Tag: Badalona

Ajuntament de Badalona: Gest simbòlic, però obediència

BadalonaEls regidors del govern de l’ Ajuntament de Badalona han obert les portes del consistori aquest matí. Encara que el tinent d’alcalde, Josep Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, ha estripat simbòlicament la resolució judicial del TC després d’obrir les portes als regidors del govern de l’ ajuntament que han entrat a l’edifici, en realitat és un gest simbòlic, i no de desobediència, perquè sí que s’acata la resolució del TC: Els funcionaris no aniran a treballar, no es farà cap tràmit, els ordinadors resten apagats, i no s’aplica l’acord sindical al que s’havia arribat amb els treballadors per aquest 12-0, que permetia que aquells que ho volguessin anessin a treballar.

El tinent d’alcalde, Oriol Lladó (ERC), ho ha explicat clarament: “Tothom qui vulgui pot fer alguna consulta, però no farem tràmits perquè la resolució judicial ens ho impedeix”. Els regidors han estat acompanyats per membres de la CUP, com David Fernández, les diputades Mireia Boya i  Eulàlia Reguant, el president d’ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart o la diputada al Congrés per ERC, Ester Capella. També curiosament per l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), que manté el festiu absolut per aquest 12-0 a la ciutat vallesana.

Per reblar l’acatament Lladó ha explicat que demà acudirien a la justícia espanyola per argumentar que tenien tot el dret a obrir aquest dimecres.

A diferència de Badalona a municipis com Celrà, Viladrau, Navàs i d’altres l’ajuntament funciona amb total normalitat.

Mas, Paluzie i Amat expliquen per què les pensions estan assegurades en una Catalunya independent

Elisenda Paluzie, Artur Mas, Oriol Amat, Badalona, pensionsAvui al museu de Badalona, ha tingut lloc un acte per parlar sobre les pensions en un estat català independent.

Ha obert l’acte l’economista Oriol Amat, núm. 7 de Junts Pel Sí, que ha recordat que Catalunya és un aportador net a la Seguretat Social Espanyola perquè és un país on hi ha menys atur, les cotitzacions són més altes i la població més jove, i que per tots aquests motius les pensions estan assegurades en una Catalunya independent.

Posteriorment ha pres la paraula Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, que ha explicat que han actuat amb total rigor acadèmic quan han fet els números de la Catalunya independent per posteriorment anar desplegant amb contundència les dades que mostren com des de l’any 1995 fins el 2011 ( ultimes dades disponibles) la Seguretat Social Espanyola ( amb Catalunya inclosa acumula un dèficit superior als 104.000milions d’euros, mentre que si en el mateix període Catalunya hagués gestionat les seves aportacions com un estat independent, hauria tingut un superàvit d’uns 24.000 milions d’euros, el que significaria un total d’uns 3.200 euros més per a cada pensionista, durant aquest periode ( 1995-2011).

També ha explicat que en la situació actual d’atur la Seguretat Social catalana presenta un cert dèficit els darrers 3 anys, molt menor que l’estatal, però que amb el guany econòmic que suposaria un estat propi que gestiones els seus propis impostos, quedaria eixugat sense problemes, inclús sense comptar que  l’estat espanyol ens hauria de transferir-nos una part dels fons de pensions actual, un mínim de 6.000 milions d’euros en cas  d’una separació pactada amb repartiment actius.

Finalment ha pres la paraula el president Mas, que ha recordat que l’estat espanyol només sap amenaçar però que són incapaços de donar arguments com els que avui aquí s’han donat, i que el pagament de les pensions són una obligació de l’estat espanyol  a pagar a tots aquells ciutadans que hi ha contribuït, independentment de l’estat on visquin, i no ha dubtat a qualificar d’immoral el discurs d’aquells que volen espantar els més vulnerables amenaçant-los amb que no cobraran les seves pensions si voten  la llista de Junts Pel Sí.

En tot cas ha recordat que les pensions es paguen amb les contribucions dels treballadors i Catalunya es capaç no només de pagar-les sinó de millorar-les.

Al final durant la roda de premsa és quan s’ha referit a les paraules d’Obama, dient que no ha dit res estrany, i que és normal que desitgi que Espanya, com qualsevol altre país sigui forta semblen unes paraules “lògiques”. “Segur que parla en aquests termes en referència a d’altres països. Ara bé Espanya pot estar unida amb o sense Catalunya”, ha assegurat i llavors es quan ha mostrat la seva sorpresa amb el fet que “el govern espanyol vagi per tot arreu parlant de Catalunya i no ho faci amb les institucions catalanes.

L’estelada ja oneja a Badalona. Incidents pel mal perdre del PP

“Fora feixistes de l’ajuntament”, així ha estat acomiadat Albiol de l’ajuntament de Badalona, després de què Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, hagi pres possessió de l’alcaldia per imperatiu legal i per la república catalana.

estelada badalonaFoto Jordi Borràs

Però els partidaris del ja ex alcalde popular no estaven d’acord amb el resultat sorgit del’ajuntament votat democraticament, ni amb l’estelada que ha onejat a la plaça consistorial,  i a la plaça de la vila s’hi ha concentrat partidaris d’Albiol amb banderes d’Espanya, però també i més nombrosos, de Guanyem Badalona i els partits que li donen suport com ERC que feien onejar estelades. S’han produït alguns petits incidents amb algunes empentes entre els dos grups

Els manifestants que donaven suport al candidat del PP cridaven que “havien estat robat els vots” i que el nou govern és un “trampós”.

El PP de Badalona prohibeix l’Estaca en la cloenda d’un festival

FILMETSAhir, durant la cloenda del tradicional festival Filmets de Badalona, es va produir un acte de censura que no es vivia des dels temps del franquisme, i que no es pot entendre en cap estat que es digui democràtic. Quan s’anava a fer el lliurament de premis, un dels músics de la banda The Filmets Band, que acompanyava la cloenda, Martí Serra, va interrompre l’acte per denunciar que l’Estaca, una de les peces que havien d’interpretar, havia estat censurada  per un dirigent del govern municipal  del PP. Serra va dir: “Algú que es pensa que mana molt ens ha prohibit l’Estaca, crec que heu de saber-ho”.

La reacció del públic va ser d’indignació i rebuig, i immediatament  es van posar a cantar “a capella” l’emblemàtica peça de Lluí Llach, desafiant la prohibició del govern de Garcia-Albiol.

Garcia Albiol escoltant el pregó davant dues estelades gegants mentre la policia intenta obstruir l’acció

bad 1Després que l’alcalde popular de Badalona discriminés a les entitats de la ciutat, obligant-les a desplaçar-se en un espai separat de la resta de parades, per la Diada de Sant Jordi, avui un Garcia Albiol visiblement nerviós, ha hagut d’escoltar el pregó de les festes de Maig de Badalona, que ha fet l’ex-jugador de la Penya i actual president, Jordi Villacampa, mentre dues estelades gegants es desplegaven a la plaça de l’Ajuntament de Badalona.

Quan Jordi Villacampa ha començat el seu parlament, membres de l’Assembles Nacional de Joves independentistes de Badalona(ANJI), han deixat caure dues estelades de grans dimensions, una de blava en un dels edificis laterals a l’ajuntament, i una altra de vermella en un altre edifici just davant de la balconada de la seu del consistori.

bad 3

La policia municipal de Badalona ha intentat obstruir aquesta darrera acció ( com es pot veure a la foto), perquè aquest edifici es troba just al costat d’un altre, propietat de l’ajuntament, per això els agents s’han desplaçat fins al terrat d’aquest per evitar que la gran estelada toqués una part d’aquest edifici, però no han aconseguit impedir que seguis desplegada des del terrat del primer edifici.

bad 2

 

Mentre a la plaça també onejaven estelades, en una convocatòria feta per l’ANJI de Badalona, on s’hi ha afegit la presidenta de la nostra entitat, Carme Teixidó, i també el secretari Josep Maria Bellmunt, així com el coordinador de l’Assemblea de Badalona, Joan Barrientos, entre d’altres membres de la territorial badalonina.

Garcia Albiol ha tingut pressa en tancar l’acte i gairebé no ha parlat, mentre a la plaça es sentien crits d’independència.