Tag: Consulta

Nou avís europeu a Madrid: L’exministre d’Exteriors eslovac avisa Rajoy que “s’ha de prendre molt seriosament” la carta de Mas pel referèndum

eslova(ACN) El president espanyol, Mariano Rajoy, s’ha de prendre “molt seriosament” la carta del president Artur Mas demanant-li la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya. Aquesta és l’opinió de l’exministre d’Afers Exteriors d’Eslovàquia i eurodiputat pel partit popular europeu, Eduard Kukan, que en una entrevista a l’ACN a Brussel·les destaca que “l’única manera” de solucionar la situació a Catalunya “és a través d’una negociació política”.

Segons Kukan, que va ser el responsable d’Exteriors eslovac entre el 1998 i el 2006, tard o d’hora hi haurà “algun tipus de negociació” entre Madrid i Barcelona. “Espero contactes i negociacions directes entre les dues parts”, destaca. “Estic totalment al cas de la situació al vostre país”, assegura el polític, del mateix grup parlamentari a l’Eurocambra que el Partit Popular, i afegeix que “el govern central està molt en contra” del referèndum mentre els catalans “estan mostrant el seu interès, i manifestant que volen” decidir el seu futur. “Entenc el desig de la gent per aconseguir la seva independència o el seu propi estat. Crec que s’ha d’entendre, tenen la seva historia, la seva cultura, se’n senten orgullosos”, indica.

“L’única manera de tirar endavant és a través d’una negociació política, no veig cap altra possibilitat, encara que aquesta sigui molt difícil”, argumenta Kukan. Segons diu, el govern català ha d’insistir en la petició d’una consulta legal “i no intentar altres camins”. “Cal intentar una vegada, i una altra, i una altra. La voluntat de la gent, al final, prevaldrà si es comporten amb responsabilitat política i demanen els seus drets”, destaca.

“Crec que a mida que la situació es desenvolupi, i si les peticions són consistents, en algun punt començarà algun tipus de negociació. Espero contactes i negociacions directes entre les dues parts”, destaca l’exresponsable d’Exteriors eslovac, que durant el seu temps al càrrec s’havia entrevistat amb el president Jordi Pujol o amb el que llavors era el seu homòleg espanyol, Josep Piqué.

Catalunya, com el cas escocès

Per Kukan, cal que el govern espanyol accepti les converses amb Catalunya pel referèndum, com ha fet l’executiu de David Cameron al Regne Unit en el cas escocès. “No estic en disposició de donar consells als meus col·legues espanyols, són independents i sobirans i han de prendre les seves pròpies decisions. Només puc dir que en una situació difícil, i quan hi ha posicions contradictòries, té sentit negociar”, assegura.

L’exministre eslovac espera que la situació catalana es resolgui “per la via pacífica” i diu que una consulta no vinculant a través de la llei catalana de consultes no refrendàries “no faria mal a ningú”. “Si no és vinculant legalment, si el resultat no s’ha d’aplicar obligatòriament, crec que no faria mal a ningú”, destaca, preguntat sobre la possibilitat que Catalunya optés per aquesta via davant d’un ‘no’ de Madrid al referèndum.

Kukan creu que la situació a Catalunya “és discutida i se segueix” a totes les capitals europees perquè els diversos governs volen tenir “la visió correcte per quan passi alguna cosa”. Mentrestant, però, “ningú vol fer res que pugui ferir el govern espanyol”. A nivell europeu, aquest eurodiputat és “molt escèptic” sobre la possibilitat que la qüestió catalana es debati formalment.

“Si la independència s’assoleix amb un acord polític”, diu Kukan, “com en el cas d’Eslovàquia”, els altres països membres de la UE “ho reconeixeran i ajudaran” al nou estat català. A més, a nivell econòmic també podria haver-hi beneficis. “Estic segur que les empreses estrangeres estarien disposades a invertir al país, i això afectaria positivament a l’economia local”, destaca, i recorda com a Eslovàquia van créixer les inversions des de l’estranger uns anys després de la separació.

El degà dels advocats de Barcelona creu que la Constitució no hauria d’impedir una consulta

yuferaEl degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Pedro Yúfera, ha assegurat que la Constitució “no hauria de ser” un impediment per a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya.

En una entrevista d’Europa Press ha considerat que, més enllà de la legislació vigent, “el lògic és que les parts parlin, i si les parts parlen, al final s’ha d’arribar a algun tipus d’acord en el sentit que sigui”.

En preguntar si veu factible que es pugui dur a terme la consulta, ha afirmat que “pot ser que sí o pot ser que no”, però que el que no té sentit és una confrontació permanent perquè no condueix enlloc i tanca moltes portes.

Sobre corrupció política, l’encara degà – que no es presentarà a la renovació del càrrec en les eleccions de la junta del col·legi del 27 de juny – ha dit que els partits “han de donar exemple i prendre decisions greus i responsables” quan es detecta un presumpte cas.

“Quan hi ha una poma podrida cal eliminar-la, i ràpid, abans que s’estengui i sembli que tothom és dolent”, ha il·lustrat Yúfera.

No obstant això, no creu que un polític hagi de dimitir pel fet d’estar imputat, ni tampoc que s’hagi d’establir una norma sobre en quin moment del procés penal deu un abandonar el càrrec o ser apartat pel partit.

Yúfera creu que això s’ha de valorar “en funció de les circumstàncies”, ja que les imputacions poden ser resultat de presumptes implicacions en casos molt greus o en casos menors.

ERC demana a Mas que faci una petició formal a Rajoy per fer la consulta

roviraEn una entrevista al programa Els Matins de TV3, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha demanat al president Artur Mas, que faci una sol·licitud  pública i oficial al president espanyol, Mariano Rajoy, per poder celebrar la consulta, i així poder conèixer la resposta i la resposta política de l’estat espanyol.

