Tag: cultura catalana

Vergonyós: Tanquen Sant Martí d’Empúries pel casament d’un multimilionari

Foto Pere Duran

El passat divendres el nucli antic de Sant Martí d’Empúries, que pertany al municipi de l’Escala, va estar blindat al públic. Tanques i personal de seguretat impedien l’accés al conjunt històric al turistes, que no el podin visitar. El motiu era la celebració d’una festa prèvia al casament del magnat nord-americà Kimbal Musk, germà del propietari de Tesla i entre els convidats hi havia l’expresident del Estats Units, Barack Obama o l’actor Will Smith.   Els veïns només podien entrar i sortir del seu domicili.

El govern socialista de l’Escala que va donar l’autorització s’ha negat a fer declaracions segons informa ACN

La situació va provocar malestar i indignació entre els turistes que volien visitar el poble. Alguns ho qualificaven de vergonyós. A l’aparcament de l’entrada de Sant Martí un cartell avisa els visitants: “Poble i restaurants tancats”.

El casament es va celebrar a les ruïnes d’Empúries el dissabte a partir de quarts de cinc de la tarda després de tancar les instal·lacions als turistes. A les ruïnes també es va es celebrar no només  la cerimònia sinó  també l’àpat, un càtering servit per un conegut restaurant de la zona.

El Departament de Cultura de la Generalitat ho va justificar dient que és habitual oferir espais públics per actes públics, però una cosa es tancar un espai per una cerimònia, però fer-ho r una festa privada com l’àpat d’un casament en un espai d’un valor incalculable que pot ser danyat és una vergonya. Tancar un poble encara és pitjor.

 

Tres catalans guanyen el premi Pritzker, el Nobel d’Arquitectura

RipollEspai Públic Teatre la Lira a Ripoll.

Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta són els tres arquitectes catalans guanyadors de la 39a edició del Premi Pritzker, dotat amb una subvenció de 100.000 dòlars i un guardó, que rebran en una cerimònia a la Casa d’Hostes de Tòquio el proper 20 de maig.

Aranda, Pigem i Vilalta va fundar RCR Arquitectes en l’any 1988 a Olot. Aquesta és la primera vegada que tres arquitectes han estat guardonats amb el premi Pritzker. Els tres han estudiat a l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

RCR“Aranda, Pigem i Vilalta han tingut un impacte en la disciplina molt més enllà de la seva àrea immediata”, va dir el jurat de Pritzker, que va ser presidit per l’arquitecte australià Glenn Murcutt.

“Els seus treballs van des dels espais públics i privats als llocs culturals i institucions educatives, i la seva capacitat per relacionar-se intensament amb el medi ambient específic per a cada lloc, és un testimoni del seu procés i la integritat de profunditat.”

El grup ha completat recentment un crematori de formigó i acer tintat a Holsbeek, Bèlgica, i van col·laborar en una entrada al Volcà de les Preses a prop del seu Olot natal.

Entre els seus treballs més destacats hi ha la pista d’atletisme Tossols-Basil a Olot (2000), la biblioteca Joan Oliver a Barcelona (2007), els cellers Bell-Lloc a Palamós (2007), el seu propi estudi a Olot, l’Espai Barberí (2008), el Musée Soulages a Rodez, França (2014), o l’Espai Públic Teatre La Lira de Ripoll i el Centre per a la tercera edat i Jardins Càndida Pérez, a Barcelona.

Han demostrat que la unió d’un material pot prestar l’increïble força i simplicitat a un edifici”, va dir Murcutt.

“La col·laboració d’aquests tres arquitectes produeix l’arquitectura inflexible d’un nivell poètic, que representa el treball atemporal que reflecteix un gran respecte pel passat, alhora que projecta la claredat que és el present i el futur.”

“Quan iniciem un projecte, estem molt interessats en visitar el lloc”, diu Carme Pigem. “Estem acostumats a” llegir “el lloc com si ens parles amb el seu propi alfabet – un alfabet que s’estableix entre el lloc i nosaltres.”. “També és molt important estudiar el que farem allà. No ens agrada començar amb una tipologia o suposicions”, ha afegit.

