Tag: esport

La dignitat de la campiona dels mon d’escacs que renuncia a jugar a Aràbia Saudita

Anna_Muzychuk

L’actual campiona del món d’escacs, la ucraïnesa, Anna Muzychuk, ha renunciat a defensar els dos títols mundials que posseeix perquè el Campionat del Món tindrà lloc a Aràbia Saudí, un país que no respecta el dret de les dones. La ucraïnesa, que del 2004 fins a 2014 va jugar representant Eslovènia, ha al·legat els seus “principis” i les condicions de la dona a Aràbia Saudita com motius per no anar a aquest esdeveniment que tindrà lloc del 26 al 30 de desembre.

Muzychuk ha explicat la seva decisió en un missatge al seu Facebook: “No vull jugar sota les normes d’un altre, no vull portar abaya -la tradicional túnica musulmana -, no vull anar acompanyada quan hagi de sortit a fora, no vull sentir-me una persona de la segona . La seva germana Mariya, una altra campiona, també va renunciar a jugar la Copa del Món a Iran a principis d’aquest any.

La campiona ucraïnesa amb aquesta decisió ha renunciat no només als títols sinó als diners que podria obtenir. “Estic disposada a defensar els meus principis i no anar-hi. En cinc dies esperava guanyar més del que puc aconseguir en 12 tornejos junts .Es reparteixen 250.000 dòlars per a les guanyadores sobre un total de 2.000.000 de premis.

Tot i així ha lamentat que gairebé a ningú li importa de veritat”. Muzychuk comenta que fa un any va guanyar els dos títols que ara perdrà, i ha dit que se sent realment malament per aquesta situació.

Encara que les dones no estan obligades a arribar a la utilització del hiyab, si que s’han imposat unes restriccions normatives de vestuari. L’organització del Mundial va anunciar aquesta mesura el passat mes de novembre.

Kilian Jornet deixa sense paraules a tothom i torna a fer el cim de l’Everest 6 dies després de la primera ascensió

Kilian Jornet esteladaKilian Jornet ha tornat a trepitjar el cim de l’Everest (8.848 metres) sis dies després de la seva primera cimera per segona vegada en una setmana sense fer servir oxigen artificial. Per a aquest ascens, Jornet ha sortit del Camp Base Avançat (6.500m) en lloc de fer-ho des del monestir de Rongbuk (5.100 metres com a l’anterior ascensió. En una sola tirada, Jornet ha fet cim en 17 hores malgrat el molt de vent que hi havia a la zona.

El sabadellenc ha aconseguit rebaixar al marca aconseguida el passat dia 22 de maig. Llavors, amb problemes estomacals que va patir a partir als 7.700 m, va fer l’ascensió en 19 hores i 15 minuts, tenint en compte que havia partit des del monestir de Rombuk (5.100 m) sumant 15 km més a l’itinerari.

Ara Jornet ha fet en 17 hores l’Everest, l’últim dels reptes de “Summits of my life”, s’ha quedat a fregar de les dues ascensions més ràpides al sostre del món. El 1996, Hans Kammerlander va trigar 16 hores i 45 minuts en la seva ascensió per la cara Nord, mentre que el 2006, l’austríac Christian Stangl va fer el cim en 16 hores i 42 minuts. Però que Jornet hagi fet dos cims sense oxigen en una mateixa setmana fa que sigui difícil comparar aquesta dificultat amb les dues  la altres ascensions. Els  temps són estratosfèrics i només a l’abast del català que ja ha baixat al camp base on descansa al costat de Seb Montaz.

BallingerAhir l’alpinista nord-americà Adrian Ballinger ja va apuntar que Jornet ho podria tornar a intentar des del seu compte d’Instagram on es rendia a la capacitat del català. Això va escriure Ballinger:

Si no segueixes a @kilianjornet, deixa de llegir això i comença’l a seguir. Tinc la sort d’estar envoltat per alguns atletes increïbles, però Kilian … wow.

Va fer un esforç de 26 hores des del camp base fins al cim de l’Everest, sense oxigen suplementari. Això és sobrehumà. Però tres coses fan que sigui encara més salvatge. En primer lloc, que va patir molèsties gastrointestinals durant tota l’ascensió. En segon lloc, que ell creu que pot fer-ho més ràpid i espera recuperar-se a temps per fer un altre intent abans que acabi aquesta temporada. En tercer lloc que després de 30 hores despert i de suportar un sofriment real, encara va signar amablement autògrafs al camp base, abans de dormir o menjar. Estic molt impressionat, humil i inspirat. Felicitats Kilian!

 

Els valors de l’esport

UFECVicenç Plans

periodistavplans@gmail.com

L’entrada en acció del Sr. Gerard Esteva (1984) com a president de la UFEC o Unió de Federacions Esportives Catalanes està suposant un important revulsiu per l’esport nacional. Aquest esportista provinent de la Federació Catalana de Vela està treballant per reforçar les estructures esportives (clubs, campionats,…) des d’una òptica basada en la iniciativa i la il·lusió. En cert sentit, ha desbordat les aspiracions de la Secretaria General de l’Esport, liderada per Ivan Tubau (1973), de les pròpies federacions i també la dels partits polítics o d’altres òrgans d’intermediació social.

Aquest rol de la UFEC és totalment necessari, i potser encara es queda curt a l’hora de reivindicar una millor coordinació burocràtica per part de l’Administració (permisos, requisits,…), un millor enllaç amb els circuits competitius internacionals, la creació d’economies d’escala en les prestacions als esportistes (assegurances, equipament,….), però sobretot, un rellançament d’un espai mediàtic per a tots tipus d’esports, a fi d’assolir-ne el reconeixement social. Aquest darrer punt té algunes expressions prou dignes mitjançant la premsa comarcal i la Xarxa de Comunicació Local, però en resta pendent la seva difusió més general, en detriment, necessàriament del món del futbol professional.

Aquest canvi de tendència només es pot produir de manera gradual però sense una reivindicació continua no canviarà. Ara mateix cal abordar la problemàtica de la fiscalitat de l’esport (IVA, obligacions tributàries dels clubs com entitats esportives sense afany de lucre,…), però també com tractar l’aparició d’empreses (SL o SCP) o franquícies que exploten la demanda d’esports de moda (triatlons tipus Ironman o semblants), i també les grans dificultats en la presència internacional de l’esport català.

El treball coordinat amb la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes hauria de començar a donar més resultats, però no és així, ja que per raons polítiques l’Estat espanyol no té en compte ni el teixit associatiu català, ni la vocació internacional dels nostres esportistes. Malgrat les dificultats, els esportistes catalans no es desmoralitzen. Són uns grans amants de les seves especialitats, i pel fet de gaudir-ne totes les adversitats són poques. El problema és que això no pot continuar així. Cal una nova empenta, somoure més coses, més gent i més implicació de les institucions. Parlar clar!

L’esport no és per fer negocis però la gent n’ha de poder viure per a que sigui viable i sostenible. L’esport no pot gaudir de facilitats diferents d’altres sectors com la cultura o la cooperació però tampoc pot quedar penalitzat en forma de gravàmens o requisits afegits.  En l’esport conflueixen cada dia més obligacions legals, no sols de tipus esportiu sinó també corporatiu.

Sobre aquestes darreres, les altes a la seguretat social dels entrenadors o monitors, cobrament d’IVA per inscripcions o d’altres serveis, obligacions de transparència si reben subvencions, tributació per beneficis,… generen una complexitat afegida que en la majoria dels casos suposarà un cost més, ja que s’haurà de reconduir cap experts o gestories.

L’esport també viu atrapat en l’espiral comercial i material a la qual han sucumbit tantes i tantes activitats. El nostre món, i en consonància les institucions i les legislacions, s’ha convertit en un espai de mercadeig sense precedents. Potser per això, un dels grans reptes dels esportistes és apartar a les categories més infantils o juvenils d’aquesta diabòlica inclinació, consistent en que tothom vol guanyar al cost que sigui, propi dels sistemes deshumanitzats que entre tot estem construint.

Ofensiva de l’estat espanyol per destruir l’esport base català

esport catala 2

Les inspeccions de Treball sofertes en l’últim any per diverses entitats esportives a Catalunya, amb multes en alguns casos molt elevades, amb l’excusa de que donin d’alta a la Seguretat Social a qualsevol empleat que tingui una mínima prestació econòmica, han provocat inquietud i problemes a molts clubs

I és que encara que la norma és per tot l’estat, cal recordar que Catalunya és la comunitat que més esport base té, amb molta diferència, i un viver inesgotable d’esportistes d’elit en totes les disciplines que col·loquen a Catalunya en un lloc destacat a l’esport internacional considerant les  seves dimensions, i que alimenten els combinats espanyols, que en alguns esports estan formats gairebé íntegrament per catalans ( Hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, natació , etc,…)

Ara, aquesta mesura en un moment de plena crisi, fa que molts clubs modests considerin inassolible aquesta normativa, i sigui una veritable atac a la supervivència de les entitats de base catalanes, que es nodreixen sobretot de voluntaris.

De moment els clubs de natació i de futbol ha estat els més perjudicats per les inspeccions. El CN ​​Sabadell va ser sancionat amb d’un milió d’euros, el CN ​​Barcelona amb uns 250.000, i el modest Santboià, de la tercera divisió de futbol, amb 700.000.