«

»

ago 31

Entrevista en exclusiva a Quim Masferrer amb motiu de l’estrena a Barcelona de la seva obra “Temps”

tempsEstem d’enhorabona, en Quim Masferrer ha tornat a pujar a l’escenari després del seu èxit televisiu amb el Foraster. El proper dimecres 3 de setembre l’obra “Temps” arriba al teatre BARTS de Barcelona (Avinguda. Paral·lel, 62), per quedar-se fins el 21 de setembre, després d’haver-se estrenat al Festival Temporada Alta de 2012.

Sota la direcció de Ramon Fontserè, Quim Masferrer  interpreta un personatge al que li acaben de comunicar que només li queden 90 minuts de vida. En aquesta hora i mitja ja no ha de guardar les formes, gaudeix de la plena llibertat de dir el que realment pensa, i de saltar-se les formes i tots els convencionalismes polítics, socials o morals, perquè ja no se’l pot reprimir amb cap norma legal.

Una tragicomèdia on trobarem crítica, ironia, ràbia, tristesa, nostàlgia, el record d’allò que s’ha fet i d’allò que es voldria haver fet, i que nova poder ser, en resum 90 minuts de Quim Masferrer en estat pur.

Una obra que recomanem i que no us podeu perdre. Podeu comprar les entrades clicant en aquest enllaç de la pagina web de guerrilla.cat

Li hem demanat a en Quim que ens faci 5 cèntims de l’obra, de com treballa dia a dia, i també del seu pensament sobre moment actual del nostre país. Aquest és el resultat de l’entrevista.

1/ Quim: Que és Temps?

Temps és un espai de llibertat escènica. Els darrers 90 minuts de vida d’un personatge. Aquesta situació tant límit dóna peu a expressar-se en total llibertat. Dir el què pensa, criticar i també les pors, el neguit… La crítica, l’humor corrosiu, la comèdia i el poder del comediant per a poder dir coses des dels escenaris.

 

2/ Temps es va estrenar el 2012, al Festival Temporada Alta de Girona-Salt, ara l’has recuperat, com ha estat això?

La gira de Temps no ha estat una gira convencional. De cop, va entrar un projecte (El Foraster) que va alterar la gira i la temporada a Barcelona. Ara, després de dos anys de la seva estrena, ha estat possible coordinar agendes amb el rodatge del programa i fer cap a la capital.

 

3/Que t’agrada que senti el públic que ve a veure aquesta obra, o que els hi vols transmetre?

M’agrada que el públic, igual que el personatge, es pregunti què faria si li quedessin 90 minuts de vida. M’agrada que el públic vingui i es diverteixi, és un espectacle d’humor. M’agrada que el públic reflexioni sobre la llibertat individual. Però, per sobre de tot, m’agrada que l’espectador gaudeixi d’aquest acte tant extraordinari d’escoltar coses que algú vol explicar.

 

4/  I tu, que penses quan fas aquesta obra?

No pots pensar massa res més enllà que la concentració en el que estàs fent. Però, és cert, rebre l’escalfor, l’atenció i els riures del públic mentre estàs interpretant és el termòmetre regulador per saber si el què fas està arribant a la platea.

 

5/ La sèrie El Foraster ha sigut un èxit esclatant a TV3, i encara que acabes cada episodi amb una estona al teatre del poble, enyoraves torna a fer una obra llarga?

De fet, no he deixat d’anar-la fent. Amb menys intensitat, això és cert. El Foraster, sobretot el dia del monòleg en el poble, no deixa de ser una funció de teatre amb la peculiaritat que hi ha unes càmeres que fan que també sigui un programa de televisió.

 

6/ Que destacaries de la teva experiència fent el programa?

Haver conegut gent extraordinària amb una generositat per explicar coses fascinant. He fet molts amics. Tenim un país extraordinari amb una gent collonuda. Conèixer territori, passejar pel meu país, fer noves amistats… Que la gent t’expliqui coses que et fan emocionar, riure… I que, a més, et paguin per fer-ho! No té preu!

 

7/ Totes les obres de Teatre de Guerrilla les escrius tu i moltes també en fas la direcció. Perquè t’hi trobes més còmode o per què vols triar tu els temes?

Cada espectacle parteix d’unes ganes de dir coses. Si noto que no tinc res a dir, crec que el millor és no dir res. Per això, cada espectacle nou parteix d’aquestes ganes de comunicar. L’autoria pròpia em permet fer editorial de coses que penso; Criticar, comunicar… Crear una complicitat entre les ganes d’explicar i les ganes d’escoltar aquelles coses que vols explicar en cada espectacle.

 

8/ Com tries la temàtica de les teves obres?

El dia a dia, l’actualitat, el què em preocupa, el meu entorn… Sempre son la meva font d’inspiració. Hi ha un dia que em dic: D’això vull dir-hi la meva i la manera que em sento més còmode és fer-ho des de d’alt d’un escenari.

 

9/Com compagines la teva feina a la televisió i al teatre?

Quadrar agendes. Amb aquest tema organitzatiu sóc un desastre! Sort en tinc d’en David que és qui m’ho porta tot. Gràcies David!

A mi no em suposa cap maldecap intercalar teatre i televisió, al contrari! M’agrada diversificar la feina.

 

10/ Com t’ho passes millor, a la televisió, al teatre, o als actes independentistes? (pots triar més d’una opció)

Hahahaha. La televisió i el teatre m’ho passo molt bé, és la meva feina i com totes les feines hi ha moments de tot. Els actes independentistes no son feina, és una necessitat de ser còmplices amb un munt de gent, incansables com vosaltres, que lluitem per una cosa tant meravellosa com aconseguir la llibertat del nostre país. I a sobre, en aquesta lluita ens ho passem bé! Quan siguem independents, ben aviat, haurem de seguir organitzant actes! Ho fem ara per aconseguir la llibertat i haurem de seguir-ho fent per celebrar-la!

 

11/ Que penses de les crítiques (bones o dolentes)…?

Me les miro i, sempre que siguin constructives, m’interessen. De tota manera, faig més cas de les que em fan el públic que no pas les que em fan els crítics professionals.

 

12/ Ara ja pensant en el 9-N i en tot el procés cap a la independència, creus que, guardant les distàncies, els catalans hauríem d’agafar en ocasions una posició similar a la del personatge de la teva obra per encarar els propers mesos?

Si. En el teatre sempre empro el poder del comediant. A la vida tenim el poder de la gent. La gent i la complicitat ens han portat fins on estem ara i serem la gent els que farem possible el nostre objectiu. Junts som imparables!

 

13/ Hi ha alguna obra més ja a la cuina de Teatre de Guerrilla?

De moment no. “Temps” encara no ha fet tota la feina que ha de fer. No tinc ganes de dir res i, com he dit abans, si no tens ganes de dir res el millor és no dir res. En qualsevol moment pot passar que… Ep! D’això això vull dir-hi la meva! I, si tinc diners per produir-ho, engegarem la maquinària.

Moltes gràcies per l’entrevista i, de veritat,  moltíssimes gràcies per tota la feinada incommensurable que esteu fent des d’Araomai per aconseguir que el nostre país sigui un país normal. Junts ho farem possible!

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: