«

»

jul 09

Que diu i que no diu la “Ley de Seguridad Nacional” que voldrien aplicar a Catalunya

Rajoy Sánchez 2

Darrerament diversos mitjans han publicat la possibilitat de que el govern de Rajoy opti per aplicar la “Ley de Seguridad Nacional”, en lloc del famós article 155 de la Constitució, que suspèn l’autonomia, i que molts no desitgen  perquè desfaria la imatge internacional de l’estat com una democràcia.  Aquesta llei que van començar a negociar  Rajoy i Rubalcaba (llavors líder del PSOE) va ser aprovada el 2015 quan Pedro Sánchez ja feia més d’un any que estava al capdavant dels socialistes.

Però tampoc és tant clar que aquesta llei es pugui aplicar a un referèndum com és el cas català.

Objectiu de la llei

L’objectiu de la llei és “protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans,  garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”, per això és busca la coordinació de les diferents administracions públiques  organitzant a diversos nivells i de manera integral, l’acció coordinada dels agents i instruments al servei de la Seguretat Nacional”.

D’entrada ja es veu és inversemblant aplicar aquesta llei a una votació perquè no atempta contra la seguretat ni contra els valors constitucionals.

Com s’aplica?

Mitjançant un reial decret signat pel President del Govern que ha de definir: Quina és la crisi, a quins àmbit geogràfic del territori afecta, quan ha de durar, i si s’escau nomenar  una autoritat funcional i determinar-ne les seves competències.

Quin àmbit d’aplicació té?

Aquesta llei és aplicable a les diferents administracions públiques però també a les persones físiques o jurídiques.

Que permetria controlar

Tots els serveis bàsics, des de la ciberseguretat a l’economia, els espais marítim aeri i “ultraterrestre”, així com la seguretat energètica i també la sanitat.

És un estat d’excepció?

No ho és. La mateixa llei especifica que els estats d’alarma i excepció, es regeixen per la seva normativa específica.

Quin paper hi tenen les comunitats autònomes?

En l’article 4 de la llei es diu què “sota la direcció del president del Govern i la responsabilitat del Govern, hi participen totes les Administracions Públiques, d’acord amb les seves respectives competències, i la societat en general, per respondre a les necessitats de la Seguretat Nacional”. Aquesta cooperació es realitzarà a través de la Conferència Sectorial per a assumptes de la Seguretat Nacional.

Això significaria que la Generalitat hauria d’estar present en aquest Conferència.

Afecta als ciutadans privats?

, la llei especifica que “les entitats privades, sempre que les circumstàncies ho aconsellin i, en tot cas, quan siguin operadores de serveis essencials i d’infraestructures crítiques que puguin afectar la Seguretat Nacional, han de col·laborar amb les administracions públiques”

Però també diu que el Govern ha de coordinar-se amb les comunitats autònomes per fomentar la participació del sector privat en la formulació i execució de la política de Seguretat Nacional.

Quins són els components de la “Seguretat Nacional”?

La llei considera tres components fonamentals de: “La defensa”, la Seguretat Pública i l’Acció Exterior, mentre que els Serveis d’Intel·ligència i Informació de l’Estat donaran suport permanentment .

Societat Civil

La llei estableix de nou  en coordinació amb les comunitats autònomes, que el Govern  ha d’establir mecanismes que facilitin la participació de la societat civil i les seves organitzacions en la formulació i l’execució de la política de Seguretat Nacional.

Qui coordina la crisi?

Un Consell de Seguretat  del que formen part el president del govern de l’estat (que el presidirà), els vicepresidents del Govern,  difuntes ministres (Afers Exteriors Justícia, Defensa, Hisenda Indústria o Sanitat..), el director del Gabinet de la Presidència del Govern, el Cap d’Estat Major de la Defensa o el secretari d’Estat-director del Centre Nacional d’Intel·ligència entre d’altres.

Tractats internacionals

A la disposició addicional segona es diu que les normes i procediments de gestió de crisi del Sistema de Seguretat Nacional hauran de ser compatibles i homologables amb els instruments de gestió de crisi de les organitzacions internacionals de les que l’estat en formi part.

Tampoc sembla gens creïble que qualsevol organització internacional accepti que cal aplicar una llei de seguretat nacional per evitar una votació decidida per un Parlament sobirà i organitzada per un Govern lliurement elegit per la ciutadania.

En el seu moment la Generalitat ja va impugnar els articles que definien l’objecte de la llei (art. 3), que permetien al president del govern declarar la situació d’interès nacional i fer-ho per un decret llei (15 c i 24), però el TC ho va tombar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots fer servir les següents etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: