«

»

mai 28

Kilian Jornet deixa sense paraules a tothom i torna a fer el cim de l’Everest 6 dies després de la primera ascensió

Kilian Jornet esteladaKilian Jornet ha tornat a trepitjar el cim de l’Everest (8.848 metres) sis dies després de la seva primera cimera per segona vegada en una setmana sense fer servir oxigen artificial. Per a aquest ascens, Jornet ha sortit del Camp Base Avançat (6.500m) en lloc de fer-ho des del monestir de Rongbuk (5.100 metres com a l’anterior ascensió. En una sola tirada, Jornet ha fet cim en 17 hores malgrat el molt de vent que hi havia a la zona.

El sabadellenc ha aconseguit rebaixar al marca aconseguida el passat dia 22 de maig. Llavors, amb problemes estomacals que va patir a partir als 7.700 m, va fer l’ascensió en 19 hores i 15 minuts, tenint en compte que havia partit des del monestir de Rombuk (5.100 m) sumant 15 km més a l’itinerari.

Ara Jornet ha fet en 17 hores l’Everest, l’últim dels reptes de “Summits of my life”, s’ha quedat a fregar de les dues ascensions més ràpides al sostre del món. El 1996, Hans Kammerlander va trigar 16 hores i 45 minuts en la seva ascensió per la cara Nord, mentre que el 2006, l’austríac Christian Stangl va fer el cim en 16 hores i 42 minuts. Però que Jornet hagi fet dos cims sense oxigen en una mateixa setmana fa que sigui difícil comparar aquesta dificultat amb les dues  la altres ascensions. Els  temps són estratosfèrics i només a l’abast del català que ja ha baixat al camp base on descansa al costat de Seb Montaz.

BallingerAhir l’alpinista nord-americà Adrian Ballinger ja va apuntar que Jornet ho podria tornar a intentar des del seu compte d’Instagram on es rendia a la capacitat del català. Això va escriure Ballinger:

Si no segueixes a @kilianjornet, deixa de llegir això i comença’l a seguir. Tinc la sort d’estar envoltat per alguns atletes increïbles, però Kilian … wow.

Va fer un esforç de 26 hores des del camp base fins al cim de l’Everest, sense oxigen suplementari. Això és sobrehumà. Però tres coses fan que sigui encara més salvatge. En primer lloc, que va patir molèsties gastrointestinals durant tota l’ascensió. En segon lloc, que ell creu que pot fer-ho més ràpid i espera recuperar-se a temps per fer un altre intent abans que acabi aquesta temporada. En tercer lloc que després de 30 hores despert i de suportar un sofriment real, encara va signar amablement autògrafs al camp base, abans de dormir o menjar. Estic molt impressionat, humil i inspirat. Felicitats Kilian!

 

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: