també aquest 2011. El llistat es impublicable, per ser molt extens, hem triat aquelles que per la quantitat d`euros o per la finalitat ens han cridat més l`atenció i ens hem centrat en dos tipus de subvencions, les de les unitats directives adscrites al Departament de Vicepresidència, i a les concedides per la Conselleria de Cultura.

Des d`Ara o Mai no estem sistemàticament en contra de les subvencions, però si creiem que caldria valorar molt la necessitat o no de cadascuna de les subvencions que es donen i fer-ne el seguiment. La utilització de diners públics sempre ha de ser un recurs molt estudiat, més en moments de retallades socials com els actuals. També opinem que moltes empreses privades no haurien de dependre continuadament de les subvencions per sobreviure, ni tampoc associacions que en principi s`haurien de nodrir dels seus associats.

 

ENTITATS SOCIALS:

Fundació Revista Catalunya. Revista d’assaig literari. 205.000 euros (No confondre amb la Revista Catalunya que és l’òrgan d’expressió de la CGT).

CGLU: Ciutats i Governs Locals. 240.500 euros. Organització de ciutat i governs locals d’abast mundial amb seu a Barcelona. Motiu: despeses de finançament

Fundació Ibei. 205.000 euros. Fundació Privada promoguda per la Fundació CIDOB.,, Actua com un institut interuniversitari. Té com a President a l’ex-alcalde i ex- vicepresident del govern espanyol Narcís Serra. Motiu: activitats de fundació i recerca,

L’Opinió Catalana. 54.200 euros. Associació per promoure la normalització nacional. President des de l’abril del 2010 Miquel Sellarès, vicepresident Salvador Cardús. Abans de Miquel Sellarès tenia per presidenta a Muriel Casals. L’últim butlletí que es pot veure a la seva web és del 2007.

Òmnium Cultural. 750.000,00 euros. Subvenció pluriennal mitjançant conveni. Aquest any 2010, 250.000 euros per activitats de foment i projecció de la cultura catalana.

També a Òmnium: 114.000,00 euros d`una altra partida

Fundació Privada Òmnium. 4.380,00 euros per la publicació Escola Catalana.

També 20.000 euros per la despesa del programa Voluntariat per la Llengua

Òmnium Cultural Catalunya Nord: 27.000,00 euros per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Associació d`Amics de la Bressola. 594.510,00 euros per organització de les activitats relacionades amb els projectes educatius de la Bressola per l`any 2010.

Fundació Sambori al País Valencià. 37.000 euros.

Fundació Privada Reexida. 19.000 euros.

Acció Cultural del País Valencià. 295.000 euros.

Fundació Escola Valenciana. 297.000 euros.

Fundació Cultura-Cultura Catalana en Moviment. 48.000,00 euros Finalitat: Càpsules Audiovisuals. Anècdotes de la Història i funcionament ordinari de l`entitat.

CIEMEN. 51.000,00 euros per la promoció d`activitats a favor del coneixement i reconeixement dels pobles sense estat.

Centre PEN Català. 13.200 euros

Centre Cultural de Solidaritat Internacional. 16.000 euros. No té ni web pròpia, al 012 et remeten a la web de voluntariat (www. voluntariat.org).

Plataforma Sobirania i Progrés. 40.000 euros. Finalitat de la subvenció- Sobirania contra la crisi.

Fundació Josep Irla de Sant Feliu de Guíxols. Dues subvencions, 1/ Cap al democràcia elèctrica 4000 euros. 2/ Projecció Internacional 5.400 euros. President fins febrer 2011 Joan Ridao.

Associació Cultural Tram. 36.000 euros. Formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana. Tradicionàrius.

Ones Associació Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions de Catalunya. 72.805,20 euros. finançament de diverses activitats durant el 2010.

 

MITJANS D`INFORMACIÓ ESCRITS

A la Corporació Catalana de Comunicació, SL una societat formada pels grups Godó i Planeta. 1.500.000,00 euros per la convergència dels sistemes de redacció, comercials i locals.

Diari Ara. 990.000,00 euros. El beneficiari és Edició de Premsa Periòdica Ara, SL, per l`edició del nou diari generalista en català Ara.

Diari El Punt. 407.018,32 atorgades a Hermes Comunicacions, SA per la publicació d`aquest diari.

El Periódico de Catalunya. 667.423,02 euros Beneficiari: Ediciones Primera Plana, S.A. Finalitat: la publicació El Periódico de Catalunya.

 El Mundo Deportivo, S.A. 290.000,00 euros per l`edició dels suplements en català del Mundo Deportivo.

Sàpiens, SCCL. 203.247. 40 per tres subvencions: 140.000,00 euros per accions de difusió i comercialització de les publicacions de Sàpiens + 32.926,44 euros per la publicació Sàpiens + 30.282,96 euros per la publicació Descobrir cuina

Diari ADN. 120.000,00 euros a Editorial Pàgina Cero, S.A. per la conversió progressiva del diari ADN al català i digitalització del fons editorial.

Pel Setmanari Segle-Zero. 130.000,00 euros a PROMICSA (l`empresa que edita el Diari de Tarragona) per l`edició d`aquest nou setmanari de formació, entreteniment i serveis.

Setmanari El Triangle. 120.000,00 euros a Editorial de Periodistes SL. Per redisseny i ampliació de la difusió del setmanari.

Publicació Berguedà actual. Iniciatives Berguedanes de Comunicació, SL. 20.000,00 euros per la millora en la gestió i l`estratègia comercial.

Fundació Privada Catmon. Import. 30.000,00 euros pel finançament de l`edició de la revista Catalan International View.

Grup Enderrock Edicions, SL. Total 28.710 euros en dues subvencions: 22.860,00 euros per la publicació Enderrock i 5.850,00 euros per la publicació l`Espectacle. Sembla que aquesta revista pertany a l`associació professional de promotors, mànagers i representants de Catalunya.

El Temps. 46.632,40 euros. Beneficiari: Edicions del País Valencià, SA. Finalitat: la publicació El Temps.

ADN Lleida. 36.225,00 euros A Editorial Pàgina Cero Lleida

Setmanari de l`Alt Empordà. 51.800,00 euros per la millora de la presència territorial i sectorial del Setmanari de l`Alt Empordà. + 14.445,60 euros a Editorial l`Empordà, SLU

Publicacions relacionades amb l`Abadia de Montserrat.

Beneficiari: Revista per a nois i noies Cavall Fort, SL Un total de 73.568.78 euros en dues subvencions: 24.261,84 euros per la publicació El Tatano, i 49.306,95 euros per la publicació Cavall Fort.

Publicacions de l`Abadia de Montserrat, SA. Total 52.658, 7 euros per 4 subvencions: 23.112,00 euros, per la publicació Documents d`Església, 13.031,94 euros, per la publicació Serra d`Or, 13.351,26 euros per la publicació Tretzevents, 3.163,50 euros per la publicació Qüestions de Vida Cristiana.

També a Abadia de Montserrat-Biblioteca, 12.000,00 euros per treballs de logística, trasllat i retorn dels fons de la Biblioteca de Montserrat en el marc del projecte Google Books.

I moltes més subvencions a revistes i publicacions de tot tipus.

 

MITJANS DE COMUNICACIÓ DIGITALS

El web www.elperiodico.cat. 129.185,09 euros. Beneficiari Ediciones Primera Plana, S.A.129.185,09 euros

El web www.avui.cat 116.204,52 euros. Beneficiari: Corporació Catalana de Comunicació, SL.

El web www.wilaweb.cat: 113.211,24 euros. Beneficiari: Partal, Maresma i Associats, SL.

El web www.racocatala.cat. 28.413,38 Beneficiari: Tirabol Produccions, SL. 28.413,38 euros.

El web www.elpunt.cat. 59.514,56 euros. Beneficiari: Hermes Comunicacions, Editora Singular Digital 2GR, SL.

El web www.elsingulardigital.cat 22.208,56 euros. Beneficiari: Editora Singular Digital 2GR, SL.

El web www.directe.cat: 12.224,79 euros Beneficiari Col•lectiu 2014 de reflexió nacionalista.

El web www.naciodigital.cat 11.061,31 euros Beneficiari: Serveis de Comunicació Global Aquitania, SL.

El web www.diaridegirona.cat 37.778,79 euros a Diari de Girona Media, SLU.

El web www.segre.com 17.469,40 euros a Diari Segre.

El web www.eldebat.cat 23.674,97 euros a Red Digital XXI, SL.

I segueixen desenes de diaris digitals i revistes escrites amb subvencions entre 1.500 i 15.000 euros

 

TELEVISIONS

Televisions locals com Televisió de Roses, SL: 30.454,38 euros. Empordà Televisió 30.454.38 euros ETV- Llobregat TV, SL. 44.294,00 euros. UTE Canal Català Maresme 48.194,24 euros, Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL. 41.508,08 euros per `emissora Pirineus TV, Televisió de Roses, SL. 30.454,38 euros. Dracvisió, SL. 36.608,24 euros per l`emissora CCGironaPla, Mola TV, SL. 34.791,20 euros, Televisió del Ripollès, SL. 39.720,80 euros.Tortosa Televisió,SL 26.990,48 euros. Mitjans Audiovisuals d`Osona, SL. 34.184,00 euros, TV Costa Brava a Canal TE, D-9 Comunicació, SL, 31.640,00 euros, Televisió de Manresa, 37.280,00 euros, Canal Taronja Bages 21.944,00 euros, i una llarga llista de més de 50 canals i emissores per imports similars.

Tele Taxi Televisió Digital, SL. 75.000,00 euros per l`adaptació de la sala de realització i continuïtat comuna a les demarcacions del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Camp de Tarragona

RÀDIOS

 

Radio CAT XXI SL. 28.710,00 euros, per l`emissora RAC 105 77.616,00 euros, i per l`emissora RAC 1.

Ràdio Ripoll, SL. 33.067,33 euros, Ràdio Terraferma de Lleida, SA 29.731,46 euros per l`emissora Segre Ràdio. Ràdio Olot, SA. 40.414,85 euros.

Ràdio Vic 36.153,26 Ràdio Marina, SA. 22.727,43 euros. A la Sociedad Española de Radiodifusión, SL. 50.862,68 euros per l`emissora Ona FM, Ràdio Flaixbac, SA.40.029,00 euros. Flaix FM, SL.35.816,00 euros.

A Pirenaica de Ràdio i Televisió, SL 27.060,00 euros per l`emissora Pròxima FM., i 26.493,44 euros per l`emissora Gum FM Pirineus, Imagina Ràdio, SL 22.806,63 euros. Ràdio Estel. 29.108,75 euros.

 

AJUNTAMENTS: Gairebé tots tenen subvencions per múltiples motius

Destaquem sis exemples:

L’ Ajuntament de Salt: Subvenció pluriennal de 836.000,00 euros. Any 2010: 376.000,00 euros.

També una altra subvenció de 294.000 euros per despeses de funcionament del Centre d`Arts Escèniques Salt, Girona.

L’Ajuntament de Rubí: 690.000 euros per les 4 subvencions pluriennals que té atorgades ( 155.000,00 + 227.242 + 145.000 + 162.758). El 2010 va rebre d’aquestes subvencions un total de 210.000 euros (35.000,00 + 107.242 + 25.000 + 42.758), totes elles per l`adequació de les infraestructures i el funcionament del Centre de Dansa Tradicional Catalana.

L’Ajuntament de Vic: 400.000,00 euros de subvenció pluriennal per activitats 2010 de l`ACVIC Centre d`Arts Contemporànies.

L’Ajuntament d`Olot: 374.185,62 euros pel conveni per al finançament de les obres corresponents al projecte modificat per a la construcció de l`Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

L’Ajuntament d`Arbúcies: Té una subvenció pluriennal mitjançant conveni de 400.000,00 euros. Al 2010 ha rebut 50.000,00 euros. La finalitat és la remodelació museogràfica del Museu Etnològic del Montseny.

