Tag: desobediència

Ajuntament de Badalona: Gest simbòlic, però obediència

BadalonaEls regidors del govern de l’ Ajuntament de Badalona han obert les portes del consistori aquest matí. Encara que el tinent d’alcalde, Josep Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, ha estripat simbòlicament la resolució judicial del TC després d’obrir les portes als regidors del govern de l’ ajuntament que han entrat a l’edifici, en realitat és un gest simbòlic, i no de desobediència, perquè sí que s’acata la resolució del TC: Els funcionaris no aniran a treballar, no es farà cap tràmit, els ordinadors resten apagats, i no s’aplica l’acord sindical al que s’havia arribat amb els treballadors per aquest 12-0, que permetia que aquells que ho volguessin anessin a treballar.

El tinent d’alcalde, Oriol Lladó (ERC), ho ha explicat clarament: “Tothom qui vulgui pot fer alguna consulta, però no farem tràmits perquè la resolució judicial ens ho impedeix”. Els regidors han estat acompanyats per membres de la CUP, com David Fernández, les diputades Mireia Boya i  Eulàlia Reguant, el president d’ Òmnium Cultural, Jordi Cuixart o la diputada al Congrés per ERC, Ester Capella. També curiosament per l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández (ERC), que manté el festiu absolut per aquest 12-0 a la ciutat vallesana.

Per reblar l’acatament Lladó ha explicat que demà acudirien a la justícia espanyola per argumentar que tenien tot el dret a obrir aquest dimecres.

A diferència de Badalona a municipis com Celrà, Viladrau, Navàs i d’altres l’ajuntament funciona amb total normalitat.

Els ajuntaments que atendran el públic i no faran cas del 12-0

estelada BergaACN. Un total de 15 Ajuntaments han decidit obrir les portes i atendre els ciutadans aquest dimecres, convertint el 12 d’Octubre en un feiner més. La polèmica al voltant de l’Ajuntament de Badalona que, després d’un requeriment judicial, ha decidit limitar-se a atendre la ciutadania al carrer, no els ha frenat i seguiran les rutines d’un dia normal.

Els ajuntaments amb atenció de cara al públic seran quatre a la demarcació de Barcelona (Berga, Navàs, Capellades i Sant Martí de Tous), sis més a Girona (Celrà, Viladamat, Mieres, Verges, Plans d’Hostoles i Viladrau), tres a la demarcació de Tarragona (Vilella Alta, Guiamets i Campredó) i, per últim, dos a Lleida (Linyola i Torrelameu). Tots ells han donat llibertat als treballadors d’escollir si volen treballar o no. En el cas de fer-ho, podran recuperar el dia festiu en una altra data.

A diferència de Badalona, cap d’ells ha rebut cap ordre judicial que els hagi ordenat el contrari i alguns ja fa anys que obren amb normalitat en aquesta data. La CUP i ERC estan al capdavant de la majoria d’aquests governs municipals, però també n’hi ha de CiU. La intenció dels consistoris és atendre el públic en l’horari habitual si tenen prou funcionaris treballant.

Regidors sense treballadors

D’altres han preferit treballar de portes endins o seran només els regidors de l’equip de govern els que aniran al despatx. Entre aquests, s’hi troben els d’Argentona, Sant Pere de Riudebitlles, Prat de Lluçanès, Cervera, les Borges Blanques, Sort, Tàrrega, Tremp, Tàrrega o Soriguera. D’altra banda, a la demarcació de Lleida hi ha una setzena de municipis més governats per ERC on els regidors de l’equip de govern del partit republicà obriran el consistori per posar-lo al servei de la ciutadania i atendre ”consultes i suggeriments”.

Es tracta de Sant Guim de la Plana, Sant Guim de Freixenet, i Montoliu de Segarra, a la Segarra; Torrebesses, Llardecans, i Almenar, al Segrià; Torregrossa, Bellvís i Bell-lloc d’Urgell, al Pla d’Urgell; el Soleràs i la Granadella, a les Garrigues; Bellcaire d’Urgell, la Sentiu de Sió, Montgai i Agramunt, a l’Urgell; i Coll de Nargó, a l’Alt Urgell.

Només la CUP treballarà a Girona

A la capital, Girona, l’Ajuntament romandrà tancat, tot i que la CUP ha demanat al ple d’aquest dilluns que no es consideri festiu. L’equip de govern format per CiU i PSC s’ha compromès, com ja ha fet en anys anteriors, a obrir perquè els quatre regidors de la CUP hi puguin anar a treballar, però sense serveis municipals que atenguin el ciutadà.

Ramon Cotarelo: La desobediència civil és desobediència fiscal

Ramon CotareloEn una entrevista a Vilaweb, el catedràtic de ciències polítiques i politòleg, Ramon Cotarelo, explica la seva visió de la situació actual i del futur del procés. Cotarelo posa sobre la taula alguns dels escenaris possibles, però hi ha dos punts que volem ressaltar.

