«

»

març 15

L’independentisme no ha davallat, al contrari, és aquí per quedar-se fins a culminar el procés.

Cues per votar el 9N

Josep Maria Bellmunt

El procés independentista. Com entendre la situació actual

Cues per votar el 9-N a La Salle de Gràcia/ Reuters

Fa dies que diferents mitjans, tertulians, alguns líders d’opinió, parlen d’una davallada de l’independentisme, els unionistes porten 3 anys dient que el suflé baixarà, de fet porten 3 anys posant ciris al patró dels impossibles perquè això esdevingui. I fan bé, perquè només una intervenció miraculosa podria aconseguir-ho. Parlem clar, gairebé dos milions de persones no voten a favor de la independència, en una consulta vinguda a menys, i que no tenia cap valor jurídic, amb un objectiu estigmatitzat per la majoria de mitjans de l’estat on viuen i desafiant les amenaces del govern d’aquest mateix estat, per després en pocs mesos canviar d’opinió.

No, l’independentisme sociològic és aquí per quedar-se, i amb petites oscil·lacions, ja no baixarà fins a la consecució del seu objectiu final, que és la independència, compte, no el dret a decidir, que en tot cas és una eina democràtica, com d’altres, per aconseguir-ho.

Llavors no podem parlar en absolut de davallada, però potser si de confusió. Confusió perquè persones i partits que volen liderar un procés independentista, no són independentistes, confusió perquè partits que es declaren independentistes, a vegades matisen el seu independentisme, confusió perquè pactes on la gran majoria de les entitats adherides son independentistes, fan declaracions no independentistes (sense haver consultat als seus adherits), confusió perquè partits clarament independentistes accepten signar acords que no porten la paraula independència al seu redactat, confusió perquè els líders d’entitats socials fornades al 100% per independentistes també signen aquests acords, confusió perquè partits independentistes es presenten a les eleccions aliats amb partits no independentistes, confusió perquè després de 3 anys de procés independentista, una part de l’independentisme segueix buscant la unitat amb aquells que ja han declarat clarament que no ho són, confusió perquè després de les grans manifestacions independentistes del 2012 i 2013, no es va obrir cap procés constituent immediatament per declarar la independència, donant temps a l’estat per reaccionar, confusió perquè les famoses estructures d’estat ara s’han de fer a tota pressa, després de més de dos anys aturades….

Potser tot això pot crear dubtes a una part de la ciutadania, confondre. Però aquesta confusió prové del món polític, no es troba en el social, al carrer. Tothom sap que votaria si es permetés un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i pocs dubten del seu resultat final.

És per això que el problema és d’àmbit polític, el problema es oblidar-se d’una vegada per totes del dret a decidir i encarar un procés netament independentista, amb polítics que tinguin per objectiu la independència, sense matisos, que aquest polítics utilitzin en el seu llenguatge habitual la paraula independència, i que els que ja la utilitzen, no estiguin disposats a fer cap transacció respecte a aquest tema en ares d’una unitat a l’entorn d’altres coses que no sigui la independència,

Quan això succeeixi, el procés arribarà a la seva culminació, i perquè això sigui així l’independentisme social ha de ser conscient de la seva enorme potència i forçar la situació. Ens calen partits independentistes sense complexos i amb idees senzilles i clares (Escòcia és un exemple de com un partit independentista, amb escassa base social, a la inversa que aquí gairebé ho aconsegueix, ho aconseguirà possiblement), i també projectes socials que defensin amb fermesa les seves decisions i no es deixin condicionar. Quan això esdevingui la independència arribarà.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: