«

»

gen 05

L’estratègia espanyola per ofegar el poder financer d’un nou estat català

Fainé i RajoyQue el Boletín Oficial del Registro Mercantil del passat 22 de desembre reculli que CaixaBanc ( La Caixa) deixa de ser dipositària de diferents fons de pensions, alguns sembla que relacionats amb personal de la Generalitat catalana i també dels de Gas Natural-Fenosa, que a partir d’ara passen a dependre de l’entitat Cecabank, amb seu fiscal a Madrid, és part del transvasament de fons dels plans de pensions de l’entitat catalana cap a l’espanyola, que es venen realitzant des del 2014 de forma continuada però progressiva, ja que les comissions de control de dels diferents plans d’ocupació havien d’aprovar cada una de les operacions de mobilització

Amb aquesta maniobra BBVA i Cecabank són ara les majors dipositàries de plans de pensions, darrera seu hi trobem Santander Securities Services, BNP, Paribas Securities Services, RBC Investor Services Espanya i Banc Sabadell.

Traspassar la custodia dels plans de pensions de molts treballadors catalans a una entitat amb seu a Madrid, és un apartat més en la tasca que des del 2010,i sobretot des de l’esclat del procés independentista, estan duent a terme el govern i els poders fàctics espanyols, primer per anul·lar el poder financer amb seu a Catalunya, i després per espanyolitzar i controlar el que en quedés. I en aquesta estratègia hi entrava la que es considera la primera entitat financera de l’estat, al costat del Santander, però més sanejada que aquest, La Caixa.

L’entitat que s’ha venut com la referència del sector financer de Catalunya va perdent progressivament la seva identitat catalana i a dia d’avui només conserva la denominació social.

L’estratègia del govern espanyol per desarticular el sistema de caixes d’estalvi catalanes va ser tot un èxit, amb la publicació al BOE, en plenes vacances del mes d’agost del 2010 del “Decreto-ley 5/2010, de 3 de agosto. Però aquest decret de fet modificava el text  de la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya del Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de març, i aprovat pel mateix Parlament de Catalunya i publicat al Diari Oficial de la Generalitat, amb el que la cambra catalana obria les portes a la pèrdua de control de les caixes catalanes

A l’apartat 4 de l’article 3 es podia llegir: “Les caixes d’estalvis podran desenvolupar el seu objecte propi com a entitat de crèdit a través d’una entitat bancària a la qual aportaran tot el seu negoci financer. Igualment podran aportar tots o part dels seus actius no financers adscrits al mateix”. El Govern català potser va pensar que seguiria controlant, malgrat això les Caixes,  perquè en un altre article del decret s’afirmava que “el procés de transformació de les caixes d’estalvis sempre ha d’ésser controlat per un representant o una representant de la Generalitat, nomenat pel Govern, i que aquest representant ha d’actuar sota la dependència directa del Govern.

El mateix Parlament va posar en escac a les caixes i l’estat espanyol va fer el mat. La miopia i la incapacitat dels diferents governs catalans ens han portat fins aquí.

En relació a La Caixa, a les causes prèvies cal afegir la feina del president de l’entitat, Isidre Fainé, que ha mantingut silenci en el procés independentista, però que ha treballat també per facilitar una sortida progressiva i discreta de l’entitat financera de Catalunya. Quan La Caixa va traspassar la seva activitat financera amb la creació de Caixabank, la Generalitat havia perdut el control de la situació.

Quan La Caixa va crear Caixabanc i li  va traspassar la seva activitat financera la Generalitat va perdre definitivament el control .

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: