Tag: català a la xarxa

Twitter prohibeix un anunci en català

PICAP

El llautó espanyolista torna a sorgir a Twitter. La discogràfica Picap ha denunciat que la companyia de l’ocell els ha censurat una campanya de publicitat perquè el vídeo era en català.  Segons la resposta de Twitter Ads, el tuÏt no ha estat acceptat perquè no compleix amb la política de la plataforma i remet al punt de “llengües admeses” (supported languages), on no hi consta el català.

La política d’anuncis de Twitter és que cal disposar d’un compte en els 200 països on et permeten anunciar-te i els anunciants han de piular en alguna de les llengües reconegudes per Twitter Ads”, que en són 13: Anglès, castellà, francès, alemany, japonès, italià,  neerlandès, suec, noruec, finès, danès, malai i portuguès.

Des de la xarxa ja s’ha iniciat una campanya contra aquesta norma i es demana a Picat que inicií els tràmits per a denunciar els fets.

Google News deixa en ridícul Espanya. El cas català a la xarxa

Google NewsJosep Maria Bellmunt

La nova reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual que va impulsar l’Associació d’Editorsde Diaris Espanyols (AEDE), amb la “valuosa” col·laboració del ministre Wert ( aquest home espatlla tot el que toca), i que va propiciar l’anomenada “taxa Google”, que preveu un dret de compensació econòmica als editors de notícies per part dels agregadors que indexin els seus continguts, ha provocat que la matinada d’aquest dimarts, Google News Espanya hagi tancat el seu servei, i les publicacions de l’estat espanyol deixaran d’estar incloses en el cercador.

D’aquesta forma l’estat espanyol torna a liderar un desastre, al convertir-se en el primer què tanca aquest servei. El fet que la taxa sigui irrenunciable impedeix cap futura negociació entre cada editor i Google per separat, si no es cancel·la prèviament la llei. I és que a partir d’ara no només es clausura el servei estatal, sinó que s’eliminen els mitjans de comunicació espanyols(El País, El Mundo…) de la indexació de Google News en tots els altres països on hi hagi l’agregador de notícies.

Una vegada més Espanya tria el tret al peu, i com en el cas de Catalunya en lloc d’afavorir a la mà que li dóna de menjar, la destrueix. Que és sinó Google?, una font voluntària gratuïta i constant de visites( cal recordar que no estan obligats a ser-hi). I que ha fet Google davant les exigències espanyoles. Res més que respondre: Si he de pagar per donar-te un servei que a tu també t’afavoreix, em retiro.

I ja han arribat els plors, ahir l’AEDE ( que al febrer va qualificar la llei com “la més important que ha donat un Govern d’Espanya per a la protecció de la premsa”) esperava una resposta de les autoritats espanyoles i comunitàries de la competència a una “sol·licitud per protegir de manera eficaç els drets dels ciutadans i de les empreses”, i reconeixia que donada la posició dominant de Google al mercat europeu, el tancament tindria un impacte negatiu en els ciutadans i les empreses espanyoles”. Si l’estat espanyol no tenia prou força per enfrontar-se amb Google hauria d’haver negociat a nivell europeu potser. Ja s’ho faran….

 

 I el català?

I això portarà a molts a pensar: I el mitjans catalans, també queda anul·lats? Maleït Wert. Tranquils, no, en absolut, no ens afecta, i sabeu el per què?

El motiu és que Google News només indexa mitjans de comunicació escrits en espanyol. Els escrits en català no poden desaparèixer, perquè senzillament ja no hi eren. Llavors lamentablement és com si no existíssim.

Tot això ens ha de portar a reflexionar. Com pot ser que en ple segle XXI i essent un dels idiomes més presents a la xarxa, malgrat el nombre de parlants relativament reduït, ens estem quedant fora de tot, sense moltes aplicacions en català, sense estar indexats, sense.…, i la nostra forta i real  incidència a la xarxa queda diluïda, i el món digital en català és inexistent a l’exterior.

Podem anomenar-ho discriminació, però segurament el problema real és diu manca de poder de decisió i voluntat política real, senzillament no som un estat, i cap altra estat poderós vetlla per nosaltres.

Aquesta sí que és també una eina d’estat, perquè si t’ignoren, no existeixes, i en el món actual, no podem permetre’ns aquest peatge.

I malauradament els nostres successius governs catalans, com en molts d’altres temes ( Hisenda, referèndum) no han fet res, o molt poc. No s’ha treballat, amb temps, estratègia,  insistència, ni amb incentius. I al final la societat civil sense mitjans , ha hagut de fer el que ha pogut, amb campanyes pel Twitter o el Linkedln en català, mentre les administracions s’ho miraven.

O ens posem les piles o quedarem fora definitivament i costarà retrobar el camí.