Tag: franquisme

Les arrels ultres de Sociedad Civil Catalana

bosch El País

El passat dimecres es va presentar al Teatre Victòria de Barcelona la plataforma unionista Societat Civil Catalana, però en realitat molts dels seus impulsors i portaveus són cares molt conegudes del món de la ultradreta feixista a Catalunya.

Un dels cofundadors i portaveu, José Ramon Bosch i Codina, és, segons algunes fonts, un conegut ultradretà de Santpedor, simpatitzant de Brigadas Blanquiazules (els ultres violents de l’Espanyol), que hauria tingut relació amb Falange, ex-militant del PP i simpatitzant del propi Blas Piñar, i prové d’una familia amb estretes relacions amb el feixisme espanyol.

De fet en una notícia del diari, “El País”, de l’any 2005, es fa referència a un tal José Bosch, que sembla que es tracta del seu pare, com la persona que feia les peticions de missa en record de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera, i a la seva relació amb Blas Piñar. Un José Bosch Espinet anava de número 36 a les llistes de Fuerza Nueva a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980.

Bosch és un dels impulsors del  grup anomenat Som a Temps, creat el passat desembre amb gent provinent de de la vella guàrdia franquista, i altres provinents dels sectors ultres del Carlisme (Comunión Tradicionalista Carlista, grup que recordem implicats en la matança de Montejurra). Som a Temps és un dels grups  cofundadors de Sociedad Civil Catalana, o com a mínim precursor.

Com es pot comprovar en el vídeo, fins i tot  el grafisme o el disseny web, tenen moltes coincidències. Aquest grup pretenia refundar-se a Poblet aquest dissabte.

Un altre dels fundadors, de Sociedad Civil Catalana, Javier Barraycoa, un professor de la Universitat Abat Oliva, autor del llibre “Histories ocultes del nacionalisme catalana”, i “Cataluña Hispana”, aquest últim va rebre grans elogis des de la mateixa Fundación Francisco Franco, ( “una historia autèntica, un diagnóstico brillante”) i també forma part de grups carlistes com pot apreciar-se en aquest enllaç, on signava per aquest grup en la darrera “Celebración de la Inmaculada en Barcelona”, o en el vídeo i foto que ha publicat Vila web homenatjant a la División Azul, a partir de l’article d’ahir d’Andreu Barnils “Records de la darrera martingala”.

Aquest grups i persones, que tenen origen en els requetès feixistes i relacionats amb grups ultres molt actius durant la Transició, podrien tenir la temptació d’implementar la seva agenda de trencament de la convivència, i portar a la pràctica la fractura social, que ara no existeix a Catalunya.

També la xenòfoba Plataforma per Catalunya, amb el seu nou secretari general Robert Hernando, va estar present, i va donar suport a la presentació de Sociedad Civil Catalana, juntament amb els regidors de L’Hospitalet de Llobregat Daniel Ordóñez i Alberto Sánchez, i també el de Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero.

Un altre dels presents a la taula de l’acte, José Rusiñol Lorenzo, és un periodista del mitja ultra, Libertad Digital.

També van assistir a l’acte els diputats populars, Sergio Santamaría, Àngels Esteller, José Antonio Coto i Andrea Levy, el diputat del PSC al Congrés i exdelegat del Govern a Catalunya Joan Rangel i Matías Alonso, Carina Mejías i Carmen de Rivera de Ciudadanos, Ramon de Veciana d’UPyD, i Santi Abascal de Vox.

El Govern de Rajoy veu bé que es defineixi l’aixecament feixista del 36 com “Cruzada de Liberación”’

mellEl Govern justifica que al Museu Històric Militar de Melilla s’hi exposin  tres plaques en què s’al·ludeix com a “Guerra de Liberación” y “Cruzada de Liberación” a l’aixecament feixista del 1936, perquè es tracta del ” llenguatge de l’època”. Aquesta és la resposta que l’executiu ha remès al diputat d’Amaiur Jon Iñarritu, que havia denunciat  que s’utilitzessin aquestes paraules en dos “panells ” del citat museu, adscrit al Ministeri de Defensa .

En la contestació que acaba de remetre al Congrés, el Govern aclareix a Iñarritu, que no es tracta de panells, sinó de “tres plaques de bronze” que estaven en altres edificis militars, però que es va procedir al seu trasllat al Museu Històric Militar perquè “es van considerar elements ornamentals que al·ludien a esdeveniments passats amb llenguatge de l’època” .

L’Executiu també respon al diputat abertzale que dues d’aquestes plaques es van incorporar a l’esmentat museu ” el 6 de setembre de 2004″, és a dir, durant el govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, però que es desconeix la data en la qual va arribar la tercera.

Impunitat feixista: El Casal Tramuntana demana davant la “Delegación del Gobierno” ser recompensats per seguir robant estelades

caAhir un grup de d’ultres del Casal Tramuntana, es van presentar amb total impunitat davant la “Delegación del Gobierno”, presumint de ser els autors dels atacs a les estelades, i van presentar com a prova un dels pal arrencats on s’hissava una de les banderes. Tot l’acte es va realitzar sense la intervenció de cap dels membres de la policia espanyola que custodien l’edifici.

