Tag: Bloomberg

Els diners primer pas de la desconnexió

atcQuim Tella @quansiguigran (Ara o Mai)

La sobirania fiscal és una forma d’exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a un govern que hom considera legítim en comptes de fer-ho a un govern considerat il·legítim. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n’hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d’inversions, etc.) i n’hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d’empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).” Definició a la Viquipèdia.

Resulta com a poc, curiós i altíssimament significatiu per definir les contradiccions del procés el cas de la Sobirania Fiscal, recurs legal per pagar els impostos mitjançant l’ATC que neix com a iniciativa al 2012 impulsada per un petit grup d’autònoms i recolzada únicament per tres entitats sobiranistes, Ara o Mai, Cadci i Catalunya Diu Prou.

Després de dos anys d’intensa feina per tot el territori per part d’un reduït grup de voluntaris d’aquestes entitats el moviment assoleix la fita de que prop d’un centenar d’Ajuntaments paguin els seus impostos a l’Agencia Tributaria Catalana, mes de dos-cents tinguin mocions aprovades per fer-ho, ho facin Diputacions i alguns Consells Comarcals, a més de milers de petits empresaris i autònoms paguin els seus impostos a Catalunya.

En el terreny legal cal ressaltar que quan comença l’ofensiva per aturar el moviment per part de la delegació del govern Espanyol a Catalunya cap jutge, atenció cap, redacta una sola sentencia en contra, ans al contrari la delegació rep diversos revessos legals resultants de les seves amenaces, maniobres i temptatives de denúncia.

Constatat tot això podríem pensar que assistim al descobriment d’una eina definitiva dins del nostres pocs recursos legals per fer front al poderós estat Espanyol, que hem trobat un arma amb la que lluitar, que hi ha una escletxa a la pell del brau, en allò amb el que més mal ens estan fent, en els nostres diners que van i no tornen, que podria  passar si comencen a fer-ho la majoria dels ajuntaments del País, els de les grans ciutats, les grans empreses i centenars de milers de petits empresaris?

Doncs res mes enllà de la realitat, el resultat a dia d’avui es un nul ressò mediàtic per part dels grans mitjans de comunicació catalans, cap de les plomes mes esmolades del procés ha escrit una sola línia referent a la Sobirania Fiscal, cap debat a TV3 amb hastag TT, mentre tant reputats mitjans internacionals no nomes es feien ressò sinó que definien la iniciativa com a “clau pel procés” (entrevista i articles a Bloomberg i referencies als principals diaris econòmics internacionals),  poc suport  i en veu molt baixa, sense cap ajut per part dels partits sobiranistes i les principals entitats independentistes, per acabar amb la profunda sensació de que una qüestió tant potent resulta fins i tot una tema altament incomoda per a tots ells i pel Govern de la Generalitat.

Quin es el problema de la Sobirania fiscal llavors?

Es potser una idea que com no  poden esgrimir-la com a pròpia alguns dels actors principals del procés prefereixen intentar enterrar-la?

Es un arma massa bona i podria resultar que molestes en excés al Govern Espanyol?

Els lobbys de poder catalans ho veuen com un pas real cap a l’estat propi i això no els convé?

Obliga a accelerar les “Estructures d’Estat” en les que teòricament fa anys que es treballa?

Tant incòmode es reconèixer que aquest procés esta impulsat des de baix i no dissenyat des de d’alt, i és clar no fos cas que els herois anònims fessin ombra als grans líders que l’utilitzen i el polititzen per mantenir el seu estatus, o a aquells líders i entitats en els que la societat civil ha confiat cegament i ara ja no alcen la veu tot sentint l’agradable tacte del vellut de les cadires?

Com ens passa històricament als catalans, massa preguntes sense resposta…..

Bloomberg veu la sobirania fiscal com la base per a construir el nou estat català

Tax rebelsEn un article publicat avui amb el significatiu  títol de “Tax Rebel Plucked From Catalan Provinces Leads Independence Push” (Els impostos rebels arrencats de les províncies catalanes seran el desllorigador per conduir el procés d’Independència), el prestigiós diari econòmic de referència nord-americà, Bloomberg, recorda que la sobirania fiscal serà la base sobre la que construir el nou estat català, i que el nou president, Carles Puigdemont ha estat president de l’Associació de Municipis per la Independència, una entitat que ja fa un temps que va apostar per a que els ajuntament catalans paguin els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana i no a l’espanyola, seguint la metodologia de la campanya de sobirania fiscal iniciada per Catalunya Diu Prou.

El rotatiu nord-americà recorda que mentre a Madrid poden tardar mesos a formar un nou govern, els catalans poden començar a posar en marxa els seus plans per a crear una agència tributària (amb capacitat recaptadora real), un banc central i una nova constitució.

Bloomberg explica com Puigdemont, periodista de professió ha treballat dur dins el moviment independentista organitzant els ajuntaments per a preparar-se per la independència com president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), des del passat juliol, una entitat que reuneix més de 80 per cent dels municipis catalans i prop de la meitat de la població de 7,5 milions.

El diari diu que l’AMI ha treballat per aconseguir que pobles i ciutats de Catalunya paguin els seus impostos a l’agència tributària catalana, i no al Tresor espanyol, i també en la defensa legal  dels seus membres davant de les demandes interposades per l’Estat espanyol.

Preguntat sobre com reaccionarien les dues principals entitats financeres amb seu a Catalunya, Caixabank SA i Banc Sabadell SA, davant el repte de l’administració catalana i d’una reclamació d’Espanya sobre els seus ingressos fiscals, Puigdemont va respondre: “Tot depèn de les empreses i els individus per saber quines són les seves obligacions tributàries. Però no tinc cap dubte que l’Estat català s’organitzarà de manera eficaç”.

Alex Salmond a la comunitat internacional: Catalunya no és un problema és una oportunitat

Alex SalmondL’ex primer ministre escocès, Alex Salmond, demana avui en un article publicat  a Bloomberg, que la comunitat internacional deixi de veure a Catalunya com un problema i comenci a veure l’oportunitat d’aquesta expressió democràtica.

En un món on la violència abunda, i en un país que fa només dues generacions estava governat per un dictador feixista, als moviments democràtics pacífics se’ls ha de concedir respecte i la legitimitat, diu Salmond.

Portada BloombergL’ex “premier” escocès expressa en l’escrit que es publicita la portada del prestigiòs diari econòmic, que Catalunya no va decebre amb el seu vot històric, donant una clara majoria a la coalició independentista Junts pel Sí i a la CUP; i encara que ara Madrid s’apuntarà al fet de que els independentistes no han obtingut la majoria dels vots, creu que aquest és un argument ben pobre en contra del canvi. De fet recorda que Catalunya Sí que és Pot, amb un nou per cent dels vots, també és favorable al dret de Catalunya a celebrar un referèndum sobre la independència.

Salmond  carrega contra el PP del qui diu que és una ironia que es digui “partit popular”, amb un humiliant vuit per cent dels vots, però també contra la comunitat internacional i la Unió Europea

Les intervencions d’Obama, David Cameron, i la Comissió Europea tindran poc impacte en l’opinió pública, però en canvi és probable que avivin el ressentiment, afirma Salmond.

Europa ha de defensar els seus propis principis fundacionals clau, però donar l’esquena col·lectiva a la democràcia és el tipus de política burocràtica de conveniència que soscava encara més l’ideal europeu, sentencia Cameron, que recorda que la La Comissió Europea ja està embolicada en la polèmica per les acusacions d’ingerència en les eleccions a Catalunya, per la traducció a l’espanyol del text de la resposta parlamentària al president Jean-Claude Juncker.

L’últim que els pro-europeus de tot el continent necessiten és la Comissió Europea caient en el descrèdit enmig d’acusacions que ha tractat d’intervenir en un debat tan important com el futur d’un dels seus països membres, adverteix Salmond,

Recomana als polítics catalans agafar-s’ho amb calma. “Ara ja teniu un mandat democràtic per construir deliberadament i amb calma l’acceptació internacional de la legitimitat de les vostres aspiracions, recorda l’ex primer ministre escocès.

A Irlanda, fa molt de temps que hi ha una dita “La dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda”. Catalunya no és Escòcia, ni tampoc Irlanda, no obstant això, la dificultat de Madrid aviat podria convertir-se en l’oportunitat de Catalunya, conclou Salmond.

Bloomberg: El Banc de Sabadell es prepara per la independència

Banc Sabadell

Revisió. Josep Maria Bellmunt.

Una article realment molt important. Potser dels més destacats dels darrers mesos, en relació o com des de l’elit econòmica mundial ja contemplen els prolegòmens naturals  per la independència catalana, des del punt de vista econòmic.

En un nou article dedicat a Catalunya, i després de fer-se ressò de la campanya de sobirania fiscal de Catalunya Diu Prou, Bloomberg  explica com el Banc de Sabadell es prepara per la independència de Catalunya, amb la possible compra del TSB Banking Group Plc, una adquisició que ajudaria a protegir l’entitat dels riscos de la independència catalana, segons explica al prestigiós mitjà nord-americà, François Lavier, administrador de fons de Lazard Freres Gestion, per valor de 15 milions d’euros (16000000000$) d’actius, des de París.

A “TSB Bid May Protect Sabadell From Catalan Independence“, Bloomberg  explica que el Sabadell, el cinquè banc més gran de l’estat espanyol, però amb una tercera part de les sucursals a Catalunya, es prepara per  la ruptura amb Espanya després de les eleccions del 27-S, una situació que potencialment podria deixar-los aïllats del finançament del Banc Central Europeu, i per això està seguint l’estratègia internacional dels seus rivals més grans, Banc Santander i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, de limitar l’exposició a Espanya i Catalunya, una bona manera de preparar-se pel risc polític.

Lavier diu que els inversors internacionals estan disposats a subestimar els riscos polítics a Catalunya, amb 1,1 bilions d’euros, alleujant el BCE, inundant el mercat amb diner barat.

Bloomberg recorda que mentre Mariano Rajoy va donant evasives a les peticions de converses de Mas, aquest  ja ha començat la creació d’institucions per dirigir un Estat català, i tenir-les a punt per si l’independentisme guanya al setembre. I el que és més important, que el pla de “desconnexió” Catalunya de l’estat espanyol  té potencials ramificacions per als propietaris d’1 bilió d ‘€ de deute sobirà espanyol, així com per al sistema bancari espanyol.

Les accions de Sabadell van caure més d’un 6 per cent el dimarts després que es va conèixer que està en converses per comprar British TSB, en la que seria la seva major adquisició internacional, explica Esteban Duarte, l’autor de l’article.

També refereix que ara l’objectiu del Sabadell és obtenir el 30 per cent dels seus ingressos des de fora de l’estat espanyol, en comparació amb el 8 per cent actual, com va dir el mateix president de l’entitat, Josep Oliu, el dilluns a València.

Segons Bloomberg, un portaveu del govern català, tot i que té el criteri és de no intervenció en les operacions de les grans empreses, va dir que donen la benvinguda als esforços de les institucions catalanes per augmentar la seva presència internacional.

Bloomberg situa Espanya entre les 6 economies més miserables del món

Economies més miserables 2015Després d’elogiar la campanya de sobirania fiscal de Catalunya Diu Prou, avui Bloomberg situa a Espanya entre les 15 economies més miserables del món.

Concretament Espanya és situada en el sisè lloc d’aquest rànquing d’economies miserables només superada per Veneçuela, Argentina, Sudáfrica, Ucraïna i Grècia. Bloomberg  afirma que cinc anys després de que els inversors popularitzessin el terme “PIIGS” per descriure un grapat de països europeus amb dèficits pressupostaris inflats, quatre d’aquests cinc països es mantenen en una situació desesperada, segons les projeccions dels índexs de misèria.

Per establir aquest rànquing de misèria per a l’any 2015, s’utilitza una senzilla equació: taxa d’atur + canvi en l’Índex de preus al consum (IPC) . L’IPC és un índex de preus que recull i compara els preus d’un conjunt de béns i serveis o productes de consum.

Per fer-nos una idea del perquè l’estat espanyol es troba en aquesta situació, Bloomberg explica que la desocupació a Ucraïna, un país en guerra, probablement pujarà aquest any de la seva taxa del 8.9% que tenia el tercer trimestre del 2014 fins al 9.5%. L’estat espanyol  té actualment una taxa d’atur del 23,4%.