Tag: full de ruta

El Procés no és un llibre de Kafka (anàlisi dels fulls de ruta de l’ANC)

Assemblea Nacional Constitució

Daniel Laspra. Advocat i Secretari Institucional del CADCI i Coordinador Jurídic de Catalunya Diu Prou

Fa dies que hi donava voltes, com és possible que cada any l’ANC ens presenti un full de ruta diferent? És normal posar una data cada any per la independència? Com ha canviat el full de ruta de l’any 2012 al 2015? Tots aquests dubtes m’han obligat ha emprendre un viatge submarí entre un mar revoltat de mots i conceptes, però amics, vaig pensar, per Catalunya cal mullar-se.

Per analitzar l’evolució de l’univers assembleari he hagut de fixar-me en aquelles idees, orça que s’han anat reiterant, i les que han desaparegut al llarg de l’itinerari, per això avui faré un anàlisi dels fulls de ruta començant des del 2012 fins la proposta per aquest any, prometo ser lleuger i superficial, només pretenc que vosaltres mateixos, si teniu dubte, feu lectura dels textos i gaudiu com jo d’aquests singulars monuments a l’alliberament nacional.

Per començar cal dir que el mot Independència és repeteix de forma constant, fins a 171 cops, això converteix la lectura “farragosa” dels fulls de ruta en una alegre manifestació lletrada, tot plegat com un Onze de Setembre entre punts i comes, continuem però el nostre estudi no caiguem en la banalitat.

 

Parlem de la il·lusió dels primers dies, pels volts del 2012:

2012 [39] Per a què la unitat d’acció dels diferents partits polítics catalans sigui possible, primer cal que aquesta unitat d’acció política es doni en el si de la societat catalana… Només llavors es donaran les condicions objectives necessàries per a fer possible la independència i, per tant, l’Estat propi.

La realitat però ha estat molt dura i ara mateix encara som aturats en l’etapa del “decidir”, això de quedar-se en Estat (propi) caldrà seguir intentant-ho, com diuen els savis caldrà trobar el moment precís per sembrar una bona transició, ja saben el procés te molt de digestió, i als pessebres que mai falti el caganer.

Però siguem seriosos el primer pas natural de qualsevol país que vol ser independent es reclamar el que universalment es diu Dret d’autodeterminació, bé aquí ens trobarem allò que es diu “perdre gas”, el 2012 és una idea omnipresent, fins a 9 cops es menciona, però que va passar? no ho sabem, al 2013 empata a dos amb el nou concepte de moda a les tertúlies, Dret a decidir, fins desaparèixer l’any següent per sempre més, cal dir, però, que algú de bona fe es va recordaR de la Val d’Aran, que sÍ que tindrà dret a l’autodeterminació, però no Catalunya, que a partir del 2013 sols tindrà “dret a decidir”. Els eufemismes, com tots sabem, és fan per no molestar, sobre tot posem seny, que el procés va per llarg.

 

Que podem dir del Dret a Decidir?

Neix cap al 2006 entre persones de bona voluntat i evoluciona al llarg de nombroses manifestacions i avorrides conferencies, fins que un cop vist que al 9N del 2014 no es va decidir res, enguany al 2015 ja perd significat i té una citació única i marginal.

Repetim, si hi ha quelcom que defineix a un poble que vol ser independent és l’exercici de l’autodeterminació, i el moment culminant d’aquesta maduresa política és quan es passa de la submissió a la Llei de l’Estat opressor a l’emancipació, per ser clars això succeeix sempre amb la Declaració Unilateral d’Independència, unilateral perquè oi que m’entendran, l’altra part mai vol negociar de bones la pèrdua de part del “seu territori”.

Veiem però com es gestiona aquesta important qüestió als diferents fulls de ruta.

2012 [113] En el cas que l’Estat espanyol no accepti la celebració d’aquest plebiscit o, fins i tot, n’impedeixi la celebració, el Parlament català declararà unilateralment la independència, amb la presència del màxim nombre possible de representants dels governs d’altres Estats.

2013 [Pàgina 6] tenim un redactat similar. Inici de la Campanya “Signa un vot” que preveu la DUI l’11 de setembre del 2014.

2014 La DUI desapareix per passar a dir-se Declaració d’Independència, quelcom que és reserva per la diada de Sant Jordi del 2015, ja saben un dia de bons desitjos, ara bé, la “Declaració” serà sempre i quant sigui “ordenada” i “acordada” amb “el suport internacional suficient”, ja ho veuen reservat solament als professionals del pacte, oi que m’entenen?

Certament tot plegat un gran canvi al respecte les anteriors definicions i sense parangó en els anals de les ex colònies espanyoles, i no cal dir en les independències europees.

Recordin, vivim en el millor dels mons possibles, i a Catalunya mengem flors i n’hi diem carxofes.

 

Una Declaració No Unilateral?

El 2015 la “Declaració” proposada no solament no és “unilateral” sinó que sobretot el que no és ni serà, si s’aprova, és “ordenada”, perquè es menciona amb diferents i curioses formules, la més divertida a ulls del jurista que us escriu és la pomposa “Declaració d’inici de construcció del nou estat”, una frase que no firmaria un novell estudiant de primer de Dret Constitucional sense haver ingerit abans quantioses dosis de ratafia, es evident que cal pair-ho bé per no tenir mal de ventre patriòtic, però senyors no se’n vagin, que encara n’hi ha més.

 

Unitat

Un altre mot important per entendre els Fulls de Ruta és Unitat, especialment avui dia molt de moda entre els “experts” del Procés , aquest concepte eteri s’ha anat repetint com una lletania fins a tenir una cristal·lització diferent a la que es presumia en els orígens, el 2012 es parlava d’unitat del països catalans, segur que algun indepe de pedra picada l’hi sonarà, el 2013 ja surt 5 cops, sempre fent èmfasi a la “unitat d’acció”, el 2014 ens oblidem dels Països Catalans i de l’acció per parlar de “candidatura d’unitat”, que exactament vol dir una coalició CiU-ERC, segons les diverses crides dels portantveus de l’ANC. Aquest any la proposta reincideix, es cita fins a 9 cops i es conjuga amb el concepte de Candidatura, candidatures  8 cops:

Veiem que els redactors de la proposta del 2015 han comprovat empíricament que les crides a la candidatura “unitària” ha creat molt consens entre els partits catalans, especialment entre les seves víctimes els partits independentistes, ERC i la CUP, per això ara s’entén que es una solució que val per tot, especialment per dividir…, no riguin que la cosa es seriosa:

[Pàgina 9] consulta interna a tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC.

[Pàgina 12] Les eleccions generals espanyoles que, en funció de quin sigui l’escenari polític, es podrà concretar al voltant d’una candidatura unitària, o fins i tot promovent l’opció de no presentar-s’hi.

El cru exemple de que s’han perdut molts llençols en aquestes bugades, es com el mot Desobediència també ha estat eliminat del full de ruta, ha passat de marcar paquet al 2012 o la insubmissió fiscal al 2013, a la desaparició, certament la paraula produeix tremolors i en allò que si som transversals és que ens agraden les costellades, per això una mica més d’aigua al vi que no sigui que la guàrdia civil ens aturi a la primera cantonada.

 

Una altra idea interessant: Estructura d’Estat:

El setembre del 2012 el President Mas va “entendre” el missatge de l’11 i va declarar “l’objectiu es dotar Catalunya d’estructures d’Estat”, un bonic succedani d’independència, que l’ANC va decidir incorporar l’any següent, i el 2014 fins a set cops, enguany de nou coincideix exactament amb els desitjos del Molt Honorable:

Conferencia del MHMas  del dia 25 de novembre del 2014 “….el nou Govern tindria un horitzó temporal de màxim divuit mesos per desenvolupar la seva tasca i assolir els seus objectius…acabar de preparar les estructures d’Estat….”

FdRuta 2015 [Pàgina 13] Entre dotze i divuit mesos després de la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015. ……….termini és suficient per acabar de construir i posar en marxa totes les estructures d’Estat.

Això si, la Neutralitat haurà de ser “escrupolosa”, ens diu el FdRuta 2012 i 2013, però sembla que a partir del 2014 tot plegat ja no era necessari, calia prendre partit, i els primers a provar la medicina foren els més petits, el 21 de Gener del 2013 es realitza una campanya pública mitjançant declaracions i l’enviament massiu de correus contra els diputats de la CUP a qui se’ls acusa de “Frau sagnant”, per no votar la Declaració de Sobirania, i ja saben tal dia farà un any.

 

Les Plebiscitàries

Amb les eleccions “Plebiscitàries”, patim també una evolució  sorprenent, són reclamades per primer cop pel Secretari d’Organització de CiU Josep Rull, el 23 d’agost del 2012, i incorporades “de facto”, al Full de Ruta per la Presidenta de l’ANC en una reunió pública amb el President Mas el dia 14 de setembre del 2012, és a dir sense cap referendament pels socis ni debat públic.

