Independència i entitats veïnals

Josep Arranz i RomeuJosep Arranz

Coordinador de Veïns per la Independència

El debat sobre la sobirania, el seu exercici, la construcció d’un estat propi, no és ni abstracte ni allunyat de la realitat quotidiana. Tenir o no tenir sobirania, exercir-la o no exercir-la i, sobretot, qui l’exerceix i com. Aquest és el debat que cal afrontar amb determinació i valentia. Sense eufemismes. Ens hi va en gran part la solució a molts dels problemes (no tots) que tenim com a veïns i veïns de les nostres viles i ciutats.

Perquè exercir la sobirania, poder esdevenir col·lectivament iguals entre els iguals i poder triar si volem constituir-nos en un nou estat independent és la base que pot fer que puguem disposar dels nostres recursos, de poder decidir les nostres prioritats. De poder projectar-nos al món, però també de solucionar els problemes que dia a dia ens trobem en la gestió del nostre entorn més immediat.

Les entitats veïnals, els veïns i veïnes dels barris de la plana i de la muntanya, del litoral o de l’interior, de la capital, tots, estem patint de manera cada cop més crua la manca de sobirania de les nostres institucions i la seva a voltes manca de valentia per plantar-hi cara. No hi ha recursos, tot i que els generem. No tenim poder, tot i que és nostre. Som ciutadans subordinats a les arbitrarietats d’un estat que ens és hostil i al qual ja hem suportat molt, massa i tot. És l’hora de trobar camins propis que sens dubte, seran millors.

L’ANC està fent una tasca important de dinamització i pressió als nostres representants polítics que cal mantenir i augmentar. Veïns per la Independència, amb la voluntat d’agrupar el màxim nombre d’entitats veïnals i de veïns i veïnes a títol personal serà una de les peces determinants que culminaran en l’èxit d’esdevenir un nou estat d’Europa.

Perquè és precisament a les entitats veïnals on ens trobem els ciutadans més sensibilitzats per la realitat més propera, que volem solucions, que exigim respostes, que reclamem millores, que oferim alternatives. És on ens trobem els veïns i veïnes amb tota la nostra diversitat, cultural, lingüística, nacional, social… de tota mena, però també és on el debat de la manca d’eines per fer front als problemes és més fàcil d’argumentar. Al costat de la lluita contra l’especulació urbanística, també ens trobem la lluita contra l’especulació política. Al costat de la pobresa, també ens trobem l’espoli dels recursos que podríem dedicar a polítiques socials… si poguéssim decidir i en poguéssim disposar. On podríem desenvolupar polítiques d’acollida… si ho poguéssim decidir. Als barris i als pobles on podríem fer i decidir sobre tot allò que ens afectés sense haver de tenir l’encotillament forçat que provoca el robatori dels nostres recursos i l’assetjament d’una legalitat estatal hostil.

Al si de les entitats veïnals, en tota la seva enorme pluralitat i diversitat, també és on podem explicar i contrastar tant els posicionaments favorables com els contraris a la independència, tots serem cridats a dir la nostra i és essencial que tothom pugui sentir-se respectat sigui quina sigui la seva opinió.

L’entorn veïnal pot ser un dels dics de contenció contra les pors i això vol dir tornar a explicar les vegades que calgui els avantatges que suposa l’estat propi en camps com les pensions, la sanitat, l’educació, la cultura, el benestar social, l’urbanisme, la cohesió social, la sortida de la crisi… Als nostres veïns i veïnes, de mil-i-una procedències, llengües i cultures cal explicar-los i compartir entre tots el procés cap a l’estat propi, cap a la independència. També hem de reclamar, tornar-hi, reconquerir, el protagonisme veïnal.

El nostre futur col·lectiu ha de ser, i serà, aquell que els ciutadans, els veïns i les veïnes, decidim que sigui.

correu: veins@assemblea.cat

web: http://veinsperlaindependencia.wordpress.com/

facebook: https://www.facebook.com/pages/Veins-per-la-independència/526498164056933