Tag: CatDiuProu

Fissures al Consell de Transició Nacional. Atenció a l’important intercanvi de piulades d’aquest matí

con 2Alguna cosa sembla que està passant al Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Aquest matí, Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la UPF i membre del CATN, deia en una entrevista a Catalunya Ràdio, parlant en nom el Consell Assessor per a la Transició Nacional: “Desaconsellem fer consultes si no hi ha un marc legal clar” ja que fer-ho en aquestes condicions “podria deslegitimar la consulta”. Requejo ha afegit: Si no hi ha canvis d’aquí al novembre, des del Consell desaconsellarem fer consultes si no hi ha un marc legal clar. Posteriorment Requejo ha tornat a fer trontollar la sobirania dels catalans, al dir que “les plebiscitàries serien  el substitut d’allò que no es pot fer”, que és que la ciutadania de Catalunya voti independència si o no.

Aquestes declaracions han estat recollida per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i per Catalunya Ràdio.

Immediatament, i després d’una piulada del community manager de Catalunya Diu Prou (@catdiuprou) qüestionant aquestes paraules (“la piulada és clara en @requejoferran s’arroga la representació de tots “el CATN no recomana fer el referèndum…” es això seriós?”) s’ha produït la resposta de Salvador Cardús (@salvador cardus): “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!.

Posteriorment el vicepresident de l’Assemblea Naciona, Jaume Marfany (@jaumemarfanyha contestat a Catdiuprou dubtant de la informació donada pels mitjans: “Ara feu cas de tot el que diuen els diaris? Endavant i bona feina”. Però @catdiuprou ha respost a Jaume Marfany: “escolti el que ha dit @ferranrequejo i reflexioni abans de piular, bon dissabte”, i és que el que ha dit Ferran Requejo es pot escoltar a Catalunya Ràdio. Finalment el vicepresident de l’Assemblea s’ha desentès de la conversa i ha piulat: “Full de ruta i endavant!”.

Un altre membre de CATN, el cap d’Estudis de Ciència Política i de l’Administració de la UB Josep Maria Reniu (@josepreniu) ha piulat : “Ep, que servidor està convençut que votarem el 9N!!!!!!”.

Catalunya Diu Prou ha demanat a Reniu si Requejo parlava en nom de tots (“Davant @requejoferran dient A en nom del CATN i @jmreniu dient B a qui hem de creure? Es això seriós? Parla el primer en nom de tots?”) i Reniu ha contestat: “ep, jo parlo per mi. Quedi clar!!!

Elisenda Paluzie(@epaluzie), Degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, també ha intervingut en la conversa, primer piulant “Crec que és millor fer la consulta. Si guanya el Sí, hi ha la legitimitat per crear hisenda pròpia, i DIU”, i també. “després de la intervenció de Catdiuprou escrivint: @jmreniu @CatDiuProu @govern @salvadorcardus Menys mal! Ja començava a sentir-me un bitxo rar.

 

Mataró, amb més de 120.000 habitants, també pagarà els impostos estatals a Catalunya i no a Espanya

mataL’Ajuntament de Mataró, la sisena ciutat de Catalunya, ha aprovat avui en el seu ple, pagar els tributs destinats a la Hisenda Espanyola, mitjançant l’Agència Tributària Catalana.

Amb els vots favorables dels tres grups que han fet la proposta, CiU (8), CUP-AE (1) i ICV-EUiA-E (2), l’abstenció dels 8 regidors del PSC, i els vots en contra de PP i PxC, s’ha aprovat la moció que convertirà Mataró en l’ajuntament més gran que fins a dia d’avui practicarà la sobirania fiscal, i pagarà els impostos a l’Agència Tributària Catalana en lloc de fer-ho a l’espanyola i s’afegeix als més de 60 municipis i consells comarcals que ja paguen a l’ATC seguint la campanya iniciada ara fa 2 anys per Catalunya Diu Prou.

Barcelona fa un primer pas cap a la sobirania fiscal

fotonoticia_20140328152923_500

Foto E. Press

El ple de l’ Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una proposició del grup d’Unitat per Barcelona (UpB), on està integrada ERC, que demana que l’equip de govern  formalitzi un conveni de col·laboració en l’àmbit tributari amb la Generalitat, en els mateixos termes que els acords que ha signat el Govern amb les Diputacions Provincials per constituir una hisenda pròpia catalana, i que va posar en marxa el 20 de febrer. L’objectiu final anunciat per aquest organisme és recaptar i gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya.

La proposició ha requerit del vot nominal, sol·licitat per UpB, i s’ha aprovat amb 19 vots a favor ,dels regidors d’ERC, CiU i ICV-EUiA, 11 abstencions dels regidors socialistes i 9 vots en contra del PP. Portabella que ha definit l’acord com “un pas fonamental per construir un nou país”, també ha dit que esperava que el líder del PSC, Jordi Martí, votés a favor de la mesura, situació que finalment no s’ha produït.

Encara que no s’ha aprovat de moment liquidar els impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, com si que fan actualment més  seixanta municipis i Consells Comarcals, seguint la campanya iniciada per Catalunya Diu Prou, aquest és un primer pas en aquesta direcció de la capital catalana que genera milions d’euros en impostos mensualment.

Des del 20 de febrer, els ciutadans poden gestionar els tributs que gestionen les diputacions i la Generalitat en 53 oficines habilitades, que s’aniran ampliat fins a aconseguir la xifra de 200.

Les pensions només estan assegurades en una Catalunya independent. “L’efecte seu”.

efecte seuEn els darrers 15 anys (1995-2010), el saldo favorable entre el que han aportat els catalans a les prestacions socials, i el que han rebut, entre pensions i subsidi d’atur, dóna com a resultat la impressionant  xifra de 24.774 milions d’euros. Això suposa que cada català va aportar en aquests 15 anys al còmput total de les pensions dels espanyols 3.384 euros, molt més del que van rebre via pensions o subsidis d’atur. En canvi, en aquest període la resta de l’estat va patir un dèficit de 86.332.000 d’euros, el que suposa un saldo negatiu de 2.228 euros per persona.

Un informe de 636 pàgines elaborat por el “Instituto de Estudios Fiscales ( IEF ), organisme públic de l’estat dependent d’Hisenda, que només analitza dades de l’exercici 2011, i que mostra una àmplia documentació que serà utilitzada pel ministeri de Cristóbal Montoro per confeccionar les balances fiscals de cada comunitat, situen a Galícia ( 1.779 milions d’ euros ), Astúries ( -1.774.000 ), Castella i Lleó ( -1.707 milions ), Andalusia ( -1.184 milions ), i El País Basc ( -885 milions ) com les comunitats amb més  desfasament entre els ingressos que aporten els treballadors d’aquests territoris a la Seguretat Social, i el que reben els jubilats que hi viuen mitjançant pensions contributives, segons la documentació que es pot trobar a la pàgina l’Institut de Estudis fiscals , corresponent al 2011. Després segueixen El País Valencià  (- 470 milions) Aragó ( 414 milions de dèficit ), Cantàbria ( 399 milions ), Extremadura ( -349 milions ), Castella-la Manxa ( -162 milions de desfasament ) , Catalunya (- 51 milions ) i La Rioja ( -49 milions d’euros ) .

salaA l’informe confeccionat per l’IEF trobem  que al 2011, hi ha 4 autonomies que tenen un saldo positiu. Es tracta de Madrid ( 4.011.000 d’euros de superàvit ), Canàries ( 690 milions d’euros ), Balears ( 468 milions d’euros ) i Múrcia ( 167 milions ), però val a dir que la comunitat madrilenya  que va ingressar 17.293.000 milions mentre que en gastava en les pensions contributives 13.282.000, els experts consultats afirmen que aquesta enorme diferència és conseqüència de “l’efecte seu” , el que significa que  moltes empreses paguen als seus treballadors la Seguretat Social a Madrid, perquè és on hi ha la seu social malgrat que aquests empleats treballin i generin els ingressos en d’altres comunitats.

En el cas català l’efecte seu, que ja es va quantificar en l’estudi: “Els impostos d’una Catalunya Independent” realitzat per a Catalunya Diu Prou per les Dres. en Economia, Núria Bosch i Marta Espasa, expertes en Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, estava quantificat, per al 2010, en més de 8.000 euros, que es generaven a Catalunya i es pagaven en d’altres comunitats, majoritàriament a Madrid, diners que en una Catalunya independent es quedarien a l’estat català.

Nova derrota de Llanos de Luna i nova victòria de la sobirania fiscal.

catdiuprou-ERC-i-CUP-pagament-rendaNova victòria de la sobirania fiscal i una altra derrota  judicial per a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona, ha decretat la no admissió a tràmit del recurs que la delegació del govern espanyol va interposar contra un acord del pel de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el passat mes d’octubre, que manifestava la voluntat del consistori d’exercir la sobirania fiscal. Fa poques setmanes  un jutjat de Girona tampoc va considerar la inadmissibilitat d’una demanda similar contra l’Ajuntament del municipi gironí de Vilablareix.

En la seva resolució la jutgessa estableix que l’acord municipal no constitueix cap acte administratiu perquè li manca efecte pràctic. També afegeix que no s’ha pogut provar que l’Ajuntament hagi deixat de complir amb les seves obligacions fiscals i afirma que es tracta d’una qüestió política sense efectes jurídics. La interlocutòria de la jutgessa també recorda que els tribunals no poden pronunciar-se sobre assumptes de naturalesa política.

Actualment uns seixanta municipis i Consells Comarcals, s’han adherit a la campanya de Catalunya Diu Prou, i amb el seu assessorament paguen els impostos estatals a l’Agència Tributària Catalana (ATC), com també ho fan des de fa més de 18 mesos milers d’autònoms i empresaris, així com persones físiques en la declaració de la renda. Es preveu que en els propers mesos que una gran part dels ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència també facin efectius els seus impostos a l’ATC.