És aquest enfocament particular de l’especificitat lloc el que els ha fet va guanyar el Premi Pritzker d’Arquitectura d’aquest any.

 

 

 

The Guardian es fa ressò de la campanya que demana que el porró sigui emoticona de WhatsApp

porró emojiLa colla dels Blaus de Granollers, un dels grups de la Festa Major que començarà aquesta setmana, ha llençat una petició a través de la pàgina de Change.org perquè el porró, un símbol català, esdevingui una nova emoticona a WhatsApp.

The Guardian s’ha fet ressò d’aquesta iniciativa i cita la carta oberta que els membres del grup van escriure a Jan Koum, director executiu de l’empresa. El diari anglès explica que els Blaus argumenten que el porró – estimat dels locals i abusat i temut en la mateixa mesura pels turistes que lluiten per dominar-lo – és “un símbol de la nostra terra” que ocupa un lloc únic en la cultura catalana

També diuen que és molt més que una eina de cuina perquè ajuda a crear comunitat i a enfortir els llaços durant els àpats. El porró, afegeixen, es passa de mà en mà, el que permet a moltes persones beure del recipient, creant amb això un sentit de cohesió i d’ igualtat.

“Et fa sentir part d’un equip. A més, ajuda els catalans a recordar les nostres arrels – i vostès ja saben que si perd les seves arrels, perd la seva identitat”, diu la colla de Granollers.

El diari recorda la mala experiència de George Orwell amb el porró, durant la guerra del 36.

El que ha començat com una broma entre les colles de Granollers podria convertir-se en una nova iniciativa per anar normalitzant la presència dels símbols de Catalunya arreu.

A la petició que s’acompanya amb l’etiqueta #porróemoji i amb una proposta de com hauria de ser la nova emoticona, els Blaus diuen que “el porró representa gairebé totes les bondats del fet festiu (un fenomen humà excepcional!) i ens recorda les coses importants de la vida… que són les mateixes a tot el món!” i que “per això reivindiquem el porró, el volem recuperar i posar-lo en valor, i per estalviar-nos totes aquestes paraules… si el porró ja ho simbolitza, perquè no ho convertim en una emoticona del whatsapp? És un símbol cridat a representar el més essencial de la societat… i a WhatsApp no existeix un emoji per això!! Com és possible?

El grup promotor ha publicat alguns vídeos a Twitter per impulsar la seva iniciativa.

Un vídeo que cal veure. La Colla Vella dels Xiquets de Valls triomfa a la TV xinesa

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va triomfar al programa més vist de la TV xinesa , “Challenge the impossible” (Desafiant l’impossible) i “Guiness World Records “de la cadena CCTV.

La colla va carregar i descarregar un tres de nou, en una actuació on van col·laborar els Xiquets de Hangzhou, en el programa el més vist de la Xina, i en un horari de màxima audiència del primer canal de televisió de la Xina. El moment en que l’enxaneta va coronar el castell va ser un dels moments més vistos a la televisió xinesa d’aquell dia, Tot un èxit amb 200 milions d’espectadors pendents del castell i davant d’un jurat emocionat i patint, i sorprès pel que veia.

Els Xiquets han explicat que es va fer un primer intent en què una nena xinesa havia de fer d’aixecador, però no es va aconseguir, però el segon intent amb una noia de la colla sí que va reeixir.

“Heu vist mai una cosa així?” preguntava la “presentadora del programa al públic i al jurat del concurs. “És molt perillós, s’hi estan jugant la vida”. “Ja no m’atreveixo a mirar”, diu el presentador quan arribem al sisè pis, quan s’acabi aviseu-me”, diu el presentador

Es va explicant com es munta l’estratègia prèvia al castell i com s’entrellacen els braços o com es mossega el coll de la perquè els dels pisos superiors no rellisquin.

Una vegada aconseguit el castell es canta cançó del programa que significa que el repte ha estat superat.