L’Ajuntament de Llívia: 212.960 euros en una subvenció pluriennal mitjançant conveni per a la remodelació museogràfica del museu de Llívia. Al 2010: 65.000,00 euros.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola: 970.000,00 euros. Subvenció pluriennal mitjançant conveni pel Projecte d`interpretació paleontòleg dedicat al miocè. Any 2010: 200.000,00 euros

 

MUSEUS: Gairebé tots reben alguna subvenció entre 4.000 euros i 50.000 la majoria a part de les que es paguen al ajuntaments per museus en alguns casos.

 

ASSOCIACIONS: Un gran nombre d’orfeons colles sardanistes, geganters, grallers, esbarts i agrupacions de tota mena (centenars) reben subvencions entre 3.000 i 290.000 euros, com per exemple la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya que va rebre 291.871,72 euros per les assegurances dels castelleres i Tots som una colla 2010, FECAC ( Federación de Entidades Andaluzas de Catalunya): 49.000 euros, o el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, de la Garrotxa, que va rebre 20.900,00 euros pel projecte Comte Arnau, o La Passió d`Olesa de Montserrat subvencionada amb 24.300,00 euros o la Federació Catalana dels Tres Tombs que rep 32.000,00 euros per la seva XIII Trobada, la Federació Catalana de Cine Clubs. 25.000,00 euros, la Federació Catalana d`Entitats Corals que rep 85.000,00 euros, Federació de Cors de Clavé, 58.000,00 euros. Associació Cultural Acampada Jove 10.000,00 euros, etc…

Algunes de singulars com:

Amigos da Gaita Toxos e Xestas de Barcelona. 10.000,00 euros pel XXVI Festival Toxos e Xestas de música galega en Barcelona.

Centro Aragonés de Barcelona, Casa de Aragón. 8.100,00 euros per la diada de Sant Jordi, acte de clausura del Centenari i Pilar 2010.

Airiños da Nosa Galicia. 3.800,00 euros per la Festa XXVII Aniversari.

Centro Cultural Andaluz Brumas del Rocío. 3.400,00 euros per: el Encuentro multicultural de Danzas, Gastronomías i manifestacions populars de Catalunya.

 

ESPORTS, Posem quatre exemples.

Associació de Fistball. 47.000 euros. Una variant del voleibol. Té dues subvencions per promoció de l’esport una de 43.000 i una de 4.000.

Federació Catalana de bitlles & Bowling. Total 230.000 euros dividit en 3 subvencions: 110.000 per despeses funcionament i secretariat. 80.000 per projectes. 40.000 per Organització de reunions internacionals.

Associació Catalana de Rugby Lliga. 41.000,00 euros pel desenvolupament de la projecció internacional del Rugbi Lliga català durant l`any 2010.

Federació Catalana de Pitch and Putt. 25.000,00 euros per donar impuls i suport al Secretariat de la FIPPA establert a Catalunya.

 

ENTITATS RELIGIOSES

La majoria de bisbats (Vic, Solsona, Girona, Terrassa….) i múltiples col·lectius de caire religiós també reben subvencions (associacions de teologia, revistes religioses, grups de cristians i algun islàmic o jueu, parròquies, etc..), posem dos exemples:

Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears. 50.000,00 euros. per l`Aplec de l`Esperit.

Comunitat de Sant Egidi. 54.000,00 euros per la contribució a la participació a la Trobada Internacional per la Pau.

 

ALTRES

La Diputació de Barcelona rep dues subvencions de la Generalitat per un total de 5.739.116 euros.

Una de 3.000.000,00 euros de subvenció pluriennal, al 2010 va rebre 200.000,00 euros d’aquesta. La finalitat era la restauració, condicionament i remodelació del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat de Sitges (Partida pressupostària: D/760000100/4430/0000-CU1005.)

