La confessió de Jordi Pujol una mala notícia per a Madrid. Les 4 conseqüències immediates

Jinosep M. Bellmunt

La confessió de Jordi Pujol en forma de comunicat, en  relació a que la seva família tenia diners a l’estranger sense regularitzar, encara que per alguns sembli el contrari, pot ser una mala notícia per Madrid i per tot l’unionisme. De moment pot tenir quatre conseqüències immediates per al procés independentista.

La primera conseqüència és que la confessió de l’antic president remata una forma de fer política a Catalunya, que representava el que quedava del “peix al cove, “de l’ara no toca”, i en definitiva, era l’últim lligam important del catalanisme hegemònic durant anys, amb unes elits polítiques i econòmiques espanyoles, hereves del tardo-franquisme i reciclades a la Transició, i amb una forma de fer política amb una Espanya que es volia reformar des de Catalunya.

La segona és la constatació de que el poder de Jordi Pujol, i el seu entorn sobre Convergència, fins ahir encara omnipresent, queda definitivament trencat.

Ara CDC té  l’oportunitat de parlar clar, i d’encarar una nova etapa amb un llenguatge i un estil nous. Falta que sàpiguen aprofitar-ho. De moment el flamant nou coordinador general de CDC, Josep Rull, ja s’ha afanyat a afirmar aquest matí a Rac 1 que Jordi Pujol, actual President d’Honor de la formació hauria de fer una reflexió i prendre alguna decisió sobre la seva relació amb el partit, en el que és una clara invitació a deixar el càrrec, que sembla el més raonable.

La tercera és que una vegada deixat el llast Pujol, cal deixar anar tots els altres llasts que hi puguin haver. No ens podem permetre, en aquestes alçades de la pel·lícula, que els ciutadans vegin que les persones que estan al capdavant del moviment polític, social o sindical, que lidera el procés independentista, estan afectades per irregularitats judicials, o comptables, és a dir de manca d’ètica. Situacions reiterades d’aquest tipus, sí que podrien fer perdre la confiança als ciutadans.

La quarta, i més important conseqüència, és que tot plegat pot i ha d’enfortir l’independentismes i la consulta del 9N, un moviment al que estan donant suport moltes persones que han confiat cegament en Jordi Pujol  durant dècades, però també un moviment al que donen suport moltes més que ni han votat a Pujol, ni el tenien com a referent.

Si a Madrid es pensen que aquest episodi provocarà una davallada del procés, és constata una vegada més, que definitivament, no han entès res, i que sense les hipoteques de les patums, el moviment és més lliure i encara més difícil de controlar per l’estat espanyol, o pels poders fàctics que des de Catalunya col·laboren amb ell en aquest sentit. Perquè aquest no és un procés que depengui d’una, dues, deu o vint persones, sinó que està arrelat a la gent i a la voluntat popular

La tercera via sembla haver mort definitivament amb el comunicat de Jordi Pujol. Ara o Mai.

 

 

 

4 comments

Anar al formulari de comentaris

    • Enric on 15 agost 2014 at 21:58

    Us en deixeu una… ¿que pasa si el President Pujol “tira de la manta” ? i comencen a sortir Aznares, Felipes i bitxos d’aquesta mena?

    • Miquel on 28 juliol 2014 at 21:06

    Es un fet trist, Però que no afectarà per la votació del dia 9 de novembre.

    • Ramon Alà on 27 juliol 2014 at 6:38

    Ben cert Josep Maria.
    Si a Madrid es pensa algú, que els catalans no anirem a votar avergonyits per lo del President Pujol….és com imaginar-se el Camp Nou buit pel cas Messi…o el Liceu amb els tenors cantant sols, per culpa de la Caballé
    No avorrirem el nostre país, com no ho farem amb el nostre club o amb el nostre amor per la òpera. Ens al contrari, el farem més gran i lliure.!!!!
    Gràcies per la vosyra tasca

    • euroeuropa on 26 juliol 2014 at 19:57

    Molt bon article, així es, no afecta en res al procés cap a la independència. Seguim endavant amb mes força q mai. Ara o Mai!!

Els comentaris estan desactivats.