Tag: Acord CUP-Junt Pel Sí

L’independentisme català de nou present a tots els mitjans internacionals. Resum de premsa

Acord premsa internacional

L’acord de darrera hore entre Junts Pel Sí i la CUP per investir Carles Puigdemont com a nou president, i la renuncia d’Artur Mas, ha fet retornar el proçes català a l’agenda de tots els mitjans de notícies internacionals. Aquest n´és un resum.

New Tork Times: Spain: Parties in Catalonia Agree on New Leader (Els partits catalans es posen d’acord amb un nou lider)

Finacial Times: Pro-independence parties to form new Catalonia government ( Els partits independentistes formaran un nou gvern a Catalunya)

Wall Street Journal: The Wall President: Catalan President Artur Mas to Step Aside ( el President Mas fa un pas enrere)

Reuters: Catalan separatist back new leader. Pressure to Madrid on mounts ( Els partits independentists donen suport a un nou líder. Augmenta la pressió sobre Madrid)

EuroNewsCatalogne : Artur Mas jette l‘éponge pour permettre la formation d’un gouvernement  (Catalunya: Artur Mas llança la tovallola per a permetre la formació d’un govern )

RTBFEspagne: démission d’Artur Mas pour favoriser un accord entre indépendantistes catalans ( Dimissió d’Artur Mas per a afavorir un acord entre independentistes catalans )

Europe1Catalogne : les indépendantistes se mettent d’accord pour former un gouvernement (Catalunya: els independentistes es posen d’acord per a formar govern)

Le TélégrammeAccord entre indépendantistes pour former un gouvernement( Acord entre independentistes per a formar govern )

MétroCatalogne: un nouveau leader régional est nommé ( Catalunya: nomenat un nou líder regional )

Le DevoirArtur Mas renonce à un nouveau mandat ( Artur Mas renuncia un nou mandat )

La PresseAccord entre indépendantistes catalans pour former un gouvernement(‘Acord entre independentistes catalans per a formar govern’)

Die WeltRegierungsvertreter: Einigung auf Regierungsbildung in Katalonien ( Representants del govern: unitat per a la formació de govern a Catalunya )

Frankfurt Allgemeine ZeitungEinigung auf Regierungsbildung in Katalonien ( Acord per a la formació del govern a Catalunya )

Frankfurter Neue PressSeparatisten gelingt Regierungsbildung in Katalonien (Els separatistes aconsegueixen de formar govern)

Spiegel OnlineKoalitionsregierung: Katalonien bekommt neuen Ministerpräsidenten (‘Govern de coalició: Catalunya tindrà nou president’)

Dagens NyheterKatalonien närmare brytning med Spanien ( Catalunya, més a prop de la ruptura amb Espanya )

Västerbottens-KurirenInget nyval i Katalonien (‘No hi ha eleccions anticipades a Catalunya’)

Deutsche WelleSeparatisten bilden Regierung in Katalonien ( Els separatistes formen govern a Catalunya )

MerkurKatalonien: Unabhängigkeitsbefürworter einigen sich auf Regierung ( Catalunya: els partidaris de la independència acorden govern )

SternUnabhängigkeitsbefürworter einigen sich auf Regierung in Katalonien ( Els partidaris de la independència acorden govern a Catalunya )

HandelsblattEinigung auf Regierungsbildung in Katalonien ( Unitat en la formació del govern a Catalunya )

ORFSeparatisten in Katalonien einigen sich auf Regierung ( Els separatistes acorden govern a Catalunya )

Corriere della SeraCatalogna, accordo per il governo: lascia Mas, Puigdemont nuovo leader ( Acord de govern a Catalunya: Mas plega i Puigdemont és el nou líder )

RAICatalogna: passo indietro di Mas, accordo per nuovo governo regionale tra secessionisti e CUP ( Catalunya: pas enrere de Mas, acord per un nou govern regional entre secessionistes i CUP )

Il Fatto QuotidianoCatalogna, colpo di scena: accordo tra indipendentisti. Mas si ritira, nuovo governatore sarà Puigdemont ( Gir a Catalunya: acord entre independentistes; Mas es retira, el nou president serà Puigdemont)

