«

»

mar 01

El vergonyós espoli del patrimoni del CADCI, i el silenci de partits i sindicats. Una ferida oberta

Escut del CADCI

Josep Maria Bellmunt

El líder del POUM, Andreu Nin, el dirigent comunista i secretari general de l’UGT de Catalunya, Antoni Sesé, el vicepresident del Barça, Nicolau Casaus, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el famós pedagog, Alexandre Galí, els dirigents d’Estat Català, germans Badia, l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, el dirigent del BOC i Acció Catalana, Miquel Sanchis, el comissari de propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, els activistes del complot del Garraf, Daniel Cardona i Jaume Compte, tots ells, i molts més noms coneguts, i alguns que ara no es poden demostrar documentalment (per l’espoli i la pèrdua de d’una part dels arxius), eren socis del CADCI, que també comptava amb la col·laboració de destacats intel·lectuals, com l‘escriptor i historiador Carles Rahola (assassinat pels franquistes), o el mateix Pompeu Fabra, una entitat amb seu central a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, que ha estat la màxima receptora en nombre dels anomenats “papers de Salamanca”, però que inexplicablement, 38 anys després de les primeres eleccions “democràtiques” segueix espoliada.

Seu del CADCISeu del CADCI a la Rambla de Santa Mònica a Barcelona. Actualment seu de la UGT

L’any 1986 el Ministeri de Treball, propietari de l’edifici després de l’espoli franquista, va permetre al sindicat UGT instal·lar-se al local a compte de la “devolució del patrimoni sindical”. La UGT n’havia demanat la cessió, i en la resolució del Ministeri que ho aprovà, es pot llegir que se li concedeix “ al no haber terceros interesados con mejor derecho, y haber sido acreditadas las necesidades del solicitante”. Una veritable vergonya, més si és té en compte que dos anys abans, el 1984 el seu legítim propietari, el CADCI, havia posat una demanda  per a la seva devolució. Ara, i des del 1996, l’entitat només disposa d’un petit desptax al seu propi edifici.

Però com hem arribat fins aquí?

 

Creació del CADCI

Després d’algunes reunions als Quatre Gats, el març del 1903, catorze dependents provinents del comerç (els saltataulells) i del món industrial, van fundar El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), amb la voluntat de ”lluitar per les reivindicacions catalanes enfront de l’acció tirànica de l’estat”, alhora que afavorir la instrucció com eina de promoció i el mutualisme. La voluntat era de pluralisme, però inicialment els socis havien de ser assalariats, però després es van crear la secció de botiguers (els autònoms), i també de soci protector (aportacions).

L’entitat es va estructurar en seccions. La secció de Propaganda Autonomista. La d’Educació i Instrucció, que va crear les Escoles Mercantils que impartien classes de tot tipus a tothom que es matriculés. S’impartien matèries com matemàtiques, comerç, química, cal·ligrafia, castellà, anglès, francès, o les primeres classes de màrqueting,  també classes de català per immigrants. La secció de Socors Mutus, proveïa subsidis per atur, malaltia, vellesa o defunció i també serveis mèdics.

Casa del Mar CADCI

Casa del Mar del CADCI

Posteriorment s’hi van afegir la secció d’Organització del Treball, una secció clarament reivindicativa, que va començar a dirigir, confluint amb d’altres organitzacions obreres, les demandes dels dependents mercantils de Barcelona, com el descans dominical, la setmana anglesa, campanya pro-tancament  a les 8 de la nit, salari mínim, vacances estivals, contra el treball intensiu, o finalitzar amb el règim d’internat que obligava als treballadors a dormir als locals, donant impuls a la creació del gremis professionals. També sota el seu impuls es va celebrar el 1913 la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya.

Cases barates del CADCI a PedralbesEntre moltes accions es van crear cases per obrers, les famoses cases barates del CADCI a Pedralbes (imatge) que va inaugurar Francesc Macià (1932), i també a Sarrià.

La secció d’Esports i Excursions, amb una activitat excursionista molt intensa des dels primer moment, va potenciar posteriorment la vessant esportiva, adquirint un Camp d’esports al carrer Muntaner. Disposava d’equips de futbol, atletisme , tir, esgrima, esquí  i d’altres, així com un club de Mar amb local al Port de Barcelona, i  amb seccions de rem i vela.

Manifestació CADCI 1932Manifestació organitzada pel CADCI el 1932 en suport a l’Estatut, que reconeixia el dret d’autodeterminació

En pocs anys, passà del catalanisme imperant a l’època, marcat per la Lliga (Cambó i els coneguts emresaris Jorba havien estat socis protector), a convertir-se en la primera gran entitat clarament separatista i bressol de molts dels principals esdeveniments obrers, tendència que ja mai més abandonaria. El creixement del  CADCI va ser exponencial. Entre 1920-25 el CADCI tenia al menys uns 10.000 socis, encara que potser molts més, però manca documentació. Cal recordar que per la mateixa època la poderosa CNT tenia uns 110.000 afiliats a tot l’estat. En el període 1931-36 s’apropava als 20.000 socis, 30.000 segons altres fonts, tot un rècord. A més de la seva seu central, a Rambla Santa Mònica, tenia locals a Sabadell, Terrassa, Mataró, i moltes altres poblacions.

Entre molt altres esdeveniments, al CADCI es va fundar Estat Català el 1922, o el 1923 s’hi va signar el primer pacte GALEUSKA entre partits nacionalistes de Galicia, el País Basc i Catalunya. La majoria de dirigents del CADCI també formaven part de la constitució original del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1932 el CADCI va organitzar una multitudinària manifestació en suport a l’Estatut del 1932, que reconeixia el dret d’autodeterminació.

