Tag: Comín

La incògnita de la restitució de Toni Comín i el paper d’ERC

 

El president de la Generalitat, Quim Torra podria anunciar membres del seu nou govern aquest cap de setmana, abans visitar els presos polítics el proper dilluns, segons fonts de Presidència.

De moment quedaria la incògnita del conseller de Salut. El president voldria restituir tots els actuals consellers. Ahir els consellers Jordi Turull i Josep Rull, empresonats a Estremera ja van reiterar la seva voluntat de ser restituïts, així com el conseller Lluís Puig, a l’exili a Brusel·les.

ERC no vol que els seus ex-consellers repeteixin en el càrrec, evitant un enfrontament amb l’estat, de fet el govern espanyol ja ha amenaçat al nou president català en aquest sentit. Per això el vicepresident Oriol i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, també empresonats a Estremera ja han avançat que no volen repetir, també la consellera Dolors Bassa, empresonada a Alcalà- Meco, com Carme Forcadell, ha renunciat. També Meritxell Serret exiliada a la capital belga ha renunciat a repetir com a consellera.

Però l’exconseller de Salut, Antoni Comín, va anunciar públicament la seva predisposició a ser restituït, encara que va dir que volia parlar primer amb Torra abans de prendre una decisió definitiva, el que segons diverses fonts ha provocat un conflicte amb ERC que estaria totalment en contra d’aquesta decisió i que està provocant un greu desacord amb el seu conseller.

De fet alguns mitjans han publicat que a restitució de Comín, i també de Lluís Puig, es podria veure complicada una vegada la seva extradició va ser rebutjada per Bèlgica en desestimar l’euroordre que pesava sobre ells, de manera que haurien de venir a Barcelona per prendre possessió, però segons altres fonts Comín i Puig poden ser investits legalment a Brussel·les sempre que sigui en presència del president de la Generalitat.

Segons les fonts consultades ERC voldria que Comín renuncies a l’acta de diputat ara que va a perdre el seu dret de vot a causa d’haver-se anul·lat l’euroordre.

La Fiscalia belga rebutja l’extradició dels consellers Comín, Puig i Serret

El conseller Comin, en roda de premsa improvisada, ha enviat un missatge al tribunal suprem i ha dit que ja “n’hi ha prou d’abusar del codi penal i del sistema d’euroordres de manera irregular i per intentar resoldre judicialment un problema polític. Comin ha dit que el prestigi de la justicia espanyola està caient en picat a Europa, i que ara s’ha demostrat que ells no han fet cap delicte.

La fiscalia belga ha demanat aquest dimecres a la Cambra del Consell -o tribunal de primera instància- a Brussel·les que es rebutgi la petició de lliurament a Espanya dels exconsellers fugits Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

A la vista ajornada que se celebra aquest dimecres a Bèlgica sobre l’euroordre de detenció emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els exconsellers, el ministeri públic ha adoptat aquesta postura després d’apreciar errors d’embalum i defectes de forma en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol.

Després de rebre l’euroordre de Llarena, el fiscal belga va advertir del primer error. En la documentació enviada contra Comín, Puig i Serret no figura cap ordre de detenció nacional, per al territori espanyol. La directiva del Consell Europeu que regula la Euroordre estableix que, si la justícia d’un país vol reclamar a un ciutadà, ha d’haver emès abans en el seu propi territori sentència inculpatòria o ordre de detenció.

El fiscal va demanar explicacions a Llarena: “Quina és la reclamació en què se sustenta?”. El magistrat espanyol, segons un informe de la fiscalia belga, va contestar que era el seu ordre de processament.

Contra els exconsellers que van marxar d’Espanya, així com contra Puigdemont, hi ha ordre de detenció local, vigent en territori espanyol, però emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

En la seva resposta, a la casella de data, Llarena va escriure en la seva resposta: “21/11/18”, una data que encara pertany al futur. El fiscal belga entén en el seu informe: “Ha de ser una errada”. Llarena va dictar el seu acte de processament el 21 de març de 2018.

La defensa dels exconsellers fugits a Bèlgica ha fet valer davant la justícia belga un precedent recollit en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ratifica la necessitat d’una ordre prèvia de detenció local per poder fer efectiva una ordre de detenció europea.

Es tracta del cas d’un camioner romanès, Niculaie Aurel Bob-Dogi, detingut al seu país i reclamat per la justícia hongaresa. Romania va denegar la seva extradició el 2015 i el TJUE li va donar la raó l’1 de juny del 2016.

El 27 de novembre de 2013, circulant a més velocitat de la permesa, Bob-Dogi va atropellar amb el seu camió i va ferir greument un motorista en una carretera d’Hongria. Els tribunals d’aquell país van emetre una euroordre de detenció, que va ser executada per la policia romanesa a Cluj el 2 d’abril de 2015. Però el Tribunal Superior de Cluj es va negar a lliurar-pel defecte de forma que no hi hagués una ordre de detenció prèvia a Hongria.

Els tribunals hongaresos van recórrer al TJUE, que va fallar: “Quan una ordre de detenció europea (…) no esmenta l’existència d’una ordre de detenció nacional, l’autoritat judicial d’execució no pot donar-li curs si (…) aquesta autoritat comprova que l’ordre de detenció europea no és vàlida per haver estat emesa sense que es huiera dictat efectivament una ordre de detenció nacional diferent de l’ordre de detenció europea “.