Il Sole 24 OreCatalogna, accordo fra indipendentisti per la formazione del governo: Mas si fa da parte per Puigdemont ( Acord entre independentistes per a formar govern: Mas s’aparta en favor de Puigdemont )

Il Secolo XIXMas si fa da parte, Catalogna vicina un governo indipendentista ( Mas s’aparta i Catalunya s’acosta a un govern independentista )

Diário de NotíciasArtur Mas dá “passo para o lado”. Puigdemont será novo líder da Catalunha ( Artur Mas fa “un pas al costat”. Puigdemont serà el nou líder de Catalunya )

RTPSeparatistas catalães chegam a acordo para novo Governo e saída de Mas ( Els separatistes catalans arriben a un acord per un nou govern i la sortida de Mas)

ExpressoCatalunha já não vai a eleições. Separatistas chegam a acordo ( Catalunya ja no farà eleccions. Els separatistes arriben a un acord)

TagesspiegelRechte und linke Separatisten einigen sich in letzter Minute ( Separatistes de dretes i d’esquerres fan un acord al darrer minut )

SwissinfoSeparatisten gelingt Regierungsbildung in Katalonien (Els separatistes aconsegueixen de formar govern a Catalunya)

 

Es convoca una concentració per demanar l’acord aquest dissabte

volemacordDesprés de les concentracions fetes ahir en les que es demanava un acord a Junts pel Sí i la CUP, es prepara una nova concentració per aquest dissabte a les 12:00 a Plaça Sant Jaume de Barcelona. Aquest és el text de la convocatòria.

El passat dia 3 de gener la CUP va comunicar la seva decisió de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat i tota negociació posterior encara no ha produït cap resultat positiu pel que fa a l’assoliment d’un acord entre les formacions independentistes que, juntes, constitueixen la majoria del Parlament català. Per tant, atès que encara queden unes hores per l’esgotament del termini per la investidura d’un president i que no es pot deixar d’intentar-ho fins a l’últim minut, diferents entitats han convocat una última concentració per a demà, dissabte 9 de gener a les 12 del migdia, a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Ho fem per seguir reclamant un acord, sigui quin sigui, per tal d’evitar eleccions anticipades al març. Demanem que els polítics sàpiguen aprofitar el mandat obtingut el passat 27S i continuïn treballant per a la independència.

La concentració compta amb el suport de les següents organitzacions:

Diari Catalunya Lliure, Súmate, Ara o Mai, República Catalana, El Sotrac, DUIAP, Volem Govern, ANC Barberà del Vallès, ANC Premià de Mar, ANC Fort Pienc,  Candidatura Ciutadana per la Independència, DNI. Cat, ANC Mollet del Vallès, Òmnium  Cultural del Maresme, ANC Juristes per la Independència, ANC Veïns per la Independència, ANC Lluçanès, ANJI Bages, Reagrupament País Valencià, El Fester Altea.

Podeu trobar tota la informació i adherir-vos a la concentració a través de la pàgina web: volemacord.cat o per Facebook i Twitter

La lògica espanyola i l’atzucac independentista

independentismeJosep Maria Bellmunt

L’estat espanyol porta 300 anys ocupant i governant a Catalunya i coneix i controla els mecanismes per seguir fent-ho. Com hem arribat a l’atzucac independentista actual té en gran part a veure amb l’estratègia que ha seguit aquest estat, des de fora i des de dins de Catalunya, per anar tombant una a una totes les peces del tauler independentista, moltes vegades amb l’inestimable ajut que els ha ofert la ingenuïtat i la manca d’estratègia a mig termini dels dirigents dels partits i organitzacions del nostre país, i en d’altres la seva manca de coratge i els seus dubtes constants.

Quan van aparèixer les primeres consultes populars l’estat espanyol les va menystenir, aviat es van donar compte del seu error, però si va aconseguir anul·lar que el seu immens valor tingués una traducció política significativa en vots, en part gràcies a les lluites internes dels propis partits catalans, els nous ( Solidaritat i Reagrupament) i també a l’actitud de sempre (CDC/ ERC i en menor mesura la CUP), i l’estat es va tranquil·litzar temporalment.

