Tag: Eleccions Plebiscitàries

Proposta a somcats.cat per anar a votar amb l’estelada

Des de Ara o Mai hem iniciat una proposta per anar a votar amb una estelada el dia 24M, per respondre a la demanda de la junta electoral de retirar les estelades dels espais públics.
Aquídescarga podeu consultar la proposta i votar-hi a favor, en contra, esmenar-la… ( cal donar-se d’alta prèviament)
Us deixem el text íntegre:

Benvolguts,

Des d’Ara o Mai us proposem iniciar una campanya per xarxes de forma coordinada i en resposta a la junta electoral central pel que fa a la retirada d’estelades dels edificis i administracions públiques.

És per aquest motiu que volem proposar que el proper 24 de maig anem tots a votar amb l’estelada posada. Com us sigui més còmode:

  • amb una samarreta estelada
  • amb l’estelada penjada al coll, supermans 😉
  • amb motius independentistes

Feu-vos una foto i pengeu-la al Twitter amb el hashtag #24MportaEstelada.

Fem del 24 de maig una reivindicació d’allò que portem tant temps demanant: la independència.

Carme Teixidó
Presidenta d’Ara o Mai

Duran diu que les eleccions no seran plebiscitàries i també carrega contra ERC

CartaPotser seria bo que ERC aclareixi que ha pactat, però també amb qui?

El líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, afirma a la seva carta setmanal que les eleccions del proper 27 de setembre “no poden ser considerades com un plebiscit”.

Duran diu que no s’han de perdre energies sobre si seran plebiscitàries o no. I afegeix que si “anant en una llista unitària ja hi havia serioses objeccions a considerar el resultat com el d’un plebiscit, ara encara més”. El plebiscit requereix una resposta de vot directe a una proposta amb un sí o un no. I unes eleccions parlamentàries amb un sistema proporcional, corregit per la llei d’Hondt i amb circumscripcions que trenquen el principi d’una persona un vot, no poden ser considerades com un plebiscit, sentencia Duran

Duran carrega amb duresa contra ERC, i diu que “ell és dels que no ha oblidat l’acció de govern del tripartit. O és que no recordem les nostres justificades crítiques? es pregunta Duran.

I encara que diu que defensa l’acord de legislatura amb els republicans, sense matisos, això no vol dir que no sigui conscient de la seva complexitat, i afirma que el PSC va quedar escaldat de la col·laboració amb ERC.

En relació a l’acord de crear majories després de les municipals amb ERC, diu que quan encara no passaven cinc minuts, el candidat d’ERC a la ciutat de Barcelona ja es desmarcava de l’acord de Mas i Junqueras. I alerta: “compte amb la ingenuïtat”.

Duran, però, defensa que UDC es presenti amb CDC a les eleccions del 27 de setembre i mantinguin l’actual fórmula de la federació, tot i que diu que no “els hi fa cap por quedar despenjats”, i que encara que volen anar com CiU, fins ara no coneixen el format de candidatura que proposarà el president Artur Mas als partits.

Mentre Mas negociava allargar el procés, Felip Puig i Alemany sopaven amb jutges militars i polítics de PP i C’s

Kitty'sEl govern i CDC, hauran de donar explicacions immediates del que és una burla als catalans, reunint-se a sopar amb aquells que ataquen el procés que ells diuen liderar.

Comandaments militars, alts directius d’Abertis, empresaris, jutges, polítics de Convergència, el PP o Ciudadanos, que poden tenir en comú?…, doncs bé una trobada en el Pub Kitty’s, al carrer Nau Santa Maria de Barcelona, propietat de l’ex-cap de protocol de la Generalitat en temps de Jordi Pujol,  i actualment cap de relacions institucionals d’Abertis, Segi Loughney Castells, per parlar del procés independentista català

Una munió de persones contraries al procés independentista i al dret a decidir dels catalans, van compartir taula i copes amb el conseller Felip Puig i amb el president del Consell Assessor per a la  Recuperació Econòmica (CAREC), del President Mas, Salvador Alemany, també president d’Abertis.

L’Inspector en cap de l’Exèrcit, el tinent general Ricardo Álvarez Espejo, el general de la Guardia Civil, Ángel Gozalo, i el Fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ha signat  la querella contra Artur Mas, el catedràtic d’Economia, Francesc Granell, l’ex-president de Nissan, Juan Echevarria, el president de FIATC, Joan Castells, el director d’Schneider Electric, Julio Rodríguez; la portaveu adjunta de Ciutadans, Carina Mejías; el primer secretari del PSC, Miquel Iceta o el portaveu del PP, Enric Millo, molts d’ells reconeguts enemics del dret a decidir dels catalans, eren alguns dels convidats, segons recull Economia Digital,

El sopar es va celebrar la setmana passada, i es va tractar de les repercussions que tindria la independència per l’economia. La filtració sembla que ha provocat malestar perquè alguns dels assistents volien una reunió secreta. De fet el local es va tancar al públic.

Primeres informacions sobre el document d’Òmnium que pot haver condicionat el procés

esteladesLluís Turró

Aquestes són les primeres notícies sobre el famòs informe d’Òmnium, que amb l’argument que ens falten vots (independentistes), hauria servit de base per a retrasar tot el procés, i del que tant s’ha parlat, però que no s’ha donat a conèixer

Compte amb les informacions falses

Ahir varem tenir reunió comarcal de l’ANC al Maresme. Es presenta el pla d’acció per aquest 2015 i tots volem saber què tenim per davant.

El pla d’acció va encapçalat per un informe respecte a la intenció de vot en un referèndum, els indecisos i el seu nombre. La font de l’informe és Òmnium. Mostra una classificació dels indecisos, separant-los fins i tot pel canal de televisió que miren, i dóna possibles metodologies per convence’ls. L’informe em va semblar si més no estrany. Us dic perquè, la intenció de vot pel “Sí” es valora en 1.9 milions de votants, però la resta de classificats no es valora. El nombre de votants del Sí és el nombre de votants del Sí/Sí el 9 de novembre.

Fer valoracions tenint una sola dada absoluta és fa fent estimació directa de les altres. Si tenim 100 persones i 60 són d’un gènere, la resta, 40, seran de l’altre. Així és fàcil. Com més segur és el nombre absolut conegut, més segur és el nombre estimat.

Quan Òmnium dóna valor absolut conegut a la xifra de votants de Sí, posa aquestes dues premisses “Tots els independentistes van votar” i “Tots van votar Sí/Sí”. La segona és difícilment rebatible. La primera, en canvi, deixa de tenir en compte factors difícils d’aplicar, però molt significatius. Alguns exemples de motius pels que tots els independentistes no van votar són:

  • Hi havia un terç de col·legis on votar, comparant amb un referèndum normal.
  • Molts col·legis eren instituts, que solen estar separats del nucli urbà.
  • Es votava per DNI. Així que:
    • Podies estar empadronat a Tossa i haver de votar a Matadepera.
    • El DNI caducat no servia.
  • Manca de motivació. La consulta es va classificar com “no definitiva” abans de fer-se.

Alguns factors castiguen a tots els votants, però donat que l’abstenció va ser més alta en els del “No”, castiguen proporcionalment més als del “Sí”. Entenem així que la dada absoluta 1.9 milions no és tan clara com sembla.

El document encara és més estrany al no donar valors pels votants del “No” i concloure que “No som prou per guanyar un referèndum si el féssim ara”.

Ni tan sols hi ha l’intent de validar la conclusió fent l’estimació inversa, es a dir, donant un nombre de votants del “No” i extraient les mateixes conclusions. L’informe és matusser i esbiaixat. Afecta directament a les bases introduint el desànim.

Sota una base tan feble, es construeix un pla d’acció de prop d’un any de durada, per convèncer indecisos i així guanyar un referèndum el 2016. S’abandona l’imperatiu del full de ruta ANC d’aconseguir el mandat popular aquestes plebiscitàries. Preguntat el ponent pel motiu doncs, d’aquestes eleccions, respon que són per “aconseguir una majoria independentista al Parlament”. La següent pregunta ja no la vol sentir: “com, si l’informe diu que no som prou?”

Mireu, que no som prou li he sentit a dir a moltes persones properes a Convergència. Darrerament això s’ha estès a l’ANC. Però la llum vermella no es va encendre fins que no li vaig sentir dir al vicepresident de l’Assemblea, Jaume Marfany. En Jaume va fent crides a anar en compte amb les informacions falses. Voldria, des d’una absoluta humilitat, que tingués també en compte la possibilitat de estar fent cas d’un informe més que dubtós. I no li demano que faci cas de les meves afirmacions. Però sí que demani dades, les contrasti amb persones imparcials i en tregui l’entrellat. Com ell mateix diu moltes vegades, el moment és molt important i únic.

Jo també estic preocupat per informacions falses. I els que veuen el tomb que pren el procés, juraria que també.

 

Els crits d’eleccions o dimissió en la visita de Mas a Girona silenciats a la majoria de mitjans

Unes 200 persones van rebre ahir nit a Girona el president de la Generalitat, Artur Mas, amb crits d’independència però també ”eleccions o dimissió”, però la majoria de mitjans catalans van preferir obviar-ho i oblidar els crits de dimissió

mgA l’Ara podem llegir: Més de 200 persones reben Mas a Girona amb crits “d’eleccions i independència”, el mateix títol que repeteix Vilaweb, els dos recollint la nota de premsa de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el Diari de Girona també titula “unes 200 persones insten Mas a convocar eleccions immediates” i en el subtítol en lletra molt més  petita, si que hi podem trobar: “El president és rebut a Girona per l’ANC amb crits d’independència o dimissió”. Tampoc la Vanguardia que recull la nota de premsa d’EFE, i que titula “Unas 200 personas convocadas por la ANC instan a Mas a avanzar elecciones en un acto en Girona”. El Punt Avui no fa cap referència a crits en el seu títol i només en el text hi podem llegir que “els crits d’independència, van acompanyar Artur Mas durant el breu recorregut que va fer”.

Inclús els mitjans espanyols com ABC tampoc recullen els crits contra Mas,  “Mas, recibido entre gritos de elecciones e independència” titula aquest diari, així com d’altres mitjans espanyols.

Mas GironaMas es va traslladar a a la capital gironina per inaugurar la nova biblioteca pública Carles Rahola de Girona. Anava acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i va ser rebut per l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, o el delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, entre d’altres.

Alguns mitjans recullen la foto del representant de l’ANC  donant la mà a Mas, i entregant-li un escrit  en que es defensa la necessitat d’arribar a un acord, però el vídeo de la CUP de Girona permet escoltar clarament els crits.