Tag: govern català exili

Titulars amb les paraules renúncia i retirada d’Espanya i un President Puigdemont somrient a tota la premsa internacional

La retirada de les euroordres d extradició del President Puigdemont i de la resta de polítics catalans exiliats és noticia a la premsa de tot el món, i  està tenint un ampli ressò mediàtic internacional. Les paraules renuncia i retirada són les que es poden llegir més a les portades, al costat de fotos d’un Carles Puigdemont majoritàriament amb un somriure.

New York Times: El jutge espanyol retira les ordres persecució de Puigdemont, líder independentista de Catalunya

BBC: Espanya renuncia a l’extradició de Puigdemont

Le Monde La justícia espanyola retira les ordres d’arrest per a Puigdemont i cinc líders catalan

Le Soir: La justícia espanyola es nega a sol·licitar l’extradició de Carles Puigdemont    

De Morgen (Bèlgica): L’ordre d’arrest als politics espanyols anul·lada per la justicia espanyol

Die Welt: La justícia espanyola renuncia a l’extradició de Puigdemon 

RTS (Suïssa): Retirades les ordres internacionals de detenció contra els dirigents catalans

Frankfurter AllgemeinePuigdemont no serà extradit

SüddeutscheZeitung: Espanya retira la sol·licitud d’extradició a Puigdemont

Standaard: El jutge espanyol rebutja l’extradició de Puigdemont per malversació

Sky News: La cort espanyola renuncia als mandats de detenció dels polítics catalans 

The Independent: Espanya retira les ordres internacionals de detenció per als líders catalans

Clara Ponsatí culpabilitza els partits de no haver aprofitat l’èxit de l’1-O i diu que anaven de “farol”.

L’ex consellera d’Educació exiliada a Escòcia, Clara Ponsatí, assenyala directament als partits com a responsables de no haver implementat l’èxit de l’1-O.

Ho ha dit ahir en videoconferència durant un acte organitzat per ANCEngland titulat “Acció exterior republicana. Què va passar a l’octubre? a la Universitat “Queen Mary” de Londres, que comptava amb la presència de la presidenta del’ANC, Elisenda Paluzie, i Del líder de Democràtes, Toni Castellà.

Això es pot escoltar en el tall de la conferència que ha recollit per Dalia Blanch: “El que va passat tots ho sabem “Estàvem jugant al pòquer i anàvem de “farol”. Hem de posar realment a les forces polítiques contra les cordes i desemmascarar de forma molt contundent el partidisme que ha estat la gran debilitat que ens ha portat fins a la derrota després de la gran victòria de l’1 d’Octubre “. Però evitem, si us plau, que la casta a combatre grapegi les primàries com ja està fent.

L’esforç que hem de fer esta enfocat a renovar les nostres forces polítiques, que són les que tenim i per tant estic molt d’acord en el comentaris que s’han fet per realitzar primàries de cara a les eleccions municipals, crec que això s’ha d’estendre a nivell territorial atot arreu on calgui i crec que les entitats, l’ANC ha de jugar un paper més polític que el que han jugat fins ara.

La Fiscalia belga rebutja l’extradició dels consellers Comín, Puig i Serret

El conseller Comin, en roda de premsa improvisada, ha enviat un missatge al tribunal suprem i ha dit que ja “n’hi ha prou d’abusar del codi penal i del sistema d’euroordres de manera irregular i per intentar resoldre judicialment un problema polític. Comin ha dit que el prestigi de la justicia espanyola està caient en picat a Europa, i que ara s’ha demostrat que ells no han fet cap delicte.

La fiscalia belga ha demanat aquest dimecres a la Cambra del Consell -o tribunal de primera instància- a Brussel·les que es rebutgi la petició de lliurament a Espanya dels exconsellers fugits Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret.

A la vista ajornada que se celebra aquest dimecres a Bèlgica sobre l’euroordre de detenció emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els exconsellers, el ministeri públic ha adoptat aquesta postura després d’apreciar errors d’embalum i defectes de forma en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol.

Després de rebre l’euroordre de Llarena, el fiscal belga va advertir del primer error. En la documentació enviada contra Comín, Puig i Serret no figura cap ordre de detenció nacional, per al territori espanyol. La directiva del Consell Europeu que regula la Euroordre estableix que, si la justícia d’un país vol reclamar a un ciutadà, ha d’haver emès abans en el seu propi territori sentència inculpatòria o ordre de detenció.

El fiscal va demanar explicacions a Llarena: “Quina és la reclamació en què se sustenta?”. El magistrat espanyol, segons un informe de la fiscalia belga, va contestar que era el seu ordre de processament.

Contra els exconsellers que van marxar d’Espanya, així com contra Puigdemont, hi ha ordre de detenció local, vigent en territori espanyol, però emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

En la seva resposta, a la casella de data, Llarena va escriure en la seva resposta: “21/11/18”, una data que encara pertany al futur. El fiscal belga entén en el seu informe: “Ha de ser una errada”. Llarena va dictar el seu acte de processament el 21 de març de 2018.

La defensa dels exconsellers fugits a Bèlgica ha fet valer davant la justícia belga un precedent recollit en la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ratifica la necessitat d’una ordre prèvia de detenció local per poder fer efectiva una ordre de detenció europea.

Es tracta del cas d’un camioner romanès, Niculaie Aurel Bob-Dogi, detingut al seu país i reclamat per la justícia hongaresa. Romania va denegar la seva extradició el 2015 i el TJUE li va donar la raó l’1 de juny del 2016.

El 27 de novembre de 2013, circulant a més velocitat de la permesa, Bob-Dogi va atropellar amb el seu camió i va ferir greument un motorista en una carretera d’Hongria. Els tribunals d’aquell país van emetre una euroordre de detenció, que va ser executada per la policia romanesa a Cluj el 2 d’abril de 2015. Però el Tribunal Superior de Cluj es va negar a lliurar-pel defecte de forma que no hi hagués una ordre de detenció prèvia a Hongria.

Els tribunals hongaresos van recórrer al TJUE, que va fallar: “Quan una ordre de detenció europea (…) no esmenta l’existència d’una ordre de detenció nacional, l’autoritat judicial d’execució no pot donar-li curs si (…) aquesta autoritat comprova que l’ordre de detenció europea no és vàlida per haver estat emesa sense que es huiera dictat efectivament una ordre de detenció nacional diferent de l’ordre de detenció europea “.

 

Un partit alemany ofereix a Carles Puigdemont ser el seu cap de llista a les eleccions europees

L’agència alemanya de notícies, DPA, publica que el Partit Alemany de Centre (DZP) ha ofert al president Carles Puigdemont ser el seu cap de llista per a les eleccions europees del  maig de 2019.

El Deutsche Zentrumspartei (DZP), també conegut per Zentrum, és considerat el partit més antic d’Alemanya, va ser fundat l’any 1870, i actualment no disposa de representació parlamentària.

Es tracta d’un partit d’arrel catòlica que actualment ocupa una posició marginal a l’espectre polític alemany, i que està sobre tot present als estats de Renania del Nord-Westfàlia i Saxònia Anhalt. El seu president és Gerhard Woitzik, vicealcalde de Dormagen, a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia.

La noticia prové d’un tuït del periodista Andreu Jerez, que inclús publica una llista amb el nom del partit encapçalada per Puigdemont: “Increíble historia que publico hoy con @dpa_noticias: el pequeño Partido Alemán de Centro (DZP) ofrece a @KRLS ser su cabeza de lista para las elecciones europeas de mayo de 2019. Esta es la foto de la lista que presentaría el DZP si #Puigdemont acepta el ofrecimiento”.

El secretari general de Zentrum, Christian Otte, ha explicat a l’agència alemanya que van prendre aquesta decisió el passat dilluns en una executiva del partit.

Puigdemont pot presentar la seva candidatura al Parlament Europeu, perquè la llei electoral estableix que un ciutadà de la UE pot fer-ho en un altre estat membre sempre i quan hi tingui la residència”, diu el comunicat de premsa del DZP en què anuncia seva decisió. Si sortís elegit Puigdemont tindria impunitat parlamentària.

La Justícia alemanya deixa en llibertat el president Puigdemont i descarta el delicte de rebel·lió

President Puigdemont

L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (nord d’Alemanya) ha descartat avui el delicte de rebel·lió a la petició d’extradició a Espanya del President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i el deixa en llibertat sota fiança mentre estudia el lliurament.

El jutge d’Schleswig-Holstein ha fet públic un comunicat en que explica que només tramitarà la petició pel delicte de malversació de fons, ja que considera que a Catalunya no hi va haver violència i que per tant no procedeix extraditar-lo per rebel·lió. Això significa que si el President Puigdemont fos extradit per part de la justícia alemanya només podria ser jutjat a Espanya per malversació i no per rebel·lió.

Segons explica el tribunal, la sala primera Penal considera en principi que la imputació del delicte de rebel·lió és “inadmissible des del principi”,  però creu que sí que pot ser acceptat el de corrupció, com malversació de fons públics, de manera que el procés d’extradició segueix endavant.

Encara que afirma que continua el risc de fuga, el tribunal considera que en ser “inadmissible” el delicte de rebel·lió aquest es redueix de forma considerable, per la qual cosa el deixa en llibertat amb una fiança de 75.000 euros.

Segons apunta, “per motius jurídics” no pot acceptar-se una extradició per rebel·lió d’acord amb el Codi Penal espanyol, ja que “els actes que se li imputen no serien punibles a Alemanya segons la legislació vigent aquí”. Segons la seva opinió, el delicte que podria ser equiparable a Alemanya, el “d’alta traïció”, no pot aplicar-se perquè no es compleix el requisit de la “violència“. Tot i així també diu que no hi ha per ara indicis que Puigdemont estigui en perill de persecució política.