La connexió irlandesa.

L’independentisme del CADCI ha esta sempre d’acció i sense concessions, per això ha sigut incòmode per a molts sectors, i es va emmirallar en la lluita per la independència irlandesa, i va mantenir contactes amb les organitzacions independentistes d’aquest país, així com va participar en actes en el seu suport, com quan la mort per vaga de fam, després de quaranta dies, del batlle de Cork.

 

Repressió

http://www.elpunt.cat

Local del CADCI bombardejat per l’Exèrcit el 1934.

El 1919 el CADCI rep la primera clausura per un enfrontament a la Rambla entre catalanistes i la policia i membres de la Liga Patriòtica Española. El 1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera, alguns dels seus dirigents són empresonats, i una nova junta titella formada per membres  del “Sindicato Libre” (organització integrada per carlistes, i pistolers de la patronal, responsable de l’assassinat del molts sindicalistes, entre ells, Salvador Seguí ) incauta el local de la Rambla i es fa càrrec de l’entitat. El 1925 el CADCI es clausurat degut a la impossibilitat de controlar les seccions comarcals.

Recuperació seu CADCI 1936El 1931 amb l’arribada de la República el CADCI recupera la legalitat i el local (imatge), i aconsegueix la màxima afiliació. Durant els fets del 6 d’octubre del 1934, un grup d’uns 20 dependents del CADCI es fa fort a l’edifici i s’enfronta a l’exercit que bombardeja el local, on hi moren Jaume Compte, Manuel Gonzalez Alba i Amadeu Bardina. L’edifici es saquejat, el CADCI de nou clausurat, i els seus dirigents empresonats. El seu  secretari Institucional, Joan Ferrer Àlvarez, morirà a presó.

CADCI CartellAmb el triomf del Front Popular el CADCI torna a ser legalitzat i recupera el local de la Rambla.

Durant la guerra la UGT va voler absorbir el CADCI, que incomodava per la seva ideologia independentista, i va intentar que s’integrés a la seva Federació Mercantil , però no se’n va sortir, i per evitar el traspàs de gent catalanista del sindicat al CADCI, UGT va mantenir el nom de l’Associació de Funcionaris de la Generalitat:  AFGC-UGT

 

Dictadura feixista 

La dictadura franquista incauta tot els bens del CADCI. El local de la Rambla Santa Mònica va passar a mans de la Falange i mitjançant un decret del 31 de gener de 1944, es va entregar al Ministeri de l’Exèrcit. La resta d’immobles també van ser espoliats i van seguir camins diferents de la mà dels feixistes.

 

La Transició i l’actualitat. Continua l’espoli

Quan el 1977 Tarradellas, que havia sigut soci del CADCI, i on hi havia estudiat, va pactar el seu retorn amb el president espanyol, Adolfo Suárez, segons fonts orals va ser contactat pel llavors president de l‘entitat a l’exili, Joaquim Nuñez, sindicalista i home d’acció que acompanyà Francesc Macià en el complot de Prats de Molló, i posteriorment Creu de Sant Jordi, que va entregar al CADCI. Nuñez va demanar a Tarradellas que ajud els ajudés i intercedís per legalitzar el CADCI, però aquest sembla que no se’n va sortir o no va fer la gestió. Cal recordar que així com es va legalitzar tots els partits d’esquerra (PCE, PSUC….) no va passar el mateix amb els partits i entitats independentistes. ERC no va ser legalitzada, el CADCI tampoc, i no es va poder inscriure fins gener del 1979.

Tot el patrimoni del CADCI a comarques havia estat trossejat, venut, enderrocat per construir-hi, etc, però el local de Rambla Santa Mònica no.

L’any 1986 el Ministeri de Treball, tal i com s’ha explicat al començament de l’article, va cedir el local a la UGT, i va ignorar la demanda que havia fet el CADCI. El fet que la llei de devolució sindical de l’espoli franquista nomé afectés inexplicablement  a sindicats i partits va evitar que les entitats, com el CADCI, així com molts Ateneus i particulars, poguessin recuperar allò que el feixisme els havia robat.

En una posterior negociació amb intercessió de la Generalitat, que no té cap capacitat real sobre el patrimoni espoliats, UGT es va avenir a deixar un petit despatx a l’immens edifici de la Rambla als seus legítims propietaris, el CADCI, que malgrat tot segueix actiu i treballant pel país, i col·laborant en diferents campanyes com la de sobirania fiscal, i sempre amb l’amenaça latent de ser foragitat de nou de casa seva, la que es va adquirir amb l’esforç del seus associats.

Des de la celebració de Barcelona Decideix, en que el CADCI va col·laborar activament, les relacions amb UGT han empitjorat i l’amenaça de fer fora de casa seva al CADCI es repeteix, segons indiquen fonts de la mateixa entitat, “perquè es compromet les activitats sindicals”.

Potser el futur del CADCI va indestriablement lligat a la llibertat de Catalunya, i quan aquesta sigui lliure el CADCI veurà reconeguts els seus drets, però el CADCI segueix lluitant per aconseguir la independència, com sempre, sense matisos, per dignitat i per la memòria dels milers dels seus socis que van ser assassinats o van patir presó i represàlies per defensar a Catalunya,

Tots aquells que vulgueu col·laborar amb el CADCI podeu contactar al correu cadci@cadci.net

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: