Tag: Catalunya Diu Prou

Crida per a què Catalans de l’Exterior es registrin per votar el 9N. S’exhaureix el termini i s’hauria d’ampliar

Catalans de l'exteriorAquesta noticia vol ser un recordatori de que el termini per a què els catalans de l’exterior puguin votar s’està exhaurint, i alhora és també una crida perquè el govern català ampliï el termini per inscriure’s per poder votar el 9N, i es puguin apuntar al Registre més catalans i catalanes residents a l’exterior. Es poden apuntar clicant en aquest enllaç. 

No hauríem de tornar a caure en el mateix error que anteriors eleccions. El tema del vot dels catalans de l’exterior pot ser clau en el referèndum del 9N.  Al no poder utilitzar les dades espanyoles la Generalitat ha d’elaborar el seu propi llistat de catalans de fora de l’estat.

Els catalans amb dret a vot que resideixen a l’exterior sumen unes 227.000 persones (potser prop de 250.000 en les darreres dades encara no oficials). Per entendre’ns quasi l’equivalent als habitants de l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, i molt més que Badalona o Sabadell.

Però a dia d’avui, i a prop del tancar-se el límit de mitjans de setembre que van apuntar oficiosament fonts del govern català per inscriure’s, sembla que la xifra de registrats és molt baixa. El tancament està previst per abans de la data de la convocatòria.

A tall d’exemple a la web vullvotar.cat que informa als catalans sobre aquest tema, només trobem a dia d’avui, i amb el registre encara obert, uns 3.450 -compatriotes que s’hagin inscrit- a data 25 de juny i després d’aquest article i de la crida feta per xarxes un 800 més s’hi han afegit– .

És ben cert que aquests números no són oficials, sinó orientatius, i que el nombre total d’inscrits només el coneix a hores d’ara el govern català, d’acord amb aquells que s’han apuntat al registre oficial que la Generalitat va obrir només fa 3 mesos, amb el  DECRET 71/2014, del Departament de la Presidència, i després de rebre múltiples queixes ì pressions dels catalans de l’exterior, i de les entitats que els hi van donar suport ( Catalans al Món i Catalunya Diu Prou), quan a les darreres Eleccions al Parlament de Catalunya, i a  com a conseqüència del boicot rebut des de les ambaixades i  consolats espanyols, només van aconseguir votar un 6,72% dels catalans de l’exterior.

Ens hem posat en contacte amb algun d’aquests catalans, i ens han informat que no han rebut cap informació de la Generalitat ni d’altres entitats, i que s’han assabentat del Registre per les xarxes socials, o potser per algun correu que pot haver arribat dels Casals o de les sectorials de l’exterior de l’ANC. També ens expliquen que fins que no hi hagi una convocatòria en ferm, potser molts d’ells no s’apuntaran, però la paradoxa és que quan es convoqui la consulta el termini per inscriure’s estarà ja tancat.

Tot plegat preocupant. D’entrada sembla que el més adient seria que el govern català amplies el termini previst (encara que el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior es crea amb ànim de permanència, per poder elaborar el cens de votants pel 9N el límit ha de ser abans de convocar la consulta), i es fes la campanya perquè el major nombre dels nostres compatriotes de l’exterior rebin la informació adient, i puguin votar el 9N, una campanya que com a mínim hauria de tenir la mateixa intensitat que la que es pensa fer convèncer els indecisos, amb la diferència que molts vots de l’exterior són vots segurs per a la independència, això sí, sempre que els deixin votar.

Recordar finalment que quan el 28 de novembre del 2012 (Eleccions al Parlament) les respectives Juntes Electorals Provincials al fer el recompte del vot exterior arribat des d’ambaixades i consolats, només van poder comptabilitzar un total de 9.538 vots (incloent els nuls ) és  dir el 6,74% del total de 156.976 catalans inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents), que tenien dret a vot en aquelles eleccions. En les darreres eleccions al Parlament Europeu es va repetir el boicot espanyol, i només uns 10.200 catalans (el 5,84% d’un cens total de 175.400) van disposar dels permisos per poder votar.

 

Informació molt important per als catalans de l’exterior que vulguin votar el 9-N

Vull VotarBenvolguts,

Una vegada més ens dirigim a tots vosaltres, els catalans que viviu a l’exterior, per aconseguir la màxima difusió possible a la següent informació, relacionada amb el “deadline”, és a dir el límit, per a les inscripcions al “Registre de Catalans a l’Exterior”, de manera extraoficial. Caldrà que el major nombre de catalans que viuen fora de l’estat sigui conscient que és ara o mai.

Segons fonts del Govern, d’acord amb el calendari d’aprovació de la llei de consultes populars no referendàries, està previst que el tancament del cens per la consulta del 9N es faci a mitjans de setembre.

Això vol dir que, aquells catalans i catalanes de l’exterior que no hagin presentat,a Barcelona, la documentació corresponent  a la seva sol·licitud d’inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior, abans de mitjans de setembre, es quedaran fora d’aquest cens.

Per aquest motiu, tots aquells que esteu donats d’alta als serveis consulars espanyols com a residents permanents a l’estranger, i que tingueu intenció de votar en una eventual consulta, heu de fer el procés d’inscripció al Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior de forma urgent.

El tràmit de preinscripció és en línia, però el termini de presentació que es tindrà en compte és quan la sol·licitud en paper que cal enviar a Barcelona, arribi a les oficines de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea (podeu repassar com funciona el procés en aquest enllaç)

Us recordem que, d’acord amb les previsions governamentals, si esteu donats d’alta als serveis consulars espanyols com a residents permanents no podreu votar a Catalunya el 9N, i que l’única manera de poder votar, en el vostre cas, és mitjançant la vostra inscripció al Registre exterior!

Si teniu cap dubte de com funciona el procés o quina documentació cal presentar, la Generalitat té un servei d’atenció per atendre les vostres consultes: registreexterior.gencat.cat o bé al telèfon +34 93 553 60 50

Gràcies per la vostra col·laboració, i també agraïm, una vegada més, a Ara o Mai, que posi a la nostra disposició la seva pàgina web.

Daniel Laspra                                                                                                                                          Coordinador Jurídic de Catalunya Diu Prou* i Secretari Institucional de CADCI

 

*Catalunya Diu Prou (formada per Ara o Mai i CADCI) assessora a Catalans al Món, que amb l’ANC, i la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), són les quatre entitats que treballen conjuntament per ajudar a fer possible el vot dels nostres compatriotes de l’exterior.

Comunicat Oficial d’Ara o Mai, CADCI, Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del Govern sobre la consulta del 9-N

COComunicat  Oficial  d’Ara o Mai, CADCI,  Catalunya Diu Prou i Fundació Tic de rebuig a les declaracions de membres del  Govern i del President del  Pacte Nacional Pel Dret a Decidir sobre  la consulta del 9-N

Davant les darreres declaracions d’alguns consellers (Joana Ortega i Santi Vila) i d’altres membres del partits que conformen el govern català, així com pel President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, en el sentit de que el referèndum per consultar al poble català si vol accedir a la seva independència, podria no realitzar-se degut a considera-se il·legal segons l’Estat Espanyol, les entitats sotasignades manifestem que:

El referèndum i la data per consultar al poble de Catalunya es irrenunciable i innegociable, perquè sinó es vulneraria  la voluntat popular expressada a les urnes.

La legalitat del referèndum ve donada per la Declaració de Sobirania efectuada pel Parlament de Catalunya, i per l’elecció majoritària a les darreres eleccions a la cambra catalana de partits polítics que portaven en el seu programa aquesta opció.

La presa de decisions polítiques alienes a la voluntat expressada pel poble de Catalunya, situarà a les formacions responsables d’aquestes decisions, fora del marc general acordat majoritàriament pels partits, entitats socials i sindicats del nostre país.

Rebutgem les declaracions fetes per Joana Ortega i Santi Vila com a consellers del govern de Catalunya, i molt especialment com a entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, les fetes per Joan Rigol, la persona que n’ostenta la Presidència, i declarem que s’han realitzat sense consultar-nos, i encara que siguin a títol personal, no desitgem seguir representats per persones que puguin utilitzar el seu càrrec per donar opinions absolutament contràries a les de les nostres entitats, i per posar en dubte el desig d’una majoria dels ciutadans de Catalunya lliurement expressada, de ser consultats sobre el seu futur.

