Tag: comissió de Venècia

La Comissió de Venècia respon a Puigdemont

CELa Comissió de Venècia ha donat resposta a la carta del Govern on l’executiu català informava de la intenció de celebrar un referèndum i la seva voluntat d’acordar-lo amb el Govern espanyol. En la seva carta de resposta, la comissió assenyala que tant el referèndum com la cooperació amb la mateixa comissió s’ha de dur a terme “d’acord amb les autoritats espanyoles”,  de tal manera que coincideix amb la voluntat del Govern català i per tant, insta a arribar a un acord per poder realitzar el referèndum. Una recomanació que xoca frontalment amb la negativa del Govern espanyol a negociar la celebració del referèndum.

La resposta arriba després que dimecres el president Puigdemont s’adrecés a aquest ens consultiudel Consell d’Europa on explicava la resolució aprovada pel Parlament a favor d’un referèndum pactat i on s’apostava per disposar de la “col·laboració” de la Comissió de Venècia, a més de recordar el procediment que ha seguit l’executiu català i el Parlament per buscar la negociació amb l’Estat i la darrera negativa del president espanyol.

La petició formal del Govern de la Generalitat prové d’una demanda inicial de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), disposada a acceptar la celebració d’un referèndum, encara que aquest fos unilateral, en cas que comptés amb l’aval de l’esmentada Comissió. La carta enviada per Puigdemont s’engloba en la voluntat expressada pel Govern català en diversos fòrums, en especial en les recents conferències a Brussel·les i Madrid, d’arribar a un acord amb el Govern espanyol, una possibilitat que, a més, està valada per més de 600 juirstes catalans, que consideren que el referèndum a més de legítim, és legal.

Amb còpia al representant espanyol

Ara, segons avancen La Vanguardia i El Punt Avui, ha estat el president d’aquest ens, Gianni Buquicchio, qui ha escrit la resposta, que va ser enviada amb còpia al representant permanent d’Espanya al Consell d’Europa, Luis Javier Gil Catalina. Al seu text assenyala que tot i “prendre nota” de les intencions del Parlament i de la seva petició de cooperació, ha reiterat la necessitat que qualsevol referèndum es faci “en plena conformitat amb la Constitució i la legislació aplicable.”

La resposta, de dos paràgrafs, comença donant les “gràcies per informar-me sobre la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya, que he llegit amb gran interès”, per continuar: “Informaré la comissió sobre el contingut de la Resolució i prenc nota de la intenció de cooperar amb la Comissió de Venècia en la modalitat d’un referèndum pactat. Dono la benvinguda al Parlament català al Codi de Bones Pràctiques sobre el Referèndum de la nostra Comissió”.

Al segon paràgraf, Buquicchio es mostra segur que Puigdemont “és, sens dubte, conscient que no només el referèndum com a tal, sinó també la cooperació amb la nostra Comissió hauran de ser dut a terme d’acord amb les autoritats espanyoles”, per això insisteix a “subratllar que la Comissió de Venècia, el nom oficial dels quals és Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, ha insistit sempre en la necessitat de que qualsevol referèndum es dugui a terme en plena conformitat amb la Constitució i la legislació aplicable”.

Organ consultiu format per Estats

La Comissió de Venècia és un òrgan consultiu del Consell d’Europa integrat per representants de 61 Estats -alguns d’ells de fora del continent europeu- i del qual en forma part Espanya des de la seva fundació, l’any 1990. Són els Estats que en formen part els qui determinen els integrants de la Comissió, normalment experts independents de l’àmbit del dret. (ACN)

Les pressions espanyoles haurien forçat la Comissió de Venècia a rebaixar les crítiques contra el TC

Consell d'Europa

ACN. El govern espanyol va “forçar la rebaixa de les duríssimes crítiques” que els relators independents de la comissió de Venècia feien a la reforma del Tribunal Constitucional, segons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació d’aquest organisme assessor del Consell d’Europa.

Tot i així, les “pressions d’Espanya no han aconseguit esborrar totalment el to crític de la comissió, que, segons aquestes fonts, considera una “excepció” l’atribució de poders de l’alt tribunal, cosa que l’equipara a països com Albània o Armènia, i critica mesures com la potestat del TC per suspendre autoritats i treballadors públics.

Amb la reforma del TC Espanya s’equipara al “model seguit en països com Albània, Armènia, Moldàvia i Ucraïna”. Per això la Comissió demana que es reconsideri l’atribució d’aquests nous poders al TC espanyol per generar la percepció que és un “àrbitre neutral”. Segons aquestes fonts el Consell d’Europa “observa amb preocupació la situació d’Espanya”, que té “el dubtós honor d’aparèixer com a punt d’un ordre del dia que inclou, també, el greu cas de Turquia i Hongria, o la situació a països com Armènia, Geòrgia, Kazakhstan o Moldàvia.

En les mesures concretes previstes en la reforma del tribunal la Comissió estableix que la majoria no plantegen problemes tot i que demana que “les decisions executives” es regulin “de manera més clara” i entre les que poden plantejar “clarament problemes” assenyala la reiteració de pagament de multes coercitives per part d’individus i la suspensió de les autoritats i treballadors públics que es negui a executar les decisions del tribunal.