La voluntat de la secretària general d’ERC és fer públic que el govern espanyol no ens escolta, tot i que ha reconegut que sabia que Mas ja havia  traslladat en privat a Rajoy  la voluntat del govern de celebrar una consulta.

Rovira ha rebutjat d’anar el Congrés a fer la petició i creu que seria millor fer-ho en roda de premsa o en una carta pública, i que s’ha de fer en les properes setmanes, com a molt a començaments de juliol.

Rovira ha valorat positivament el resultat del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), però ha defensat de mantenir-se fora del govern i de seguir amb el pacte acordat amb CiU, que caldrà eixamplar.

ERC disposada a trencar el pacte amb CiU si la consulta no és el 2014

IMG-20130531-WA0000[1]( Europa Press) El portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha advertit aquest divendres a CiU que si la consulta d’autodeterminació no se celebra el 2014 “s’haurà trencat” el pacte entre tots dos, mentre que el líder de CiU a la cambra baixa, Josep Antoni Duran, ha insistit que l’acord subscrit entre les dues forces permet posposar-la fins al 2016.

En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, tots dos han mostrat les seves diferències sobre la interpretació de l’acord d’estabilitat signat entre CiU i ERC, ja que mentre el democratacristià aposta per “no tenir pressa”, Bosch ha sostingut que s’ha de celebrar sí o sí el 2014.

“Hi ha d’haver consulta el 2014; hi ha un pacte i està escrit. Si no es fa, considerarem que el pacte no s’ha complert i que s’ha trencat”, ha advertit el diputat republicà, que ha explicat que llavors cada formació haurà de reunir-se per decidir què ha de fer.

Abans, Duran havia remarcat que l’acord d’estabilitat preveu excepcions “econòmiques i polítiques” que permetrien posposar la consulta més enllà del 2014 però sempre dins d’aquesta legislatura -el final de la qual està previst per al 2016-.

“Tot sembla indicar que hi ha moltes raons econòmiques, polítiques i socials per no tenir pressa”, ha continuat el líder de CiU al Congrés, que ha defensat també la necessitat de no tenir pressa i intentar arribar a la consulta amb el suport del major nombre de partits possible.

Duran ha argumentat que “a totes les forces, inclosa ERC, els interessa tenir el màxim de temps possible per formular la consulta” perquè cal fer les coses bé i intentar arribar a la data de la consulta amb el màxim de suports possibles.

El líder de CiU ha subratllat que –com va dir aquest dimarts el president de la Generalitat, Artur Mas– estan compromesos amb la consulta i que el seu objectiu és esgotar la legislatura: “Estem en aquest procés i esperem arribar al 2016; esperem fer-ho amb ERC i, si no, intentarem que es faci amb altres forces”.

El partit d’Angela Merkel veu el referèndum català com un element positiu en democràcia

csu
En una entrevista a l’ACN, el diputat Thomas Silberhorn, membre del comitè d’Afers Europeus del Bundestag i portaveu Europeu de la CSU bavarès, es mostra partidari dels referèndums perquè creu que hi ha qüestions en què “la democràcia representativa es troba amb límits”, i creu que cal reformar la Unió Europea perquè sigui “més flexible” i tingui unes institucions descentralitzades “més forts”.

Silberhorn recorda que el president Artur Mas admetia el 22 d’abril a Brussel·les que a Europa el dret a decidir s’entén però la independència preocupa. Aquest és precisament el missatge que es desprèn de les paraules del diputat bavarès al parlament alemany que en una entrevista a l’ACN diu que comprèn “la consciència pròpia” de Catalunya però rebutja que la solució hagi de passar necessàriament per la independència.

Tot i que el diputat alemany evita comentar directament la situació catalana per no interferir en els assumptes interns d’un altre estat, però és un ferm partidari de preguntar a la població la seva opinió sobre grans temes polítics. “No puc valorar la seva situació a Catalunya, però la vàlua d’un referèndum no és només el referèndum en si, sinó la situació durant el període previ”, destaca.

Silberhorn és member del comitè d’Afers Europeus del Bundestag, i portaveu del grup CDU / CSU en el comitè d’Afers Legals i portaveu del partit bavarès de la coalició de Merkel en carteres com Defensa, Europa i Cooperació Econòmica.

El diputat alemany considera que preguntar directament als ciutadans dóna “molta més legitimitat” als processos polítics, inclosos els que podrien iniciar Catalunya o Escòcia, i evita predir quina hauria de ser la resposta d’Alemanya i la Unió Europea a la possible independència de Catalunya o Escòcia, ni tan sols a un vot britànic per sortir de la UE, perquè això “encara no ha passat”.

Amb tot, destaca que hi ha una “llarga tradició i molts exemples de referèndums” al seu país i que va permetre la celebració de consultes és la manera de no perdre “l’acceptació política del poble”.
Segons ell, la combinació entre unes institucions europees més àgils però potents i una intensa descentralització “és el secret per a una integració europea exitosa” que incorpori els interessos de Baviera, Catalunya o Escòcia, i també els d’estats euroescèptics com el Regne Unit.

En aquest sentit, Silberhorn assegura que l’austeritat ha d’aplicar “a tots els nivells i encara que diu que els alemanys no poden “donar recomanacions” a l’Estat espanyol sobre com gestionar les diferències entre autonomies, convida Madrid a “fer un cop d’ull” al model, que preveu límits al dèficit fiscal.
Com a diputat per Baviera, Thomas Silberhorn admet que les transferències econòmiques entre els länders són “un tema de conflicte permanent” a Alemanya.