La segona de 2.739.116,00 euros per l’adquisició de fons bibliogràfics per a les biblioteques públiques .

Societat de Beneficiència de Naturals i descendents de Catalunya. 120.380 euros

Vertigo Film SL. 70.630 euros.

The Walt Disney Company.246 984 euros: 143.324 + 103 660 pel doblatge al català de Toy Story 3 i Tron ( The Legacy).

Paramount Spain SL. 153.279,95 euros pel doblatge al català de Com entrenar el teu drac ( 70.943,95 euros) i Srek Forever After (82.336).

UGT de Catalunya. 30.000,00 euros per augmentar l`audiència i l`explotació publicitària del portal El Pou Digital.

Comissió Obrera Nacional de Catalunya.30.000,00 euros per a la creació de La Teranyina, canal de comunicació digital, de difusió semestral.

Més proves que Colom va salpar de Pals (Baix Empordà) i no de Palos

Pals-Palos

araomai.cat/noticies/361

Des del Cercle Català d`Història(CCH) s`han aportat dades que permeten concloure que, al segle XV, la vila de Pals (Baix Empordà) tenia port.

La investigadora Eva Sans ha localitzat un albarà amb segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l`Arxiu de la Corona d`Aragó de Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406, demostra que Joan Abril, batlle de Pals, atorga a n`Antoni Vinyals, patró de llagut de Palamós, acta notarial per “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha de descarregar a Barcelona. Això certifica que a la vila reial de Pals es realitzaven transaccions navals.

Sans ja va documentar en el seu dia que en el seu segon viatge, Cristòfol Colom va salpar des del port de Barcelona, i assegura que aquest document evidencia que el port de Pals estava operatiu el mateix segle que el descobridor va salpar.

Aquesta nova troballa permet seguir aprofundint en la tesi que Colom va partir en el seu primer viatge de la vil•la empordanesa en lloc de fer-ho de Palos de la Frontera (Huelva), que mai s`ha demostrat que hagi tingut port, com Jordi Bilbeny va qüestionar per primera vegada el 1990.

Joaquim Ullan, president del CCH, explica que Colom va poder salpar d`aquest port per diversos motius, com el fet de que era un lloc amagat i així els portuguesos no poguessin avançar-se, també perquè tenia una infraestructura capaç de dur endavant un projecte d`aquestes característiques, i finalment era vila reial propietat del rei Ferran el Catòlic i disposava de persones de confiança, com Joan de Gamboa, senyor de la vila de Pals.

Altres proves com un gravat antic de la sortida de Colom a Amèrica en que hi apareix una ciutat emmurallada, a Palos tampoc es te constància que mai hi hagi hagut muralla, i que segons els experts té moltes similituds amb el recinte emmurallat original de Pals.

Eva Sans, lamenta que el món acadèmic no contribueixi al revisionisme de la historiografia catalana. Defensora de la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom, diu que Colom no s`amagava, l`han amagat. Segons Sans, la història oficial està esbiaixada per fer desaparèixer el paper de Catalunya i de la Corona d`Aragó, abonant així la teoria que va iniciar Jordi Bilbeny, quan el 1990 va llançar per primer cop la seva teoria sobre el port

Una immobiliària demana a una veïna de Girona que retiri l’estelada del balcó

estelada balcóMercè Escarrà, resident a Girona ciutat, va denunciar el passat que la immobiliària de l’habitatge on resideix, Administracions Girona, S.L., li ha enviat una carta redactada  en espanyol on li demana que quan finalitzin els esdeveniments esportius o fora de dates assenyalades ha de ‘retirar les banderes de la façana·

Escarrà ja ha anunciat que no retirarà l’estelada ‘sota cap concepte fins que Catalunya disposi d’un estat propi, i ha qualificat aquesta acció com una intromissió que considera que coarta la llibertat d’expressió.

La veïna demana a la immobiliària d’enviar els missatges en llengua catalana i li exigeix una disculpa. També fa una crida als ciutadans de Girona a penjar senyeres i estelades als balcons.