Tag: Esglesia

Unió de Pagesos denuncia que el bisbat de Vic s’ha apropiat presumptament d’esglésies que pertanyen a masies Una llei franquista, ja derogada, permetia aquesta pràctica

 

Església de Sant Pere de Vallhonesta (Bages)

Unió de Pagesos ha denunciat que el Bisbat de Vic ha immatriculat en el Registre de la Propietat ermites i esglésies, inscrivint-les al seu nom, i que pertanyen a masies i cases pairals de la comarca del Bages, entre altres, sense advertir els afectats.

El sindicat català també denuncia la manca de col·laboració per part de la majoria dels Registres de la Propietat, ja que són molt restrictius a l’hora de facilitar informació global sobre les immatriculacions de l’Església, situació que causa indefensió a la pagesia perjudicada. Per Unió de Pagesos aquestes actuacions poden suposar presumptament un espoli de bens privats.

La immatriculació registral és el procediment pel qual tots aquells béns immobles que no es troben en el Registre de la Propietat, i que per tant a efectes públics no tinguin propietari conegut, poden ser registrats per primera vegada, atorgant als seus propietaris la possibilitat de provar en qualsevol moment que són seus.

En el redactat de l’article 206.1 del decret del 8 de febrer de 1946, en plena dictadura franquista, que aprovà una nova Llei Hipotecària es pot llegir: L’Estat, la Província, el Municipi i les corporacions de dret públic o serveis organitzats que formen part de l’estructura política d’aquell i les de l’Església Catòlica, quan no tinguin títol escrit de domini, podran inscriure el dels béns immobles que els pertanyin mitjançant l’oportuna certificació lliurada pel funcionari a càrrec del qual estigui l’administració dels mateixos, en la qual s’expressarà el títol d’adquisició o la manera en què van ser adquirits.

El Tribunal Constitucional, en una sentència de 16 de novembre de 1993, va declarar anticonstitucional aquesta pràctica, però durant el govern del PP, que presidia José María Aznar es va modificar el 1998 el Reglament Hipotecari, el que va facilitar juntament amb el decret franquista encara vigent llavors, del 1946, que l’Església Catòlica immatricules una ingent quantitat de temples, ermites, però també cases, muralles, finques, cementiris i d’altres bens que van passar a ser de la seva propietat.

Es tractava d’un decret que permetia per un procediment ràpid econòmic i senzill que l’Església pugues posar al seu nom finques en el Registre de la Propietat, un decret propi d‘un estat confessional, i que no va ser extingit fins l’any 2015.

Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 4 de novembre de 2014 a partir d’un cas similar que afectava el monestir de “Santa Cruz de Ribas”, a la província de Palència, va condemnar l’Estat espanyol, i també va recriminar a la  legislació espanyola i els tribunals que és permetessin aplicar aquesta llei, i va obligar l’estat a abonar una indemnització de 615.600 euros.

Abans, l’any 2005 una sentència del Tribunal Suprem havia establert que la propietat del citat monestir corresponia a la Diòcesi de Palència, tot i trobar-se dins d’una finca agropecuària particular.

A partir d’aquesta sentència es va realitzat una modificació de la Llei Hipotecària, amb data 24 de juny de 2015, que donava per acabat aquest privilegi de l’Església Catòlica.

El sindicat fa ara una crida a tots els propietaris de masies i cases pairals que tinguin aquest tipus d’edificacions en les seves terres, així com a ajuntaments i altres administracions, per tal que en comprovin la titularitat, i ofereix assessorament a les persones afectades valorant-ne la legalitat i les possibilitats de revertir-les.

Per la seva part el bisbat de Vic defensa que les edificacions religioses de Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet) i Sant Jaume del Clot del Grau (Castellfollit del Boix), que de moment són les que Unió de Pagesos ha detectat, són propietat de l’església i que el procediment per inscriure-les al Registre de la Propietat va ser “supervisat per experts i amb la documentació pertinent”.

Molt possiblement tràmits realitzats abans de la modificació de la Llei hipotecària del 2015 i de la sentència del Tribunal Europeu, emparats amb la legislació franquista i la modificació de la Llei Hipotecària feta pel PP.

Des de l’Església es fa una crida a un nou “Alzamiento Nacional”

140210 - Cara al sol - San JeronimoAhir divendres, en un estat que s’anomena democràtic, es va commemorar l’alçament feixista del 18 de juliol del 1936 contra la Segona República des d’una seu religiosa.

Com ja es habitual en els darrers anys, a l’Església dels Jerónimos a Madrid es va retre homenatge a Franco i “als caiguts que van salvar Espanya”.

Però ahir el capellà no es va limitar a fer la missa i a lloar als feixistes – als que va qualificar d’ homes providencials enviats per Déu i de cristians exemplars que van alçar-se el 18 juliol 1936 per evitar un període fosc en què regnava una ideologia diabòlica i s’incendiaven – sinó que va afirmar que ara Espanya pateix una crisi espiritual, i va demanar als presents d’estar preparats davant la possibilitat de que hagin d’iniciar una nova croada per Déu i per Espanya, i per fer front a la situació actual.

La Conferència Episcopal permet amb tota normalitat la incitació a la violència i les crides a l’odi que es fan des de les seves seus.

Conferència Episcopal: L’Església sempre reconeix el poder legítimament constituït. No és moral anar contra la Constitució

Aquestes són les opinions del secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, durant el debat a TVE, que es va realitzar després de l’entrevista realitzada dijous a Oriol Junqueras. L’Església espanyola tracta a Catalunya com ha fet sempre amb les colònies de l’Imperi espanyol.

Al ser preguntat per la posició oficial de l’Església Espanyola sobre el denominat ”desafio sobiranista en Catalunya, Martínez Camino, respon que hi ha una posició clara des de l’any 2002, i també del 2006 sobre els nacionalismes, i fa un any en una trobada que es deia “ante la crisis solidaridad”, explica que encara que a l’Evangeli no apareix ni Catalunya ni d’Espanya, però com que és una qüestió política amb implicacions morals, en la que hi ha en joc, la pau, la convivència i el bé comú, i des del punt de vista de la forma diu que no es pot actuar en contra de la llei, ni en contra de la Constitució, no és moral actuar en contra de la Constitució perquè l’Església sempre reconeix el poder legítimament constituït, i trencar la Constitució es fer-ho amb el marc polític de la convivència.

Des del punt de vista del contingut els bisbes han declarat que la unitat i la convivència de la nació espanyola es un bé que cal tractar amb responsabilitat moral.

En referència a veus dins de l’Església Catalana que parlen de nació catalana, diu que es compatible.

L’acte de beatificació de Tarragona pista d’aterratge dels grups feixistes espanyols abans del 12-O amb el vist-i plau eclesiàstic

120L’acte de beatificació que es farà el dia 11 a Tarragona es convertirà en una manifestació d’espanyolisme, amb el protagonisme de grups feixistes espanyols i de grups ultres catòlics.

Els responsables eclesiàstics catalans s’han posat al servei de la Conferència Episcopal Espanyola, sense reaccionar. Ni l’arquebisbat de Tarragona, amb el bisbe Jaume Pujol, al capdavant, ni la Conferència Episcopal Tarraconense, ni tan sols l’abadia de Montserrat, han dit res, i deixaran que grups d’extrema dreta utilitzin l’acte per aterrar a Tarragona el dia previ  a la concentració espanyolista que es farà el 12 d’Octubre a Barcelona (12-0), contra el dret a decidir, contra el procés d’independència, i amb demandes explícites de venir a “caçar independentistes”.

L´associació ultra-catòlica, Cruz de San Andrés, que està organitzant autocars per venir  a la manifestació  del 12 d’octubre a Barcelona, ofereix un paquet de viatge que inclou també transport i allotjament per anar a la beatificació de Tarragona, i el dia següent anar a  Barcelona.

L’objectiu serà presentar davant l’opinió pública de l’estat espanyol i també internacionalment que molts ciutadans catalans han sortit al carrer en favor de la unitat d’Espanya.

L’Església catalana sembla que retorna als temps de la dictadura, i es desentén del suport donat al cop d’estat de Franco i als assassinats, tortures i desaparicions durant i després de la guerra, atrocitats per les que encara no ha demanat públicament perdó. Malgrat que s’ha dit que no es deixaran entrar banderes al recinte, i que alguns grups de catòlics ja han demanat publicament que s’aturi l’acte, els responsables eclesiàstics semblen insensibles a la voluntat majoritària de la societat catalana a la que diuen pertanyer.