Demanem a totes les altres entitats que formen part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que manifestin el més ràpidament possible la seva posició.

La inexplicable negativa del govern a usar el vot electrònic mentre Catalans al Món, Catalunya Diu Prou, ANC i FIEC treballen perquè els catalans de l’exterior puguin votar

SAMSUNG

Daniel Laspra, advocat del CADCI, i un representant de Catalans al Món, presentant les denúncies que van alertar sobre la dificultat de vot dels catalans a l’exterior.

Els catalans de l’exterior treballen activament en dos fronts, un és fer present el procés català als seus països d’adopció, donar a conèixer la realitat de Catalunya i la seva via pacífica cap a la independència. Però també treballen per evitar que es repeteixin els problemes de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quan milers de catalans es van veure privats de votar per les traves burocràtiques que els va posar l’estat espanyol. Llavors els serveis jurídics de Catalunya Diu Prou, conjuntament amb la web Catalans al Món, i davant la inacció de govern i partits, van posar a darrera hora, una denúncia a disposició dels catalans que viuen fora de l’estat, per fer palesa la discriminació rebuda a les ambaixades espanyoles. Es van rebre prop d’un miler de queixes, i una cinquantena de denúncies degudament complimentades, que es van portar al jutjat, pendents encara de resolució.denuncia catdiuprouAquella feina no va se debades, i finalment ha estat decisiva per posar a sobre la taula del govern, i també dels partits, un tema cabdal que semblava oblidat, i que pot ser decisiu per al resultat de la consulta del 9-N. La tasca feta va forçar el govern català a mirar en direcció als nostres compatriotes que viuen fora. Així, el passat mes de juny, la Generalitat va obrir el cens per poder tenir un registre de tots els catalans que viuen fora de l’estat.  No estem parlant de cap xifra petita, sinó molt important, ja que segons el darrer cens espanyol hi ha 227.000 catalans a l’exterior, i d’aquests uns 180.000 tenen dret a vot.

Però no tot són flors i violes, i Daniel Laspra, el coordinador jurídic de Catalunya Diu Prou, refereix que ha contactat amb els partits independentistes, i que detecta certa apatia en relació a aquest tema, però sobretot el que preocupa més a l’entitat, es l’actitud del govern  en relació al vot electrònic. De forma inexplicable, i sense un motiu aparent, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va dir que no hi hauria vot electrònic per la consulta del 9-N, malgrat que l’esborrany de la llei de consultes ho preveu, i per a més inri, a casa nostra tenim l’empresa catalana Scylt, que gestiona el vot electrònic a les eleccions dels Estats Units. Que ens està passant? Deixarem sense la possibilitat de votar milers de compatriotes.

Però la feina de les associacions, de les que ens enorgullim de formar part, també té continuïtat, i s’ha ampliat, perquè a Catalans al Món i a  Catalunya Diu Prou (formada per Ara o Mai i CADCI), s’hi han sumat l’ANC i la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Les quatre entitats col·laboraran a través de la web www.vullvotar.cat, per donar instruccions a tots els catalans sobre com inscriure’s per votar el 9-N.

Potser per aquesta insistència en el vot electrònic i en els dubtes que es plantegen des de Catalunya Diu Prou, ha provocat que hagi estat l’única de les quatre entitats que no ha estat convidada pel govern a integrar-se en el Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior, malgrat tota la feina feta…

denuncia entradaAls antics casals catalans s’hi han afegit les territorials a l’exterior de l’ANC, i sobretot la força de les xarxes socials i de les diferents webs de Catalans al món, que coordina el seu creador, Sergi Marzábal, i el suport que es va rebre, i es rep, del serveis jurídics de Catalunya Diu Prou, amb Laspra al capdavant, i dels voluntaris de l’entitat, que van respondre centenars de correus, en pocs dies, i van coordinar les denuncies, abans de les darrere eleccions al Parlament. Una vegada més una acció que gràcies a l’esforç de les entitats de la societat civil està reeixint.

De moment diferents casals d’Amèrica del Sud ja han demanat per escrit al president Mas de treballar pel procés, i s’han queixat de la manca de coordinació amb el govern, alhora que recordaven que hi ha zones on l’acció exterior del govern català es inexistent, i que només els casals i les entitats socials donen suport als residents catalans en aquests llocs.

La Sobirania fiscal dels municipis: una rebel·lió legal

Presència. Catalunya Diu Prou

Andreu Francisco ( Alcalde d’Alella i portaveu de l’AMI), Carme Teixidó ( Portaveu d’Ara o Mai), Ernest Maragall ( Núm 2 d’ERC a les Europees), Josep Maria Bellmunt (Ara o Mai ) i Eduardo Reyes (President de Sumate) en l’acte de pagament conjunt dels imposts estatals dels municipis a l’ATC el passat dia 04 d’abril.

Aquest és un breu resum d’un article que es podia llegir el passat diumenge a la revista Presència, del Punt Avui, i que pel seu interès hem cregut convenient publicar avui 4 dies després de la seva publicació.

La desobediència s’estén com una taca d’oli, una setantena d’ajuntaments catalans ja ingressen l’IVA i l’IRPF dels seus treballadors a l’Agència Tributaria de Catalunya ATC. Així comença l’article signat per Odei A. Etxerate, que es publica aquest diumenge, 27 d’abril, al suplement Presència del diari El Punt Avui.

En un extens reportatge es dóna una visió molt rigorosa i acurada de la campanya de sobirania fiscal que es va iniciar ara fa dos anys. L’articulista escriu que la Rebel·lió fiscal agitada per la plataforma Catalunya Diu Prou, ha anat guanyant activistes a mesura que la pràctica dels ajuntaments més agosarats ha demostrat la legalitat de l’acció.

Explica com aquesta campanya posa a prova els engranatges de l’ATC, i suposa un guany en aprenentatge per al futur funcionament de la Hisenda pròpia.

Posteriorment repassa l’evolució de la campanya i com inicialment van ser els ajuntaments més petits els que es van mobilitzar, com Gallifa o Alella, i que  a l’abril de 2013, quan 11 ajuntaments ja s’havien sumat a la companya, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va aprovar en un plenari a Olot que les més de 700 entitats municipalistes adherides exercissin la sobirania fiscal.

Etxearte recorda que la Generalitat actua amb prudència davant l’exercici de la Sobirania, i que  opera amb el mateix sigil amb que vertebra la Hisenda Catalana.

municipis paguen a CatalunyaRecull les declaracions de Carme Teixidó, portaveu de la plataforma Catalunya Diu Prou i presidenta d’Ara o Mai, que considera “lògic” que l’executiu no promogui públicament la Sobirania fiscal, però lamenta que no es potenciï per altres vies.Segueix dient que sigui com sigui els ajuntaments i els empresaris pioners que han gosat pagar els impostos a l’ATC han infiltrat el virus de la Insubmissió fiscal a la societat, i que en vista de l’increment d’ajuntaments i persones que s’adrecen a l’ATC fonts del Departament d’Economia apunten que l’Agència no te problemes per assumir les noves liquidacions.

També recorda que els diputats d’ERC i la CUP, assessorats per la Plataforma, van confirmar el juny de l’any passat la seva declaració de la renda a l’ATC juntament amb milers de persones.

Es publica un mapa dels municipis que fan la sobirania fiscal, i dels que han aprovat mocions favorables a fer-ho, facilitat pel responsable de Comunicació de la Plataforma, Josep Maria Bellmunt. Actualment més de 70 municipis i Consells Comarcals ja exerceixen la sobirania fiscal i uns altres 180 estan preparats per afegir-se a la campanya.

En relació als contenciosos iniciats per la Delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, Etxearte, s’afirma que donat que la Hisenda Pròpia és una estructura bàsica d’Estat el govern Espanyol ha intentat placar l’ingrés d’impostos per part dels ajuntaments a l’ATC denunciant les mocions de Sobirania fiscal aprovades en els plens municipals, però que tots aquest contenciosos han estat guanyats, perquè no tenen base jurídica.