De nou l’estat va patir un gran ensurt quanla primera gran manifestació de l’Assemblea i les paraules de Mas reclamant una consulta sota pressió popular. L’estat va entrar en pànic però de nou es van poder reorganitzar quan el procés es va eternitzar amb declaracions d’intencions, anades i tornades a Madrid i converses estèrils, pactes pel dret a  decidir sense cap eficàcia i altres eines que no van donar cap resultat pràctic per avançar de forma real, o intentant sumar al procés partits que no eren independentistes ( ICV, Unió), i cedint a les seves pretensions i retardant el procés.

I l’independentisme va deixar perdre de nou la possibilitat de tombar a la lona a Madrid ( noquejar seria dir massa), quan partits i Assemblea i Òmnium van entrar en una dinàmica continuada de performance anual, i van foragitar part de les bases socials reals dels dirigents de l’assemblea per substituir-los per d’altres més afins als partits politics, i es va decidir no fer cap campanya sense el vist i plau dels polítics ( el cas de la sobirania fiscal es paradigmàtic), perdent així l’essència real del moviment social, que va passar a actuar amb connivència amb l’estatus quo català.

Mentre Madrid va argumentar que una cosa és manifestar-se i l’altra votar. Però de nou van quedar fora de joc quan la pressió popular va aconseguir que el President Mas fixes data per un referèndum unilateral per decidir la voluntat dels catalans. Aquest va ser un punt d’inflexió, perquè un referèndum és incontestable internacionalment, però quan els partits, inicialment CiU amb el suport de la CUP, i després també ERC, que es van fer enrere després del seu no inicial, davant la pressió mediàtica i d’ANC i Òmnium, van acceptar fer una nova edició de les consultes populars a l’engròs, sense cap efecte legal ni vinculant ni garanties jurídiques que poguessin ser acceptades internacionalment, llavors Madrid va intuir que ara sí que estava guanyant la partida, però quedava un darrer escull, les eleccions al Parlament.

Madrid sabia que cap partit unionista tenia la més mínima oportunitat de guanyar aquestes eleccions, que es van vendre com plebiscitàries, per això es va centrar de nou en el seu impacte internacional, i va entendre que l’única carta que tenien possibilitats de guanyar era que els partits independentistes no arribessin al 50%. Les múltiples amenaces a tothom, sobretot als més febles, pensionistes, etc.., la presencia de Ribera i en menor mesura d’Iglesias a tots els canals de televisió, les trampes posades pel vot dels catalans de l’exterior….., i mentre els partits catalans més preocupats a decidir qui anava a les llistes no van treballar, en silenci, el tema del 50%, i per poc no s’hi va arribar.

Però l’independentisme va guanyar i per molt, d’una forma aclaparadora, i no era un referèndum, eren unes eleccions, però immediatament i des del primer moment tots els poders de l’estat espanyol van començar a repetir com un mantra, no sou majoria, no sou majoria, i el pitjor va venir després quan de forma inexplicable els partits catalans van comprar el discurs i el van fer seu. Hem d’eixamplar la base, falta gent, etc…

I ara ha arribat l’estratègia final de l’estat, que ja venien preparant fa temps amb l’aparició de Podemos, no podem dir de moment si amb la seva complicitat, i actuar sobre la base més sòlida del procés i que fins ara no havien aconseguit trencar, la transversalitat dreta-esquerra.

Per això han afavorit a Catalunya, el creixement d’un espai d’esquerres és a dir Podemos i confluències municipals, que ocupi bàsicament el lloc de la CUP, per o bé prendre-li l’espai o bé atraure’ls com un iman, i amb això aïllar CDC i ERC d’aquest espai.