En el comunicat que van llegar afirmen que la bandera estelada és una bandera sense legalitat, que promou l’odi i la divisió entre catalans , i que per aquest motiu el govern del estat hauria de prohibir que onegés tant a la via pública i a qualsevol edifici o instal·lació pública, i que retirar qualsevol bandera de la via pública no pot considerar-se ” per se “ni com un atac” , ni com una ” acció violenta”. També demanen a la delegada del govern , que no rebutgi aquestes “accions d’admirables patriotes”, sinó que els encoratgi, recompensi i els doni cobertura legal davant la possible ingerència d’altres administracions.

També fan una crida a organitzar-se i col·laborar amb entitats ja existents per tal de boicotejar el procés separatista, a exercir una resistència activa i una resposta proporcional contra la que qualifiquen d’envestida dels col·lectius separatistes.

 

Un poble de Cuenca canvia el nom d’un carrer per posar-li Generalísimo

reilloSi fa 2 dies el New York TImes denunciava que la dictadura i els seus hereus gaudien d’absoluta impunitat a Espanya, avui una nova noticia rebla aquestes afirmacions. L’equip de govern del PP del petit poble de Reillo (125 habitants), a Cuenca, ha decidit la reposició del nom del “Generalísimo” a un dels carrers de la població.

Les plaques del carrer José Mondéjar ja han estat canviades per tornar a posar-li l’antic nom en memòria del dictador feixista.

Els populars es salten així tant l’acord de canvi de nom adoptat per l’anterior Corporació socialista en sessió plenària en la passada legislatura ( amb data 19 de gener de 2008), com la Llei de Memòria Històrica.

Es dóna la circumstància de que l’antic nom del carrer, Martínez Mondéjar era la d’un alcalde del municipi durant el temps de la dictadura entre els anys 1963 i 1972.

L’Associació Republicana de Cuenca ha tornat a exigir al subdelegat de govern, màxima autoritat politicoadministrativa de la província, que faci complir la Llei 57 /2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.

El New York Times carrega durament contra l’estat espanyol i la impunitat del feixisme

vaEn un extens article titulat  “Facing His Torturer as Spain Confronts Its Past”, el new York Times denuncia la impunitat que els torturadors de la dictadura franquista tenen a Espanya,  i com el feixisme, i els seus continuadors, segueixen presents a tots els àmbits de l’estat espanyol.

L’autor de l’article, Jim Yardley, descriu les tortures infligides al militant d’esquerra. José María Galante, quan era un universitari, per Antonio González Pacheco, conegut com Billy el Niño, un inspector de policia, de qui l’estat espanyol es nega a permetre la seva extradició a l’Argentina per a ser jutjat. Un perdonavides infame de la dictadura, així el qualifica el diari nord-americà.

El diari estableix un paral·lelisme entre la trobada casual de Galante amb el seu torturador i el procés de Transició que va deixar sense justícia als milers de represaliats i assassinats per la dictadura. La política, els negocis i la llei a Espanya estan esquitxats per persones amb vincles directes o indirectes amb dictadura de Franco.”Vells dimonis” els qualifica el diari que es refereix a la Fundació Nacional Francisco Franco com un dels vigilants del llegat del dictador, i diu que la seva oficina és com una càpsula del temps de la dictadura, amb retrats de de Franco penjats de les parets, samarretes i altres records.

També afirma que al Valle de los Caidos, hi poden haver enterrats fins a 30.000 soldats republicans

Recorda que Franco era un contemporani d’Hitler i Mussolini , encara que la seva dictadura va durar fins a la dècada de 1970, i que a “El Valle de los Caidos” hi poden estar enterrats fins a 30.000 soldats republicans, sense el coneixement dels seus familiars.

Segueix dient que els tribunals espanyols solen ser reticents a extradir ciutadans espanyols. Però que sigui quin sigui el resultat,  el cas argentí està reobrint vells dimonis a Espanya i que els crítics diuen que Espanya ha de fer front al seu passat i fins i tot deixar de banda la llei d’Amnistia, però que això podria donar lloc a una sèrie d’accions judicials, arribant fins i tot a l’elit del país.

Cita a Emilio Silva, President de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que recorda que les branques del règim franquista van des l’Ibex- 35 al poder judicial, amb membres de Tribunal Suprem que van jurar la seva fidelitat al règim, i que el Partit Popular és un partit fundat per un ministre de la dictadura, Manuel Fraga.

Les mateixes elits que han evitat fins ara que els crims franquistes siguin jutjats, els culpables condemnats i els represaliats rescabalats.

També explica que els últims anys s’ha conegut que milers de nens van ser segrestats de famílies republicanes i col·locats en institucions o adoptats per famílies lleials a Franco.