Tag: Atacs a Catalunya

Agressió espanyolista a les cases de regidors de Cànoves

Cànoves 1Uns desconeguts han pintat la bandera espanyola a les cases del regidor d’ERC de Cànoves, Joan Carles Cusell,  i del membre del partit David Montilla. Els fets s’han produït aquesta passada matinada i els dos afectats ja han presentat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra. Els autors han pintat la bandera als murs i les portes d’entrada de les respectives finques.

David Montilla ha penjat una imatge de les pintades al seu compte de Twitter i ha piulat que “han celebrat aquesta nit a casa nostra la Fiesta NAZIonal, volen imposar una bandera que no ens representa”. No són els primers atacs espanyolistes que es produeixen a la població. (ACN)

Cànoves 2Cal recordar que després que el 18 de juny el consistori va decidir retirar la bandera espanyola de la façana del’ajuntament  ja van haver-hi pintades amb la bandera espanyola a la furgoneta d’un regidor del NIU, un dels partits que donen suport al govern local d’ERC.

L’empresa espanyola que fa el càsting de Joc de Trons fa fora un extra per anar a la Diada

Cues per a participar a Joc de Trons a Girona

Cues a la Devesa (Girona) per a participar en el rodatge de Joc de Trons

Un candidat a fer d’extra del rodatge de la pel·lícula  “Joc de Trons” que s’està rodant a Girona hauria estat acomiadat al dir que el dia 11 aniria a participar a la Diada

El noi hauria estat contactat per a la seva participació, però especificant que volia fer festa l’11 de setembre. Els encarregats del càsting no li haurien posat cap impediment, però quan un altre extra també va sol·licitar un canvi de dates especificant que era per anar a la Diada tot va canviar, i l’encarregada va respondre “Si és por la mierda de Diada no te lo cambio”, per després preguntar al noi si també demanava el dia per anar a la Diada, i intentar-lo convèncer que no hi anés.

El noi s’ha queixat a l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que ha comunicat el fet a la productora, i llavors l’empresa responsable de la sèrie, HBO, hauria ordenat una investigació de com podia haver succeït això.

Vergonyós: L’alcalde de Querol exigeix retirar una senyera

QuerolRetirar una senyera de l’entrada del poble, això és el que ha exigit l’alcalde de Querol, Miguel Uroz, als veïns del poble

En aquest indret hi havia onejat durant més de tres anys una estelada que va ser retirada pel nou alcalde. Per la Festa major els veïns van decidir posar-hi una senyera, segons apunten en el seu blog, per no ofendre al nou alcalde.

Però el tarannà dels veïns no ha servit de res, perquè l’alcalde, en veure-ho, els n’ha exigit també la retirada de la senyera, i quan un representant  de l’associació el va requerir per la neteja viària del nucli antic, i l’alcalde el va coaccionar dient: “quita la bandera y después ya veremos”. Segons els veïns de moment ja es fan càrrec de la neteja d’un solar perquè els cotxes poguessin aparcar durant les festes del poble.

Per por a les represàlies han decidit treure la senyera de l’entrada del nucli, i al poble han penjat moltes estelades als balcons.

A Querol un municipi de 550 habitants de l’Alt Camp, governa el grup GPIQ-FIC amb el suport del PSC, encara que el grup més votat va ser la Coalició Independents per Querol- Entesa.

Aquest episodi vergonyós mereix l’atenció de tot Catalunya, i els veïns el suport de partits i entitats.

Proposem el hashtag #volemesteladaaQuerol

El Col·lectiu Ronda no veu fonaments jurídics en les sancions d’Antiviolència per la xiulada

Xiulada 2El Col·lectiu Ronda, que es dedica a l’assessorament jurídic, laboral, econòmic i social, ha emès un comunicat en relació a la proposta de sancions de la Comissió Antiviolència, després de la xiulada a la darrera edició de la final de la Copa del Rei disputada al Camp Nou.

El conegut col·lectiu recorda que ni abans, ni durant, ni després del partit, no hi va haver baralles, enfrontaments entre aficionats o cap incident, però si en canvi una gran i sorollosa xiulada coincidint amb l’emissió de l’himne d’Espanya.

Aquesta actuació, expliquen, està evidentment emparada en la llibertat d’expressió, al contrari del que succeeix si intentem trobar arguments per equiparar els xiulets dels aficionats amb una expressió de violència. 

Per això, afirmen que, encara que a hores d’ara difícilment es pot fer una avaluació estrictament jurídica i tècnica de quins són els fonaments legals que invoca i sustenten l’actuació de la Comissió antiviolència, atès que no es coneixen més arguments que aquells recollits per la premsa, opinen que portant el debat sobre aquesta decisió al terreny del senderi i l’elemental sentit comú, es fa molt difícil no concloure que les sancions proposades no troben cap altra justificació que la voluntat coercitiva contra una forma innocent i inofensiva d’expressar el malestar o la disconformitat, com és el xiulet.

Conclouen que tot sembla indicar no s’ajusten a dret o no tenen base suficient per prosperar, però el que és evident i indiscutible és que aquest Estat es mostra essencialment obert a vulnerar la llibertat d’expressió, a imposar el silenci temorenc abans que afrontar la crítica i esgrimir la força com a argument irrefutable.

Justícia espanyola: Retiren la custodia d’un nen a una mare per viure a Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha revocat una sentència que donava la custòdia a una mare resident a Barcelona, entre els arguments utilitzats hi ha el fet de que el nen haurà de créixer i estudiar “amb una llengua diferent” com és el català.

En la sentència es diu que “el més convenient a l’interès de l’infant és no treure-li del seu entorn, i més quan amb això no només es restringeix la relació amb el seu pare i família paterna sinó que s’introdueixen modificacions en els seus hàbits d’escolarització, costums, fins i tot amb una llengua diferent “. El pare viu a Terol.

La mare del menor ha declarat a Catalunya Ràdio que no han tingut en compte la situació del nen i la seva, que és de completa desempara, i que se sent indignada i frustrada i discriminada pel fet que un jutge utilitzi aquests arguments, i que el nen, que ja fa vuit mesos que viu a Catalunya, està totalment adaptat i parla perfectament el català.

Aquesta és la justícia espanyola, més pròpia de la Sudafrica del temps de l’apartheid.