Ara el següent pas es trencar l’entesa ERC-CDC, deixant els convergents sense cap tipus d’aliats, el que afavorirà que els sectors de CDC que mai han vist amb bons ulls el viratge independentista, facin retornar el partit a posicions com les de demanar un referèndum pactat o lapetició d’un pacte fiscal, argumentant la pèrdua de suport que ha suposat per CDC el seu pas a l’ independentisme, i pugui retornar a pactes, al menys amb el PSC. I finalment el darrer punt pot ser deixar ERC com guanyadora de les properes eleccions, però per pocs escons, i amb el dilema de pactar amb una CDC afeblida i amb un Mas, ase dels cops i estigmatitzat per l’esquerra, i sense majoria, o virar a l’entesa amb la CUP i l’espai Podemos-Colau, cap a un nou tripartit,  i mat final al procés.

I ara hem arribat de nou a una situació límit. Fins ara tota la història dels darrers 6-7 anys ens mostra que hem fallat per dues raons importants. La primera es no aprofitar les oportunitats de feblesa i desconcert de l’estat ( la primera gran manifestació de l’Assemblea, no fer el 9-N vinculant i no aprofitar la victòria electoral del 27-S) i la segona per ser massa previsibles i no sorprendre mai amb un cop amagat. Serà ara en la situació més difícil quan trobarem el  moment per fer-ho?

 

Com i qui decidirà a la CUP sobre la possible investidura de Mas? Les opinions i la situació actual

CUP sabadellAquest és un breu esquema de la situació actual abans de que la CUP prengui una decisió definitiva sobre l’acord amb Junts Pel Sí i la investidura d’Artur Mas.

1/ Qui i com es decideix?

El secretariat nacional proposa al Consell Polític i al Grup d’Acció Parlamentària, que es reuniran finalment diumenge dia 3, votar entre dues opcions: 5 vots favorables i 5 en contra o 10 abstencions, és a dir no Artur Mas, o bé 2 vots a favor i 8 abstencions i en conseqüència sí a Artur Mas.

El Consell Polític està format per una 60 representants de les 13 assemblees territorials (que són les confluències de les locals), Els membres del secretariat nacional i els deu diputats del parlament també tenen veu en aquest Consell però no vot.

A aquest Consell Polític caldrà afegir un representant, amb dret a vot, d’11 organitzacions que integren la CUP-Crida Constituent, que donen suport a la formació.

Tot plegat és el que es coneix com el grup d’acció parlamentària (GAP), una eina que va néixer després de l’entrada de la CUP al Parlament, amb la voluntat que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament les decisions del Grup Parlamentari, i que connecta les comissions sectorials (economia, salut, educació), locals i les organitzacions de l’esquerra independentista amb els diputats.

Prèviament les assemblees locals i, posteriorment, les territorials, han de trobar-se i posicionar-se davant d’aquests dos escenaris.

 

2/ Votació de Sabadell

La CUP també ha fet públiques les instruccions, el reglament i l’escrutini de les votacions de diumenge que van  donar l’empat a 1.515.

 

3 /Organitzacions que donen suport a la CUP.

Són onze col·lectius, on hi trobem grups d’opinió, organitzacions de l’esquerra socialista o trotskista, moviments juvenils o sindicats.

Organitzacions com Poble Lliure o Col·lectiu Drassanes sembla que defensen clarament l’acord com també podria arribar a fer-ho la Crida Constituent ( col·lectiu de persones que van donar suporta a la CUP a les passades eleccions), però la resta ja han manifestat la seva negativa total a donar suport a un govern encapçalat per Artur Mas. Es tracta d’Endavant OSAN, del que forma part Anna Gabriel, Arran (l’organització juvenil  que va aparèixer després de la fusió el 2012 Maulets, CAJEI) , Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista, Corrent Roig, En Lluita, el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), i el sindicat COS (Coordinadora Obrera Sindical)

 

4/ Les darreres opinions

Des de la votació de diumenge s’han publicat entrevistes, escrits  i hem pogut veure piulades a Twitter de càrrecs de la CUP o de persones fortament vinculades a l’organització, manifestant-se a favor o en contra d’arribar a un acord amb Junts Pel Sí i investir Mas o no fer-ho.  Aquestes són algunes d’elles

A favor s’ha manifestat l’actual alcalde d’Argentona, Eudald Calvo, que proposa 2 vots a Mas com a mal menor. Rico apunta en el seu blog que nosaltres no podem ser l’excusa per aturar el procés ni per frenar les il·lusions de gairebé 2 milions de persones”. L’alcalde d’Argentona opina que “els convergents tenen més por a la investidura que a les eleccions i això vol dir que ens volen com a excusa per frenar-ho tot”, i aposta, rebutjar el pla de xoc i quedar-se a l’oposició.

