Tag: franquisme

Activitats paramilitars de la Legió a la seu cedida per l’Ajuntament a Sant Andreu lluint armes i banderes franquistes

legionarios-Barcelona-Cristo-Buena-Muerte_EDIIMA20131110_0246_16I és que gairebé 75 anys després els que van acabar amb la democràcia, assassinar demòcrates, envair-nos i humiliar-nos, volen seguir igual, amb el rebuig de tots els catalans, però, i aquí està el problema, amb el suport dels nostres governants, que obliden molt fàcilment el passat, i els que van morir per la llibertat de Catalunya. 

Aquest diumenge “La Hermandad de Antiguos Legionarios de Barcelona” va realitzar el seu primer acte públic ,en els  5.000 metres quadrats de les antigues casernes de Sant Andreu, que els hi va cedir gratuïtament el Consorci de la Zona Franca, de la que forma part l’Ajuntament, i n’és president l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Es va  celebrar una “misa de campanya en recuerdo de los caídos por España”, amb els legionaris uniformats i amb les armes corresponents

Al bar es poden veure banderes i fotografies de Franco i de José Millán Astray, fundador de la Legión, i maniquins vestits de legionaris.

La missa es va fer gran part en llatí i amb el capellà d’esquena al públic. Un cop finalitzada la missa, arriba la processó del “Cristo de la Buena Muerte”, amb crits de “Viva España, Viva el Rey o Viva la Legión”.

Segons es pot llegir al digital, eldiairo, els antics legionaris neguen connexions amb el feixisme, i diuen que les fotografies de Francisco Franco que hi ha arreu és perquè va ser co-fundador de la Legión. En relació a la possibilitat que els feixistes del Casal Tramuntana del Clot hagin aprofitat la seu de l’associació per reunir-se, ho justifiquen “perquè tothom hi té la porta oberta”, i perquè de la mateixa manera que existeix l’extrema esquerra, existeix l’extrema dreta.

 

Espanya es nega a detenir els presumptes criminals franquistes reclamats per Argentina, mentre Rajoy diu que Catalunya va contra l’evolució del món

franquMentre Rajoy diu a Wall Street Journal que “la independència de Catalunya va contra l’evolució natural del món“, el seu govern dóna cobertura legal a presumtes criminals i torturadors, i es nega a col·laborar amb la comunitat internacional.

(EFE) La Fiscalia de l’Audiència Nacional es va a oposar avui a la detenció de quatre antics membres de les forces de seguretat espanyoles, reclamats per la jutgessa argentina, María Servini, per la seva suposada implicació en crims durant el franquisme, tot i que donarà suport que es tramiti l’extradició.

El departament que dirigeix ​​Javier Zaragoza presentarà avui un escrit en aquest sentit al jutjat de guàrdia a l’Audiència Nacional, en què al·legarà que la detenció preventiva dels reclamats per la jutge argentina no és “procedent”, atès que es tracta de fets molt antics, que a més han prescrit i estan amnistiats, han informat avui a Efe fonts fiscals.

La Cambra de Diputats argentina signa una declaració contra la impunitat dels responsables del franquisme

argentinaLa Cambra de Diputats argentina ha aprovat i signat de forma majoritària una declaració en la que entre d’altres lamenta la impunitat de què gaudeixen els responsables de la dictadura franquista, i mostra la seva més enèrgica repulsa als crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista, alhora que es solidaritza amb les víctimes i dóna suport al procés judicial obert al per investigar els crims , promovent d’aquesta manera la memòria, la veritat i la justícia .

Mentre, l’Ajuntament de Barcelona canviarà el nom d’una avinguda per posar-li el de l’ex-franquista Samaranch, a petició del PP.

La “Causa 4591/10 pels delictes de genocidi i / o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny del 1977” instruïda per la jutgessa María Servini De Cobria és fins ara l’única oberta al món contra el franquisme, i denuncia a exministres franquistes que encara són vius com José Utrera Molina, sogre de l’actual ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, o Rodolfo Martín Villa, i més de 300 funcionaris i policies de l’època.

La causa ha estat boicotejada pel govern espanyol fins al punt que la jutgessa  va haver d’ordenar la realització de videoconferències perquè els querellants poguessin facilitar el seu testimoni al consolat argentí de Madrid, i el Govern espanyol va manifestar la seva protesta a través del Ministeri d’Exteriors amenaçant amb la ruptura de la col·laboració judicial entre els dos estats .