Que ningú hi vegi cap relació, com sempre tot son coincidències, per acabar, i com a paradigma de com allò políticament correcte ha vençut a l’èpica assembleària, compararem dos mots amb molt de significat cadascun:

Referèndum i Consulta

Referèndum , 6 cops, Consulta, 2 cops,2012.

Referèndum, 3 cops, Consulta, 7 cops. 2013.

Referèndum.  3 cops, Consulta 31 cops. 2014.

Si ja ho sé, sembla el torneig de tennis que organitza el Conde Godó on sempre guanya el més moderat, bé queda clar als profans que la primera diferencia entre Referèndum i Consulta es que el primer mot refereix a un Plebiscit, on la ciutadania mitjançant el vot exerceix la democràcia directa per ratificar o rebutjar una llei generalment d’especial transcendència, pel que fa Consulta sense cap vinculació jurídica es un mot polisèmic que refereix des del despatx d’un dentista, a una bonica ciutat Argentina. La Consulta o senzillament demanar consell a un amic, al comptable o al taxista.

 

Conclusions

Que els hi volia dir amb tot això, doncs que l’elecció d’un mot i l’exclusió d’un altre no és un exercici de prosa ni una selecció aleatòria, sinó que sempre hi ha una voluntat del redactor d’orientar el sentit del text, alhora en un Full de Ruta, de transformar la realitat i dirigir l’acció cap uns objectius, i no cap a uns altres, així que els hi prego que es llegeixin dos cops els textos que els hi fan votar en assemblees, perquè ja veuen que a jutjar pels resultats és possible que ens traeixi la lletra abans que els nostres líders, això sí, qualsevol relació causal o inferència de la lectura de l’article es cosa seva, que no voldria ser acusat de ser del CNI, tot ho he fet amb la bona fe de la majoria dels indepes que de veritat ens creiem el “Procés,” i ens agraden les coses clares, amen.

La CUP demana que en full de ruta hi figuri la DUI

David Fernández(EFE) El diputat de la CUP David Fernàndez ha explicat aquest divendres que la seva formació donarà a conèixer demà dues propostes de full de ruta cap a la independència, la seva pròpia i una altra concebuda ja per facilitar la negociació amb els altres partits amb un text sense ambigüitats.

David Fernàndez s’ha referit en unes declaracions a Catalunya Ràdio a les propostes de full de ruta que demà aprovarà la CUP en una assemblea nacional que tindrà lloc a Manresa (Bages), i ha anticipat que els dos documents tenen en comú la seva concreció respecte als objectius i els passos que cal fer després de les eleccions del 27-S.

“En un d’aquests documents figurarà la proposta pròpia de la CUP, i en l’altre s’ha buscat un punt d’equilibri” que pugui ser negociat i assumit pels altres partits sobiranistes, després que alguns d’ells (CDC, ERC, EUiA, Reagrupament, Moviment d’Esquerres -MES- i les tres principals entitats sobiranistes) arribessin divendres passat dia 13 a un principi d’acord.

David Fernàndez ha tornat a criticar avui aquest últim text per la seva “excessiva ambigüitat” i ha explicat que per a la CUP resulta bàsic que en el full de ruta acordat es prevegi de forma explícita que les eleccions han de ser plebiscitàries o constituents, i també que figuri una declaració unilateral d’independència.

La CUP també desitja que en el text figuri més concreció dels passos que cal fer en els divuit mesos de procés de transició nacional cap a l’Estat propi.

En les mateixes declaracions, David Fernàndez també s’ha referit a la sentència del Tribunal Suprem (TS) que revoca les absolucions que havien estat dictades als acusats pel setge del Parlament l’any 2011, que considera un retorn “a la lògica de la confrontació” entre institucions i moviments socials per les retallades pressupostaries.

La CUP dóna carbasses a l’acord pel full de ruta

Comunicat Full de RutaEl motiu és la seva “poca concreció”

(ACN) El diputat i portaveu al Parlament de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), David Fernández, ha afirmat aquest dissabte en una entrevista a l’espai El Suplement de Catalunya Ràdio que la formació no se suma al principi d’acord pel full de ruta per la seva poca “concreció“. Fernández denuncia, a més, el que considera una estratègia partidista de CDC i ERC. “Pesa més el tacticisme electoral i l’interès partidista de cadascun. Un guanya temps i l’altre que no hi ha llista unitària”, ha assenyalat. “Semblava que a partir del 9-N havíem d’agafar tota la volada i tota la potència per seguir avançant. Però no ha sigut així”, ha lamentat el representant de la CUP en la conversa radiofònica.

Els membres de la taula de les forces polítiques i socials per a l’estat propi han arribat aquest divendres a la tarda a una preacord sobre el full de ruta. En cas que les forces sobiranistes aconsegueixin majoria parlamentària el 27-S, el document estableix una declaració solemne del Parlament d’inici del procés cap a la constitució d’un nou estat o república catalana, posteriorment iniciar el procés constituent, desplegar els mecanismes de transició nacional i les estructures d’estat i, finalment, culminar democràticament el procés per part del poble de Catalunya. El document està previst que se signi a finals de març amb la voluntat que sigui un “punt de partida obert”.

“No hi ha qüestió més nacional que la social. Per això la independència ha de ser instrument”

En la trobada estaven presents representants de CDC-Reagrupament independentista, ERC, EUiA, MES-Moviment d’Esquerres, i les entitats Associació de Municipis per la Independència (AMI), Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium. En aquest principi d’acord s’han desmarcat Unió, Iniciativa i la CUP. “No hi ha qüestió més nacional que la social. Per això la independència ha de ser instrument”, ha assenyalat David Fernández en l’entrevista d’aquest dissabte.

El 48% del No: “L’ambigüetat passa factura”

David Fernández també s’ha referit a l’ascens del ‘No’ a la Independència, que se situa en el 48% davant el 44% d’enquestats que votarien pel ‘Sí’, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Per trobar-ne els motius, el diputat de la CUP ha assenyalat que durant el procés el ‘No’ no estava organitzat. Tanmateix, atribueix aquestes dades al que considera un “recés” o “aturada tècnica” que s’ha produït des el 9-N. Per això, ha alertat que “l’ambigüitat passa factura” i “els temps morts passen factura”. “I no estem en moment de temps morts, sinó de claredat”, ha constatat.

Junqueras assenyala directament a Unió com a culpable de que no hi hagi full de ruta

Junqueras i Mas(ACN) El president de la Generalitat, Artur Mas, i el d’ERC, Oriol Junqueras, es van reunir recentment segons ha explicat aquest dimarts el líder republicà en una entrevista a RAC-1. Junqueras no ha especificat el dia ni el contingut de la trobada, però sí ha indicat que es van trobar a finals de la setmana passada.

Segons ell, les posicions entre ERC i CDC pel full de ruta sobiranista són coincidents i el podrien signar “ara mateix” si no fos perquè UDC ha decidit ajornar la decisió. “He sentit a Unió que deia que no podia signar cap full de ruta abans de les municipals perquè han convocat una consulta interna”, ha recordat. Junqueras ha explicat que la confiança en Mas seguirà mentre el procés avanci.

La darrera trobada de Mas i Junqueras de la que s’havia tingut constància públicament havia estat la del passat 14 de gener, quan van pactar l’avançament electoral del 27 de setembre. Des d’aleshores, CiU i ERC es van posar d’acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat -que inclouen el compromís de creació de les principals estructures d’estat- i s’ha continuat treballant per consensuar un únic full de ruta sobiranista.

El president d’Esquerra ha defensat sempre els avantatges de pactar de forma ràpida el full de ruta per aportar certeses a la ciutadania al voltant de què passarà a partir del 27-S si guanyen les forces independentistes. De fet, Junqueras s’ha mostrat convençut que l’acord es podria signar “ja”, almenys entre ERC i CDC. “ERC el podria signar d’aquí a cinc minuts”, ha subratllat. Segons ell, si no s’ha signat encara l’acord és perquè UDC ha decidit ajornar la seva decisió fins després de les eleccions municipals. “Estic segur que hi ha un acord que podria ser signat ara mateix. Però també em sembla que he sentit a Unió que no podia signar cap full fins després de les municipals perquè ha convocat un procés intern per decidir si el signa o no el signa i amb quines condicions el signa”, ha indicat.

En tot cas, l’opinió d’ERC sobre el full de ruta no canvia: “la voluntat és signar-lo el més aviat possible”. Els republicans també hi voldrien sumar la CUP i d’altres partits extraparlamentaris que s’han manifestat obertament a favor del procés sobiranista.

Tot i les desavinences públiques entre Mas i Junqueras, el líder republicà ha garantit que hi ha coincidència entre ells dos pel que fa als grans temes i ha indicat que la confiança es mantindrà sempre que el procés sobiranista “avanci”.