«

»

jun 11

La sentència del TC sobre el 9-N mostra que l’estat ja no controla els catalans

 9NDeclarar inconstitucional els actes d’un govern que han facilitat una consulta popular no vinculant, en la que han participat 2,4 milions de persones, 7 mesos després de dur-se a terme, només mostra la impotència de l’estat per controlar la voluntat dels catalans.

(ACN) El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat declarar inconstitucionals els actes de la Generalitat dirigits a preparar el procés de participació ciutadana del 9-N. Els magistrats consideren que es va vulnerar la competència exclusiva de l’Estat en la convocatòria de consultes que “afecten l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional”. Actuen en resposta al recurs que l’advocat de l’Estat va presentar contra el 9-N alternatiu, un text que també en va forçar la suspensió perquè reclamava l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució mentre no es resolia la sentència. Al febrer el TC també va declarar per unanimitat inconstitucional la consulta original.

La sentència que s’ha fet pública aquest dijous assegura que les actuacions que la Generalitat va posar en marxa després de la suspensió cautelar del decret de convocatòria de la consulta del 9-N, és a dir, els preparatius per al 9-N alternatiu, són “inconstitucionals en la seva totalitat i estan viciades d’incompetència”, perquè “la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l’ordre constituït i el finament de l’ordre constitucional no correspon a la comunitat autònoma”.

La sentència, de la que ha estat ponent la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, assegura que malgrat que “no existeix un acte formal de la convocatòria” del 9-N alternatiu –el decret del 9-N original ja va ser declarat inconstitucional el 25 de febrer– cal entendre les actuacions “materials” vinculades al 9-N alternatiu “com un tot” i com a actes “imputables al Govern de la Generalitat de Catalunya”.

Els magistrats conclouen que la Generalitat va anar més enllà de les seves competències perquè “una comunitat autònoma no pot convocar ni fer actuacions formalitzades o no jurídicament que afavoreixin la convocatòria d’una consulta popular, encara que no sigui referendària, que desbordi l’àmbit de les competències pròpies i que resulten sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Resposta del President Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat en la compareixença que ha fet avui dijous a Palau que el 9-N no es pot “ni anul·lar ni esborrar. El 9-N hi és, va existir, figura en lletres majúscules, d’or, en la història democràtica d’aquest país”, ha apuntat Mas, que troba ara reforçat el caràcter plebiscitari del 27-S. És l’únic camí”, ha apuntat.

Per Mas el TC ens diu que la Generalitat no pot preguntar si volen un Estat per Catalunya i si volen que sigui independent. Ens ve a dir que la Generalitat no pot preguntar aquest tipus de qüestions i ens ve a dir que la ciutadania no es pot expressar sobre aquestes qüestions.

Per Mas la democràcia espanyola és de baixa intensitat, i l a conclusió és que la Constitució, s’ha convertit, 37 anys després de ser aprovada, en un cul-de-sac per les aspiracions d’una part molt important del poble de Catalunya. No només per els que estan a favor de tenir un estat, sinó també els que estan a favor del dret a decidir”, ha sentenciat el president català.

 

Les preguntes afecten a l’ordre constitucional

La sentència analitza el contingut de les dues preguntes que es van sotmetre al criteri dels ciutadans de Catalunya i conclou que “no hi ha dubte” que totes dues “plantegen una qüestió que afecta l’ordre constituït i també el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

Segons els magistrats, les preguntes –”Vol que Catalunya es converteixi en un Estat”, i en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent”– incideixen “sobre qüestions fonamentals que es van resoldre amb el procés constituent” i que, per tant, serien “sostretes a la decisió dels poders constituïts”.

Les preguntes, continuen, “pressuposen un reconeixement indirecte al poble de Catalunya d’unes atribucions que resulten contràries als articles 1.2 i 168 de la Constitució”.

L’única via a utilitzar és la reforma de la Constitució

En aquest marc asseguren que quan la consulta que es vol sotmetre al criteri dels ciutadans incideixi sobre aquestes “qüestions fonamentals” sobre l’estructura de l’Estat, “l’única via que es pot utilitzar és la de la reforma de la Constitució en els termes en què ella mateixa preveu”.

Els magistrats també sostenen que les actuacions de la Generalitat “estan relacionades” amb el decret de convocatòria del 9-N original, “que va ser suspès cautelarment i després declarat inconstitucional i nul”. Per aquest motiu conclouen que les preguntes del 9-N alternatiu “també desborden l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya”. Una “infracció constitucional” que “es projecta ineludiblement sobre el conjunt d’actuacions de la Generalitat de Catalunya preparatòries o vinculades amb la referida consulta”, perquè les preguntes són inseparables de la resta d’elements que integren el conjunt d’actuacions de la Generalitat impugnades”.

Per tot plegat, el tribunal declara que les actuacions de la Generalitat per fer realitat el 9-N són “inconstitucionals en la seva totalitat” perquè “no correspon a la comunitat autònoma la convocatòria de consultes relatives a qüestions que afecten l’ordre constituït i el fonament mateix de l’ordre constitucional”.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: