Tag: Consulta

Vot particular a l’acceptació d’una proposta del Secretariat Nacional que no sé ben bé en què consisteix

assembleaFrancesc Fabre i Fornaguera

ANC de Canet de Mar

Ben conscient que sóc com la veu que crida al desert, vull manifestar de forma que arribi nítidament al Secretariat Nacional de l’ANC la meva disconformitat amb el rumb que han anat prenent les coses des que va girar com una mitja el full de ruta traçat i allà on deia “referèndum vinculant de SÍ o NO sobre la independència amb recolzament internacional” passava a dir “Consulta no referendària ni vinculant, inclusiva de terceres vies tan diluïda que encaixi amb una pretesa legalitat espanyola restrictiva dels drets humans fins i tot en contra de la constitució que els incorpora sense reserves i que aboqui, sigui quin sigui el resultat, a demanar la reforma de la Constitució”.
En aquesta ocasió, per a fer aquest canvi en molt pocs dies, des de la Declaració de novembre al Manifest d’adhesió a la Data i Pregunta, no es va demanar l’opinió de ningú. Per refrescar memòries, extrec aquest punt de la Declaració de novembre 2013:

4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”

Paral·lelament s’anava construint i duent a terme la campanya mal anomenada “Signa un vot” que barrejava el dret de petició amb una pretesa decisió de voluntat independentista que inutilitzava cada una de les peticions. Malgrat això, es van arribar a recollir uns quants centenars de milers d’instàncies que, en la primera part, demanaven que es dugués a terme un referèndum amb totes les de la llei.

No hi ha hagut convocatòria de referèndum ni cap petició de vinculació internacional reclamant la vigència dels articles 10.2 i 96.1 de la constitució espanyola que, entre altres, donen absoluta vigència al dret universal d’autodeterminació (self-determination)  i a l’obligació de governs i tribunals de respectar-lo, fomentar-lo i permetre’n l’exercici (article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics).

Malgrat aquesta mostra clamorosa d’incompliment de les exigències de l’ANC (que ni ella mateixa ha fet valdre), més encara quan la poca entitat democràtica que encara quedava a la Consulta ha estat escapçada en sec, ara l’ANC ens demana que ens pronunciem sobre una determinada proposta que deixa com a única alternativa la confecció d’unes llistes electorals, de resultat incert igual com és d’incert el resultat final de les eleccions que alguns pretenen que siguin “plebiscitàries”.

Davant de la situació creada, el meu pronunciament particular, com a membre cotitzant i actiu de l’Assemblea Nacional Catalana, és que NO. Que ara no m’importen per a res unes eleccions anticipades, ni plebiscitàries ni amb el nom que se’ls vulgui atribuir, perquè considero que és un nou intent de barrejar independència amb interessos partidistes i donar una via de sortida als indecisos que en un referèndum de SÍ o NO haurien d’optar pel SÍ o pel NO o perquè el seu parer no importés i, en canvi, en aquesta proposta clarament electoralista en favor d’unes determinades formacions o persones es dóna via lliure a votar qualsevol partit o alternativa electoral que desvirtuï imprevisiblement els resultats. No cal dir que he arribat a la conclusió que és això, exactament, el que es pretén, com a via a la desesperada de trobar l’encaix que alguns sempre han volgut amb Espanya de la mateixa manera que pretenia això la invocació de l’article 166 de la Constitució en el Decret de Convocatòria de la Consulta, que fos quin fos el resultat facultava (millor dit, obligava) el President de la Generalitat a anar a Madrid a pidolar una reforma constitucional.

Anul·lat el Decret més per part del seu autor que no pas pel Tribunal Constitucional que després del 9N l’avalarà–  ara s’obre a l’ANC i a tot els independentistes catalans l’oportunitat d’esborrar de la història aquest darrer “annus horribilis” i tornar al punt on érem quan l’assemblea era assemblea de veritat i exigia allò que havia d’exigir, sense doblegar-se a favoritismes de partit ni deixar-se donar gat per llebre. I és així que:

 

Demano i al mateix temps proposo. 

Dur a terme els passos necessaris per emplaçar tots els partits, persones i institucions implicades en el procés i dur-los a la unitat real que Catalunya necessita: unitat per convocar un referèndum de secessió amb tots els requisits i totes les conseqüències jurídiques que es despleguen en el que s’anomena el “dret internacional”, fent-lo valer davant tantes instàncies o organismes com faci falta, amb el recolzament dels articles 10.2 i 96.1 de la constitució espanyola que hi obliguen i que han estat invocats repetidament en informes i dictàmens sol·licitats per la Generalitat des d’abans del 2010 i, més recentment, pel Manifest dels Jutges i Fiscals a favor de la legalitat constitucional, vigent a Espanya, del dret a l’autodeterminació i les seves formes d’exercici.

No cal dir que, si algú vol invocar aquesta mateixa unitat perquè el Parlament actual declari la independència directament (amb referèndum de ratificació posterior o sense segons la majoria que s’obtingui) no seré jo qui s’hi oposi, però no veig en aquest moment cap possibilitat a aquest recurs ni abans ni després de les preteses plebiscitàries. En canvi, la meva proposta té en el seu haver que la majoria de diputats del Parlament militen en partits que ja es van comprometre electoralment a convocar el referèndum del qual parlo. Per què no ho han fet i han convertit aquella promesa en una fanfàrria indigerible? Sincerament no ho sé. Però ho pateixo des del mateix moment que vaig tenir coneixement de la data i de la diguem-ne pregunta i, sobretot, des del moment que vaig veure que s’hi alineaven sense cap reserva l’ANC i els partits que fins aleshores havien lluitat pel referèndum vinculant.

És per aquella inconscient defecció que hem arribat a la situació actual, manipulats com titelles amb fils que apareixen d’un no-res ben conegut i que té per nom: Pont Aeri.

Ja sé que no és tan fàcil, perquè pel camí s’han anat esclerotitzant situacions i prenent decisions contraproduents que ara caldria anar desfent com una troca embullada si volem que, finalment, el recolzament internacional tingui alguna base on agafar-se.

Per no perdre’m en explicacions, hi donaré format de nou full de ruta, en el benentès que només és important en el nucli. Els detalls poden ser els que dic o qualsevol altre, però tal com els dic ajuden a precisar la situació i el missatge que vull transmetre.

1.- Derogació immediata de la Llei de Consultes via Referèndum que ens autoimposa l’obligació de demanar permís a Espanya. No tindrem reconeixement internacional al nostre dret universal a convocar un referèndum de secessió mentre el Parlament català mantingui en vigor una llei que l’obliga a demanar permís per exercir-lo (el dret internacional sempre considera efectiva l’autolimitació de l’exercici d’un dret fonamental sempre que no impliqui perjudicis a tercers o a la societat).

2. Una declaració de sobirania plena, amb tots els efectes jurídics que corresponen a una comunitat que es declara Nació i que vol pronunciar-se sobre la seva secessió i sobre la forma de decidir-la i d’assolir-la.

3.- Retirada de la “cretinada” de la Llei de Consultes no Referendàries (molt vàlida per a qualsevol altra situació, però no per a aquesta) que només ha portat al ridícul més ignominiós i a un Decret (sortosament no vigent) que no solament no es recolza en els articles 10.2 i 96.1 de la CE o directament en el dret internacional sinó que invoca el 166 per deixar com a ÚNICA OPCIÓ la petició de reforma constitucional.

4.- Superats aquests obstacles, petició formal del Parlament actual a les instàncies internacionals (Comissió de Drets Humans de l’ONU, Tribunal de Drets Humans a Estrasburg, Tribunal Internacional a l’Haia, Parlament europeu…)  perquè intervinguin i se sobreposin al Govern espanyol i al Tribunal constitucional i els impedeixin prendre qualsevol decisió que pretengui obstaculitzar el dret dels catalans a decidir lliurement la secessió mitjançant qualsevol procediment democràtic homologat. La constitució d’Etiòpia és un recull molt bo i relativament actual (1995) d’aquests procediments homologats.

5.- D’acord amb les decisions dels organismes internacionals, el Parlament català optarà per: a) convocar el referèndum pactat o unilateral si no hi ha voluntat immediata de pacte (majoria simple o absoluta de votants, amb o sense requisit de participació). O bé b) declarar la independència per majoria qualificada (sense eleccions prèvies) o majoria absoluta a partir d’unes eleccions “ad hoc”, o majoria simple si s’ha previst un referèndum de ratificació.

Tot allò que no passi pel dret internacional i pel Parlament, a la meva manera de veure-ho, és via morta.

Aquest és el vot particular que formula en Francesc Fabre i Fornaguera, de l’Assemblea territorial de Canet de Mar, el 16 d’octubre de 2014

 

Herrera: “No votaré. Les consultes populars d’Arenys tenien més condicions democràtiques que aquesta”.

herreraEn una entrevista al diari El País, el coordinador de Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA), Joan Herrera, opina que Artur Mas ha degradat i cremat la consulta per una altra cosa que no ho és acceptable, assumible ni honest amb la ciutadania, i que el seu pla no ajuda a desencallar la situació, sinó que només l’ajuda a ell.

Herrera diu que l’objectiu era una consulta amb les garanties democràtiques del decret i la llei, principi de neutralitat, debat i pluralitat”.

El líder d’ICV opina que la gent està confosa, i que no es pot demanar als ciutadans que votin sense conèixer les regles, i que ni tan sols els tècnics de la Generalitat avalen el pla.

En relació a quina alternativa hi havia, Herrera explica que ells van  proposar un escenari de mobilització, i dóna a la raó als que han dit que  les consultes populars d’Arenys tenien més condicions democràtiques que aquesta.

També diu que no anirà a votar el 9N, encara que hi ha votants d’ICV que volen fer-ho, com reconeix que és lògic, però ha dit que no els encoratjaran amb un succedani, però que sí que es mobilitzaran per reivindicar una consulta amb plenes garanties i per denunciar que el PP no la permet.

Crits de “fora les forces d’ocupació” en l’intent de detenció de l’alcalde d’ERC d’Alcanar per la Guàrdia Civil

Una trentena d’agents de la Guàrdia Civil van escorcollar ahir l’Ajuntament d’Alcanar (Montsià), i van la detenir de forma preventiva a l’alcalde, Alfons Montserrat, d’ERC i el regidor d’Urbanisme, Manel Martí, per posteriorment abandonar les dependències aixecant les dues detencions, i emportant-se tres ordinadors.

alcanarEl motiu era trobar proves sobre suposades irregularitats en l’adjudicació d’obres públiques.

Durant les hores de la detenció més d’un centenar de veïns es van concentrar a fora de l’edifici consistorial amb estelades i cridant fora les forces d’ocupació, amb moments de tensió però sense que es registressin incidents

IMG-20141016-WA0009

També es van desplaçar cap a Alcanar diferents càrrecs d’ERC de la comarca, així, com el número tres de la formació, el diputat i actual secretari adjunt del partit, Lluís Salvadó.

Salvadó va dir que eren conscients que “en l’actual context polític això acabaria passant”, i va criticar que “mentre ahir es ratificava al Congres el Real Decret llei per pagar 1.350 milions d’euros a Florentino Pérez, que va causar 520 terratrèmols, al mateix moment s’acusa als “paletes” del poble d’organitzar una trama criminal amb l’ajuntament. La sensació és que es vol fer un espectacle, va sentenciar Salvadó

A la sortida l’alcalde va lamentar la situació, que ha dit que s’escapa de la “lògica jurídica”, i va precisar que la detenció preventiva no ha estat ordenada per la titular del jutjat número 4 d’Amposta, sinó que ha estat una iniciativa de la Guàrdia Civil, que ha desallotjat tot l’edifici municipal deixant només els dos edils i els tècnics.

Aquests fets d’ahir serien una exploració complementària dins de l’operació “Carrus” tutelada pel jutjat d’Instrucció número  4 de d’Amposta i la Fiscalía de Tortosa, per suposats delictes contra l’administració pública com prevaricació, malversació, manipulació per alterar el preu de concurs públic i revelació de secrets atribuïts a l’alcalde i regidor i també a alguns empresaris.

L’alcalde també ha precisat que de moment ni ell ni el regidor d’Urbanisme han estat encara imputats judicialment per cap possible delicte.

Unes eleccions plebiscitàries precisen una proposta clara. Llums i ombres

PlebiscitàriesJosep M. Bellmunt (Ara o Mai)

Les eleccions plebiscitàries, terme màgic que darrerament venim escoltant en boca de molts polítics i a totes les tertúlies. Però no tot són flors i violes. En aquest article us fem una pinzellada de les seves llums i també ombres, del que signifiquen, com es duen a terme i quines conseqüències se’n poden derivar.

 

Que són?

Un plebiscit (del llatí plebiscitum) seria una consulta que el poder públic fa a la població amb una proposta concreta, i que demana que mitjançant un vot directe sigui aprovada o rebutjada per la ciutadania. Habitualment s’utilitza per fer un gran canvi en les estructures d’estat, o per dotar als governants d’uns poders excepcionals en períodes de crisi.

Des d’un punt de vista estrictament administratiu les eleccions plebiscitàries no existeixen en l’ordenament jurídic de l’estat espanyol. Les eleccions anomenades “plebiscitàries” serien unes eleccions habituals, que s’utilitzarien per decidir sobre un tema concret d’importància excepcional. En aquest sentit no serien unes eleccions com les entenem normalment, amb un programa electoral, sinó que o bé portarien un únic punt, o bé farien d’aquest punt que es vol sotmetre a l’aprovació dels votants, el tema central de tota la campanya, encara que se’n portessin d’altres al programa.

 

El Cas Català

En el cas de Catalunya, les eleccions plebiscitàries serien la substitució de la consulta o referèndum d’autodeterminació legal i vinculant, que l’estat espanyol no permet realitzar, i no s’utilitzarien només per quantificar si una majoria del poble català desitja o no la independència, i reflectir-ho així oficialment al nou Parlament, substituint en aquest cas la consulta prohibida, sinó també i sobretot per portar-la a terme.

La idea que es vol transmetre és que els votants no estan escollint els membres d’un Parlament, sinó que els han triat  perquè aquest Parlament prengui una decisió única i molt important, i donar a nivell intern i internacional la màxima pàtina de legitimitat a aquesta decisió.

 

La proposta que cal sotmetre a votació.

Per a que això sigui així, el tema central que es vol sotmetre a l’aprovació popular hauria de ser molt i molt concret, del tipus de: “Farem immediatament una Declaració Unilateral d’Independència si tenim la majoria al Parlament”, donant a entendre clarament que si es desitja això, la independència, cal votar aquesta o aquestes opcions electorals, que implementaran la decisió de la majoria. Si la pregunta no és clara o va acompanyada de matisos, de l’estil de “iniciarem negociacions per explorar la possibilitat de.., o si es lliga a la DUI a determinades polítiques econòmiques o socials, o a d’altres condicionants, les eleccions perdrien tot el seu valor com a plebiscit.

 

Com es realitzarien les eleccions?

Una vegada feta la convocatòria electoral d’eleccions al Parlament, les municipals no serien útils si es vol fer una DUI, els partits manifestarien si estan a favor o en contra de la DUI, i s’obligarien com a primer punt a fer la declaració si sumen majoria al Parlament sense mes matisos, i pràcticament a la primera sessió de la cambra.

 

I després que?

Com que l’estat espanyol no reconeixeria aquestes eleccions en el sentit plebiscitari, no tindrien cap valor jurídic, i inclús les conseqüències legals serien de més abast que el no acatament d’una resolució del Tribunal Constitucional. Per tot això el govern i els partits catalans haurien de tenir preparats tots els mecanismes per aconseguir que, tant a nivell intern com a l’exterior, es legitimi el significat de la Declaració i s’actuï en conseqüència reconeixent el nou estat i el seu Parlament i govern.

La premsa internacional interpreta majoritàriament que Catalunya ha suspès la Consulta o que l’ha canviat per una enquesta simbòlica. Classificació de mitjans i opinions

 

CNNL’anunci del president català Artur Mas que la consulta del 9N no es realitzaria i que es substituiria per una consulta alternativa ha tingut diferents interpretacions a la premsa mundial. Una part ha interpretat que la consulta quedava suspesa, una altra part que es faria una consulta menor no oficial o simbòlica, i només alguns pocs titulars diuen que la consulta per la independència segueix endavant, sense més.

Aquest n’és el resum

1/ Mitjans que interpreten que la consulta ha quedat suspesa a la pràctica.

CNN (EUA):No Catalonia independence referendum for now, president says ( De moment no hi ha referèndum diu el president) El 9 de Novembre el referèndum sobre la independència de Catalunya no es durà a terme segons el planejat, a causa de la suspensió de la votació pel Tribunal Constitucional d’Espanya, ha anunciat el president català.

Washington Post (EUA): Spain’s Catalonia calls off independence vote (Catalunya suspèn la votació sobre la independència)

New York Times (EUA): Catalonia Cancels Vote to Secede From Spain, but Calls for Nonbinding Ballot ( Catalunya suspèn la votació per la independencia per una consulta no vinculant)

International Business Times:( EUA) Catalonia’s Independence Referendum Cancelled For Now ( El referèndum d’independència de Catalunya suspès)

ABC news/ Associated Press (EUA): Spain’s Catalonia Calls off Independence Vote (Catalunya suspèn la consulta per la  Independència)

Die Welt (Alemanya): Katalonien sagt geplantes Referendum ab (Catalunya anul referèndum previst)

Frankfurter Allgemeine (Alemanya): Katalonien verzichtet auf Referendum über Unabhängigkeit (Catalunya renuncia al referèndum sobre la independència)

L’Express (França) Catalogne: le référendum pour l’indépendance n’aura pas lieu (El referèndum d’independència no es portarà a terme)

O Globo (Brasil): Líder catalão recua sobre referendo de independència (El líder català fa marxa enrere en el referèndum per la independència .Per falta de consens entre els partits, serà substituït per una consulta alternativa)

Globo Channel (Itàlia). Catalogna. Mas rinuncia a referendum e propone alternativa ( Mas renuncia al referèndum i proposa alternativa)

Radio Canada:  La Catalogne renonce à tenir un référendum sur l’indépendance ( Catalunya renuncia al seu referèndumm d’independència)

Times of Malta: Catalonia independence vote shelved  (El vot per la independència de Catalunya arxivat)

 

2/ Mitjans que opinen que la consulta es farà però en un format diferent i amb menor abast i no oficial, com una enquesta o simbòlica.

Agència Reuters (EUA): Catalonia independence vote won’t go ahead as planned (La votació per la independència no seguirà endavant com estava prevista  (Reuters)

Al Jazeera(Qatar): Catalonia calls off independence vote (Catalunya ha reduït els seus plans de celebrar un referèndum sobre la independència d’Espanya el proper mes, i en el seu lloc farà una “consulta ciutadana”, segons va dir el president català el passat dimarts

BBC ( Gran Bretanya): Independence vote: Catalonia’s quarrel with Spain (Vot per la Independència: Baralla Catalunya-Espanya)

La idea que els catalans se’ls negaria un vot a fins i tot als contraris a la independència i la “urna engabiada” s’ha convertit en un poderós símbol del moviment “N9”.

The Economist: Catalonia’s independence moviment (Els plans van quedar en suspens quan el Tribunal Constitucional d’Espanya va suspendre la votació. El President català, Artur Mas, ha anunciat que alguna forma de “consulta”, que implica paperetes i  urnes”, es duria a terme de totes maneres el 9 de novembre, independentment de la decisió del TC. Què significa això per a la independentisme català? es pregunta el diari)

Clarín (Argentina) Ahora Cataluña impulsa una consulta simbólica por la independència. Marcha atrás del presidente Artur Mas.

The Guardian (Gran Bretanya): Catalonia to hold unofficial poll instead of independence referèndum (Catalunya celebrarà enquesta no oficial en lloc de referèndum sobre la independència)

Le Monde (França): La Catalogne remplace son référendum par une  consultation ( Catalunya canvia el seu referèndum per una consulta)

RT (Rússia): Catalan govt cancels plans for independence referèndum ( El govern català renuncia al referèndum d’independència).En el seu lloc, el govern durà a terme un procés de participació pública – una sèrie de reunions a l’ajuntament i debats – en el futur polític de la província.

La Repubblica (Itàlia)Spagna, la Catalogna rinuncia al referendum ma “consulterà” il popolo sull’indipendenza” ( Catalunya renuncia al referèndum però consultarà sobre la indpependència)

 

 3/Mitjans que opinen que la consulta per la independència segueix endavant

The Independent ( Gran Bretanya) Catalonia independence: ‘There will be ballots’, says Catalan leader despite Madrid court ruling to suspend referèndum (Independència de Catalunya: “Hi haurà paapretes de votació, diu el líder català malgrat Madrid decisió judicial de suspendre referèndum)

Le Soir ( Bèlgica): Catalogne: le gouvernement régional maintient le cap de l’indépendance (La Generalitat de Catalunya manté  la via cap a  la independència)

Le Figaro( França): Référendum : La Catalogne contourne le veto de son «adversaire» Madrid( El Referèndum: Catalunya dóna la volta al veto del seu “adversari” a Madrid