Tag: eleccions municipals 2015

Els alcaldes independentistes controlen la gran majoria de municipis de Catalunya

3 mapa alcaldes 2015

En groc els municipis amb alcalde de CiU, ERC o la CUP. En vermell els del PSC, en verd els d’ICV, en gris grups locals, Barcelona ( Bcn en Comú) i Badalona (Guanyem Badalona) en lila.

698 municipis catalans tindran alcaldes d’una força independentista

Des d’ahir hi ha 436 municipis amb alcalde de CiU, 346 amb majoria absoluta, que és la primera força, seguida d’ERC que en controla 248, 188 amb majoria absoluta.

El PSC  ha aconseguit 105 alcaldies, 66 amb majoria absoluta, ICV ha aconseguit 16 alcaldes amb la seves sigles i 8 vuits més en candidatures de confluència amb el nom de L’Entesa. La cinquena força als ajuntaments és la CUP amb 14 alcaldes, 9 dels quals van obtenir majoria absoluta. El PP () només conserva l’alcaldia de Pontons (454 habitants)i  Ciudadanos no té cap alcaldia. Finalment en prop d’un centenar de municipis l’alcalde pertanyen a alguna agrupació d’electors locals.

L’estelada ja oneja a Badalona. Incidents pel mal perdre del PP

“Fora feixistes de l’ajuntament”, així ha estat acomiadat Albiol de l’ajuntament de Badalona, després de què Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, hagi pres possessió de l’alcaldia per imperatiu legal i per la república catalana.

estelada badalonaFoto Jordi Borràs

Però els partidaris del ja ex alcalde popular no estaven d’acord amb el resultat sorgit del’ajuntament votat democraticament, ni amb l’estelada que ha onejat a la plaça consistorial,  i a la plaça de la vila s’hi ha concentrat partidaris d’Albiol amb banderes d’Espanya, però també i més nombrosos, de Guanyem Badalona i els partits que li donen suport com ERC que feien onejar estelades. S’han produït alguns petits incidents amb algunes empentes entre els dos grups

Els manifestants que donaven suport al candidat del PP cridaven que “havien estat robat els vots” i que el nou govern és un “trampós”.

“El paper de les forces militars i policials espanyoles a les eleccions catalanes”

vot PP I C's

Els resultats del 24-M a Barcelona han permès visualitzar de forma clara el pes electoral de les forces militars i policials espanyoles al Principat de Catalunya. Es dóna el cas, que l’única secció electoral de la capital catalana on el PP va guanyar fou la núm. 108 al districte de Sant Martí amb un 35% de vots, més 19% per a C’s.

BrucCaserna del Bruc

De forma similar, el millor resultat de Ciudadanos ha estat a la secció 52 del districte de Les Corts: Segona força amb 25% dels vots, seguida de nou pel PP amb 20%.

Quina és la particularitat d’aquests dos llocs? El primer és la secció electoral corresponent a la caserna de la Verneda de la policia espanyola. El segon, a la caserna del Bruc de l’exèrcit espanyol.

Caserna Verneda

Caserma de la Verneda 

Aquests resultats indiquen clarament que els cossos policials i militars espanyols a Catalunya, voten majoritàriament partits unionistes, tot consolidant el seu rol com a forces d’ocupació del Principat.

Si hom suma els aproximadament 10.000 efectius de la Guàrdia Civil i Policia Espanyola (CNP) als aproximadament 2.000 adscrits a la IV “Región Militar” catalana, i suposant que l’Estat no incrementi aquest nombre els propers mesos (i que aquests s’inscriguin efectivament al cens electoral català), ens trobem amb la situació que al voltant d’un 0.2% dels 5.5 milions d’electors/es catalans (unes 12.000 persones majors de 18 anys, similar a una població de la mida de Badia del Vallès) és conformat per forces policials-militars espanyoles obertament unionistes.

Aquestes dades no són negligibles si tenim en compte que la millor forma per legitimar internacionalment el resultat de les eleccions al Parlament del 27-S, que són el referèndum de-facto sobre la independència, és que els partits independentistes obtinguin majoria absoluta en nombre d’escons (més, idealment, el 50% + 1 del total de vots).

 

The Guardian: Els independentistes han guanyat les eleccions. El terratrèmol està per arribar

The Guardian. L'independentisme ha gunayat

El diari britànic The Guardian fa un repàs als resultats de les eleccions a l’estat espanyol, i a la pregunta de si hi ha hagut el terratrèmol que molts auguraven en la política espanyola després de les eleccions diumenge, afirma que la resposta és ras i curt, que no.

No, perquè els dos partits tradicionals del sistema, PP i PSOE, encara que han vist com la seva hegemonia de molt de temps s’erosionava mantenen entre els dos més del 50% del total de vots.

Però en canvi el diari britànic creu que l’interrogant tàcit que plana sobre el futur pròxim d’Espanya, segueix present, i no es altre que el “tossut problema català”.

Recorda que el govern català té la intenció de convertir les eleccions del 27-S en un referèndum sobre la independència, i si els resultats de diumenge es repliquen llavors pot realment guanyar. El rotatiu creu que s’ha parlat molt del fet que diumenge passat el principal partit independentista va perdre la ciutat de Barcelona, i que això és sens dubte un cop dur, però que el de que pocs semblen haver-se adonat, és que el camp pro-independència en el seu conjunt ha augmentat el seu suport de forma substancial, i ha guanyat efectivament les eleccions a Catalunya.

Això tampoc no vol dir que estigui tot resolt per als partits independentistes quan arribin les eleccions de setembre, on poden obtenir una majoria d’escons al Parlament, però sense una majoria de vots. En qualsevol cas, la confusió està gairebé garantida i, en funció del que succeeixi a continuació, el debat polític estatal en el seu conjunt podria canviar bruscament, i afectar a les eleccions generals del novembre. Això sí que seria un terratrèmol diuThe Guardian.

Forcades somnia amb una gran coalició que inclogui ERC però no diu res clar sobre el procés independentista

Cavall de TroiaLa pírrica victòria de Barcelona en Comú a les municipals de la capital de Catalunya, estimula repetir plantejaments, però ni Catalunya és Barcelona, ni unes eleccions al Parlament són com unes locals, ni es votarà una formació que no tingui un discurs clar i sense matisos a favor e la independència, i menys barrejats amb una partit no independentista com ICV, o amb Podemos que ja ha declarat repetidament el seu espanyolisme. Els catalans no li faran la feina a Espanya. Primer cal definir-se clarament sobre el procés principal que té en marxa el poble català en els darrers 300 anys, i després parlar de coalicions.

En declaracions a RAC-1, Forcades s’ha mostrat favorable a una coalició amb els partits de Barcelona en Comú (Podemos, Iniciativa-Esquerra Unida i Alternativa i Procés Constituent) i afegint-hi també la CUP. Forcades fins i tot proposa un nom per aquesta candidatura: Capgirem Catalunya en Comú.

Forcades ha dit que aquesta candidatura podria guanyar les eleccions, però que per fer-ho precisa el suport d’ERC: Si no comptem amb ERC això es fa difícil de pensar, ha dit la monja benedictina de clausura, que aspira a liderar aquesta impossible coalició i ser l’Ada Coalu de Catalunya.