El primer és la unilateralitat. Pel catedràtic madrileny no hi ha cap possibilitat d’un referèndum acordat amb l’estat, i una repetició del 9-N no seria la millor opció, sinó que veu molt millor que el Parlament rebés un projecte de constitució de la república catalana elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, l’aprovés i el sotmetés a referèndum.  Per Cotarelo això seria tan il·legal com allò altre des del punt de vista de la legalitat espanyola, però tindria molta més força perquè seria una decisió del Parlament.

L’altre punt que cal destacar es quan parla de desobediència. Per Cotarelo si la via de desobediència es generalitza i és assumida per les autoritats catalanes, el govern espanyol actuarà, pressionat pel Parlament, l’opinió pública i, especialment pels mitjans de comunicació.

Com reaccionaran els Mossos d’Esquadra quan els arribi una ordre de detenir dirigents polítics catalans? es pregunta. Pot passar qualsevol cosa, diu Cotarelo, i què passarà si els catalans comencen a pagar els imposts a la hisenda catalana? Com va començar la desobediència civil teoritzada per Henry David Thoreau? pregunta Cotarelo. Amb la desobediència fiscal…respon l’entrevistador

Exacte! diu Cotarelo. Thoreau va dir que tenint en compte la injustícia i la iniquitat de la guerra entre els Estats Units i Mèxic, ell no pagaria els imposts al govern. És així com va començar la teoria de la desobediència civil. Fou una desobediència fiscal.

La CUP tenyeix Barcelona de rosa en una manifestació transversal per la desobediència a l’estat

Per les Llibertats avancem sensepor

La manifestació, convocada per la CUP ha aplegat milers de persones aquesta tarda pel centre de Barcelona amb el lema “Per les llibertats, avancem”.

La concentració volia denunciar la persecució judicial que pateix la política catalana tant a nivell  municipal (càrrecs electes denunciats) com també nacional (múltiples impugnacions al TC de lleis catalanes). La campanya iniciada ara fa 1 mes és a favor d’un procés d’independència per la via unilateral”, segons ha afirmat el diputat al Parlament Benet Salellas, perquè les institucions espanyoles no es poden reformar”.

Manifestació transversal

marea rosaA banda del nombre de manifestants, uns 10.000 segons l’organització, el que més ha cridat l’atenció ha estat la transversalitat dels representants de les entitats i partits assistents a la marxa convocada per l’esquerra independentista. Joan Tardà i Alfred Bosch (ERC), Víctor Terradellas (CDC), Jaume Asens i Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú), Maria Dolors Sabater, alcaldessa  de Badalona, David Companyon (EUiA)Eduardo Reyes (Junts pel Sí), Eudald Calvo (vicepresident de l’AMI), Jordi Cuixart (Òmnium), José Maria Clavero (Súmate), Rosa Alentorn (ANC), Elisenda Paluzie ( Sobirania i Progrés), Carme Teixidó i Josep M. Bellmunt ( Ara o Mai), Anna Arqué (ICEC).

A banda alcaldes de la CUP com Montse Venturós, alcaldessa de Berga, Dani Cornella (Celrà), Jaume Casals (Navàs), Joan Coma el regidor de Vic, imputat per l’Audència, entre d’altres, també els ex diputats, Quim Arrufat i David Fernández, i la practica totalitat dels parlamentaris de la CUP com Anna Gabriel o Eulalia Reguant.

La manifestació ha acabat a la Plaça Sant Jaume, amb els representats de les entitats a dalt de l’escenari, acompanyant els parlaments de l’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, que ha llegit el manifest de la campanay, i ha qualificat la situació d’inacceptable per a qualsevol “règim democràtic” que respecti els drets dels ciutadans, i de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, investigada per no despenjar l’estelada del seu ajuntament, que ha clausurat la marxa amb un poema de Joan Margarit. En acabar ha cridat: “Som un poble unit, alegre i combatiu. Visca la terra”.

“Que cap tribunal ens faci callar”. Suport a la manifestació del 7 de maig

CUP

Avui la CUP ha fet públic un manifest de suport a la manifestació del proper dissabte, en el que reclama que les institucions catalanes, començant per la Generalitat i seguint pels ajuntaments, assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones perseguides i encausades, càrrecs electes o ciutadania, pel fet d’expressar democràticament les idees que considerin, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes.

De moment el manifest compta amb el suport d’una dotzena d’entitats, entre les que es troben Súmate, la Intersindical, el SEPC, la Xarxa, Catalunya diu Prou, Ara o Mai o la Xarxa d’Ateneus, i d’un centenar de persones, entre les que trobem a Lluís Llach, Ernest Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Tardà, Elisenda Paluzie, David Fernández, Empar Moliner. Teresa Forcades, Jaume Asens, Oleguer Presas i Joel Joan

El text afirma que no podem permetre que l’Estat espanyol posi sota investigació i judici a regidors i regidores, ajuntaments, i potser diputats ben aviat, per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics sobre com creuen que hauria de poder decidir-se el futur del nostre poble. Per això crida a la mobilització del proper 7 de maig per mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d’excepció, i que esta decidia a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país.