Tag: Elisenda Paluzie

L’ANC demana de reformar el reglament del Parlament per investir Puigdemont

En una entrevista a Europa Press, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que confia que la presidència de Quim Torra sigui provisional, i que una vegada constituït el govern s’impulsi ben aviat una reforma del reglament del Parlament que permeti tornar a investir a distància el president Carles Puigdemont.

La comissió del reglament no es pot activar si abans no es forma govern, així que Paluzie ha recordat que com aviat n’hi haurà l’independentisme haurà d’actuar en conseqüència. ‘Seria coherent amb el que ens han dit: que farien una investidura provisional, que seria una presidència provisional i que era un govern provisional’.

“Com a ANC pensem que el que haurien de fer després de la constitució del govern és posar en marxa la comissió del reglament, que és el que facilitaria la investidura de Puigdemont i seria absolutament legal”, ha defensat la presidenta de l’Assemblea.

La reforma de Llei de la Presidència per investir Puigdemont a distància està suspesa pel Tribunal Constitucional. Paluzie es mostra convençuda que el que dirà el tribunal és que, per a investidures a distància, no es necessita una llei, sinó modificar el reglament, i donarà llum verda. ‘No és anti-estaturi fer una investidura telemàtica; són mètodes d’elecció, de participació i de decisió propis d’una societat que evoluciona, i el reglament ha d’adaptar-se’, conclou la líder de l’entitat independentista.

Paluzie entén que Puigdemont renunciés a ser investit, malgrat que l’ANC l’hi va demanar fins i tot en persona que no ho fes, i admet que la investidura de Torra no era la preferència de l’entitat: ‘És evident que no és el que volíem. Nosaltres hem defensat sempre la restitució del govern legítim.’

L’ANC preveu que el nou govern no podrà fer “grans polítiques” perquè d’una manera o una altra seguirà tutelat per l’estat. Per això demana que es doni molta força al Consell de la República. Així, proposa que algunes de les competències de la Generalitat, com les d’Afers Exteriors, es desenvolupin des d’aquest Consell, ja que vaticina que l’estat espanyol vetarà que el govern reobri delegacions a l’exterior o reactivi el Diplocat.

Em semblaria molt bé que el conseller d’Exteriors fos algú que estigués a l’exili. Donaria força al govern de la República allà i permetria que el govern d’aquí no fos una cosa merament autonomista. És una idea que poso sobre de la taula” ha explicat.

Paluzie preveu una legislatura amb un ‘xantatge permanent’ de l’estat espanyol cap al nou govern de Torra: per la via judicial a través dels presos polítics, i per la via política a través de la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya.

La presidenta de l’ANC avala que Torra hagi ofert diàleg al govern espanyol, però no té gaire confiança en què es produeixi. Considera que ja s’ha vist, a través del tribunal Suprem, que no hi ha voluntat de l’estat d’encarar una solució negociada.

Paluzie considera “vox populi” que els partits sobiranistes vulguin anar de nou a eleccions aviat, però espera que no sigui perquè no es posen d’acord en provar de nou la investidura de Puigdemont.

El 2018 el Fons de Pensions espanyol pot estar liquidat. Una Catalunya independent garantiria els pagaments

Saldo aculumat Seg Social

Agraïm l’ajut de la Dra Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Emresa de la UB, que ens ha facilitat una part de les xifres i conclusions que s’esmenten a l’article.

El Fons de Reserva de les Pensions  de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per crear confusió, ho va afirmar el passat mes de febrer, José Luís Escrivà, president de l’Autoritat Fiscal Independent (Airef).

Fons Pensions 2Escrivà adverteix que el 2018 la guardiola de les pensions s’haurà buidat totalment. Quan el PP va arribar al govern el setembre de l’any 2011 el Fons de Reserva de les Pensions havia arribat a un màxim històric de 66.815 milions d’euros.  Però durant els anys 2012, 2013 i 2014 el govern de Rajoy va treure fins a 43.000 milions d’euros d’aquest fons, alhora que també va buidar i arruïnar el Fons de Prevenció i Rehabilitació de les mútues, del qual  van treure uns altres 5.350 milions d’euros.

El Fons de reserva de les pensions de la Seguretat Social es va establir l’any 1997 com a conseqüència del Pacte de Toledo per poder pal·liar els efectes dels cicles econòmics baixos i atendre les necessitats del sistema de pensions públic. La primera aportació no es va fer fins l’any 2000

El govern va recórrer al Fons per pagar les pagues extra dels pensionistes. Actualment segons les dades del mateix Ministeri d’Ocupació, l’import del Fons és de 32.481,31 milions d’euros, el un 3,12% del PIB, mentre que al 2012 suposava un 6,2%.

Al ritme actual Escrivà calcula que l’any 2018 el Fons estarà absolutament esgotat. La recaptació fiscal no arriba al 40% del PIB (ha de ser al menys d’un  42% per evitar dèficit), i els contractes escombraries, temporals i amb salaris baixos, aporten poc a la Seguretat Social, i amb la taxa d’atur del 28,9%, la situació es complica forma absoluta.

I Catalunya?

Si considerem el cas català diferenciat de l’espanyol la cosa canvia i molt.

Pensions Catalunya sense EspanyaCatalunya:

1/Genera més ingressos que la resta de l’Estat perquè té una taxa d’ocupació més elevada (menys atur i menys obligacions) i uns salaris més alts, és a dir una cotització mitjana superior

2/Rep menys diners que la resta de l’estat per tres motius:

Té una població menys envellida que la mitjana de l’estat espanyola.

Té una menor taxa de dependència demogràfica (relació població major de 65 anys i població en edat de treballar) en gran part a causa de la immigració

Té una menor taxa de reemplaçament (relació pensió i productivitat mitjana): la major productivitat de l’economia catalana no es reflecteix proporcionalment en una major pensió mitjana.

En conjunt a Catalunya en el període 1995-2011 tindria un saldo positiu de 24.124 milions d’euros, Espanya amb Catalunya tindria un saldo negatiu de 106.826 milions d’euros. La realitat actual Espanya amb Catalunya té un saldo negatiu de 82.702 milions d’euros.

La conclusió és que l’estat espanyol no es troba en el moment actual en situació de garantir les pensions a curt termini. Una Catalunya independent es capaç no només de cobrir les pensions  sinó de millorar-les.

Per què el govern belga podria caure si no reconeix una Catalunya independent? Res és casual

Flemish nationalists face Catalan independence dilemmaDiari Politico

Segons es pot llegir a la premsa belga, el partit independentista flamenc N-VA, el principal partit de la coalició que governa a Bèlgica ha amenaçat amb trencar el govern de l’estat belga si aquest no dóna suport a la independència de Catalunya.

El vice-prime ministre belga i ministre de l’interior, el flamenc Jan Jambon, ha amenaçat amb enderrocar el govern de coalició si quan Bèlgica s’enfronti al fet d’haver de reconèixer la independència dels catalans, el govern es negués a fer una declaració institucional de reconeixement.

Tots els pobles tenen dret a triar el seu propi destí, també dins de la Unió Europea”, va dir Jambon

ICEC-JambonSegons fonts del partit a la premsa belga, la NV-A vol que Bèlgica reconegui Catalunya com a Estat en el moment en què es produeixi la independència. L’executiu belga està liderat per Charles Michel (liberal francòfon), compta amb el suport dels democratacristians del CD&V, l’Open VLD i la mateixa N-VA. El pacte, que va trigar mesos a gestar-se es trencaria si no es reconegués la independència catalana.

 

 

Com s’ha arribat fins aquí? Res és casual

Tam com recull el digital Politico, que té edicions a tot el món, va ser al desembre i en una trobada amb movimenst independentistes europeus, quan Jan Jambon ja va fer aquests anunci de les intencions de NV-A. Aquesta trobadava ser recollida en un tuït de l’Anna Arqué, que estava present a la reunió amb Jambon.

Elisenda-Paluzie-Carme-Teixidó-i-Anna-Arqué 9-NAnna Arqué (ICEC), Carme Teixidó (Ara o Mai) i Elisenda Paluzie (Sobirania i Porgrés) amb observadors internacionals el 9-N

La relació i el compromís dels moviment independentistes europeus amb l’independentisme català, ve de lluny, i un dels que sempre ha donat més suport ha estat el flamenc. La tasca diplomàtica discreta, allunyada moltes vegades del món mediàtic, però constant, de persones i entitats del nostre país han creat vincles i lligams, que van donant resultats.

Jambon era un dels 250 observadors internacionals que es van desplaçar al nostre país per a les Consultes Populars, que es on es dóna a conèixer a Catalunya. Membres del NV-A i del moviment social belga es trobaven entre els més de 100 observadors internacionals que també van venir per al 9-N de la mà de “l’International Comission of European Citizens (ICEC)”, que a Catalunya lidera l’Anna Arqué, que en va finançar els costos.

Jambon el NV-A i els moviment social flamenc també van ser els amfitrions a Brussel·les de la manifestació per a reclamar l’exercici del dret a l’autodeterminació a la UE, i en la que van participar moviments independentistes de tot Europa. Una manifestació també organitzada i liderada per l’ICEC que a Catalunya va tenir el suport  d’entitats com el CIEMEN, Ara o Mai, Sobirania i Progrés, Catalunya Diu Prou o l’Intersindical, que van col·laborar en l’organització i en la logística de la manifestació que va ser un gran èxit.

foto-mani 30-MEntitats preparant la manifestació del 30-M 2014 a Brussel·les 

Recollida conjunta de signatures, entrevistes, col·laboració en premsa internacional, conferències i suport als actes dels moviments independentistes europeus o reunions amb diferents figures polítiques. Tota una feina d’anys per construir sòlides complicitats en silenci lluny del titular de la notícia diària i amb l’únic objectiu de la independència de Catalunya i el seu natural reconeixement internacional. Res es casual, ni ariba sense feina i estratègia a mig-llarg termini. 

 

 

Junqueras admet que la llista única del 27-S va ser un error i veu l’acord amb la CUP molt a prop

Junqueras 3Agències.

En una entrevista a RAC-1 el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reconegut que la llista unitària de Junts Pel Sí el 27-S va ser una estratègia equivocada per a l’independentisme.

Junqueras ha afirmat que la suma de diputats de Convergència i ERC, el 27-S va ser la més baixa de la història de la democràcia tot i sumar més vots que mai, i per això el 20-D cal anar separats.

Si el 27-S vam sumar menys que mai, ara el 20-D és possible que sumem més que mai, i això ha de ser motiu de reflexió”, ha afirmat el president d’ERC.

ERC era contrària inicialment a l’acord, però hi va accedir el juliol passat després d’una reunió a Palau amb CDC, ANC i Òmnium, i en contra del parer d’altres sectors de l’independentisme. 

En relació a la situació actual, Junqueras diu estar convençut que les negociacions entre Junts Pel Sí i la CUP avancen en la bona direcció i que veu “probable” que el pacte de governabilitat i la posterior investidura d’Artur Mas arribin abans d’acabar el 2015. “

Les negociacions es tancaran previsiblement el proper 22 de desembre i la CUP celebrarà la seva assemblea el dia 27. La setmana següent seria, doncs, la de la investidura. El Govern resultant tindrà, entre d’altres, la missió de negociar amb l’Estat el repartiment d’actius i passius en el camí cap a la independència. Junqueras opina que si els dirigents espanyols no discuteixen “de forma educada”, la comunitat internacional avalarà el criteri més beneficiós per a Catalunya.

Mas, Paluzie i Amat expliquen per què les pensions estan assegurades en una Catalunya independent

Elisenda Paluzie, Artur Mas, Oriol Amat, Badalona, pensionsAvui al museu de Badalona, ha tingut lloc un acte per parlar sobre les pensions en un estat català independent.

Ha obert l’acte l’economista Oriol Amat, núm. 7 de Junts Pel Sí, que ha recordat que Catalunya és un aportador net a la Seguretat Social Espanyola perquè és un país on hi ha menys atur, les cotitzacions són més altes i la població més jove, i que per tots aquests motius les pensions estan assegurades en una Catalunya independent.

Posteriorment ha pres la paraula Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, que ha explicat que han actuat amb total rigor acadèmic quan han fet els números de la Catalunya independent per posteriorment anar desplegant amb contundència les dades que mostren com des de l’any 1995 fins el 2011 ( ultimes dades disponibles) la Seguretat Social Espanyola ( amb Catalunya inclosa acumula un dèficit superior als 104.000milions d’euros, mentre que si en el mateix període Catalunya hagués gestionat les seves aportacions com un estat independent, hauria tingut un superàvit d’uns 24.000 milions d’euros, el que significaria un total d’uns 3.200 euros més per a cada pensionista, durant aquest periode ( 1995-2011).

També ha explicat que en la situació actual d’atur la Seguretat Social catalana presenta un cert dèficit els darrers 3 anys, molt menor que l’estatal, però que amb el guany econòmic que suposaria un estat propi que gestiones els seus propis impostos, quedaria eixugat sense problemes, inclús sense comptar que  l’estat espanyol ens hauria de transferir-nos una part dels fons de pensions actual, un mínim de 6.000 milions d’euros en cas  d’una separació pactada amb repartiment actius.

Finalment ha pres la paraula el president Mas, que ha recordat que l’estat espanyol només sap amenaçar però que són incapaços de donar arguments com els que avui aquí s’han donat, i que el pagament de les pensions són una obligació de l’estat espanyol  a pagar a tots aquells ciutadans que hi ha contribuït, independentment de l’estat on visquin, i no ha dubtat a qualificar d’immoral el discurs d’aquells que volen espantar els més vulnerables amenaçant-los amb que no cobraran les seves pensions si voten  la llista de Junts Pel Sí.

En tot cas ha recordat que les pensions es paguen amb les contribucions dels treballadors i Catalunya es capaç no només de pagar-les sinó de millorar-les.

Al final durant la roda de premsa és quan s’ha referit a les paraules d’Obama, dient que no ha dit res estrany, i que és normal que desitgi que Espanya, com qualsevol altre país sigui forta semblen unes paraules “lògiques”. “Segur que parla en aquests termes en referència a d’altres països. Ara bé Espanya pot estar unida amb o sense Catalunya”, ha assegurat i llavors es quan ha mostrat la seva sorpresa amb el fet que “el govern espanyol vagi per tot arreu parlant de Catalunya i no ho faci amb les institucions catalanes.