També s’ha manifestat favorable a investir Mas, Antoni Infantehistòric militant de l’MDT, ara a la CUP d’Almàssera i enquadrat a Poble Lliure, que ha manifestat que: “La CUP no es pot permetre malbaratar el plebiscit del 27-S”, i que va animar el passat dia 27 a l’Assemblea de la CUP a Sabadell a arribar a un acord.

També el fotoperiodista Jordi Borràs, vinculat a la CUP, ha manifestat des del seu compte de Twitter ser contrari a eleccions al març: “Les eleccions al març seran “tan bones” per l’independentisme que Podem acaba de fer un comunicat exigint-les d’immediat, o recordant que “si Rajoy troba desastrós que la CUP faciliti la formació de govern hauria de ser motiu més que suficient per fer-ho”, i també “ que en noves eleccions difícilment augmentarem aquest 47% de suport”

Borràs va rebre la resposta des d’altres comptes, entre ells el de Pau LLonch, de la PAH Sabadell, vinculat a la CUP i al seminari Taifa, com Oleguer Presas o el diputat Josep Manel Busqueta, que li va contestar que aquest no era cap argument per investir a Mas, i que “Mas o març no és nostre. Tanmateix, noves eleccions poden no superar 47%, però sí deixar CDC on li pertoca”.

Avui l’ex-candidat de la CUP per Barcelona, Xavier Monge, ha fet unes piulades en les que qualificava el procés del major frau de la política catalana, també ha afegit que el full de ruta era inexistent i la legislatura morta, posteriorment ha tancat el seu compte de Twitter.

El document de CUP amb els arguments del col·lectius a favor i en contra de l’acord amb J X Sí

cupLa CUP ha publicat un document de 55 pàgines amb les reflexions d’alguns dels col·lectius que formen part de l’organització de l’esquerra independentista.

En la part del text que correspon a les Assemblees Territorials s’aposta per un acord per investir el cap de llista de JXSí, i es citen tres objectius centrals:

1/Arribar a un acord polític per a la independència.

2/ Evitar unes eleccions anticipades que suposarien situacions altament indesitjables (desmobilització, trencament de la dinàmica de mobilització per la ruptura, i el retorn a una escenari similar però més desgastats).

3/ Evitar temptacions regeneracionistes espanyolistes.

Per això opinen que ara per ara l’escenari més òptim per avançar cap a l’objectiu estratègic de la independència és tancar un acord de calat en les taules de pla de xoc, procés constituent i ruptura amb l’estat espanyol, i acceptar la investidura del cap de llista de JXSí.

Sobre el No a Mas es constata que: “El dogmàtic no a l’actual president en funcions també ha portat a tensionar l’espectre independentista innecessàriament”, “ha diluït el conflicte principal, que és amb l’Estat espanyol”, “ha secundaritzat els objectius de les tres taules de negociació”, “ha dotat d’arguments als “unionistes i ‘terceristes’ per dir que la ruptura unilateral és inviable”, i també “ha impossibilitat que es posicionés millor l’ independentisme en l’objectiu d’avançar en la ruptura amb l’estat”. I finalment ha convertit en màrtir i garant del procés a una persona, paradoxalment allò que es volia evitar.

A la part que correspon al col·lectiu Endavant, i que es titula “Ni investir Mas ni avalar la gestió de la misèria”, s’afirma que investir Mas com a president qüestionaria la continuïtat de la CUP com a força rupturista i anticapitalista i la convertiria en una ERC bis, i entre d’altres es diu que “cedir a les pressions de JxSí per no fer descarrilar el procés és una fal·làcia”, per tot plegat diuen no a la investidura de Mas i no a la signatura del pla de xoc per gestionar les engrunes.